Si al llarg del segle XX moltes monarquies d'Europa van poder ser justificades políticament com a garants dels valors democràtics –per exemple, per no haver cooperat amb el feixisme durant les grans guerres–, ara aquesta situació ha canviat. El perfeccionament del significat de la democràcia en les ments dels ciutadans europeus fa que els trons que han arribat als nostres dies hagin quedat desalineats amb el concepte de democràcia que tenen ara grans capes de la societat. Aquesta societat reclama als representants de les seves màximes institucions no només una adhesió formal als valors democràtics, sinó també una vida coherent amb aquests valors. Una adhesió tangible. Adaptar-se a aquesta nova fase resulta infinitament més complex per a les monarquies que cap anterior reforma, ja que aquestes institucions són intrínsecament contràries al que significa la meritocràcia i la igualtat, els dos pilars essencials sobre els quals s'edifica indefectiblement una democràcia avui dia.

Diuen algunes cròniques reials que l'actual rei Carles III li va dir una vegada a la seva exdona, Diana de Gal·les, abans de separar-se'n, que ja es podria assemblar una mica a Sarah Ferguson, que tenia molt de carisma amb la gent i que era molt pragmàtica amb les coses de palau. Més somriure de cara enfora i menys fragilitat de portes endins era el que li reclamava a la mare dels seus fills, una dona que va arribar a passar-ho molt malament al seu costat no per la seva pròpia personalitat sinó pel tracte que ell li dispensava. Aquesta frase ressona més que mai aquests dies, quan hem sabut que la riallera i pragmàtica Fergie era, fins i tot, pitjor del que suposàvem: una cara dura capaç d'actuar sense cap mena de principi per tal d'assolir els seus objectius, que eren pràcticament sempre materials. Només per posar un exemple: després que Epstein fos condemnat per proxenetisme i per haver intentat prostituir una menor el 2008, ella va portar les seves dues filles a conèixer-lo a la mansió de Florida (als EUA) on passava l'arrest domiciliari. Com per congraciar-se amb el milionari que ara sabem també que la va mig mantenir gairebé una dècada. Com una espècie d'ofrena. Si Diana hagués sigut com Ferguson, tal com li demanava el seu marit, Carles III avui dia potser no seria rei de la mateixa manera que el seu germà ja no és príncep...

Des que Girona va declarar Felip VI persona non grata, els monarques no hi han tornat a posar els peus per entregar els guardons de la Fundació Princesa de Girona, entitat privada però vinculada a la família reial. El discurs del rei el 3 d'octubre del 2017 va precipitar que els partits independentistes al consistori, governat aleshores per Marta Madrenas (Junts), fessin front comú per expressar el seu rebuig a la monarquia espanyola des de l'Ajuntament. Des d'aleshores, la Fundació Princesa de Girona ha hagut d'anar salvant els mobles per trobar un lloc on entregar aquests premis al talent jove, o per organitzar-hi activitats relacionades. Precisament aquest dimarts, els reis han fet parada a Sant Boi de Llobregat, on han anunciat el guanyador d'una de les categories, la del Premi Princesa de Girona Social 2026. Se l'ha endut Hatim Azahry, català nascut al Marroc i president de l'Associació Joves Units del Poble-sec, que ha defensat abans de conèixer que era l'agraciat que "Palestina està patint un genocidi" –de fet, hi ha impulsat accions d'ajuda humanitària–.

El president Illa ha acompanyat el rei d’Espanya a l’Hospitalet amb una corbata de color caqui. La corbata verda, quan acompanyes el rei, significa que no faries la Revolució Francesa i no tallaries diversos colls monàrquics com en el passat. Ans al contrari. En castellà –i ho llegíem a l’ARA– les sigles V.E.R.D.E. volen dir “Viva El Rey De España”. Corbata verda és monarquia.

La gestió de la immigració està centrant la política catalana i l'espanyola, en un debat condicionat per l'auge de l'extrema dreta d'Aliança Catalana i Vox. El rei d'Espanya també hi vol dir la seva, des del seu paper institucional i d’aparent àrbitre que vol exercir després de prendre partit al llarg del Procés. Felip VI ha aterrat aquest dilluns a Catalunya per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat a l’Hospitalet de Llobregat, i des d’aquí ha volgut reivindicar les passades onades migratòries de la resta de l’Estat en ple franquisme, així com les més recents procedents de l’Àfrica i l'Amèrica Llatina, arremetent contra el "sectarisme". Un centenar de manifestants de l’ANC i contraris a la monarquia han protestat contra la visita, mentre que un centenar i escaig de monàrquics han participat en la benvinguda i salutacions controlades al mil·límetre.

La publicació de Reconciliación (Planeta), les memòries de Joan Carles I, ha provocat malestar a la Zarzuela no només per les opinions polèmiques que expressa (per exemple els seus elogis a Franco) sinó perquè exposa sense embuts el seu ressentiment cap als qui el van fer marxar d’Espanya, així com el seu gust pel luxe i els diners.

Dos dies abans que les polèmiques memòries del rei emèrit Joan Carles I surtin a la venda a les llibreries d'Espanya, ha arribat un controvertit i inesperat missatge promocional pronunciat per ell mateix. Aquest dilluns s'ha difós un vídeo en què l'exmonarca, amb una bandera espanyola de fons, fa una reivindicació del seu regnat i envia un missatge directe als joves perquè secundin el seu fill com a cap d'estat: "Us demano que doneu suport al meu fill, el rei Felip VI, en aquesta dura tasca que és unir tots els espanyols i que Espanya segueixi jugant un paper tan rellevant al món", ha assegurat l'emèrit. Un al·legat que no ha agradat gens ni mica al Palau de la Zarzuela: fonts de la casa reial consultades per l'ARA deixen clar que no tenien coneixement previ d'aquest vídeo, que no saben "quin és el seu objectiu" i que no el veuen "ni oportú ni necessari".

Quan arriba aquesta època de l’any hi ha molta gent que està desitjosa de menjar-se els dotze grans de raïm i començar l’any següent perquè es moren de ganes de saber què els portaran els propers 12 mesos. Aquesta aproximació tan positiva al canvi d’any no deu ser la de Mette-Marit de Noruega, que durant el febrer del 2026 viurà un dels tràngols més amargs que pot viure una mare: veure el seu fill assegut al banc dels acusats. Un moment tràgic que en el seu cas, a més, es veurà amplificat per la pressió mediàtica internacional que rebrà el cas que afecta el seu fill gran, ja que poques vegades es veu comparèixer en seu judicial un membre d’una monarquia.

Aquestes setmanes es commemoren els cinquanta anys de la mort del dictador i de la restauració de la monarquia a l’estat espanyol. Un sector important de l’oficialitat estatal ha volgut convertir aquesta efemèride en una celebració acrítica de la institució monàrquica, presentant-la com l’antítesi natural de la dictadura i poc més que l’aglutinador democràtic d’una Transició suposadament modèlica. Però aquesta lectura és una falsedat històrica. Obviar que la restitució de la monarquia borbònica fou, precisament, una decisió del mateix règim franquista per garantir la continuïtat dels seus elements fonamentals és un insult a la intel·ligència democràtica. I per això, avui és imprescindible parlar clar per evitar una nova desmemòria col·lectiva.

Jo no sé quin equip de guió li escriu els discursos al rei d’Espanya, però sempre m’imagino que riuen quan trien les frases. Riuen de la buidor, del clixé, de la mateixa manera que els periodistes del cor riuen quan parlen de “gestos d’evident complicitat” o del “racó favorit” de la casa d’un famós.

Acostumats a un rei emèrit que no dona explicacions ni dels fets vinculats a la seva tasca professional i a un príncep que no vam saber quina veu tenia fins que no va ser proclamat rei, és normal que el tarannà de la família reial del Regne Unit ens resulti completament exòtic. Ho semblen des de sempre però se'ns fa més evident encara quan, com aquesta setmana, l'hereu del tron concedeix entrevistes durant viatges internacionals per parlar de qüestions que van molt més enllà de la tasca legal que el seu país li té encomanada constitucionalment i aborda qüestions molt més íntimes i personals. Les comparacions són odioses, realment. Reialment odioses...

No és habitual que un rei –encara que sigui emèrit– parli en primera persona de la seva vida i del seu regnat. Però encara és menys habitual que parli de política i que ho faci criticant un govern que encara està actiu. Joan Carles I ho fa a Reconciliación, el seu llibre de memòries publicat aquest dimecres a França. El pare de Felip VI repassa els fets històrics, des de la fi del franquisme fins al seu actual "exili" a Abu Dhabi, i per primera vegada critica públicament el govern de Pedro Sánchez, a qui acusa d'imposar la seva voluntat per sobre de les seves ambicions, fins i tot ara que viu retirat a milers de quilòmetres d'Espanya. "Encara avui he de respectar els desitjos" de la Casa del Rei i del govern, lamenta.

"I això és notícia?" és la pregunta que sovint veiem als comentaris de les notícies sobre premsa rosa i cultura pop. I, evidentment, no són notícies que ocupin les portades de diaris, però sí que són qüestions que sovint comentem amb els amics o la família al voltant d'una taula o a la barra d'un bar. I això és el que fem en aquest pòdcast: traslladar-nos a un local per repassar algunes notícies de la crònica social que serveixen no només per mantenir-se al dia de les xafarderies més destacades, sinó també per parlar de l'amor, l'amistat o les ruptures.

Els futurs reis del Regne Unit, Guillem i Caterina, ja han trobat la que serà la seva casa definitiva. O almenys això és el que volen que sembli... Després de diversos trasllats, la parella s'ha decidit per Forest Lodge, una casa de vuit habitacions envoltada de natura i prop de Londres que, lluny d'aportar-los la calma que ells buscaven després del càncer d'ella, els està portant una bona rècula de maldecaps. I és que ja ha passat molt de temps des que els ciutadans britànics acceptaven resignadament els designis dels monarques. Avui en dia, quan veuen alguna cosa que no els agrada –o, pitjor encara: quan pateixen directament alguna decisió reial–, surten a criticar-ho amb força als mitjans de comunicació, que és on fa més mal als prínceps de Gal·les, la gran esperança d'una monarquia en hores baixíssimes des que els anticarismàtics Carles i Camil·la van arribar al tron.

La princesa Elionor ha començat aquesta setmana l'última etapa de la seva formació militar. Elionor de Borbó passarà aquest últim any de formació per a l'exèrcit a l'Acadèmia General de l'Aire, situada a San Javier (Múrcia), després d'haver passat els dos anys anteriors a l'exèrcit de terra i l'armada. Davant d'aquesta nova fase de formació, l'hereva de la Corona espanyola ha dit que té "ganes d'aprendre" a volar però "a poc a poc".

L’article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que totes les persones tenen dret al descans. Fins i tot els royals, que tot i que a diferència de la resta de mortals no tenen un període tancat per dies naturals o hàbils, a l’estiu també aprofiten per desaparèixer uns quants dies.

El rei emèrit Joan Carles I continua sent una llosa per a la monarquia espanyola. Han passat cinc anys de la fugida de l'excap d'estat, materialitzada l'agost del 2020, quan va abandonar la Zarzuela per establir-se als Emirats Àrabs. Tot i això, ni els escàndols financers i personals han cessat ni s'ha capgirat l'arraconament de la casa reial. La situació és en punt mort i amb notícies que s'acumulen com ara els guanys de quatre milions d'euros des que viu al règim autoritari, la futura publicació de les seves memòries per reivindicar-se aprofitant els cinquanta anys de la seva proclamació com a rei o les visites sobtades a Espanya. Per això, els experts consultats per l'ARA conclouen que la monarquia viu un "equilibri inestable", una supervivència que ara no està en dubte; i ha provocat un pla del rei Felip VI per escapolir-se dels entrebancs joancarlistes amb una estratègia d'encapsulament, que algunes veus consideren reeixida, mentre que d'altres veuen parcialment fallida. Tot plegat, mentre l'exmonarca continua enfonsat en l'opinió pública.

La monarquia noruega viu un dels seus moments més baixos després que Marius Borg, fill de la princesa Mette-Marit, hagi estat imputat per 23 delictes, tres d'ells violacions, segons ha informat la policia, que ha donat per tancada la investigació del cas. Davant d'aquestes greus acusacions, la casa reial del país nòrdic ha fet públic un breu comunicat: "El cas està seguint el sistema legal i els procediments normals. No tenim res més a afegir".

El rei Felip VI ha desembarcat aquest dilluns a Catalunya per visitar l'abadia de Montserrat, símbol del catalanisme i on es venera la patrona del país, en una visita que ha provocat malestar al catalanisme catòlic i a l'independentisme. De fet, el seu aterratge –amb helicòpter–, amb pregària inclosa a la Moreneta, ha suscitat una protesta davant del monestir d'uns pocs centenars de persones convocats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que no s'han pogut ni acostar a la basílica per un blindatge absolut dels Mossos. El rei hi ha vingut a participar en un acte del mil·lenari de la institució i per guanyar la simpatia dels catalans amb un discurs majoritàriament en la llengua pròpia, en què també ha carregat contra les "identitats excloents" i els "extremismes". Conscient que "el seu valor simbòlic transcendeix la seva enorme dimensió religiosa", ha reivindicat l'abadia com "un gran punt de trobada de la nostra cultura: la cultura catalana, l'espanyola i l'europea".

El programa de TVE Historia de nuestro cine celebra el seu desè aniversari. I per celebrar-ho, més enllà de resumir la mirada ibèrica del setè art a través de convidats de diferents generacions, ha requerit una felicitació oficial de la reina Letícia. La reina, que deu enyorar el seu passat com a periodista i presentadora, ha obsequiat el programa amb un discurset de tres minuts en un plató. Ella sola, mirant a càmera, i fent una dissertació sobre el poder cultural del cinema salpebrat amb frases cèlebres de grans directors espanyols.