Gairebé el 70% dels municipis catalans ja són considerats zones amb un risc alt o molt alt de patir inundacions i, per tant, estan obligats a tenir un pla de previsió i actuació en cas d'aiguats. Així ho recull la nova actualització del pla Inuncat que el Govern ha aprovat aquest dimarts i que eleva a un total de 656 (164 més dels que hi havia fins ara) el nombre de municipis en perill. La resta de localitats, les 231 que falten, tenen un risc moderat o baix, però, tot i això, Protecció Civil recomana que tinguin a punt igualment el pla d'actuació.

Les greus inundacions que afecten el sud i el sud-est asiàtic ja han provocat la mort d'almenys 1.332 persones, la majoria a Indonèsia i Sri Lanka. Les autoritats dels quatre països afectats, entre els quals també hi ha Tailàndia i Malàisia, continuen treballant per rescatar ciutadans atrapats, buscar cossos sota el fang i restablir el subministrament elèctric i les comunicacions a mesura que les aigües comencen a retrocedir.

"Ens vam mirar i ho vam entendre tot: l'única solució que quedava era que la família sencera marxés definitivament de casa seva". Així és com l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, relata el moment que va trobar-se Dídac Pla, la seva dona i les dues filles amb fang fins a la cintura la mateixa nit de les inundacions. La dana Alice acabava de descarregar amb gran virulència en aquesta població del Montsià i a altres de pròximes com Godall, Santa Bàrbara, la Ràpita, Ulldecona i Tortosa. En alguns d'aquests municipis es van arribar a superar els 250 litres per metre quadrat, i això ha estat la gota que ha fet vessar el vas: després que Pla i la seva família s'hagin vist afectats amb quatre inundacions en els darrers set anys, estan a un pas de convertir-se en els primers desplaçats climàtics de Catalunya.

La pluja intensa que ha caigut aquest dissabte a les comarques de Barcelona ha arribat a deixar més de 100 litres per metre quadrat als municipis del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Tota aquesta aigua ha fet pujar perillosament el cabal de rius i rieres i ha provocat petites inundacions, tot i que no consta, fins al moment, cap persona ferida pel temporal.

De cop, el mòbil emet un so estrident, al qual fins ara estàvem poc acostumats, i apareix un text de Protecció Civil de la Generalitat, sovint acompanyat del senyal de perill amb un signe d'exclamació. El contingut del missatge varia segons l’emergència: hi ha un incendi a prop i cal confinar-se, es preveuen aiguats i es recomana evitar activitats a l'exterior, hi ha hagut un accident que podria provocar un núvol químic… Es tracta de l’avís ES-Alert, que envia missatges emergents a tots els mòbils que es troben dins d’una àrea determinada de cobertura d’antenes. Fa poc va ser enviat a la gran majoria de la població catalana (a 37 de les 43 comarques) per les pluges torrencials de mitjans de juliol.

La Generalitat ha decidit instal·lar tres nous radars meteorològics a l'Alt Pirineu per preveure, amb temps suficient, possibles inundacions als càmpings d'aquesta zona. Aquesta és una de les principals mesures que preveu el nou decret llei que el Govern té previst aprovar aquest dimarts i que té com a objectiu avaluar el risc d'inundabilitat de cada càmping i les mesures que aquests han de prendre per garantir la protecció en cas de mal temps o inundacions sobtades.

Quan un periodista va exigir saber per què no s'havien evacuat els campaments d'estiu que hi havia al llarg del riu Guadalupe abans que les aigües arribessin al seu punt àlgid –i mortal– el 4 de juliol, Rob Kelly, el funcionari local de més rang, va donar una resposta senzilla: "Ningú sabia que es produiria una inundació d'aquest tipus".

Els equips de recerca segueixen treballant aquest dimecres per trobar alguna de les 170 persones que continuen desaparegudes després de les greus inundacions del cap de setmana passat a Texas, que van deixar almenys 119 morts, entre els quals moltes criatures. Cinc dies després de la riuada comencen a flaquejar les esperances de trobar supervivents entre el munt de runa acumulada a la regió de Texas Hill Country, la majoria al comtat de Kerr, al centre de l'estat nord-americà. Des del mateix divendres 4 de juliol, el dia dels pitjors aiguats, que no s'ha tornat a trobar ningú amb vida. A més de les 119 persones mortes a Texas, les inundacions també van matar tres persones més a l'estat veí de Nou Mèxic.

El campament cristià femení Camp Mystic, afectat per les inundacions provocades per la crescuda sobtada del riu Guadalupe a Texas, als Estats Units, ha confirmat aquest dilluns que almenys 27 nenes i monitores estan entre les víctimes. Deu criatures i una monitora segueixen desaparegudes. L'últim balanç oficial augmenta el nombre de morts a 91, entre els quals hi ha 28 criatures, en les que ja es consideren les inundacions més mortíferes dels últims cent anys als Estats Units.

La xifra de morts per les inundacions provocades per la crescuda sobtada del riu Guadalupe a Texas, als Estats Units, no para de créixer, i ja s'eleva a almenys 82 persones, segons l'últim balanç oficial d'aquest diumenge a la nit. Entre les víctimes mortals hi ha 28 criatures, segons ha detallat en una roda de premsa Larry Leitha, el xèrif del comtat de Kerr, un dels més afectats. Ha detallat que continuen desaparegudes deu nenes i un monitor del campament d'estiu Camp Mystic.

Des de primera hora del matí els equips de rescat han seguit la cerca de dues persones que encara estaven desaparegudes i que finalment s'han trobat sense vida, després dels aiguats que han colpejat el sud de la Península. A la riera del Guadalbarcar, a la població de Constantina, han trobat el cos sense vida d'un home, que han confirmat que és el marit de la dona que aquest dimarts a la tarda van trobar sense vida a la mateixa zona. La parella, d'uns setanta anys, es trobaven a l'interior d'un totterreny travessant el rierol quan l'augment de l'aigua sobtat els va sorprendre.

La DANA del País Valencià ha conscienciat dels perills de les riuades i l’increment de pluges torrencials a causa del canvi climàtic. Alguns municipis gironins han posat fil a l’agulla per minimitzar riscos i en d’altres sorgeixen veus que reclamen canvis en la política urbanística.

La portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha informat aquest dimarts que hi ha setze càmpings a Catalunya ubicats en zones vulnerables que, en cas d'inundació, patirien una situació crítica. Segons ha detallat, del total de 396 càmpings repartits al país, un 4% tenen almenys la meitat de les instal·lacions en "zones de flux preferent" –on el risc d'inundabilitat és molt greu– en què actualment no es podria establir cap mesura de protecció a través de canalitzacions o mesures de contenció i en què el desallotjament per part de cossos de seguretat seria impossible.

Una part important de les escoles a les zones arrasades per la DANA del País Valencià continuen sense poder obrir pels estralls de l'aigua i el fang i per la desconfiança que els edificis no reuneixin les condicions de seguretat necessàries. Vint centres han hagut de derivar els seus alumnes a altres escoles que ara funcionen com a aules d'acollida, si bé també n'hi ha que han pogut reiniciar les classes en alguns cursos després d'arreglar les instal·lacions, segons ha informat la Generalitat Valenciana. D'acord amb un comunicat governamental, aquest dilluns 22.000 alumnes de 47 centres situats a 14 municipis han pogut tornar a classe. Però la gestió del govern de Carlos Mazón perquè això passi està aixecant crítiques del sector educatiu. Fonts sindicals consultades per l'ARA critiquen que la conselleria d'Educació "ha deixat cada família i cada centre, perquè es busquin la vida". Les mateixes fonts coincideixen a remarcar la falta d'ajudes per netejar i condicionar els espais educatius, així com per garantir a les famílies el transport i el servei de menjador als alumnes que han de traslladar-se a un altre municipi per anar a classe.

"Estic molt frustrat. Fem plans, estudis, projectes... Veus que en qualsevol moment pot passar [una inundació]. Veus que passarà i que no es fa res per evitar-ho". La frase, demolidora, és del degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports del País Valencià. Javier Machi s'ha passat una setmana sencera traient fang dels carrers del seu poble, Algemesí, que va quedar arrasat per les riuades provocades per la DANA de la setmana passada. Assegura que està fart d'avisar i que no es prenguin mesures. "Ens hem armat d'una quantitat de legislació, de normatives, de regulacions i de traves que fan que les coses triguin molt a fer-se; és frustrant", repeteix visiblement cansat, en declaracions a l'ARA. Ell va construir casa seva amb previsió, en un terreny elevat. "Només se m'ha inundat el celler –relata–. Jo no em vaig fer cap soterrani, és evident que en aquella zona era millor no fer-ne cap", explica.

Hugo Morán (Astúries, 1963) és el secretari d'estat de Medi Ambient i número 2 de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. A les 20 hores del 29 d'octubre, el dia que la DANA ja causava estralls en uns quants municipis sense que hi hagués una reacció de la Generalitat Valenciana, Morán va trucar a la consellera a càrrec de l'emergència, Salomé Pradas, per avisar-la que la presa de Forata estava a punt de desbordar-se. Pocs minuts després es va enviar l'alerta massiva, que va arribar massa tard per a moltes persones.

El govern espanyol va demanar a la Generalitat Valenciana que enviés l'alerta massiva per SMS durant la reunió del Centre de Cooperació Operatiu Integrat (Cecopi) que es va celebrar el dimarts 29 d'octubre a la tarda. Fonts de l'executiu estatal asseguren que va ser pocs minuts després de les sis de la tarda (entre les 18.03 h i les 18.10 h), davant la preocupant informació que va traslladar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que alertava de l'enorme crescuda del cabal. En una entrevista aquest divendres a l'ARA, el secretari d'estat de Medi Ambient, Hugo Morán, confirma la petició però no l'hora exacta en què es va sol·licitar. "Els membres de l'administració general de l'Estat presents a la reunió del Cecopi traslladen al llarg de la tarda a la coordinadora, en aquest cas a la consellera [responsable d'emergències, Salomé Pradas], la petició que es llanci l'alerta al conjunt dels ciutadans. Tinc constància que això va ser així", afirma.

El govern espanyol ha suspès cautelarment i de manera urgent el domini de la pàgina web Ayudavalencia.es, destinada a fer donacions per als afectats per la DANA, per indicis de frau. Les autoritats han pres aquesta decisió després que la Brigada Provincial d'Informació de València de la Policia Nacional rebés una denúncia que assegurava que s'estava cometent un frau, ja que s'hi podien fer donacions amb bitcoins.

La setmana acaba tal com va començar. Una nova tempesta, ara a l'Empordà, ha descarregat un fort aiguat que ha acabat provocant una inundació de matinada a Cadaqués. De fet, durant la nit han acabat caient fins a 120 l/m² en aquest municipi empordanès. Pels volts de les tres, la riera del poble, que funciona com un carrer asfaltat normal que habitualment està sec, ha començat a baixar de manera sobtada amb moltíssim cabal provinent de les muntanyes fins al punt que s’ha endut corrent avall la trentena de cotxes estacionats en aquesta zona. Els cotxes han quedat encastats contra el pont de la desembocadura a la platja Gran. Aquest cúmul de vehicles ha provocat un tap que ha fet pujar ràpidament el nivell de la riera i l’aigua ha entrat als baixos d’alguns edificis i ha causat desperfectes i negat carrers del voltant. Per sort, però, no hi ha hagut víctimes ni ferits. 

L'Alina mira el mòbil asseguda en una cadira i la seva germana petita, la Clara, s'ho mira dreta. La cadira està enfangada i el fons d'aquesta fotografia són objectes i més objectes amuntegats en petites muntanyes de deixalles. Hi ha de tot: roba, mantes, plantes artificials, pilotes, ossets de peluix... Abans de la DANA tot estava degudament ordenat a les estanteries d'un basar d'Alfafar, a la rodalia de València. Hi treballa la seva mare, la Veronica, que es trenca i es posa a plorar quan parla de tot el que ha perdut, i dels saquejos que han patit. Però no només es trenca pels desperfectes materials.