El sistema financer de Catalunya viu una nova etapa que pot suposar la pèrdua de l'únic dels grans bancs que hi té la seu social, la del Sabadell, recuperada el gener passat després de més de set anys a Alacant pel Procés i el referèndum. Ara, l'oferta de compra (opa) del BBVA i la posterior fusió prevista estan en les mans del govern espanyol. Un cop analitzades les respostes a la inèdita consulta pública convocada per l'executiu, el ministeri d'Economia té fins dimarts que ve, dia 27, per remetre l'expedient al consell de ministres. I aquest haurà de decidir si posa pegues a la fusió basant-se en criteris "d'interès general", ja que els de lliure concurrència els va resoldre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en un dictamen unànime el 30 d'abril.

“No és el que no saps el que et posa en problemes, sinó el que creus amb certesa i no és cert”. Amb aquesta cita de Mark Twain arrenca l’adaptació cinematogràfica de La gran aposta, un llibre de Michael Lewis que narra el crac del 2008 a través de quatre persones que van adonar-se del risc de col·lapse de la bombolla immobiliària.

Era el 2011 i els principals banquers espanyols eren molt conscients de l’estat dels balanços dels seus bancs. “No hi havia ni un banc que no estigués en risc de fallida”, deia anys després un destacat financer català. En efecte, la digestió d’anys de banquet immobiliari estava sent pesada, i bancs i caixes en pagaven el preu.

Començar el dia amb una ruta fins a un castell abandonat, fer un àpat en un bon restaurant amb productes de quilòmetre zero, omplir la tarda amb una visita a un poble medieval i acabar la jornada amb un bon llibre al costat de la llar de foc en una casa de turisme rural. Podria ser un dels plans d’aquesta Setmana Santa si decideixes optar pel turisme de proximitat i gaudir de les propostes rurals que ofereix el país. Si encara no tens plans, esperem que trobis la inspiració en aquestes pàgines.

Colpejada per l’escàndol MNA, embarcada ja en l’aposta immobiliària i amb un govern corporatiu fràgil, Caixa Catalunya va sortir de l’època Costabella embolcallada d’una certa precarietat i amb el germen del desastre instal·lat a les seves entranyes. Així ho acrediten les memòries de la caixa publicades aleshores. Aquests incunables financers són radiografies de la imprudència de l’època i de l’alegria amb què Caixa Catalunya va jugar un rol central en temps d’olimpisme, patrocinis i aventures financeres.

“La marca desapareix”. Aquest és el missatge que van rebre els clients del BBVA a Catalunya que preguntaven dijous a les oficines què passarà amb la històrica denominació de l’entitat, CatalunyaCaixa. La decisió s’ha conegut coincidint amb el canvi de logotip i la unificació dels noms de totes les filials del banc. L’entitat d’origen basc ha decidit suprimir les diferents denominacions que tenia en diversos països i ara es dirà només BBVA, amb l’excepció de la filial turca, que passarà a dir-se Garanti BBVA.

“Tot i fer-ho en un context general de crisi econòmica aguda i en una particular situació de debilitat de la caixa, no presenten caràcter delictiu”. Així es referia la sentència de l’Audiència de Barcelona feta pública el 12 de febrer passat a la pujada de sous que es va decidir en benefici d’Adolf Todó i del seu segon, Jaume Masana, entre el 2008 i el 2010, quan Caixa Catalunya, primer, i CatalunyaCaixa, després, ja estaven tocades de mort. L’escrit absolutori afirmava que aquests augments de sou eren “difícilment digeribles per a la població en el context en què estava” però recordava que no era la feina del tribunal “fer una valoració moral” dels fets. Així, els 41 encausats, amb Narcís Serra, expresident de l’entitat, i el mateix Todó al capdavant, quedaven absolts.

L'Audiència de Barcelona ha absolt els 41 encausats pels augments de sou a la cúpula de CatalunyaCaixa efectuats en plena crisi. "Tot i fer-ho en un context general de crisi econòmica aguda i en una particular situació de debilitat de la caixa, no presenten caràcter delictiu", afirma la sentència sobre els augments salarials.

L'ex director general de CatalunyaCaixa Adolf Todó, que s'enfronta a quatre anys de presó pels augments de sou pactats a l'entitat el 2010, s'ha volgut desvincular d'un dels acords en què es van votar aquests increments. Mentre el cas s'estava investigant, Todó havia reconegut que havia participat en les dues votacions que han arribat a judici, la del gener del 2010 i la d'octubre d'aquell mateix any. Aquest dimarts, però, ho ha volgut "matisar" i ha assegurat al tribunal que es va absentar de la primera de les votacions per ordre de l'expresident Narcís Serra. Todó és el primer directiu que ha reconegut davant del tribunal que es va beneficiar dels augments de sou que s'estan jutjant a l'Audiència de Barcelona.

L'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra ha defensat la legalitat dels augments de sou a l'entitat durant el judici que s'està celebrant a l'Audiència de Barcelona. Segons Serra, les retribucions fixades eren "relativament prudents", tenint en compte la mitjana del sector, i comptaven amb el "suport" del Banc d'Espanya. "Les decisions del 2010 es van prendre amb el suport del Banc d’Espanya, que ens considerava una entitat fonamentalment sòlida", ha assegurat Serra.

Després que l'expresident de Bankia Rodrigo Rato indignés el Congrés amb una compareixença en què va culpar a tothom de la crisi menys a ell -"No és un saqueig. És el mercat, amic", va dir amb superioritat moral-, aquest dimecres ha estat el torn de l'exvicepresident del govern espanyol (1991-1995) i expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra, imputat en dos processos per un forat de 720 milions d'euros en projectes immobiliaris i pels sous "irresponsables" en la cúpula de l'entitat. I ho ha fet, també, durant gairebé quatre hores, davant de la comissió d'investigació sobre la crisi financera amb un to tranquil i serè en què no ha entonat ni un sol 'mea culpa'. Si fa només vuit dies, en la declaració a l'Audiència Nacional pel forat immobiliari, s'escudava en l'aval del Banc d'Espanya, avui ha tornat a insistir en tot moment que va rebre la benedicció del supervisor espanyol, que era impossible preveure una crisi "sistèmica" i que té "la consciència tranquil·la" pel que fa a les responsabilitats judicials perquè els processos són "totalment injustos".

"Hi ha caixes que tenien una immobiliària, però nosaltres érem una immobiliària que tenia una caixa”. Aquesta és potser una de les frases més cèlebres de Narcís Serra, expresident de Caixa Catalunya, per explicar com l’entitat es va embarcar en el boomdel totxo abans d’entrar en la crisi que va derivar en la fusió, intervenció, venda i desaparició de la que havia sigut la segona gran caixa d’estalvis catalana.

El grup BBVA ha presentat aquest dimecres els seus millors resultats anuals des del 2010, amb un benefici atribuït de 3.475 milions d'euros el 2016, un 31,5% més que en l'exercici anterior. El president del banc, Francisco González, ha explicat aquests resultats "satisfactoris", principament per la diversificació geogràfica, ja que cal destacar que la millora ha vingut impulsada principalment pel creixement a països emergents com ara Mèxic o Turquia que han aportat repunts del 40% i l'11% respectivament, suposant entre tots dos mercats un total de 2.579 milions d'euros de beneficis, un 74% del total.

El BBVA i CatalunyaCaixa han acabat aquest dimarts el seu procés d'integració. Durant els últims dies, les dues entitats han resolt qüestions tècniques i informàtiques d'unificació i els usuaris ja podran operar als dos bancs.

La web i les oficines de CatalunyaCaixa tancaran per fer la integració tecnològica definitiva amb el BBVA. Les oficines estaran tancades aquest divendres i no atendran el públic fins dilluns que ve, dia 12, segons està informant el banc als seus clients. La web, en canvi, deixarà de ser operativa aquest mateix dijous i tornarà a estar en funcionament durant l'11 de setembre.

L'Audiència Provincial de Barcelona ha anul·lat aquest dilluns les clàusules multidivisa d'una hipoteca amb CatalunyaCaixa, contractada per un metge barceloní l'any 2007. La condemna obliga al banc a tornar-li gairebé un milió d'euros pel recàlcul d'interessos.

L'Audiència de Barcelona ha dictaminat que CatalunyaCaixa retorni a una octogenària amb estudis primaris els 54.000 euros que va invertir el 2009 en unes participacions preferents de l'entitat. La sentència, consultada per Europa Press, considera que la dona no va rebre la informació adequada a l'hora de fer l'operació: "Qui havia d'haver facilitat la informació adequada no ho va fer, facilitant que la client es creés una representació equivocada de la realitat".

Un total de 1.066 treballadors de CatalunyaCaixa s'han inscrit al procés d'adscripcions voluntàries a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de l'entitat catalana, que afecta 1.557 persones.

La direcció de BBVA ha reduït en un centenar, de 2.000 a 1.901 persones el nombre d'afectats per l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que negocia amb els sindicats de CatalunyaCaixa després de la compra de l'antiga caixa catalana. Les dues parts han mantingut avui una nova reunió en la qual l'empresa ha plantejat aquesta reducció en la llista d'acomiadaments, una mesura que els sindicats han considerat "insuficient".