David Nicholls (Eastleigh, Regne Unit, 1966) és un dels escriptors amb més traça per a les comèdies romàntiques. Fins al 2024, la seva biografia incloïa diverses adaptacions audiovisuals i cinc novel·les amables i excel·lents, com Un dia (2009), Nosaltres (que va aspirar al Booker 2014) i Un dolor tan dolç (2019), però llavors va arribar Netflix amb Sempre el mateix dia i va redoblar el fenomen que ja havia estat Un dia. A sobre, coincidia amb el llançament del seu últim títol, Sou aquí (Empúries; amb traducció de Laia Font Mateu), que l'autor ha vingut a presentar per primera vegada per Sant Jordi. Ara protagonitzen aquesta història —com és marca de la casa: divertida, entranyable, interessant— una correctora editorial hipereficient, divorciada i urbanita, i un professor de ciències deprimit, traumatitzat i obsessionat per caminar. La ruta que comparteixen farà que plantin, potser, una llavor.

Toni Güell (Barcelona, 1979) es llegeix cada setmana –l'hi he fet comptar– un centenar d’articles d’opinió d’analistes nacionals i internacionals per la seva feina com a cap d’Opinió de l’ARA. Potser era inevitable que la preocupació per la deriva del món fos el fil conductor dels seus contes que, amb intel·ligència i enginy, s'emporta cap a la política-ficció i a la literatura de l’insòlit. Elefants (Empúries) és el seu debut literari i li ha valgut el premi Mercè Rodoreda 2024. Aquest dilluns el presenta a la llibreria Ona (19 h). El seu talent ha rebentat les costures d’una discreció elefantina.

Sobre els orígens del vi a la península Ibèrica, s'ha tendit a dir que els grecs el van introduir en vaixell per Empúries. Potser inclús en els hem imaginat vestits amb túniques blanques descarregant àmfores davant del que ara és el reconegut jaciment grecoromà empordanès. Si bé és un fet contrastat que la vitivinicultura en el que avui dia és Catalunya va néixer a partir dels successius contactes colonials amb cultures de la Mediterrània oriental, ja es pot descartar que els grecs fossin els primers a portar el vi. Amb les troballes arqueològiques dels últims anys no hi ha dubte que els introductors van ser els fenicis pel sud de la Península.

Després d'assassinar escriptors, data brokers i monjos de Montserrat, i fins i tot després d'acabar amb ell mateix en la ficció, l'escriptor Màrius Serra (Barcelona, 1963) agafa de nou les armes i s'imagina una xarxa de mataiaies amb epicentre al barri barceloní d'Horta. El rol del Roc (Empúries) és la quarta entrega de la seva sèrie criminal, protagonitzada per una persona de carn i ossos, l'expert en jocs Oriol Comas i Coma, i per un joc de taula. "És tot un personatge, i vaig voler que fos el meu Carvalho", diu l'escriptor, recordant el detectiu de Vázquez Montalbán. En aquesta aventura, Comas s'alia amb el comissari Carmany i la seva neboda Sol per investigar uns estafapensionistes que juguen a jocs de rol i s'encobreixen en entitats del barri, com els Diables d'Horta.

El jaciment d'Empúries, la ciutat grega fundada durant la primera meitat del segle VI abans de Crist, és un tresor arqueològic que continua revelant detalls sobre la civilització grega. L'últim descobriment que ha ressorgit del subsol d'Empúries gràcies a les excavacions arqueològiques és una petita gerra de finals del segle VI abans de Crist decorada amb escenes d'una palestra, el gimnàs on els grecs s'entrenaven en activitats com la lluita o la boxa. La peça descoberta, coneguda com a lècit, havia estat enterrada al costat d'una de les primeres cases de la Neàpolis, la ciutat que va néixer a redós del primer port d'Empúries.

Les ruïnes romanes i gregues d’Empúries són un dels jaciments antics més impressionants de tota la Mediterrània occidental. Amb l’objectiu de difondre, modernitzar i enriquir aquest patrimoni valuosíssim, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ja fa temps que treballa en nous estudis, millores i excavacions sobre el terreny per fer la visita més accessible i interessant. Per culminar tots aquests avenços, el MAC acaba d’inaugurar a les restes emporitanes una nova exposició permanent, titulada Empúries. Port de cultures, que incorpora recursos interactius i mostra al públic les últimes troballes, totes de gran interès històric.

Estació de tren de Camallera - Platges d’Empúries

La cultura grega clàssica i contemporània i la seva influència en les lletres catalanes centra la sisena edició de la fira l'Escala Vila del Llibre, que se celebra aquest cap de setmana a la població empordanesa. Una de les autores catalanes que més s'han deixat seduir per la cultura hel·lènica, Maria Àngels Anglada, serà homenatjada amb motiu dels 25 anys de la seva mort, en un acte que comptarà amb la participació de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada i Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i que inclourà un recital de poesia de l'escriptora a càrrec de l'actriu Rosa Cadafalch. A l'Escala també s'evocarà l'obra de Víctor Català, filla d'aquesta població i influenciada també per la cultura grega. 

Gairebé dos anys després de la mort de la mare, Neus Canyelles (Palma, 1966) recull en un llibre els records que conserva ben vius d'aquella dona "tota bondat, molt senyora", que es deia Rosa, però a qui ella anomenava Milady. Així, Milady (Empúries), ha titulat un llibret on aboca la felicitat d'haver tingut una relació tan íntima i poderosa amb una mare a qui admirava, però també el desemparament brutal que va sentir en acomiadar-se'n, fins al punt de perdre ella mateixa les ganes de viure. "Tot m'és igual –escriu. I continua–: No vull absolutament res del que veig. No sent el més mínim desig. Ni de la bellesa. Aquestes coses, jo per què les vull? És que no té sentit; per què les podria voler si tu no les veus".

Corrien els inicis dels anys 80, feia més d’un lustre que el dictador Franco havia mort al llit deixant-ho tot molt més ben lligat del que semblava aleshores, l’anomenada Transició estava a punt de tancar-se d’una manera més espantada i menys il·lusionant del que molts haurien volgut, i Raimon, el cantant i músic valencià nascut a Xàtiva el 1940 amb el nom de Ramon Pelegero, se sentia entrampat en un impàs personal, creatiu, professional. Tot just acabava d’editar Raimon. Totes les cançons, un recopilatori dels seus deu discos, amb un quadern amb les lletres i nombroses notes explicatives. Era un moment, per tant, de recapitulació i celebració, però també de buit, confusió, indecisions, bloqueig i canvis.

Més d'un segle després que comencessin les excavacions, el jaciment d'Empúries continua donant sorpreses. La d'aquest any ha sigut una troballa singular, no només perquè és inèdita a Empúries, sinó també perquè arreu del Mediterrani se'n tenen molt pocs testimonis més. S'hi ha descobert una cuina grega de la segona meitat del segle VI aC; és a dir, de l'època fundacional de la neàpolis, segons informa l'ACN. "Estem parlant d'una cuina amb unes estructures específiques, que mai fins ara havíem trobat", diu la responsable del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, Marta Santos. Està feta amb argila cuita i la formaven un fornet (amb una volta que no s'ha conservat) i un petit fogó, que s'alimentaven amb brases per la part inferior. A part de l'estructura, el que la fa especial també és la quantitat de restes culinàries que els arqueòlegs han trobat dins l'estança on s'ha localitzat. Barrejades amb la terra que les recobria, i on també han aparegut trossos de ceràmica grega, Marta Santos precisa que han sortit "milers de petxines d'escopinya", restes de peixos i fragments d'ossos. D'aquestes terres, els arqueòlegs n'han recollit mostres que s'han enviat a laboratoris especialitzats per intentar descobrir quins plats es preparaven en aquesta cuina.

La campanya d'excavacions a Santa Margarida (Sant Martí d'Empúries, Alt Empordà) ha posat al descobert les restes de la basílica-catedral de l'antic bisbat d'Empúries, una de les edificacions més importants d'un conjunt episcopal d'època tardoantiga. La intervenció només ha permès recuperar una part de la planta però els elements conservats permeten calcular que devia tenir una amplària d'entre 13 i 14 metres, i una longitud superior als 20 metres. Avui les restes són a tocar de la carretera que va de l'Escala a Empúries, però antigament això era l'estuari del riu Ter, que desembocava al nord del promontori de Sant Martí d'Empúries.

La Llibertat Vilella feia dos anys que treballava a les ruïnes d’Empúries atenent el públic i encara no sabia que els últims esclaus que van ser explotats al jaciment no estaven sota les ordres dels grecs o dels romans, sinó dels franquistes, i eren presoners de guerra republicans. Ella, per sort, no se’n va assabentar de la mateixa manera que alguns companys de feina, molts dels quals ho van descobrir després de dècades treballant a les ruïnes quan algun visitant els sorprenia preguntant-los per què no hi ha en tot el recinte històric cap referència física, ni una trista placa, ni un monòlit, que recordi la brutalitat que van patir els seus pares, avis o besavis. A Vilella, que també estudia història a la Universitat de Girona, els companys l’hi van explicar abans que ella fes el mateix paper davant del familiars de les víctimes del franquisme i, veient que alguns treballadors no en sabien res, va decidir que ho investigaria.

El futur de l’entorn de les ruïnes d’Empúries està en joc. Actualment queden diverses zones urbanitzables on es podrien aixecar fins a tres edificis de 5.000 m(2) de sostre i més d’una trentena de cases unifamiliars, segons càlculs del Fòrum L’Escala-Empúries. L’entitat reclama que es desclassifiquin aquests terrenys pel seu alt valor arqueològic i per l’impacte ambiental i paisatgístic que suposaria més construcció a la zona. “¿Paga la pena fer aquesta destrossa paisatgística tenint en compte que tot el litoral del municipi ja està urbanitzat?”, es pregunta un dels membres del Fòrum, Jordi Estévez, que demana que es protegeixi tot l’espai. Des de l’Ajuntament assenyalen que aquesta àrea està inclosa a la moratòria que la Generalitat ha aplicat a tot el litoral, i que serà el nou pla director urbanístic que prepara el Govern el que decidirà el futur d’aquests terrenys. “Des de l’Ajuntament no posarem impediments perquè es desclassifiquin”, subratlla el regidor d’urbanisme, Josep Bofill.

MARTA BATALLÉ

“Res del que he fet abans m’ha agradat tant com escriure”

‘L’origen de les cols violeta’ és una novel·la de debut sobre la necessitat de trencar les inèrcies

]]>

El MNAC va llogar la Sala Oval per al casament dels Mittal per 205.000 euros. Beyoncé i Jay-Z van gravar el videoclip d’ Apeshit amb un Louvre tancat al públic i sense que n’hagi transcendit el preu del lloguer. I el cap de setmana passat Kimbal Musk, germà del fundador de l’empresa de cotxes elèctrics Tesla, va llogar els jardins i el fòrum del jaciment d’Empúries per celebrar-hi el seu casament. Dir-se el sí envoltat d’art pictòric, galeries d’escultures i pedres centenàries no és nou ni excepcional, segons la Generalitat, que té unes tarifes establertes.

]]>

Kimbal Musk, germà d'Elon Musk, fundador de l'empresa de cotxes elèctrics Tesla, es casa aquesta tarda a les ruïnes d'Empúries amb Christiana Wyly, filla del milionari texà Sam Wyly i amb la qual ja es va casar a l'abril a la ciutat nord-americana de Dallas. Segons ha pogut saber l'ARA, Musk ha llogat per al seu casament totes les ruïnes d'Empúries durant tres dies. Un punt de partida potent, però que no serà res comparat amb la factura final de l'esdeveniment, al qual s'esperen uns 300 convidats, entre els quals es preveu que hi hagi 'celebrities' nord-americanes molt conegudes.

]]>

Casar-se entre vestigis d’edificacions que grecs i romans van construir fa més de dos mil anys a Empúries. Aquest és el desig de Kimbal Musk, germà del magnat nord-americà Elon Musk (propietari de Tesla, Space X i SolarCity), que aquest dissabte a la tarda celebrarà una cerimònia de casament amb Christiana Wyly, amb qui es va casar oficialment fa dos mesos a Califòrnia (EUA).

]]>

“Escriure el paradís implica, sovint, deixar d’escriure. La literatura occidental és literatura del malestar”, diu Vicenç Pagès Jordà. Han passat volant gairebé dues hores de conversa al bar de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de Barcelona, on dona classes des de fa anys. Quan no és a la universitat, Pagès Jordà escriu crítica literària -la seva implacabilitat és coneguda entre els autors catalans-, i durant els estius treballa en el seu pròxim llibre. Acaba de publicar Robinson a Empúries, però alguns dels seus lectors van observar amb inquietud les declaracions de l’escriptor quan, l’any 2014, coincidint amb l’aparició de Dies de frontera -que havia guanyat el premi Sant Jordi uns mesos abans-, va dir que aquella novel·la era “el final d’un cicle”. Els més pessimistes van pensar que Pagès Jordà deixava d’escriure ficció. De fet, quan el 2015 va arribar a les llibreries una versió revisada de La felicitat no és completa i un any després va fer el mateix amb El món d’Horaci -eren novel·les del 2003 i del 1995, respectivament-, els pitjors presagis semblaven fer-se realitat.

]]>

Les novel·les i relats de Richard Ford, hereus de la millor tradició realista –meticulosa i crítica– han estat distingides amb el premi Princesa de les Lletres 2016. El director de la Real Academia Española, Darío Villanueva, cita, entre les característiques remarcables de la prosa del nord-americà,“el cuidat detallisme de les descripcions” i “la mirada ombrívola i densa de la vida quotidiana de personatges anònims i invisibles on juguen la desolació i emoció dels seus relats”.

]]>