Criptomonedes, religió, tasques de xèrif a la zona, la diàspora i raons econòmiques i històriques expliquen per què el Pakistan s'ha volgut situar en les últimes setmanes com un actor central en els intents de desescalada de la guerra entre els Estats Units i l'Iran. L'activitat diplomàtica d'aquest cap de setmana ha estat tan intensa en aquest sentit com els riscos a què fa front el país.

Ho vaig veure tot amb els meus propis ulls: cranis destrossats, extremitats amputades, cadàvers al terra... El bombardeig pakistanès a un centre de rehabilitació per a drogodependents a Kabul la nit del 16 de març va ser devastador. Soc periodista i sé que la meva feina és anar als llocs, veure i informar. Però, en aquest cas, el que he vist m’ha remogut del tot. Tinc 25 anys. Em pregunto quants joves de la meva edat a d’altres països han vist el que he vist jo.

Un atac aeri del Pakistan contra un centre de rehabilitació de drogoaddictes a la capital afganesa, Kabul, ha provocat almenys 400 morts i més de 250 ferits, segons han informat les autoritats talibanes. El bombardeig, que va tenir lloc dilluns, s'ha convertit en un dels més mortífers reportats en els darrers mesos. L'atac va tenir com a objectiu múltiples ubicacions arreu de l’Afganistan, incloent-hi llocs a Kabul i a les províncies de Paktia i Paktika, enmig d’una escalada de tensions entre els talibans i el Pakistan.

Sis dies després de la represa dels combats, la "guerra oberta" declarada pel Pakistan a l'Afganistan la setmana passada presenta un balanç de centenars de víctimes i milers de desplaçats, si bé és impossible conèixer el nombre exacte de baixes i refugiats. Mentre el govern del Pakistan ha assegurat aquest dimecres haver matat fins ara 481 combatents talibans i haver-ne ferit 696 més en el marc de l'operació Ghazab-lil-Haq, les autoritats de Kabul situen la xifra dels seus soldats morts en 28. Segons la mateixa font, haurien mort 150 militars enemics, en un contraatac que ja ha buidat pobles sencers als dos costats de la frontera, coneguda com a línia Duran i que s'estén 2.600 quilòmetres.

El Pakistan ha declarat una "guerra oberta" a l'Afganistan. És l'última escalada d'un conflicte que té part de l'origen en les divisions territorials imposades en l'època colonial, i que s'ha anat tornant més complex i multifactorial amb el pas dels anys. Conversem amb Gabriel Reyes, investigador associat del Cidob que ha estudiat àmpliament les tensions entre els dos països. Reyes destaca que "tot plegat no és nou".

L'exèrcit del Pakistan ha bombardejat durant la matinada d'aquest divendres objectius de Kabul, Paktia i Kandahar, a l'Afganistan, i ha declarat una "guerra oberta" al país veí, amb què comparteix una frontera de 2.600 quilòmetres. L'onada de bombardejos és l'escalada més gran fins ara del conflicte latent entre els dos països des del passat octubre, quan Kabul i Islamabad van acordar un alto el foc després d'una setmana d'hostilitats. L'actual situació d'enfrontament és la més greu des de la tornada dels talibans al poder, l'agost del 2021. Segons ha informat el portaveu del primer ministre del Pakistan en una compareixença davant la premsa internacional, els atacs del seu país han anat dirigits contra objectius militars de l'Afganistan.

Una nova escalada de violència a la província del Balutxistan, al sud-oest del Pakistan, ha deixat uns 200 morts aquest cap de setmana. L'exèrcit pakistanès intenta recuperar el control després d'una sèrie d'atacs coordinats amb bombes i armes de foc en diverses localitats d'aquesta regió. Els atemptats han provocat la mort de 31 civils i 17 agents de les forces de seguretat, segons el ministre en cap del Balutxistan, Sarfraz Bugti. I l'exèrcit hi ha respost amb més violència i ha matat almenys 145 milicians.

La policia de l'Índia investiga l'explosió d'un cotxe aquest dilluns a Nova Delhi com un possible atac suïcida. Així n'ha informat l'agència de notícies local ANI citant fonts governamentals, després que les autoritats hagin activat una llei "antiterrorista" aquest dimarts.

Eren gairebé les deu de la nit, quan dues explosions van trencar el silenci de Kabul. El soroll va ser tan fort que em vaig quedar glaçada. Per un moment vaig pensar que la guerra havia tornat. Vaig córrer a comprovar que els meus familiars estiguessin bé. Quan els vaig veure sans i estalvis a casa, vaig sentir un alleujament. A fora, la ciutat estava massa tranquil·la, com si tothom contingués la respiració.

El Pakistan i l’Afganistan han entrat aquest cap de setmana en una nova espiral de violència a la seva frontera, amb desenes de morts i una escalada diplomàtica que amenaça amb agreujar la inestabilitat regional. Segons fonts militars pakistaneses, 23 soldats del país i més de 200 combatents talibans afganesos han mort en els enfrontaments, mentre Kabul rebaixa la xifra dels seus a 9 i assegura que els morts pakistanesos són 58.

El Pakistan fa anys que pateix una crisi complexa de caràcter polític, econòmic i de seguretat, però ara mateix se sent com un guanyador. Així ho ha declarat el seu govern: han guanyat en el xoc militar més extens amb l’Índia dels últims cinquanta anys. En resposta, els partits polítics i ciutadans han organitzat manifestacions per celebrar el paper de les forces armades.

Després de setmanes de tensió creixent al Caixmir, el president Donald Trump ha sorprès aquest dissabte amb l'anunci que l'Índia i el Pakistan han acordat un alto el foc total i immediat. El gest ofereix un respir en un conflicte de llarga durada, marcat per múltiples enfrontaments armats i un saldo de víctimes que es compta per milers al llarg de les dècades. L'anunci també revela un gir més profund, ja que el paper de les grans potències ha canviat i, amb això, la lògica de la contenció regional.

L'alto el foc entre l'Índia i el Pakistan sembla que es manté vigent aquest diumenge, tot i la confusió que van provocar les acusacions creuades d'atacs poques hores després d'anunciar l'acord dissabte. Segons mitjans locals, aquest diumenge al matí ha tornat la calma a les localitats frontereres de la zona del Caixmir, i civils que s'havien vist obligats a desplaçar-se es preparen per tornar a casa. Amb tot, encara hi ha dubtes de si el pacte suposarà una pau a llarg termini o si encara és massa fràgil.

Des de l'atac que van llançar les forces aèries de Nova Delhi contra el Pakistan aquest dimecres com a represàlia per l'atemptat terrorista contra 26 turistes hindús una setmana abans, els enfrontaments entre l'Índia i el Pakistan no s'aturen, i les amenaces tampoc. Els dos exèrcits han informat durant els últims dies de bombardejos i de foc creuat en zones que transcendeixen el territori en disputa del Caixmir, però l'última fase d'aquesta escalada l'estan protagonitzant els drons.

Himanshi Narwal, vídua de Vinay Narwal, un oficial indi de la marina mort en l’atac del 22 d’abril a la regió del Caixmir, ha passat de ser un símbol de la tragèdia a convertir-se en un objectiu d'odi a l’Índia. El mes passat, Himanshi Narwal va aparèixer en una imatge asseguda al costat del cos del seu marit, una de les 26 víctimes mortals de l’atemptat terrorista al costat indi del Caixmir. Quan dimecres l’Índia va atacar el Pakistan com a represàlia, Narwal es va convertir en el símbol que explica per què van escollir Sindoor com a nom de l'operació per a l’ofensiva militar.

El món està pendent del Pakistan. Després que la matinada de dimecres l'Índia llancés un atac amb míssils sobre almenys nou localitzacions del Pakistan i del Caixmir, Islamabad ha promès represàlies pel que ha considerat un "acte de guerra". "L'Índia haurà de pagar el preu de l'error flagrant que va cometre ahir a la nit. Potser pensaven que ens retiraríem, però s'oblidaven que, per la gràcia d'Al·là, aquesta és una nació de gent valenta amb una determinació d'acer", ha proclamat el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, en solemne discurs televisat. La resposta, diuen les autoritats, tindrà lloc "en el moment, lloc i manera" adequats per "venjar la pèrdua de vides innocents".

Un nou episodi de violència a la disputada regió del Caixmir ha tornat a encendre les alarmes al sud de l'Àsia. L'atemptat contra un grup de pelegrins hindús, que va deixar 26 morts, ha intensificat una vegada més la ja tensa relació entre l'Índia i el Pakistan, dos veïns que comparteixen història, fronteres i arsenals nuclears a punt per ser activats. La preocupació s'estén més enllà de la regió.

L'atac de l'Índia d'aquesta matinada al Pakistan i al Caixmir –la regió sota administració pakistanesa que els dos països es disputen– és el pitjor enfrontament entre les dues potències nuclears en dues dècades. Mentre Nova Delhi justifica que només ha tocat objectius "terroristes", Islamabad denuncia un "acte de guerra" i promet represàlies. Què ho fa que hagi revifat ara el conflicte? ¿Hem d'esperar l'inici d'una nova guerra? Parlem amb Irene Martínez, professora de la Universitat Aga Khan a Karachi, al Pakistan.

Després de setmanes d'escaramusses, l'Índia ha llançat aquest dimarts a la nit un atac amb míssils sobre almenys nou localitzacions del Pakistan i del Caixmir, la regió sota administració pakistanesa que les dues potències nuclears es disputen. Almenys 26 persones han mort i 46 més han quedat ferides, segons les autoritats pakistaneses, en l'atac que Nova Delhi ha fet de matinada justificant que actuava contra "infraestructures terroristes". El Pakistan ho ha considerat un "acte de guerra" i assegura que ha abatut cinc caces de guerra indis.

Les Nacions Unides han fet aquest divendres una crida urgent a la "contenció" a l'Índia i al Pakistan, després que els exèrcits dels dos països es veiessin implicats hores abans en un intercanvi de foc, la passada matinada a la frontera del Caixmir, al llarg de la línia de control. L'incident, confirmat pels dos bàndols, no ha causat ferits, però suposa una nova mostra de l'escalada de tensió que sacseja la regió des de l'assassinat de 25 turistes indis i un nepalès dimarts passat, en un atac perpetrat a la turística estació de muntanya de Pahalgam, situada a l'estat indi de Jammu i Caixmir, a l'Himàlaia.