El nom del científic Stephen Hawking apareix prop de 250 vegades al llarg dels milers de documents del pederasta Jeffrey Epstein, publicats pel departament de Justícia dels Estats Units. Aquests arxius no permeten constatar que Hawking cometés cap activitat delictiva, però sí que confirmen novament una mínima relació entre el científic britànic i el magnat estatunidenc. A la informació que ja s'havia publicat, aquest dimecres el diari Daily Mail hi ha sumat una fotografia recollida als arxius d'Epstein en què es veu Hawking somrient envoltat de dues dones en biquini.

"No he sigut mai fan del multivers. És hora d’un nou llibre". Aquest és l’encàrrec que, a manera d’última voluntat científica, feia el cosmòleg Stephen Hawking al seu col·laborador Thomas Hertog poques setmanes abans de morir. Des que va publicar el bestseller Breu història del temps el 1988 –10 milions d’exemplars venuts en 20 anys–, "havia canviat d’opinió", assegura Hertog, que va acceptar el repte.

L'ultima teoria científica sobre l'origen de l'Univers del físic britànic Stephen Hawking, que va morir el 14 de març, s'ha publicat avui al 'Journal of High Energy Physics'. La teoria planteja que el nostre univers podria no ser l'únic, sinó tan sols un de molts altres de semblants. L'article, a més, proposa per primera vegada uns fonaments matemàtics per poder detectar els rastres d'altres Big Bang, explosions còsmiques com la que va originar el nostre Univers, i demostrar que existeixen Universos paral·lels.

Stephen Hawking (Oxford, 1942 - Cambridge, 2018) va ocupar la mateixa càtedra que Newton a la Universitat de Cambridge, va néixer el mateix dia que va morir Galileu i ha mort el mateix dia que va néixer Einstein. El físic britànic, mort ahir a casa seva, serà recordat pels seus treballs sobre els misteris de l’Univers, que farcia amb el seu sentit de l’humor tirant a negre.

El físic britànic Stephen Hawking va ocupar la mateixa càtedra que Newton a la Universitat de Cambridge, va néixer el mateix dia que va morir Galileu i ha mort el mateix dia que va néixer Einstein. Conegut pels seus estudis sobre forats negres i l’origen de l’Univers, però també per analitzar qüestions com l’existència de Déu i el futur de la humanitat, està considerat un dels científics més rellevants del segle XX. Repassem alguns dels seus descobriments i reflexions més esmolades.

Commoció al Regne Unit per la mort, la matinada d'aquest dimecres, del científic mundialment famós Stephen Hawking, als 76 anys, segons ha anunciat la seva família. El decés ha tingut lloc a la seva residència de Cambridge. Considerat el gran deixeble d'Einstein, el físic va aconseguir rellevància global no només pels seus treballs sobre els forats negres i la relativitat, sinó per llibres de divulgació com 'Breu història del temps', que des que es va publicar el 1988 es va convertir en un 'bestseller' absolut. El seu exemple, i el seu sentit de l'humor, així com la postració en una cadira de rodes van definir una personalitat que plora tothom a les illes Britàniques a hores d'ara, i que es va convertir en exemple de superació davant l'adversitat.

"El desenvolupament de la intel·ligència artificial completa pot significar la fi de l'espècie humana" avisava el físic Stephen Hawking fa uns mesos fent saltar l'alarma sobre els perills de donar la capacitat de pensar a les màquines. Ara Amnistia Internacional ha passat a l'acció reclamant una prohibició preventiva dels "robots assassins" a la reunió de la Convenció d'Armament de les Nacions Unides que es fa avui a Ginebra, tal com recordava ahir l'Institut de Recerca per al Desarmament de l'ONU.