Tots hauríem de dormir una mica més, sobretot entre setmana. El que no és normal és veure les cares d’alguns alumnes a primera hora del matí. Sense comptar els que directament es queden adormits o arriben tard. Molts es lleven sols a casa i amb les presses no esmorzen i tampoc tenen temps de preparar-se res per menjar a l’hora del pati.

Es diu que en els temps actuals hi ha una autèntica “epidèmia” de problemes per dormir. Pantalles, estrès, ansietat... Agafar el son s’ha convertit en un veritable acte de resistència. Tot i això, dormir ha estat un acte essencial en l’evolució de l’Homo sapiens des dels inicis de la humanitat. És només durant aquestes hores de descans profund que podem reparar el cervell, consolidar la memòria o reorganitzar els nostres circuits emocionals.

Arribes al vespre a casa cansada, de fer doble jornada laboral si tens fills, i et promets que tenint en compte el que t'ha costat llevar-te al matí –com cada dia, de fet– avui aniràs a dormir aviat. Però, una nit més, quan tot s'atura i els nens, per fi, dormen, no ho aconsegueixes: aquell llibre que estàs llegint, aquella sèrie que t'ha enganxat, aprofitar per revisar les xarxes socials i interactuar amb la gent que seguim i ens segueix, tenir temps per conversar amb la parella després de sopar, preparar l'endemà... I tornes a ficar-te tard al llit. I l'endemà, a la feina, a l'escola o a l'institut, et tornes a recordar que has d'avançar l'hora d'anar a dormir perquè el cansament acumulat et comença a afectar. Us sona aquesta situació? Us hi reconeixeu? La procrastinació del son –revenge bedtime procrastination, que és com l'han batejat en anglès– és una situació que, poc o molt, grans i petits, tots hem viscut.

Mentre dormim, el cos es recupera de les experiències viscudes durant el dia. Les hores de descans, per tant, són fonamentals en la preparació física i mental per afrontar el nou dia. Tanmateix, la realitat és que un de cada tres nens i adolescents no descansa les hores de son necessàries, la qual cosa incideix en la seva salut física i mental i en el seu estat emocional. Segons l'últim informe FAROS de l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, el 17% dels infants van a l’escola amb son i el 4% s’adormen a classe. En el cas dels adolescents, les xifres són encara més alarmants, ja que el 52% confessen que van a classe havent dormit menys de 8 hores i el 84% tenen dificultats per despertar-se.

Si hi ha una cosa que envejo és l’escena d’una mare o d’un pare en el moment de despertar el seu nadó. De fet, crec que podria centrar en aquest moment el gran canvi que vaig viure pel fet de ser mare: despertar-me (amb mal de cap o sense, amb ressaca o sense, havent dormit bé o malament, en un dia clar o en un dia rúfol) amb alegria. Mentre els meus fills van ser petits, tots els despertars eren magnífics. Anava –quasi corria– a la seva habitació, contemplava el seu son en silenci, gaudint d’aquella sensació de pau absoluta que no he trobat mai enlloc més, i després em lliurava a la meravellosa tasca de despertar-los: tocar la pell suau i tèbia, posar la mà damunt del pit per notar el puja i baixa de la respiració, repassar amb un dit el perfil dolcíssim i deixar anar un bon dia amb una veu que no sé d’on em naixia i que mai més he tornat a recuperar.

Tenir un fill et transforma i canvia el món que coneixes. La manera d’explicar aquesta metamorfosi va ser convertir els personatges d’El futur és una petita flama en animals. Vaig fer que la família protagonista fossin eriçons. Em va semblar una bona metàfora de com em sentia. M’havia construït una cuirassa de punxes, però no per fer mal a ningú, sinó per protegir-me'n.

Hi ha persones a qui els costa deslliurar-se dels pensaments o els records emocionalment incòmodes, mentre altres ho poden fer amb una facilitat major. Normalment, als primers els apareixen de forma sobtada, involuntària i intrusiva, sovint de manera persistent, i interfereixen amb la seva activitat mental o emocional. Acostumen a ser de contingut negatiu, preocupant o estressant, i poden ser difícils de controlar o ignorar. Els pensaments intrusius són característics de diverses malalties psicològiques com l’ansietat, el trastorn d’estrès posttraumàtic i l’obsessivocompulsiu; i, al mateix temps, el fet de tenir-los afavoreix estats mentals de tristesa, ansietat, angoixa i depressió. A escala neuropsicològica encara no es tenen massa dades de per què hi ha persones que tenen molts més pensaments intrusius que d’altres, especialment pel que fa a la capacitat que podem tenir de bloquejar-los de manera conscient.

N’hi ha que dormen prop de 20 hores al dia, com els ratpenats, mentre que d’altres només tres o quatre, com el cavall o l’elefant africà. Alguns descansen primer amb una meitat del cervell i després amb l’altra: és el cas dels dofins i també del falcillot negre, capaç de fer una becaina mentre continua volant. Els humans, en canvi, som més modestos –o mediocres–: necessitem entre 7 i 9 hores diàries d’aclucar l’ull, durant les quals no podem fer res més, per poder resetejar-nos, assumir i integrar els aprenentatges realitzats durant el dia, i fer-nos una posada a punt que ens permeti encarar la següent jornada.

Una de cada quatre persones entrevistades a l’estat espanyol van declarar haver patit problemes de salut mental com depressió, estrès o ansietat entre el juliol del 2023 i el juny del 2024, segons dades de l'enquesta feta per Statista Consumer Insights. No és cap secret que aquestes patologies s’han convertit en un dels grans problemes de salut actuals, i tots tenen una clara relació amb el son i la poca qualitat d'aquest. Segons els experts en aquesta matèria, tot el que fem i pensem afecta directament a com arribarem a la nit i com serà el nostre descans: “El que ens passa durant el dia afecta directament la qualitat del son”, diu el doctor Eduard Estivill, director de la Unitat d'Alteracions del Son de l'Hospital General de Catalunya. Per tant, si volem millorar el nostre son hi ha moltes variables que poden modificar-lo i que cal tenir en compte.

Els medicaments per tractar l'insomni poden causar l'efecte contrari: tot i que es prenen per dormir i descansar, la son induïda pot no ser sana i produir problemes de salut a llarg termini. Segons un estudi publicat aquest dimecres a la revista Cell, els fàrmacs que es prenen per descansar tenen efectes secundaris, ja que no permeten que el cervell es netegi adequadament mentre es dorm. Una interrupció que augmenta el risc de patir afectacions cognitives, com ara Alzheimer.

Malgrat la importància fonamental que té el son per al nostre benestar general, pot ser que ens resulti difícil dormir prou cada nit. Les conseqüències de dormir malament afecten tots els àmbits de la vida i ens perjudiquen greument. Les rutines que seguim cada dia –anomenades higiene del son– busquen tenir un efecte positiu en la qualitat del nostre descans. Hi ha aspectes que és necessari tenir en compte per dormir millor, i que conformen condicions clau per millorar els nostres hàbits pel que fa al repòs nocturn. Saber agafar el son, mantenir-se adormit i despertar-se amb una bona sensació és part de la nostra qualitat de vida i del nostre pla diari per tenir una bona salut.

L'envelliment afecta la quantitat i la qualitat del son, la qual cosa entra dins de la normalitat. Tot i això, la bona notícia és que hi ha formes de mitigar aquests efectes perquè no impactin negativament en el benestar general. Encara que les nostres necessitats de son (7-9 hores per nit) no canvien amb l’edat, la quantitat de son efectiu tendeix a disminuir a causa de dificultats per agafar i mantenir el son.

Des d'aquest dilluns, la gran majoria dels més de 80.000 alumnes que han acabat la primària s’han de llevar una hora abans per començar les classes de l’institut. Hi ha, però, algunes excepcions. Els nois i noies de 1r d’ESO de l’Institut Escola Barnola, d’Avinyó, al Bages, han modificat poc la seva rutina. Fa cinc anys que aquest centre va regularitzar els horaris d’infantil, primària i secundària establint una mateixa hora d’entrada i de sortida per a tothom. L’alumnat de l’IE Barnola comença a les 9 del matí i acaba la jornada a les 16 hores de la tarda, amb una pausa de dues hores al migdia per infantil i primària i una hora per a secundària. “El nostre horari té en compte tres punts clau –apunta el director del centre, Ricard López Muñoz–: la progressió de la càrrega lectiva en funció de l’edat de l’alumnat, la regularitat horària durant els diferents dies de la setmana i la salut, amb un àpat al migdia que es fa en horaris saludables per a tothom”. Inspirat en experiències internacionals de models europeus d’èxit, en directrius del departament d’Educació que “no s’han acabat de desplegar” i en el Pacte per a la Reforma Horària, la comunitat educativa de l’IE Barnola destaca en positiu el model organitzatiu del centre.

El pas de l’escola a l’institut és un moment crucial però delicat en tots els preadolescents i adolescents. Sovint canvien físicament de centre i passen d’estar envoltats d’altres infants a trobar-se amb adolescents, la majoria més grans que ells. També canvien les normes, la manera d’afrontar els aprenentatges, les responsabilitats que han d’assumir i els horaris. Deixen de tenir un professor de referència, que complementa la seva docència amb alguns especialistes, a tenir pràcticament un professor diferent per a cada matèria, la qual cosa afavoreix que disminueixi el vincle.

Per fi arriba l'estiu, amb la seva caloreta, el seu gaspatxo fresquet, les amanides acolorides i la corresponent dosi de migdiada, platja i sol. Vaja, que deixem enrere el cru hivern i les intermitències primaverals per submergir-nos en aquesta lleugera sensació de relax estival i nits al fresco.

Hi ha una idea molt popularitzada últimament a xarxes, i és que cal evitar consumir cafeïna entre 90 i 120 minuts després de despertar-se, perquè així aconseguirem activar-nos de forma més natural, evitarem la temuda baixada d'energia del vespre i se suposa que dormirem millor. Els defensors d'aquesta teoria expliquen la idea com si estigués sostinguda per estudis científics i proves rigoroses, i fins i tot hi ha persones que han provat de fer aquest canvi en el consum de cafeïna que afirmen que "ha canviat completament" els seus nivells d'energia. Però els científics que estudien la relació entre la cafeïna i el son diuen que, encara que ajornar el cafè del matí pot reportar alguns beneficis, no hi ha gaires estudis que ho demostrin. I fins i tot en alguns casos, adverteixen els experts, els riscos d'endarrerir el consum matutí de cafeïna podrien ser més grans que els suposats beneficis, o fins i tot perillosos.

És probable que hagis sentit a parlar de persones que afirmen no dormir gens a causa del seu insomni. Tot i que això és impossible (de fet, el rècord Guinness de temps sense dormir és d'11 dies), els efectes de dormir poc o malament a curt i llarg termini poden ser profundament perjudicials per a la nostra salut física i mental. Tot i això, és possible morir per falta de son?

Hi ha poques coses més desmoralitzants que llevar-se al matí amb menys energia de la que tenies quan vas anar a dormir. L’amargor, la falta de paciència, el cansament… Moltes famílies passen més de dos anys despertant-se deu cops per nit, o més, amb el plor del seu nadó. Un fenomen que no és nou, que ha existit sempre, i que els últims anys s’ha posat sobre la taula. La sensació és que les mares i pares han trencat la barrera que deixava aquest patiment dins dels murs de les llars i han entonat un “això és insuportable” que ha derivat en una indústria de coaches del son, plans del son, acompanyament del son o regulació del son que ha explotat en els últims cinc anys. Però, qui són aquests especialistes del son? Què fan exactament? I sobretot… per què els pediatres, en general, els critiquen tant?

"Dormir poc o dormir malament és un mal negoci", adverteix el professor de la Universitat de Barcelona (UB) Alejandro Iranzo, que a partir d'ara també és director de la nova càtedra del son i els seus trastorns. Una qualitat i una quantitat inadequades del son s’associen amb malalties cardiovasculars i neurodegeneratives i cal formació i recerca per revertir aquesta situació. Per això la UB i AdSalutem Institut del Son han unit esforços i han creat aquesta càtedra amb l'objectiu de generar i difondre contingut que pugui ajudar les persones que pateixen trastorns del son i promoure hàbits de descans saludables.