Miki Núñez i Laura Escanes van tornar a donar la campanada, per tercer cop. El 36,1% dels catalans van optar per la retransmissió de TV3 a l’hora de rebre el nou any i la pública va tornar a ser líder. És la millor dada d’aquest duo, que va debutar amb un 35,2% de quota de pantalla el 2024 i va seguir amb el 32,2% obtingut el 2025. En el minut en què sonaven les campanes, des de l’avinguda Maria Cristina de Barcelona, la quota va pujar al 40,5%, ja que hi havia 1.066.000 catalans connectats.

El 2025 que ja marxa ha estat un any convuls, televisivament parlant. El consum tradicional segueix minvant en favor de les noves finestres online, ha aparegut una nova marca en català impulsada des de RTVE i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha travessat una certa crisi d’identitat arran de l’intent de reordenar les seves marques perquè reflecteixin millor el nou paradigma digital. Amb tot, hi ha una cosa que no canvia al país, en els últims 16 anys: TV3 segueix sent, amb un marge còmode, la televisió més vista pels catalans. Aquests són els punts claus que han il·luminat els audímetres durant l’any, a l’espera de computar els últims dies de l’any (que difícilment mouen la mitjana dels dotze mesos restants).

Violència, insults, escopinades i actituds masclistes, homòfobes, racistes i xenòfobes. Aquest és el contingut que està triomfant en les darreres setmanes a YouTube. El culpable? El programa de telerealitat trash La casa de los gemelos 2, un format que es va començar a emetre el 7 de desembre a la plataforma i que des de llavors ha experimentat una popularitat creixent. Els seus impulsors són els bessons Daniel i Carlos Ramos, creadors de contingut de Getafe que es van fer coneguts per fer pronòstics esportius molt lligats a les cases d'apostes. El fet que el programa s'emeti per internet i no per la televisió convencional ha propiciat que els límits desapareguin. Els concursants, influenciadors de TikTok, exconcursants d’altres realitys o personalitats del món de la televisió, aspiren a endur-se un premi de 100.000 euros. Per a això, necessiten aconseguir el màxim de vots de l'audiència.

El milió era només una fita psicològica. La xifra rodona d'oients es va resistir durant molt de temps a RAC1, però a la primavera la va superar per primer cop i no només l'ha aconseguit retenir sinó que en aquesta tercera onada de l'EGM la impulsa fins als 1.064.000 seguidors (48.000 més que els que tenia a l'estiu i 219.000 que un any enrere). I, de nou, es demostra que l'audiència per a la ràdio en català no és estanca: Catalunya Ràdio aconsegueix pujar tot i l'èxit de la seva rival i marca 644.000 oients, 7.000 més que un any enrere, la qual cosa li permet signar el seu millor any mòbil (l'acumulació de les tres onades que cobreixen tot un any) amb 680.000 seguidors. A més, la pública obté creixements molt notables a iCat fm (passa dels 35.000 que tenia el desembre passat als 60.000), 3CatInfo (l'antiga Catalunya Informació, que puja dels 87.000 als 100.000) i Catalunya Música, que avança dels 26.000 als 27.000.

Analitzar els tres últims lustres des de la perspectiva dels consums mediàtics és enfrontar-se a un canvi d’era acceleradíssim on el panorama del 2010 no té res a veure amb el del 2025. I, tanmateix, tot i que el paisatge està irreconeixible, hi ha algun corrent que s’han mantingut, ni que sigui amb la muda d’una nova pell, amb la pàtina de l’última tecnologia.

La refosa de les diferents marques informatives de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en una de sola ha generat controvèrsia entre part dels treballadors de l’ens i també per part de veus vinculades a Junts, una de les forces polítiques que van configurar l’actual cúpula de l’ens. L’anàlisi d’audiències mostra, però, que els audímetres han obviat aquesta qüestió i les audiències han millorat a bona part de les finestres informatives de la casa, això sí, amb matisos.

Una de les eines a les quals La 2Cat vol recórrer per fer la competència a TV3 és el futbol, aprofitant que la casa mare compra els drets d'algunes competicions esportives prèmium. De moment, però, els espectadors no estan deixant-se seduir per les retransmissions en català del canal: el partit entre Espanya i Bulgària només va ser seguit per 60.000 persones de mitjana en aquesta finestra, la qual cosa representa un 3,2% de l'audiència que, a aquella hora, estava mirant la televisió. Mentrestant, a La 1 oferien la versió en castellà i aquesta sí que va arrasar, amb un 22,2% de share i 417.000 espectadors.

Els esdeveniments esportius són sempre grans pols d'atracció per a les audiències televisives. L'emissió de l'Eurocopa femenina de futbol ho està tornant a demostrar. Aquest dimecres la retransmissió de La 1 del partit que va enfrontar la selecció espanyola i l'alemanya va arrasar tant a Catalunya com en el conjunt de l'Estat. El matx, que va acabar amb Espanya classificant-se per a la final, va obtenir a Catalunya una quota de pantalla del 39,9% i va ser seguit per 557.000 espectadors. En el conjunt de l'Estat l'audiència va ser de 3,3 milions d'espectadors i un share del 32,3%.

Les palmes, l’operació sortida, la mona... i les pel·lícules de romans. Entre les tradicions de Setmana Santa n’hi ha una de molt característica: que les televisions programin històries bíbliques o pel·lícules d’espasa i sandàlia, també conegudes com a pèplums. Ara bé, ¿el públic encara s’enganxa a aquestes produccions de metratge llarguíssim i, per tant, ideals per farcir un bon tros de graella en època de vacances dels seus professionals?

És una tradició televisiva que molts espectadors segueixen, bàsicament, per criticar. Fins fa poc semblava que les gales de premis, fossin els Oscars, els Goya o els Gaudí, no donaven rèdits televisius i estaven de capa caiguda, però en els últims anys les dades d'audiència indiquen el contrari: la sagnia d'espectadors s'ha aturat i, en alguns casos, fins i tot s'ha detectat un repunt de l'interès. L'exemple més clar i proper són les cerimònies dels Gaudí i dels Goya d'aquest any, ja que totes dues han millorat la seva quota de pantalla.

El canvi de model de TV3 no li fa pagar peatge d’audiència. El canal públic s’ha coronat un any més, i ja són quinze de consecutius, com a televisió més vista a Catalunya, amb un marge còmode de més de quatre punts respecte a la segona classificada. Però no sempre va ser així: el 2016 va estar a punt de perdre la primera plaça i va fer falta mirar les centèsimes per determinar que, pels pèls, havia superat Telecinco. Van venir els anys del Procés i el canal va viure una era daurada amb els audímetres amb una programació on les (barates) tertúlies polítiques dominaven bona part de la graella. Per això hi havia intriga sobre si el canvi de model instat per l’actual cúpula directiva, amb una programació més despolititzada, mantindria l’interès del públic. I la resposta de les xifres oficials diu que sí: a falta de comptabilitzar els últims dies de l’any, cosa que com a molt podria alterar una dècima els resultats, TV3 tancarà amb un 13,7% i ampliarà el seu propi rècord sumant el tercer lustre complet com a líder.

Males notícies per a Felip VI abans d'acabar l'any. El tradicional missatge del monarca, que es va emetre la nit de Nadal a través de les principals cadenes de televisió, ha fregat el mínim a l'estat espanyol i s'ha convertit en el segon menys vist de la història. Les paraules del rei van aplegar a l'Estat 5.908.000 espectadors i un 62,4% de quota de pantalla. Són 136.000 televidents i 1,7 punts menys de share respecte al 2023. Les xifres freguen el mínim històric d'audiència del discurs del rei. El menys vist va ser el 2016, amb 5.822.000 espectadors i un 57,6% de quota de pantalla. De fet, en els darrers vuit anys el discurs ha perdut 1,5 milions de televidents.

La flama olímpica ja ha abandonat París i els audímetres comencen a refredar-se, després de l’ebullició que han experimentat aquests dies de febrada esportiva. En total, 4.949.000 catalans han vist com a mínim un minut d’emissió televisiva dels Jocs, la qual cosa suposa el 64,2% total de la població de més de quatre anys (que és la que computa per als càlculs d’audiència). Ja les voldria qualsevol programa, aquestes xifres, però tot i això són les terceres més baixes a tot l’Estat, ja que només dues comunitats autònomes hi han quedat per sota: Canàries (63%) i Madrid (61%). Les dues més adeptes als Jocs han estat Castella i Lleó i Astúries, amb un 75% cadascuna.

Els Jocs Olímpics estan resultant un corró en audiències televisives per a La1. De fet, la cadena pública espanyola encapçala el rànquing de canals més vistos a Catalunya i ha trencat l'habitual lideratge de TV3. Però aquest dijous el canal català va poder cobrar-se una venjança sonada, ni que fos per una jornada. El procés d'investidura de Salvador Illa i, sobretot, el retorn de Puigdemont a Barcelona i posterior desaparició van animar els audímetres fins a provocar que TV3 acabés el dia marcant un 25,3% de quota de pantalla. A tall de comparació, aquests primers dies d'agost La1 està sent líder amb un 15%. I dijous de la setmana passada, el primer canal de la CCMA s'havia de conformar amb menys de la meitat: un 11,2%.

La final de l'Eurocopa, en la qual Espanya es va proclamar campiona, també va arrasar a Catalunya. Segons les dades de Barlovento, el matx va registrar una quota de pantalla del 76,4%, una dada no gaire inferior a la que va aconseguir al conjunt de l'Estat, que va ser del 78,7% de share. Pel que fa al nombre d'espectadors, 2,1 milions van seguir el partit (al conjunt de l'Estat es va arribar als 13,5 milions d'espectadors). La competició ha suposat una gran empenta per a les audiències de La 1, que aconsegueix ocupar 24 llocs del rànquing de les 25 emissions més vistes des del setembre fins ara.

La suposada transformació de la programació de Telecinco té com un dels mascarons de proa els nous informatius, comandats per Carlos Franganillo després de la jubilació de Pedro Piqueras. El nou telediari fa un mes que està en funcionament, un temps prudencial per saber si l'aposta de la cadena comença a donar fruits. El periodista, fins ara cara visible de La 1 i amb un passat com a corresponsal, va debutar a la primera cadena de Mediaset el 15 de gener, i aquell dia va registrar la millor dada per als informatius vespertins de Telecinco en els darrers onze mesos (11,5% i 1,5 milions d'espectadors a tot l'Estat). Així i tot, les seves dades encara estan lluny de poder fer ombra a l'opció preferida dels espanyols per informar-se, Antena 3, i queden per darrere de les que obtenia últimament el seu predecessor. De moment, les audiències de Telecinco, molt perjudicades en els darrers mesos, no noten un efecte Franganillo.

El consum televisiu tradicional va baixant, però les dades dels audímetres són encara la gran mesura per la qual es jutja l’èxit (o fracàs) d’un canal. Aquest 2023 es tanca amb una TV3 més líder en solitari, ja que els seus rivals retrocedeixen. Això passa en un any marcat per la desaparició de la privada 8TV, l’única d’àmbit català. A Espanya, Telecinco no només es queda sense recuperar el ceptre que li va ser arrabassat fa un any per Antena 3, després d’una dècada com a televisió líder, sinó que agreuja la seva crisi.

El discurs de la nit de Nadal del rei Felip VI ha registrat una audiència de 6.044.000 espectadors i un 64,1% de quota de pantalla en el conjunt total de les 30 cadenes que van emetre el discurs en directe. Aquestes dades suposen una caiguda del 10% respecte a l'any anterior i una pèrdua de 673.000 espectadors. La quota de pantalla també perd mig punt, segons dades de Barlovento Comunicación extretes de Kantar Media.

Primer veredicte de l'EGM, l'organisme que mesura les audiències de la FM, per a Ricard Ustrell. El matí de Catalunya Ràdio assoleix 410.000 oients en aquesta onada corresponent a la tardor, de manera que supera per la mínima –1.000 oients– la xifra que obtenia el magazín matinal de l'emissora pública l'any passat, encara amb Laura Rosel com a presentadora. És el millor inici de temporada des del 2020, quan la periodista de Sabadell va aconseguir marcar 476.000 seguidors en la seva estrena. Mentrestant, Jordi Basté resisteix amb escreix aquest primer embat, ja que de 636.000 fidels passa als 704.000. Hoy por hoy, a la SER, s'endú el bronze, amb 309.000 persones sintonitzant habitualment Àngels Barceló.

La Telecinco de l’era post-Vasile encara no ha trobat l'encaix còmode al panorama televisiu espanyol (o català). Traslladar Ana Rosa Quintana dels matins al vespre ha estat una operació ruïnosa, des del punt de vista de l’audiència, es miri com es miri. El seu programa, en aquesta nova ubicació, està marcant 821.000 espectadors de mitjana. Són el 31% menys que el que obtenia el primer canal de Mediaset a la mateixa franja horària, les mateixes setmanes d’un any enrere. La quota de pantalla de TardeAR també s’ha desplomat: del 14,3% s’ha passat al 10,1%. Aquesta caiguda de quatre punts i dues dècimes implica un retrocés del 29%.