Són quarts d’onze del matí d’un divendres d’hivern i quan arribem a l’habitació del Martín, de 12 anys, el trobem acompanyat de la seva mestra hospitalària, l’Alba Sau, amb qui està intentant esbrinar de quina fruita fa olor cadascun dels pots de perfum que té disposats en una safata. El jove, afectat d’una malaltia rara de tipus metabòlic com és la manca de sulfitooxidasa, riu cada cop que aconsegueix endevinar l’origen d’alguna de les fragàncies, fent gala del seu bon olfacte.

Després de dues setmanes, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit aquest divendres de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. La seva evolució és positiva, segons els metges, i per això seguirà la recuperació des de casa. L'equip mèdic encara no posa una data de quan es podria reincorporar a la feina, perquè això dependrà de la seva evolució. Ara bé, en roda de premsa, tant el director gerent de l'hospital, Albert Salazar, com la cap de malalties infeccioses, Dolors Rodríguez, han explicat que la malaltia que pateix té un protocol de tractament de vuit setmanes. Ja n'ha fet dues, a l'hospital. Els ha acompanyat el cap del servei d'hospitalització domiciliària, Francesc Xavier Jiménez, que ha detallat que un equip mèdic del Vall d'Hebron continuarà tractant-lo a casa.

Una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu es va suïcidar el 22 d'agost mentre esperava en un box de les urgències de l'Hospital Universitari de Terrassa, han confirmat fonts del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). La dona feia dos dies que estava a urgències esperant que li assignessin un llit a la planta de psiquiatria, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA. El CST, el consorci que gestiona aquest hospital del Servei Català de la Salut (CatSalut), s'ha limitat a afirmar que la mort de la pacient està "en fase d'anàlisi" per part del Comitè de Qualitat i Seguretat del Pacient.

Anna Boltas, de 17 anys, va viure com li deien al seu pare que no hi havia prou sang disponible per fer-li més transfusions per mantenir-lo amb vida quan patia un càncer de bufeta. “La meva germana i jo ens vam oferir a donar-li la sang que calgués, però ens van dir que les donacions no funcionen així”, explica. Llavors, va prendre la decisió de fer-se donant de tot: de plaquetes, de sang i de plasma. El 2019, a Carlos González li feia mal el cap. No semblava res que no es pogués curar amb ibuprofèn, però va començar a sentir un batec estrany, i a urgències va descobrir que tenia una malformació arteriovenosa al cervell que s'havia d'operar. Durant les 18 hores que va durar la intervenció, es van fer servir 36 bosses de sang donada. “La meva filla de 14 anys no em diu que vol ser major d'edat per sortir de festa, sinó per donar sang”, presumeix.

Com a llegat de la pandèmia, el sistema sanitari català té multitud de plans de contingència per sobreposar-se a fenòmens externs amb rapidesa i flexibilitat. L'últim exemple de situació d'emergència va sacsejar dilluns la península Ibèrica. Mentre el país contenia la respiració per una apagada sense precedents que ho va paralitzar tot, els centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals van garantir que tota l'activitat urgent que no es podia ajornar s'atengués amb normalitat. Ara bé, per assegurar que disposaven de prou energia i per evitar desplaçaments d'usuaris en el moment més incert, es van posposar gairebé 5.000 proves mèdiques i 500 operacions, segons dades provisionals del departament de Salut. Fonts consultades per l'ARA remarquen que ja s'estan reprogramant totes les intervencions sense afectacions assistencials greus.

Després d'anys d'entrebancs, l'Ajuntament de Tortosa i la Generalitat han trobat un pla B per ubicar l'Hospital Universitari de les Terres de l'Ebre en un nou espai sense perill d'inundació i més gran del previst inicialment. Aquest dijous la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha signat un protocol amb l'alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, amb el qual la Generalitat es compromet a garantir els tràmits urbanístics per facilitar l'accés al nou centre hospitalari que es construirà a la Raval de la Llet, al barri de Sant Llàtzer.

Després de la pandèmia semblava que havíem quedat immunes a les sèries de metges, perquè la realitat havia superat qualsevol ficció que es desenvolupés en un hospital. Però, passat un temps prudencial, és un gènere televisiu que continua vigent i amb noves sensibilitats. Al capdavall, aquest tipus de sèries ens parlen de la vida i la mort, de la vulnerabilitat humana. Els centres mèdics són espais que reflecteixen la immensa majoria de les preocupacions socials.

L'Alícia Andrés recorda "la tensió" i "la por" que es vivien a l'hospital el 12 de març del 2020 quan va parir el seu primer fill, el Liam. Una infermera va entrar plorant a l'habitació i els va dir a ella i a la seva parella que ningú toqués el nadó i que marxessin ràpidament cap a casa. Els pares de l'Alícia havien arribat en cotxe des de Màlaga, on viuen, per conèixer el seu primer net. L'endemà desfeien el camí per tornar abans que es tanquessin les carreteres. El 14 de març del 2020 es decretava l'estat d'alarma per la pandèmia de covid. A la Gemma la van separar de la seva filla només néixer perquè va donar positiu de covid. Només la podia agafar per donar-li el pit. Segons el restrictiu protocol que llavors s’aplicava i que més endavant es va flexibilitzar, s’havia de separar els nadons de les mares positives de covid, no es permetia fer contacte pell amb pell, se les obligava a mantenir una distància de dos metres entre el llit i el bressol i es feia un tall precoç del cordó umbilical. La Laura va parir sola, la van lligar durant la cesària, no li van permetre agafar la seva filla i no va trobar ajuda amb una lactància complicada.

La història del nou hospital de referència a les Terres de l'Ebre continua acumulant capítols. L'any 2006, la consellera de Salut, Marina Geli, va anunciar la construcció d'un complex als afores de Tortosa, un hospital de referència per a 180.000 persones del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Al cap tres mesos, la Generalitat ho va fer constar en un cartell informatiu ubicat en uns terrenys del Pla Parcial de la Farinera, on es projectava el centre. Però gairebé vint anys després no hi ha hospital, però tampoc terrenys per construir-lo. Aquest divendres, la Generalitat ha reconegut que després de retards i mil vicissituds —crisi econòmica, retallades pressupostàries i un laberint burocràtic i tècnic, antics greuges polítics territorials i veïnals— les parcel·les que l'Ajuntament de Tortosa havia adquirit el mandat anterior per acollir definitivament el nou complex sanitari no són vàlides pel seu caràcter inundable.

L'estilista Juan Avellaneda ha anunciat que dilluns va haver de ser ingressat d'urgència a l'hospital Teknon. Malgrat que no es tenen gaires detalls del seu estat de salut actual, ell mateix ha explicat en una publicació a Instagram que una sèrie de "problemes respiratoris" l'obligaran a estar ingressat a l'hospital barceloní durant uns dies. En la mateixa publicació, Avellaneda ha agraït l'atenció rebuda per part dels professionals del centre privat i ha advertit que "la vida pot canviar en un instant".

L’any 2023 a Catalunya, segons dades de l’Idescat, per cada 1.000 naixements es van produir 3,73 morts perinatals, o sigui d’infants que van morir durant la gestació, el part o el primer mes de vida. Maria Teresa Pi-Sunyer és doctora en psicologia especialitzada en dol perinatal, aquell que viuen les famílies que perden el fill de manera terriblement precoç. Entre el 1995 i el 2020 va ser psicòloga del servei d’obstetrícia i neonatologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

Incident aquest divendres a la tarda a la seu de la Maternitat de l'Hospital Clínic, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. Una menor de 17 anys tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat ha donat a llum a un nadó i, davant el temor que li traguessin la custòdia, la seva família s'ha emportat la mare i el fill del centre sanitari, segons expliquen fonts policials. Després els familiars han pujat a un cotxe amb la mare i la criatura a dins i han intentat escapolir-se per l'avinguda Diagonal.

Barcelona compta amb una nova Maternitat a l'Hospital HM Nou Delfos, que neix sota el concepte actual de què vol dir ser mare i amb l'objectiu de respondre a les necessitats de les famílies. Així, la dona és la protagonista del part comptant en tot moment amb el suport d'un equip de professionals que n'afavorirà el procés fisiològic i compartirà la presa de decisions per millorar l'experiència de donar a llum.

L'hospital Kamal Adwan, al nord de Gaza, és un dels pocs centres mèdics que queden a la zona. L'exèrcit israelià ha acusat Hamàs d'utilitzar-lo com a base, cosa que les autoritats de Gaza han negat, i l'ha assaltat en repetides ocasions. Parts de les instal·lacions han quedat malmeses i destruïdes tant per les incursions terrestres com pels bombardejos que s'han produït als voltants. A finals d'octubre la major part del personal sanitari va ser detingut o expulsat per l'exèrcit israelià. Queden pocs metges i infermeres.

HM Hospitales a Catalunya posa en marxa el nou Servei de Derma Express per facilitar l'accés del pacient a la consulta de Dermatologia de manera més ràpida i directa i, així, reduir el període d'espera actual ocasionat per la manca d'especialistes. Aquest sistema d'atenció es dirigeix a adults i nens, i els hospitals de referència són HM Nou Delfos i HM Nens, respectivament, encara que s'hi podrà accedir des de qualsevol dels centres que el Grup té a Barcelona.

"Vam arribar aquí l'agost del 2023. La meva filla va ser diagnosticada amb un càncer bastant estrany, un neuroblastoma, que és d'alt risc. Vam tenir la gran sort d'entrar en aquesta casa perquè, si no, no sé com ens ho hauríem fet", explica Paula Salguero, mare de la Paula de tres anys, mentre es prepara un cafè a la cuina de la casa de la Fundació Ronald McDonald a Barcelona. És de Girona i, juntament amb la seva parella, els primers dies que la Paula va estar ingressada "vivien" a l'hospital. "Quan ens van dir que teníem on allotjar-nos, se'ns va obrir el cel".

Cap al final de l'embaràs arriben les conegudes "corretges", que són una mena de control fetal per examinar el batec del cor del fetus, la seva freqüència cardíaca i les possibles contraccions de l’úter. Tècnicament, es coneixen com a registres cardiotocogràfics (RCTG), una pràctica clínica que es va introduir arreu del món a finals dels anys 60. "L’objectiu era detectar la falta d’oxigen a nivell cerebral i cardíac i poder intervenir i evitar les lesions a aquest nivell, la paràlisi cerebral i, en última instància, la mort. La idea era no augmentar la taxa de cesàries o parts instrumentats", explica Anna Gràcia Pérez-Bonfils, obstetra a l’Hospital Germans Trias i Pujol, especialitzada en interpretació de registres cardiotocogràfics basada en fisiopatologia (IRBF) i coautora de la guia internacional d’aquesta temàtica. Però aquesta nova manera de controlar el fetus anava sense llibre d’instruccions i cada hospital de cada ciutat del món va començar a fer una interpretació pròpia, amb diferents nomenclatures i protocols. "S’encasellaven els fetus en uns marges de normalitat rígids, que si no complien es considerava patològic", afegeix.

El jutjat número 8 de Figueres ha ordenat fer l'autòpsia d'una nena de tres anys que va morir dimarts a l'hospital del municipi. El cas s'investiga després que els pares hagin presentat una denúncia per saber si hi ha hagut mala praxi en l'atenció a la seva filla. Segons consta en la denúncia, dies abans la família havia portat la nena al centre d'atenció primària (CAP) de Roses per un mal de panxa. Uns dies després va agafar febre i la van haver de dur a l'hospital de Figueres. Allà va empitjorar i va morir abans que l'arribessin a derivar a la unitat de crítics de l'Hospital Doctor Josep Trueta de Girona.

Si t'han practicat una cesària, és possible que esperessis que la ferida estigués curada i fos relativament indolora al cap d'uns mesos, però es calcula que entre el 7% i el 18% de les dones desenvolupen dolor crònic en la cicatriu després d'una cesària, i símptomes com entumiment, picor i olor també poden ser freqüents, de vegades durant mesos o inclús anys després de la intervenció.

El que va començar com unes molèsties estomacals ha derivat en un quadre mèdic greu que ha portat Oprah Winfrey a ingressar d'urgències a l'hospital. La presentadora, de 70 anys, ja no va presentar el matí del dimarts el seu programa Oprah 's book club a la cadena nord-americana CBS i va haver de ser substituïda per la seva companya Gayle King, que va explicar en directe que la famosa periodista havia tingut problemes estomacals que la impossibilitaven treballar. Winfrey va ingressar el mateix dimarts a un centre hospitalari amb deshidratació i amb un estat de salut "delicat", segons va avançar TMZ.