En un racó remot del planeta, a només 1.000 quilòmetres de distància del pol nord i envoltat de gel, hi ha una mena d’arca de Noè moderna pensada no per salvar animals, sinó per preservar el futur de l’agricultura mundial. Enterrat sota una muntanya de gel de l’arxipèlag noruec de Svalbard, es troba el gran magatzem global de llavors que s’ha convertit en un símbol silenciós de resistència davant les incerteses globals del segle XXI. Ideat per preservar la continuïtat d’espècies i aliments vegetals en cas d’una possible catàstrofe, en aquest santuari de biodiversitat hi arriben mostres de cultius d’arreu del món. I ara, per fi, l’olivera també forma part d’aquest grup selecte. Per tant, el futur d’aquest símbol del paisatge i de la cultura mediterrània està garantit.

Quan un periodista va exigir saber per què no s'havien evacuat els campaments d'estiu que hi havia al llarg del riu Guadalupe abans que les aigües arribessin al seu punt àlgid –i mortal– el 4 de juliol, Rob Kelly, el funcionari local de més rang, va donar una resposta senzilla: "Ningú sabia que es produiria una inundació d'aquest tipus".

La setmana passada, el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) va emetre una sentència històrica contra Itàlia: va condemnar el país per no haver actuat amb la urgència necessària davant de la catàstrofe ambiental a l'àrea de la Campània (al sud del país) coneguda com a Terra dei Fuochi, en català Terra dels Focs. La decisió reconeix que la població d'aquesta zona ha viscut durant més de tres dècades en un entorn de risc "prou greu, real i comprovat" per a la salut humana. El TEDH va concloure que Itàlia va violar el dret a la vida i a un ambient segur, i exigeix al govern italià desenvolupar en un termini de dos anys una estratègia concreta per a la descontaminació del territori. Entre les mesures ordenades s'inclou la creació d'un sistema de monitorització independent, una plataforma pública d'informació i la implementació d'accions específiques per reduir l'impacte en la salut dels residents.

Mentre l’oposició i el carrer augmenten la pressió política perquè dimiteixi el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, un gran dubte plana sobre les zones encara enfangades de l’Horta Sud: els potencials efectes que la DANA pot tenir en el comportament electoral. Com bé explicava David Miró fa uns dies, la catàstrofe del temporal obre una finestra d’oportunitat perquè el govern espanyol pugui desplegar algunes decisions d’envergadura amb el desig de trobar una resistència menor de la que hauria experimentat abans de la DANA.

La gota freda desfermada sobre el País Valencià i el sud de Catalunya tingué efectes catastròfics especialment sobre les comarques valencianes de l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Foia de Bunyol. Els efectes de la catàstrofe natural han estat amplificats per la catastròfica gestió del govern valencià, que és responsable polític d’uns efectes materials i, sobretot, humans molt pitjors que els que s’haurien produït amb una gestió més endreçada i eficaç. El balanç complet de la catàstrofe, horrorós, tardarà temps a ser conegut amb precisió. Però ja s’han suscitat –encara en calent– debats, idees i ocurrències variades en diversos terrenys; entre ells, el de la gestió de crisis i situacions d’emergència, tant pels aspectes logístics com organitzatius: ¿quina és la millor forma d’organitzar la gestió de situacions catastròfiques? ¿Centralitzadament o descentralitzada? Aprofundim-hi.

Fa quasi sis mesos que l'edifici residencial del barri valencià de Campanar es va incendiar i unes 450 persones es van quedar sense llar. Amb l'ajuda de l'Ajuntament de València, la majoria de les famílies es van allotjar en un edifici municipal d'habitatges socials, al barri de Safranar. Avui, amb la finalització de la cessió d'ús temporal de l'immoble, han hagut d'abandonar-lo.

Envio bons desitjos a un col·lega que es jubila i em contesta tot fent aquesta reflexió: “El món va tan accelerat que la sensació d’estar perdent el tren és inevitable”. I afegeix que el planeta de tot just quinze o vint anys enrere, comparat amb el d’ara, “semblava segur i confortable (i segur que no ho era gens)”.

“El món no se’n surt”, va titular un dels seus últims llibres Tony Judt. Érem a l’any 2010 i vivíem sota l’impacte de la crisi financera del 2008, que havia fet miques la creença que, després de la suposada “fi de la història”, vivíem en el millor dels mons possibles. No, alguna cosa no anava bé en un món “on la riquesa s’acumula i decauen els homes”, per citar el poema del segle XVIII d’on l’historiador britànic establert a Nova York treia el títol original del seu llibre. Per a Judt, en efecte, hi havia alguna cosa profundament errònia en la manera com vivim.

L'Ussama al-Husadi fa més de tres dies que busca la dona i els cinc fills. Aquest conductor de 52 anys treballava la nit que el cicló Daniel va arrasar la ciutat de Derna, a l'est de Líbia, i des de llavors el telèfon de la seva dona està desconnectat. "He anat a peu a buscar-los, he passat per tots els hospitals i les escoles, però no he tingut sort", explicava a Reuters. "Hem perdut almenys cinquanta membres de la família del meu pare, entre desapareguts i morts", afegeix. Per molt terrible que soni, la d'Al-Husadi és una història que es repeteix aquests dies en aquesta regió de Líbia, on la xifra oficial de desapareguts ja s'enfila als 10.000. El balanç oficial de morts, encara provisional, era de 6.872 dimecres a la tarda.

Les emergències sovint són impredictibles. Però, així i tot, és possible estar preparat per quan arribin.

La zona més afectada pel supertifó 'Haiyan' necessita, sobretot, aigua, aliments, medicines i habitatge. Tres dies després del pas de la gran tempesta tropical ja hi ha 600.00 evacuats i 9,5 milions d'afectats a les Filipines. Les diferents ONG i organismes internacionals que treballen sobre el terreny han mobilitzat tots els efectius perquè puguin arribar als llocs més afectats. A banda, també han enviat nous equips d'emergència i material de xoc. De totes maneres el que demanen més són diners per fer arribar aliments i aigua potable a la gent que s'ha quedat sense res.

L'electricitat, l'aigua i les comunicacions han estat tallades a Homs, la ciutat siriana. La baixa temperatura i l'escassetat en el subministrament d'aliments mantenen atrapats a la ciutat milers de sirians massa espantats per marxar. Malgrat això, segons l'oposició resistent al règim, ja són 4.000 els civils que han aconseguit fugir de Homs.

L'empresa que gestiona la central nuclear de Fukushima ha reconegut que el combustible dels reactors 2 o 3 s'ha fusionat, com ha passat al número 1, segons informa kyodonews en la seva edició digital. "És molt possible que la fusió també s'hagi produït als reactors 2 i 3", ha declarat el portaveu de Tepco, que avui ha revelat les darreres anàlisis de nivells de contaminació a la planta. El govern japonès i els experts havien apuntat que les fusions eren una hipòtesi probable a tres dels sis reactors de la central, però Tepco no ho havia confirmat fins ara.

Almenys 89 persones han mort aquest diumenge a causa d'un potent tornado a Missouri, al seu pas per la ciutat de Joplin. Són dades fetes públiques pel gerent municipal de la ciutat, Mark Rohr. La força de la borrasca, que ha afectat bona part de l'oest mitjà nord-americà, ha deixat sense electricitat ni telèfon durant hores els habitants de Joplin, que ha quedat pràcticament destrossada i amb centenars de ferits.

França i els Estats Units ja treballen per evitar que els seus ciutadans que resideixen a Japó es vegin afectats per la situació de radioactivitat que pot viure el país. París ha habilitat dos avions del govern perquè els francesos que vulguin sortir del país ho puguin fer. El Ministeri d'Afers Exteriors francès recomana que s'abandoni “la regió de Tòquio” i vagin “cap al sud del país o cap a França”. Tanmateix, desaconsellen viatjar a Japó i la seva ambaixada es dedicarà només a “missions prioritàries”.