He sentit que ha mort Sotil i he tornat a obrir la caixa dels records. Un retall del dia del seu fitxatge el presenta com “el Maestrito, com li diuen al Perú, fa 1,67, és de contextura forta i chaparro (sic)”. El peruà va marcar el cinquè gol del 0-5 al Bernabéu rematant de cap sol a l’àrea petita, davant un Madrid que ja havia abaixat els braços. A Gijón, el 7 d’abril del 74, el Barça guanya la Lliga i Sotil truca a Lima: “Mamita, campeonamos!” Em miro el pòster d’aquella tarda, que tinc emmarcat, i d’aquell equip que ens sabem de memòria ja no hi són Torres, Juan Carlos, Cruyff i Sotil.

1. El nou messies

L’arribada de Johan Cruyff a Barcelona va ser un esdeveniment a escala europea en ser el fitxatge més car fet fins llavors al continent. Ni més ni menys que 100 milions de pessetes. Un cop de puny sobre la taula per provar de trencar l’hegemonia madridista. I així va ser, perquè en el primer any de l’holandès al Barça va endur-se una Lliga i un trofeu encara més preuat: el recordat 0-5 al Santiago Bernabéu, al cor de l’Espanya franquista.

]]>

D e tots els objectes que expliquen el curs de la història, se me n’acuden molt pocs tan eloqüents i fascinants com les revistes. Ja fa anys que tinc l’hàbit de conservar revistes velles. Sense disciplina, amb afany acumulador i alhora arxivístic. Guardo un exemplar -o dos o tres- de revistes i diaris de tota mena. Publicacions històriques o menys conegudes, tant és, el cas és disposar de l’objecte que dona fe de la seva època, que explica les coses que passaven llavors i també, fonamental, com érem llavors. Tinc ganes d’explicar-vos la història d’una revista. Remeno entre les muntanyes que tinc a casa i se’m fa difícil escollir. Topo amb el Boletín Oficial Informativo del Futbol Club Barcelona, exemplar número 52, octubre de 1975.

]]>

En la vida real no només s’hi inspiren les pel·lícules. També hi ha anuncis que no existirien si no fos perquè hi ha vides que els expliquen. Vides i les històries que hi ha al darrere. Històries, contextos, a més de textos, d’eslògans, d’imatges impactants. Històries que, pel motiu que sigui, acaben desembocant en un espot de mig minut que condensa les essències, les intencions, les voluntats que es destil·len de la vida real. No sé si l’anunci de Johan Cruyff contra el tabac de l’any 1991 és el cas més paradigmàtic d’això que us estic intentant explicar, però segurament sí que és la història real més popular mai convertida en anunci.

]]>

Les samarretes de futbol s’han convertit en un dels actius més importants del patrocini esportiu, i després dels drets audiovisuals són la principal font d’ingressos. Les grans multinacionals de l’esport inverteixen quantitats cada cop més elevades per tenir en nòmina els grans clubs i les seleccions nacionals més potents. És un gran negoci per a totes dues parts. Diuen que Adidas prepara la renovació del Madrid i que l’operació establirà un nou rècord que tornarà a trasbalsar el mercat: es calcula que el contracte pot arribar als 150 milions per temporada, si se sumen fixos i variables. Que Nike prepari els calerons per actualitzar el seu a Can Barça, un altre cop.

]]>

Un nen de postguerra a Amsterdam, un home amb el “destí escrit” que va néixer i créixer molt a prop del camp de l’Ajax: “Algú que sempre he dit el que pensava”, diu, i que fins i tot es va permetre el luxe “de tant en tant [de] provocar Franco”. El Flaco. Així, autèntic, amagant de vegades la pilota i d’altres exhibint tota la tècnica i l’orgull que se li ha conegut a dins i a fora dels camps, es defineix Johan Cruyff a '14, l’autobiografia', ja a la venda a tot el món i que ha tingut uns introductors de luxe en el llançament mundial, fet a Londres: Jordi Cruyff i Pep Guardiola. El periodista neerlandès Jaap de Groot ha estat el moderador de l’acte, ja que ell mateix ha col·laborat en la redacció de les memòries.

]]> Recull de portades d'aquest dilluns 11 d'abril del 2016:

]]>

Set presidents del Barça reunits per Cruyff. L'holandès, que no sempre va generar unanimitat, ha aconseguit unir dirigents que durant anys s'han estimat més canviar de vorera que aturar-se a saludar l'altre. Tots els ismes plegats, tant el nuñisme com el laportisme o el rosellisme, per acomiadar el pare del cruyffisme. Parir 'ismes' sempre ha estat una especialitat del barcelonisme. I per si de cas, no s'han situat a la llotja per ordre cronològic. Amb Laporta i Rosell separats, per tenir la festa en pau.

]]> Recull de portades d'aquest divendres 1 d'abril del 2016:

]]> Recull de portades d'aquest dijous 31 de març del 2016:

]]>

La junta directiva de Josep Martia Bartomeu no s'ha plantejat batejar el Camp Nou ni cap altra instal·lació del club amb el nom de Johan Cruyff. "Cal calma, no és el moment", ha dit el portaveu de l'entitat, Josep Vives, que ha tret importància al fet que el fill de Cruyff, Jordi, hagi explicat que el club i el seu pare s'han abraçat finalment, "una mica tard", segons Jordi, i després de no passar per la millor relació durant un temps. "Aquest apropament era sincer, s'ha concretat amb accions", ha respost Vives, traient importància al tema.

]]> Recull de portades d'aquest dimarts 29 de març del 2016:

]]>

L’any 1988 la pilota va començar a accelerar-se. Cada vegada anava més ràpid. Un toc. Sec. Precís. Harmònic. Un altre cop. Segur. Ferm. Clac. Clac. Clac. Eren les notes d’una simfonia que s’accelerava al compàs que marcava la pilota. Era el so de l’impacte de la bota amb el cuir. Com més veloç, més bell.

]]>

La Federació holandesa de futbol ha recordat la figura de Cruyff amb un minut de silenci durant el minut 14 del partit Holanda-França. A més, els jugadors locals han portat el dorsal 14 a la màniga de la samarreta.

]]>

Era fàcil i no ho era. La seva instrucció probablement era tan senzilla com "no donis la pilota fins que no et surti un rival", però aplicar-ho en un terreny de joc s'elevava a la màxima complexitat. El futbol de Johan Cruyff era una lliçó de matemàtiques, una sessió d'1+1 i 2+1, de línies i triangles, de xarxes i moviments. "Si ells són tres aquí al mig, jo n'hi poso quatre". I els esglaono i els ajunto i els atrec i els distrec. I guanyo. Cruyff era una mirada especial, un ull privilegiat, capaç d'imaginar abans que ningú les pròximes tres jugades si aquest fa això i aquell fa allò altre. I aconseguia que aquest fes això i aquell fes allò altre, conscient del seu poder d'atracció, i pletòric d'autoestima. Amb el temps, els rivals ja sabien que baixaria a remenar-la al mig del camp per accelerar quan s'apropava a l'àrea.

]]>

El pivot dels Bulls, Pau Gasol, ha volgut enviar el seu condol a la família Cruyff des de Nova York, on aquesta matinada l’equip de Chicago ha perdut (94-106) contra el Knicks al Madison Square Garden. Aficionat al futbol, Gasol va viure els èxits del Dream Team de Johan Cruyff en plena adolescència. “Com a jugador no el recordo”, apunta el pivot, que, curiosament, va néixer l’any que l’holandès començava la seva aventura nord-americana, primer a Los Angeles i després, a Washington. “No el coneixia personalment”, ha prosseguit Gasol, “però en guardo molts records, sobretot de la seva etapa com a entrenador. Cruyff ha estat una figura única dins el món del futbol, va marcar una època”, ha convingut.

]]>

El Barça habilitarà durant quatre dies un espai de condolences a la tribuna del Camp Nou per recordar la figura de Johan Cruyff, mort aquest dijous als 68 anys. Aquest dissabte a les 10 del matí s'obrirà l'espai dedicat a l'holandès, amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i altres personalitats del país que acompanyaran la junta directiva del Barça. Fins dilluns, inclòs, es podrà acudir al Camp Nou fins a les 19 hores, mentre que dimarts la gent que vulgui dir adéu a Cruyff ho podrà fer fins a les 21 hores.

]]>

La família de Johan Cruyff ha fet un comunicat per agrair les mostres de suport rebudes. La família està fent els preparatius per retre homenatge, en una cerimònia privada, a Johan com a "estimat marit, pare, avi i amic. Un cop més, demanem que es respecti la privacitat de la família en aquests difícils i sensibles moments". Diferents amics de Cruyff, com Guardiola o Txiki Begiristain, ja volen cap a Barcelona per ser al costat de la família.

]]>

Tots els mitjans de comunicació europeus recorden la figura de Johan Cruyff. Algunes d'aquestes portades són especialment boniques, les podeu consultar aquí.

]]>

Estic dinant en un restaurant, fora de Barcelona, quan els companys de la ràdio i la televisió em truquen per dir-me que ha mort Cruyff. Em demanen una primera impressió i em vénen un munt de records i d’imatges. No els puc ordenar. Més enllà de les opinions personals que cadascú pugui tenir, la figura de Cruyff és excepcional. Ha mort un geni, els dic. Una persona amb una visió singular del futbol, de l’esport, però també de la vida. Ell tenia el seu punt de vista sobre qualsevol cosa. Sabia de tot. O ho feia veure. Lúcid, intuïtiu, llest, murri, era capaç de convèncer-te del que fos. Era un individu que en qualsevol lloc i circumstància destacava per damunt de la resta. Original i divertit. Parlar amb ell era fàcil. La contundència dels seus raonaments només era comparable a la seva senzillesa. No li calia la formació intel·lectual perquè havia aprofitat, com qui més, l’escola de la vida. Va ser un nen humil, criat per una mare que havia de treballar per donar-li formació, que va aprendre a jugar a futbol no a les escoles selectes on van els fills de les classes benestants, sinó més aviat com fan els nens que juguen al carrer. Això no li impedia tenir un punt d’orgull ben entès. Un orgull que sovint ens falta, als catalans. Plantava cara, deia el que li semblava i es quedava tan ample. I, a sobre, resultava que era el més simpàtic de la reunió.

]]>