53.800 milions d'euros fins al 2043 per evitar el col·lapse de les infraestructures a Catalunya. Aquest és el càlcul fet per la Cambra de Comerç de Barcelona a través del nou Observatori de les infraestructures i que ha elaborat l'estudi Projectes estratègics per Catalunya, que afecta els aeroports, ferrocarrils, carreteres, ports, logística i transició hídrica. "Cal duplicar la inversió actual", ha resumit el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí. Sense remuntar el dèficit d'inversions, "el sistema col·lapsarà", ha dit. El representant de la Cambra ha reclamat un pacte de país en la matèria liderat per la Generalitat.

El cartell que se situa al voral de l'A-2, quan els cotxes deixen enrere l'Anoia per entrar a la Segarra, no és l'únic indicador que avança l'entrada a la demarcació de Lleida. El color del paviment de l'autovia ho constata. Així ho destaquen alguns dels usuaris que habitualment agafen el cotxe per desplaçar-se de Barcelona cap a les comarques lleidatanes, i viceversa, passant pel tram entre Cervera i la Panadella. Sots i fissures a l'autovia provoquen que conductors i passatgers ja estiguin acostumats a fer bots dins dels vehicles, i els temporals de pluja i vent dels últims dies no han afavorit l'estat de la carretera.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha vingut a Barcelona a donar un missatge de calma. "Hi ha diners i hi ha moltes obres en marxa", ha dit en una trobada amb empresaris al Cercle d'Economia, abans de desgranar les principals accions i inversions que el seu ministeri té previstes a Catalunya; algunes de tan complicades i històriques com el traspàs de Rodalies, l'ampliació de l'aeroport o la millora dels accessos al port.

Divendres. 19 de novembre del 2021. Quarts de deu de la nit. Un Peugeot 206 surt de la via en un revolt tancat i cau per un desnivell de nou metres. Dos dies després, la policia localitza el cotxe, bolcat a l'inrevés i amb el cadàver a l'interior d'un noi de 21 anys, David Pérez Sempere. Quan la família denuncia la desaparició del jove, la policia es dirigeix directament al lloc on el turisme va desaparèixer, el punt quilomètric 23,1 de la C-59, a prop de Sant Feliu de Codines, al Vallès. Sabien perfectament on podia haver tingut l'accident.

Una quarta part dels 39 accidents de trànsit mortals que hi ha hagut els tres primers mesos de l'any han estat xocs frontals. En aquest trimestre han mort 41 persones, un 46% més que en el mateix període del 2024, segons les dades que el Servei Català de Trànsit ha fet públiques aquest dimarts, precisament, el mateix dia que el Govern ha anunciat una inversió de 131 milions d'euros per evitar els xocs frontals. El pla, que es desplegarà en dos exercicis, preveu instal·lar bandes sonores al llarg de 700 quilòmetres de la xarxa viària i 76 quilòmetres de carrils reversibles en carreteres d'un carril per sentit.

L'excusa varia, però l'objectiu sempre és distreure't. Fer-te centrar tota l'atenció en una falsa avaria al tub d'escapament, en una roda punxada o en un mapa difícil d'interpretar. Mentre un lladre fa que surtis del vehicle fent veure que t'ajuda o que necessita la teva assistència, l'altre, dissimuladament, entra a dins del cotxe i roba tot el que pot. Aquesta escena cada vegada és més freqüent a les carreteres catalanes, fins al punt que els robatoris a la xarxa viària del país, sobretot furts sense violència ni intimidació, gairebé s'han duplicat en un any, segons les dades a què ha tingut accés l'ARA.

Caos en la mobilitat catalana arran de les pluges torrencials que des de primera hora del matí afecten bona part del territori. L'alerta que ahir a la mitjanit ja va provocar restriccions a nou comarques de Tarragona s'ha estès aquest matí ràpidament, igual que la pluja, que ha inundat autovies, carrers i vies de tren al seu pas pel Baix Llobregat i ha provocat greus incidències a la C-32, a Rodalies i a l'aeroport del Prat. Al vespre, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit en roda de premsa per donar per acabada l'alerta pel pas de la DANA per Catalunya. Ha explicat que ara la situació és de prealerta i que les pluges que puguin caure en les pròximes hores, sobretot a les Terres de l'Ebre i les comarques gironines, són les habituals d'una "tardor plujosa".

L'AP-7, la principal artèria catalana, ha viscut els darrers mesos persecucions dignes de la sèrie de pel·lícules The Fast and the Furious i que podrien evocar els carrers de les ciutats nord-americanes fictícies de la col·lecció de videojocs Grand Theft Auto. En aquest cas protagonitzades per bandes que, després de robar la mercaderia d'un camió, fugien amb vehicles d'alta gamma, a 200 km/h i fent ziga-zagues entre els cotxes per evitar que els atrapés la policia. Quan, al final, tenien el cotxe patrulla en paral·lel en ruixaven el vidre amb líquid d'extintor i, si calia, els envestien, sigui frontalment o lateralment, per culminar la fugida. Tot això en unes autopistes catalanes on l'últim any han crescut un 16% els delictes, un augment que els Mossos d'Esquadra vinculen a la fi dels peatges.

Amb l'arribada del fred i de les baixes temperatures també arriba un dels fenoments meteorològics més fascinants de tots: la neu. Normalment cau a les muntanyes i afecta poblacions que estan acostumades a aquest element, però esporàdicament també arriba a cotes baixes i provoca nombrosos problemes de circulació. És per aquest motiu que avui repassarem cinc consells per conduir amb neu de forma segura, tractant de preparar el nostre vehicle no només per evitar accidents, sinó també per poder arribar al nostre destí sense haver de patir en excés.

L'AP-7 ha concentrat aquest dissabte les principals retencions a la xarxa viària catalana en l'operació sortida d'agost. A dos quarts d'onze del matí ja es registraven més de 18 quilòmetres de cues entre Sant Cugat del Vallès i Castellví de Rosanes, en direcció a Tarragona, i, a més, també hi havia més de 6,5 quilòmetres de circulació lenta i aturades entre Mollet del Vallès i Montornès del Vallès, en aquest cas en sentit Girona. Són dades del Servei Català de Trànsit (SCT), que també ha informat que hi ha 3 quilòmetres de congestió a la C-14 a Vilaverd, 3 més a la N-II a la Jonquera i 2 quilòmetres de retenció a la C-17 a Parets del Vallès.

Un 39% dels conductors o vianants morts el 2022 havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs. Així ho reflecteixen les dades fetes públiques aquest dissabte pel Servei Català de Trànsit a partir de l'anàlisi a 218 morts en accident, tant en carreteres urbanes com interurbanes, per part de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC). Més de la meitat dels morts, el 54,5%, eren homes i viatjaven en turisme. I sobretot es tracta de persones d'entre 30 i 39 anys, la franja que té la proporció més alta de morts positius per alguna substància: més d'un 55%.

El nombre de morts en accidents de trànsit a les carreteres catalanes ha baixat un 13,4% els sis primers mesos de l'any respecte al mateix període del 2022, i la via que més ha notat aquest descens de víctimes mortals és l'autopista AP-7, amb un 56% menys. Aquest és el balanç del primer semestre del 2023 publicat aquest dissabte pel Servei Català de Trànsit. Les dades difoses revelen que entre l'1 de gener i el 30 de juny d'aquest any han mort 71 persones en 62 accidents de trànsit. En el mateix període de l'any passat en van morir 82 en 74 sinistres, fet que suposa una reducció del 13% en el nombre de morts i del 16% pel que fa als accidents. En canvi, la xifra de ferits greus ha crescut un 16%. 

L'any passat, es van registrar 84 accidents mortals a les carreteres catalanes. I d'aquests, la meitat van ser a causa de xocs frontals. Envair el carril contrari, ja sigui per una distracció, per un gir del terreny o bé per un avançament és una situació més habitual del que seria desitjable i les estadístiques d'accidents constaten que des del 2010 la xifra de sinistres s'ha estancat i no aconsegueix baixar més. Ara el Govern ha volgut posar fre a aquestes xifres, que són un problema generalitzat no només a Catalunya sinó al conjunt de l'Estat. "Un vehicle de cara és un perill que tenim assumit i no té per què ser així. Els humans ens podem equivocar o distreure, però també podem evitar que la conseqüència sigui un accident mortal fent diferent les carreteres", ha assegurat el director d'Infraestructures de la Generalitat, David Prat.

Després de més d'una dècada de reivindicacions, debats i negociacions, avui finalment s'ha formalitzat l'acord entre el govern espanyol i la Generalitat per construir el carril bus a la B-23, entre Sant Feliu de Llobregat i Barcelona. El conveni preveu que les obres comencin a principis de l'any que ve i que el carril pugui estrenar-se el 2024. La via ha de permetre que al voltant de 700 busos de comarques de la Catalunya Central, el Penedès i el Baix Llobregat que diàriament entren a Barcelona escurcin el trajecte uns 15 minuts gràcies al carril especial per a ells, que circularà a l'esquerra de la resta de vehicles, on ara hi ha la mitjana. Generalitat i Estat han de signar el traspàs definitiu de la via, que està en mans del ministeri de Transports i Mobilitat, abans que acabi l'any.

La normalització de l'afluència turística després de dos anys de restriccions per culpa del covid ha tornat a posar en evidència el dèficit en infraestructures viàries que pateixen les comarques gironines, que a més de ser receptores de turisme per excel·lència són també terra de pas de viatgers de la resta d'Europa i de l'Estat. "El dèficit d'infraestructures és molt important", lamenta Àlex Gilabert, responsable de la comissió d'ordenació, mobilitat i infraestructures del territori de la Cambra de Comerç de Girona. "Manquen infraestructures per poder absorbir tots els desplaçaments. I en particular hi ha moltes dificultats a l'AP-7", afegeix Gilabert.

El consell de ministres extraordinari ha donat llum verda aquest divendres a compensar Abertis amb 1.070 milions d'euros per la finalització de la concessió de l'AP-7. En concret, el govern espanyol abonarà 1.069,9 milions d'euros a la concessionària Acesa, que pertany a Abertis, com a compensació de liquidació de les inversions fetes per afrontar l'augment de trànsit a l'AP-7, en els trams Barcelona - la Jonquera, Barcelona-Tarragona, i Montmeló i el Papiol i Saragossa-Mediterrani, de l'AP-2. Unes actuacions que es van preveure en el conveni entre l'empresa i l'Estat per mitigar la congestió de vehicles que es produïen en algunes èpoques en trams determinats del traçat.

“Ja el tenim aquí!”, ha exclamat aquest dimecres el vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, durant el discurs inaugural d’una de les obres –ha dit– “més importants que ha fet el Govern en els darrers anys”, el túnel de Tresponts, a l'Alt Urgell. Els alcaldes d’Organyà i de Fígols, representants del Consell Comarcal, diputats i exdiputats, l’exconseller que va impulsar el projecte, Josep Rull i, en representació d’Andorra, el ministre de Territori, Víctor Filloy, han participat en l’acte d’inauguració de la via soterrada que ha de permetre dotar de més seguretat un dels trams més perillosos, pels esllavissaments, de la C-14.

L'Ajuntament de Llívia ha mantingut una reunió de treball, aquest dijous, amb responsables de Carreteres del Ministeri de Foment a les comarques del Ripollès i Cerdanya, per tal de buscar solucions d'accessos i de senyalització que afecten l'N-154 i l'avinguda dels Països Catalans al seu pas pel nucli urbà. Aquestes carreteres, que creuen la població, són de titularitat estatal.

L’aixecament dels peatges té un efecte directe en el trànsit, segons mostren les dades de les autopistes on s’han retirat les barreres després de dècades. L’1 de gener del 2020 es van aixecar diversos trams de peatge i durant el primer any de circulació sense pagament l’afluència de cotxes ha augmentat fins a un 40%, i això malgrat la pandèmia del covid, segons dades del ministeri de Transports obtingudes per l’ARA.