Noves imatges del president dels Estats Units, Donald Trump, a les festes del magnat i depredador sexual Jeffrey Epstein. Els demòcrates han publicat aquest divendres 19 fotografies d'Epstein en què, a més de Trump, hi apareixen personalitats com Bill Clinton, Steve Bannon, Woody Allen o Bill Gates. L'actual president dels EUA hi apareix en tres.

Quan Hillary Clinton era primera dama, va esclatar un escàndol per les informacions sobre una inversió de 1.000 dòlars en bestiar amb la qual havia guanyat 100.000 dòlars. Encara que havia passat dotze anys abans que el seu marit arribés a la presidència, l'enrenou es va allargar durant setmanes i va obligar la Casa Blanca a iniciar una revisió.

El gener del 1998, Monica Lewinsky, una noia de 24 anys que ocupava un lloc de becària a la Casa Blanca, es va fer mundialment famosa a desgrat seu. De la nit al dia ocupava totes les portades de revistes i diaris i apareixia a les televisions d'arreu del món. El motiu? Arran de l'acusació d'assetjament sexual presentada per Paula Jones contra Bill Clinton es va saber que el llavors president dels Estats Units havia mantingut relacions sexuals amb Lewinsky, tot i que ell ho negava. Malgrat que qui tenia la posició de poder i responsabilitat era Clinton, l'escàndol, que va derivar en un procés d'impeachment, es va batejar amb el nom d'ella. Va ser ella també qui va haver de suportar durant anys burles cruels i ridiculitzacions tant per part de la premsa més seriosa com del món de l'entreteniment. Aquesta setmana, Lewinsky, que té 49 anys i s'ha convertit en una activista contra l'assetjament, explicava en un article a Vanity Fair què ha après d'ençà que, injustament, es va convertir en la riota de mig món.

La mala notícia és que al pas que anem ens acabarem carregant el planeta abans no ens en adonem. La bona notícia és que hi ha marge per canviar la tendència. Així ho pensa la biòloga marina Sylvia A. Earle (New Jersey, Estats Units, 1935), considerada un referent mundial de l’oceanografia i capdavantera del moviment conservacionista dels oceans. Defensora de santuaris marins i de la protecció d’almenys el 30% de tots els mars abans del 2030, denuncia el consumisme desmesurat de la societat actual i l’esgotament accelerat dels recursos naturals. Sobrepesca, contaminació, escalfament global o l’explotació de recursos són alguns dels grans conflictes que tothom pot veure a primer cop d’ull, assegura. I malgrat que puguin semblar irreversibles, la investigadora no té cap dubte que es poden revertir. “Tenim l’oportunitat de canviar el futur i sabem com fer-ho”. Nomenada “exploradora resident” per la National Geographic Society, ha estat directora científica de la National Oceanic and Athmospheric Administration (NOAA) sota la presidència de Bill Clinton, impulsora de diverses iniciatives científiques i conservacionistes adreçades a millorar el coneixement d'ecosistemes i recursos naturals al mar. “Si haguéssim sabut fa mig segle la importància real dels oceans no hauríem actuat amb tanta impunitat”, afirma. Mantenir l’actual deriva destructiva no és altra cosa que “jugar a la ruleta russa”. Earle ha estat nomenada aquest divendres doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya al campus de Vilanova i la Geltrú.

Que la vida editorial hiberna després de Sant Jordi és una fal·làcia. Per desmentir-la només cal donar un cop d’ull als catàlegs editorials i descobrir la pluja de novetats que remullarà l’estiu sense fer cap concessió a aquells lectors que es reserven els llibres comprats a l’abril per a les vacances. Els pròxims mesos s’ompliran de debuts literaris d’autors desconeguts i coneguts -com l’expresident dels Estats Units Bill Clinton- i de retorns d’escriptors com Joël Dicker i Kent Haruf. La ressaca postsantjordiesca tindrà de tot, des de thrillers refrescants fins a poesia, clàssics i propostes periodístiques.

Seriós advertiment de l’expresident nord-americà Bill Clinton ahir a Belfast en la cerimònia de celebració del vintè aniversari de la signatura de l’Acord de Pau de Divendres Sant (10 d’abril del 1998), que va posar fi a una guerra civil encoberta a Irlanda del Nord que va causar més de 3.500 morts al llarg de tres dècades (1968-1998).

Bill Clinton s'ha posicionat aquest dissabte sobre el procés de desarmament d'ETA iniciat divendres amb l'anunci dels verificadors internacionals segons el qual una part de l'armament de l'organització basca ha estat inutilitzat. "Bones notícies del País Basc ahir. Espero que el procés de pau continuï", ha dit en una piulada al seu compte oficial a Twitter.