La Fiscalia ha alertat que l'Ajuntament de Badalona no va complir amb la seva obligació de donar una atenció d'emergència a les persones sense llar que va desallotjar de l'antic institut B9. En concret, no tenia un protocol d'atenció a les persones sense llar pels serveis municipals i tampoc va aplicar la "metodologia" per a aquestes situacions de què disposa, que hauria implicat oferir suport als afectats, derivar-los als recursos residencials disponibles i fer-ne un seguiment posterior.

En un solar als entorns del pont del Treball Digne, al districte barceloní de Sant Andreu, s’acumulen carros carregats fins dalt de maletes, bicicletes i altres objectes personals. Els propietaris han recollit les pertinences a correcuita i s’hi mantenen a prop, asseguts en silenci al mateix pont o als extrems, o agrupats en bancs a l’espera de saber on poden anar ara per aixoplugar-se. Són més d’un centenar de persones que vivien en els dos assentaments de barraques situats en uns terrenys d’Adif que aquest dimecres a les vuit del matí un ampli dispositiu de la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra ha desallotjat i dispersat.

La Generalitat i les entitats socials continuen reubicant les persones que el 17 de desembre van ser desallotjades de l'antic institut B9 de Badalona sense que l'Ajuntament de Xavier García Albiol els oferís cap alternativa habitacional. Aquest diumenge al matí, el departament de Drets Socials ha informat que s'ha trobat allotjament temporal per a sis persones més i la xifra total de reallotjats ja és de 153 persones.

Terrible la situació dels centenars de desallotjats de Badalona. Terrible per a ells, desarrelats i sense sostre en ple hivern, abocats al submon de la delinqüència i de les addicions, amb un futur negre com el sutge. Però no són els únics que demanen la nostra atenció: la seva presència és un maldecap per als badalonins que van arribar abans d’ells, que majoritàriament viuen un dia a dia precari, amb serveis públics deficitaris i a qui només faltava topar-se amb nouvinguts desconcertats i/o violents, que són d’altres races, la qual cosa revifa el xenòfob que tots portem a dins, aquest dimoni interior que alguns intentem subjugar i que la dreta i la ultradreta miren de fer aflorar a la superfície per esdevenir un ideari, una visió del món i de la gent.

Avui és divendres; a més a més, és el divendres en què comencen les vacances escolars de Nadal i en què entrem en aquests quinze dies nebulosos de vida al ralentí i dels quals ens despertarem, com si haguéssim hibernat, l’endemà de Reis. 

Algunes de les 400 persones desallotjades ahir a Badalona han passat la nit al carrer. 

Algunes de les 400 persones desallotjades ahir a Badalona han passat la nit al carrer. 

Al Mamadou se li posen els ulls vidriosos quan diu en veu alta que "no hi ha cap pla". Són gairebé les nou del vespre. Han passat més de 12 hores des que la policia ha començat el desallotjament de l'institut abandonat de Badalona B9, on fins fa poc habitaven unes 400 persones. Ara, més d'un centenar s'apleguen a l'esplanada que hi ha al davant sense tenir on anar. Molts no han dormit la nit passada, i els que ho han fet s'han llevat de matinada en alerta, sabent que estaven a punt de viure un dels desallotjaments més grans que s'han fet mai a Catalunya.

Desenes de persones que no tenen cap lloc on anar prenen el sol al barri de Sant Roc de Badalona. Ho fan entre bosses improvisades a correcuita, maletes antigues i bicicletes rovellades. És tot el que tenen. Són alguns dels residents de l'antic institut abandonat B9, on fins fa poc hi havia més de 400 ocupants, la majoria migrants en situació irregular que ja havien estat en altres assentaments de la ciutat. Aquest dimecres els han desallotjat una altra vegada, com ja havia passat amb les naus ocupades on vivien abans.

El batlle de Badalona, Xavier García Albiol, ha aconseguit passar, a ulls de molts, com un home d'ordre, custodi zelós de la urbanitat i la cortesia. És de dretes i catòlic, com ara proclamen els caps del seu partit, Feijóo i Ayuso, en renovada croada per l'Espanya catòlica, apostòlica i romana, enfront de la moreria que ens porten els wokes i els bonistes de l'esquerra, que ja se sap que brutegen. Per demostrar que la seva devoció és vertadera i profunda, l'alcalde García Albiol aixeca cada any un arbre de Nadal que és el més gran de Catalunya, o d'Espanya, o del sistema solar.

Per un quilo de ferralla només li paguen 15 cèntims, però és l'única manera que té de guanyar-se la vida. "Ja ni la ferralla ens serveix, però què hem de fer?", es pregunta en Badu, que té 53 anys i en fa 18 que va arribar a Catalunya buscant una vida millor. És un dels supervivents de la nau industrial calcinada al Gorg de Badalona el 2020, on malvivien un centenar de persones i on en van morir cinc per culpa de l'incendi. Des d'aleshores ha anat amunt i avall i l'han fet fora de tots els llocs on ha viscut fins que fa un any va trobar un sostre a l'antic institut B9 de Badalona, on conviu amb més de 400 persones que l'Ajuntament de Xavier García Albiol (PP) vol desallotjar de manera imminent. De moment, però, encara no hi ha data d'execució, i com en Badu, els ocupants insisteixen que fer-los fora no solucionarà el problema. "Si el seu pla funcionés, nosaltres no viuríem aquí", afirma. Aquestes persones continuaran necessitant un lloc on viure, sigui a la mateixa ciutat o en d'altres.

Els Mossos d’Esquadra han completat aquest dijous el desallotjament del bloc de Ca l’espina al barri de Gràcia de Barcelona. La finca de quatre plantes ubicada al carrer Astúries feia cinc anys que estava ocupada i feia temps que advertien per xarxes socials que estaven "pendents" de ser desallotjats. El dispositiu policial ha començat cap a les nou del matí, però s'ha allargat fins a les quatre del migdia perquè una de les ocupants ha enganxat el seu braç amb ciment en un bidó per intentar frenar el desallotjament. Fonts policials aclareixen que la noia es troba bé de salut.

Un ampli dispositiu policial ha desallotjat aquest dimecres un bloc ocupat a la ronda Ferran Puig de Girona, al centre de la ciutat. L'edifici, situat als números 13 i 15 de la via, a tocar de les vies del tren, té greus problemes estructurals i fa mesos que està ocupat per diverses famílies. Les portes estan tapiades, els vidres dels baixos dels antics comerços estan pintats de blanc i sota els balcons hi ha una reixa que evita que caigui la brutícia al carrer. El d'aquest dimecres és el tercer desallotjament en aquesta mateixa finca després dels que es van fer al març i al maig.

“Té mitja hora per sortir, agafi tot el que cregui que necessitarà i baixi”. Aquest és el missatge que la Guàrdia Urbana ha anat comunicant pis per pis aquest dilluns a la tarda als veïns del bloc 115 del carrer Ausiàs Marc, a Badalona. L'Ajuntament de la ciutat ha ordenat desallotjar els vint pisos i el local d’aquest immoble, situat a la mateixa illa de cases on el febrer del 2024 hi va haver tres víctimes mortals per l'ensorrament d'un edifici. El consistori ha pres la decisió després que els tècnics municipals que van revisar la finca la setmana passada hi detectessin esquerdes i sostres no apuntalats que suposen un “alt risc de col·lapse”, segons l’acta d’inspecció a la qual ha tingut accés l’ARA: “Disciplina urbana va fer una inspecció i s’ha determinat que tothom ha de sortir de l’edifici per motius de seguretat”, han assegurat fonts policials.

La proposta de desallotjaments exprés ha protagonitzat un debat al Congrés aquesta setmana, només uns dies després d'un pronunciament de l'Audiència de Barcelona per fixar un criteri comú davant les ocupacions. Més enllà de les mesures que fins ara han captat més l'atenció, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) ha presentat una proposta per habilitar les comunitats de veïns per actuar per la via civil si no ho ha fet el propietari davant d'una ocupació que generi problemes de convivència o salubritat. Es tracta d'una solució "molt transversal" que va més enllà de l'àmbit penal, segons defensa el degà del Col·legi, Jesús Sánchez.

El propietari d'un pis ocupat deixa de pagar l'aigua, la llum i el gas. Els inquilins es queden sense subministraments i això pot arribar a ser un motiu per marxar. Alguns jutjats han condemnat aquesta situació com un delicte de coaccions del propietari als ocupants, però l'Audiència de Barcelona considera que no ho és, tant si el pis estava buit abans de l'ocupació com si no.

El desnonament d'un imam i de la seva família ha fet encendre els ànims de la comunitat migrant de Salt, que fa molt de temps que denuncia racisme immobiliari i dificultats a l'hora d'accedir a l'habitatge. Les protestes van començar dilluns al vespre, de manera espontània, sense cap comunicació prèvia ni cap entitat convocant, i han continuat aquest dimarts a la nit, en una segona jornada d'aldarulls i enfrontaments que ha acabat amb almenys sis detinguts.

El conflicte a l'emblemàtica Casa Orsola de Barcelona ha tornat a posar els focus en la lluita social pel dret a l'habitatge a la ciutat. El desnonament del Josep en aquesta finca —que divendres va aglutinar més d'un miler de persones al portal i que aquest dilluns s'ha ajornat per segon cop fins al 18 de febrer— s'ha convertit en un símbol de la lluita contra l'especulació als barris, un exemple entre molts veïns obligats a marxar de la capital catalana.

Fogueres en contenidors, llançament de pedres i barricades amb les tanques de les obres de la Rambla. La d'aquest dimarts ha sigut una jornada de tensió al centre de Barcelona pel desallotjament de l’Antiga Massana, ocupada des del 2020 com a espai solidari i cultural del Raval. La tensió ha començat a primera hora del matí amb protestes al voltant del desnonament que han acabat amb càrregues policials i una vintena de ferits. I el pols al carrer ha continuat al vespre, amb una manifestació que ha aplegat 2.500 persones –segons el recompte de la Guàrdia Urbana– i que també ha acabat amb enfrontaments directes entre els concentrats i els Mossos d’Esquadra, que han detingut dues persones. Comptant els arrestats del matí, hi ha hagut almenys set detinguts i una xifra de ferits –la majoria agents amb contusions– que s’enfila fins a la trentena.

Protesta multitudinària per denunciar l'ordre de desallotjament de l'antiga Massana de Barcelona. Segons la Guàrdia Urbana, un miler de persones (12.000, segons els organitzadors) s'han manifestat pel centre de la capital catalana sota el clam "L'antiga Massana es queda al barri". L’Ajuntament volia desallotjar l’edifici aquest dijous, però no ho va poder fer per la "resistència pacífica" de les persones que encara hi havia. Davant d’aquest fet ha sol·licitat una ordre judicial i està a l’espera de rebre-la per executar el desnonament. La reacció dels activistes que ocupen l’immoble ha sigut sortir als carrers i avisar que "lluitaran fins a les últimes conseqüències".