El conseller delegat de Tesla i president de X Corp, titular de l'antiga xarxa social Twitter, Elon Musk, ha iniciat una veritable guerra amb el conseller delegat de Ryanair, Michael O'Leary. A l'home més ric de món no se li ha posat gens bé que O'Leary descartés instal·lar als avions la connexió de wifi de la seva xarxa d'internet ràpid per satèl·lit Starlink.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha decidit multar amb 5 milions d'euros X (abans Twitter) per una infracció qualificada de molt greu. Concretament, la xarxa social no va col·laborar quan l'organisme li va demanar informació sobre anuncis de "xiringuitos financers" publicats a la seva plataforma, segons recull aquest dijous el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Les grans plataformes digitals (les big tech) dominen l’economia. La tecnologia digital s'ha fet imprescindible, ja sigui per a la cerca d’informació, les xarxes socials, el comerç electrònic, els sistemes operatius o els telèfons intel·ligents. Cadascun d’aquests camps està dominat per poques empreses. Els lideratges són de Google amb el seu motor de cerca; Meta a les xarxes socials amb WhatsApp, Facebook i Instagram; Amazon en el comerç; Microsoft amb Windows i aplicacions; i Apple en el telèfon mòbil. Els costos fixos elevats, els efectes de xarxa i les economies d'escala dinàmiques (per exemple, en la corba d’aprenentatge) fan que les big tech siguin dominants. L’acumulació de dades porta a efectes de retroalimentació, en què més producció i més vendes indueixen més dades i més efectes de xarxa que fan que l’empresa sigui més eficient, millori els productes i serveis, i segueixi per davant dels competidors. Són, doncs, mercats que basculen cap a un guanyador que s’emporta tot el mercat o la major part (winner-takes-all o winner-takes-most).

El filòsof Martin Heidegger va produir una distinció molt fèrtil entre por i angoixa que és plenament vigent. La por té sempre un objecte concret que amenaça la realització dels nostres projectes (i aquí "projectes" pot voler dir, simplement continuar viu); en canvi, l'angoixa no té cap objecte concret, perquè és justament la impossibilitat d'implicar-se emocionalment en cap projecte, el neguit que es manifesta quan ens adonem que no hi ha una fonamentació última darrere de res i estem sols davant del precipici de l'elecció lliure. Què és més propi d'internet: la por o l'angoixa?

Dos anys després de ser nomenada consellera delegada de la xarxa social X, propietat d'Elon Musk, Linda Yaccarino ha anunciat a través de la mateixa plataforma que deixa el càrrec que ocupava des del maig del 2023. "Quan Musk i jo vam parlar per primera vegada de la seva visió per a X, vaig saber que seria l'oportunitat de la meva vida dur a terme l'extraordinària missió d'aquesta empresa", ha assenyalat l'executiva, que ha afegit que està immensament agraïda a Musk per haver-li confiat la responsabilitat de "protegir la llibertat d'expressió i transformar l'empresa".

Elon Musk, director executiu de X, pagarà 10 milions de dòlars a Donald Trump per tancar batalla legal sobre el veto al president estatunidenc a la xarxa social. El compte de Trump a X, en aquell moment Twitter, va ser suspès el gener del 2021, després de l'assalt al Capitoli comès pels seus seguidors. Aquell dia Trump va utilitzar la xarxa per pressionar el seu vicepresident, Mike Pence, a no certificar la victòria del demòcrata Joe Biden a les eleccions del 2020. Twitter va suspendre el compte al·legant "el risc que es produeixi més incitació a la violència."

Hem passat bona part de les últimes 24 hores al telèfon intentant arribar al fons de l'oferta hostil d'Elon Musk per l'OpenAI de Sam Altman. Una evolució de la seva batalla corporativa (o telenovel·la) que pocs podrien haver anticipat. Altman, que és a París en una cimera d'IA, ni tan sols havia vist l'oferta abans de rebutjar-la sense contemplacions.

Per escriure això que escric he hagut de pensar uns quants dies en el que vull dir i com ho vull dir; m’he mirat el tema des de diferents angles; l’he deixat reposar; l’he tornat a agafar. Les meves opinions es nodreixen de les informacions que m’arriben pels canals que trio, la lectura d’altres escriptors i periodistes que construeixen textos llargs que compleixen amb les normes de coherència, cohesió i rigor necessaris per elaborar pensaments, idees i opinions que permetin la reflexió, i de les converses que tinc amb persones que també creuen en la necessitat de seguir aquestes normes. Fa temps que intento apartar-me dels continguts que intoxiquen, que manipulen o retorcen el llenguatge (encara que siguin figures de fama mundial que omplen auditoris), amaguen els seus veritables interessos. També dels que es miren sempre les coses des d’un mateix biaix. De prejudicis i apriorismes en tenim tots, és clar, però només es pot pensar bé si som conscients de la seva existència i intentem no deixar-nos portar per la comoditat de veure’ls confirmats. Per tot això si hi ha un món que he evitat amb una tossuda resistència ha estat Twitter. El problema d’aquesta xarxa social no és només que permeti que totes les opinions siguin publicades i difoses sense cap mena de sedàs, que l’anonimat fomenti els insults, l’assetjament i la violència verbal. El problema de Twitter és haver esmicolat qualsevol forma de pensament reduint-lo als 140 caràcters, haver imposat formes telegràfiques de comunicar que no deixen lloc a matisos i simplifiquen la complexitat del món que mirem d’entendre. Si sumeu immediatesa, distància física, càlculs constants sobre la repercussió de les opinions i algoritmes creats per explotar l’atenció de l’usuari al preu que sigui, tindrem l’eina més eficaç que s’ha inventat per acabar amb els debats públics, la discussió democràtica i en última instància qualsevol consciència de ser ciutadans. Les xarxes socials en general i Twitter en particular fan realitat el somni ultraliberal de la Thatcher: “la societat no existeix, només els individus.”

La prohibició de TikTok als Estats Units ha generat un debat polític que va més enllà de les preocupacions sobre la protecció de dades. L’argument sobre la seguretat de les dades ha estat, sobretot, una excusa per justificar una mesura amb implicacions geopolítiques sobre la llibertat d’expressió.

Des que Elon Musk va arribar al capdavant de Twitter, que va reanomenar com a X, la desinformació i el tipus de contingut que envaeix la xarxa social està provocant que molts usuaris, entre els quals grans institucions i mitjans de comunicació, estiguin apostant per alternatives. La comunitat científica és una de les que sembla que també estan decidides a fer el pas. Per a aquesta comunitat Twitter representava un espai on poder connectar, compartir articles publicats, ofertes de treball i invitacions a conferències, així com un emplaçament on poder comunicar la seva recerca al públic general. "Durant els últims anys l’experiència ha empitjorat cada cop més", comenta Ilan Schwartz, investigador en malalties fúngiques a la Universitat de Duke, als Estats Units.

La Universitat de Barcelona ha anunciat que marxa de la xarxa social X (antic Twitter) perquè fomenta els missatges d’odi i la desinformació. És la primera universitat de l’estat espanyol a fer-ho, i se suma així a una sèrie d’organismes, com els diaris The Guardian o La Vanguardia, que han abandonat també la xarxa. És una evidència que formar part d’una xarxa que està en mans privades d’un multimilionari d’idees ultraconservadores com Elon Musk, que té els seus propis interessos, no és ni serà mai un bon espai per al diàleg, la transparència i la comunicació respectuosa i fluida. Potser ha arribat l’hora de ser innovadors i imaginar altres sistemes on la democràcia sigui el nucli de la xarxa i els organismes públics qui hi vetllin.

Fer que pari el soroll. Aquesta utopia, o una derivada similar, encapçala l’èxode de X (abans Twitter) que s’ha precipitat després de la recent victòria de Donald Trump. Milions d’usuaris, que ja estaven descontents amb la plataforma des que la va adquirir Elon Musk, s’han llançat a explorar noves terres virtuals. Bluesky és l’alternativa preferida. És comprensible: allunyar-se de la crispació, llepar-se les ferides, intercanviar opinions des de la calma. Però també: no renunciar a la visibilitat virtual, ni a  l’estímul immediat dels likes, al bàlsam superficial per a la soledat… I si fóssim més ambiciosos?

Diversos lectors s’han adreçat a aquest Defensor per canviar impressions sobre les sortides de Twitter de dos diaris importants i el debat que ha suscitat, i un, el subscriptor Prèmium Josep Terrés, em diu concretament que, en la seva opinió, l’ARA ha de marxar de la xarxa X. He demanat a Carlota Moragas que ens situï el debat des de la seva autoritat acadèmica, que arrenca amb una tesi doctoral pionera (2016) sobre el tema i es perllonga en la seva docència i recerca al departament d’estudis de comunicació de la URV. Diu Moragas:

Aquest dimecres al matí, de camí cap al diari, m'he trobat un arbre caigut a la plaça Universitat de Barcelona, just a la sortida d’una de les boques del metro. Ocupava part de la calçada, el matí era ventós, no hi havia cap brigada enretirant-lo i n'he penjat tres fotografies a X com a avís a l’autoritat competent i com a informació de servei. Un programa de RTVE i la producció d’Informatius de TV3 m'han demanat autorització per fer servir les fotos.

Les vendes de Tesla a Califòrnia han caigut durant aquest estiu per primer cop en la seva curta història. Segons apunta el portal especialitzat Automotive News, les vendes de la marca nord-americana van caure un 12% entre els mesos de gener i juny d’aquest 2024, però la caiguda ha estat especialment sensible al comtat de Santa Clara (Silicon Valley) on les vendes de la marca van caure un 21% al llarg del mes de juliol. Aquesta realitat contrasta amb les vendes globals de cotxes elèctrics a Silicon Valley i a tot l’estat de Califòrnia durant el primer semestre del 2024, en què, lluny de retrocedir, les vendes de vehicles elèctrics van augmentar lleugerament en tots els segments.

"Treuen la gent de la presó al Congo i l'envien cap als Estats Units". Aquesta va ser una de les múltiples afirmacions falses que va fer el candidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump, en la conversa de dues hores que va mantenir amb el magnat d'origen sud-africà i propietari de la xarxa X Elon Musk. Va ser una entrevista amb l'excusa que Musk ha tornat a obrir les portes de Trump a la xarxa, després que els anteriors propietaris li van tancar el compte de Twitter pel risc d'incitació a la violència que contenien els seus missatges. Quan Musk va comprar Twitter ja li va retornar el compte, però Trump va continuar fent servir una altra xarxa social, Truth Social, on hi ha bàsicament els seus votants. El més inquietant de la conversa no van ser, però, les mentides de Trump, cosa que ja és habitual, sinó que Musk no n'hi va rebatre cap. Al contrari, li va donar la raó en moltes ocasions i es va declarar admirador seu i molt preocupat per la possibilitat que Kamala Harris pugui guanyar les eleccions.

Una coalició sense ànim de lucre formada per grans anunciants ha informat que haurà de tancar després que aquesta setmana ha rebut una demanda interposada per X (l'antic Twitter), ara propietat del magnat Elon Musk. Segons ha avançat aquest divendres el New York Times, la Global Alliance for Responsible Media (GARM) ha enviat un correu als seus membres per avisar-los que deixarà de funcionar dos dies després que l'empresari els acusés d'orquestrar un boicot contra la seva xarxa social.

Les vacances ja no són vacances. No sé com s’haurien de dir, però sé que dient el que dic em deixo portar per la nostàlgia d’un passat que, en termes d’estiueig, sí que era millor. O ens fem grans a marxes forçades. Però la realitat és que ja no podem tornar a aquells estius que marxaves on fos, el turisme no estava mal vist ni et podies permetre avions, i desconnectaves de veritat. Queden molt lluny, aquelles vacances. De fet, s’han acabat. Perquè fins i tot si no marxaves enlloc, desconnectaves de veritat. Ara ens hem acostumat a estar sempre disponibles i que els altres ho estiguin per a nosaltres. Necessitem que tot es respongui amb rapidesa, ja sigui un tema de feina, una qüestió domèstica o un t’estimo dit a hores intempestives. Ens ataquem per whats, mails, trucades, instagrams, i twitters que ja no es diuen twitter. No hi ha cap urgència, però tot ens sembla que ha de ser dit avui, ara. Ja no busquem monedes ni cabines per fer una trucada. Ja no ens enviem postals ni cartes que ens omplien una estona del viatge, quan calia comprar segells i trobar les bústies. Quan t’asseies i pensaves què posaves a cada parent o amiga. Quan la cabina funcionava dèiem “fa una mica de fred, però estem menjant bé i això d’aquí és molt bonic”. I quan tornaves quedaves i t’explicaves les vacances. Si tenies sort i havies fet el camí correcte de les amistats no hi havia ningú que t’ensenyés fotos durant tota la tarda. Ara quasi ens faria il·lusió tenir aquesta excusa pesada per compartir algun misteri. S’han esvaït. Totes les fotos estan penjades a l’Insta i si ha quedat alguna cosa per ensenyar la veurem penjada al setembre amb un comentari de l’estil “que lluny em queden ja les vacances!”. Perquè quan acabem aquesta pausa ja estem pensant en la següent i, sobretot, en com omplir les xarxes de menús i de peus bruts d’estiu. En diem pausa, però no parem mai perquè si ho fem, tenim por que ens oblidin, i si ens obliden, desapareixem. I això no ho podem suportar. Així que correm a ser als llocs que toca per penjar fotos, no fos cas que no competim també durant les vacances i no tinguem aquella imatge que ja té tothom i que, francament, avorreix. Però ningú no està obligat a ser original. Tenim por que si no ens manifestem, es pensin que ens ha passat alguna cosa. És un temor infundat perquè les malalties i les morts també són convenientment relatades. No ho jutjo. Cadascú és lliure d’explicar els plaers i els patiments que cregui oportuns. La vida és plena de tot. La intimitat també és analògica.

Elon Musk va anunciar dimarts que dues de les seves empreses, X i SpaceX, traslladaran la seva seu de Califòrnia a Texas com a resposta a una nova llei d'identitat de gènere que entrarà en vigor a Califòrnia, enmig de la llarga disputa del multimilionari amb el governador de l'estat, Gavin Newsom, segons explica el Financial Times.

Resulta especialment interessant i inquietant alhora el magnífic article que signa Carmela Ríos aquest dimarts a El País sobre la xarxa social X, abans Twitter, i l'evolució que ha agafat des que el magnat Elon Musk la va comprar. Després d'explicar com funciona Meliorator, un programa informàtic que permet crear de forma massiva perfils falsos a la xarxa amb una ideologia concreta, Ríos escriu: "Es diria que, des de la seva arribada a la companyia l'octubre de 2022, Elon Musk ha impulsat totes les modificacions necessàries per fer de Twitter el braç armat més eficaç per a les operacions de desinformació i dels discursos d'odi". I continua: "Musk, l'absolutista de la llibertat, ha omplert la xarxa d'ultres i ha permès el retorn de neonazis, negacionistes, conspiranoics o antisemites que havien estat expulsats per les seves mentides i excessos verbals. Els que abans infringien les normes ara són els reis del mambo".