Dimarts la tertuliana Sarah Santaolalla va marxar plorant de la taula de debat del programa En boca de todos, a Cuatro. No només va patir el tracte abusiu i degradant d’un altre col·laborador, Antonio Naranjo, sinó que el presentador més sensacionalista i cínic de la televisió actual, Nacho Abad, ho va tolerar en benefici de l’espectacle.

Segurament és el format més repetit. El podem trobar al matí, al migdia i a la nit, a la ràdio i a la televisió. Antonio Villarreal ha decidit analitzar-ho a Tertulianos (Península), un recorregut per 40 anys de la indústria de l'opinió a Espanya, i una fotografia, alhora, d’un sector que es mou entre la precarietat i el poder. 

“Tota la meva simpatia pels pagesos, eh? Que consti!”, fa la tertuliana, amb aquella veu com de llepar un caramel de menta. Perquè s’ha queixat, fa un instant, del fet que “tallant carreteres la seva causa no ens arriba”. Aquest “ens” li fa separar els dos mons. Pagesos versus els altres. És a dir, ella.

El compte enrere per a la compareixença de Pedro Sánchez es va fer llarg per als periodistes que havien d’esperar en directe a la televisió. El president espanyol va comparèixer finalment amb un excés de maquillatge que intentava aparentar un bronzejat que dissimulés el tràngol. A La 1, Jesús Cintora i el seu Malas lenguas remenaven les cireres de l'infoteintment anhelant el moment. Tot i els esforços dels serveis informatius de la cadena per donar-li un marc estrictament professional, un cop finalitzada la roda de premsa de Ferraz no van caldre més de cinc minuts perquè els tertulians de Cintora discutissin amb un to de veu excessivament elevat i neguitós. A Antena 3 no van renunciar a la seva telenovel·la Sueños de libertad i en una pausa de la ficció va aparèixer Sonsoles Ónega per anunciar als espectadors que més tard recuperarien els millors moments de la roda de premsa. Però l’avançament adquiria un to esperpèntic. Després de prometre parlar sobre la compareixença, anunciava un altre tema candent: el fill de "Mari Carmen y sus muñecos" reclama una estàtua per a la seva mare. Després de la sèrie, convocava via telemàtica periodistes com Paco Marhuenda perquè hi fiquessin cullerada. El decorat del plató quedava cobert d’imatges de Pedro Sánchez en blanc i negre o en vermell i negre, confegint un retrat més propi d’una pel·lícula de mafiosos que d’un thriller polític. La periodista, com és habitual en aquest tipus de magazins, orquestrava un ritme en què els col·laboradors havien de llançar opinions encadenades en menys de trenta segons. Després entrevistava Carles Porta per promocionar Tor ara que el true crime s’emetrà a Atresmedia. Comparaven l’escenari dramàtic de la muntanya amb el joc de traïcions polític.

Fa poc vaig sentir el testimoni d'una dona de cognom Zurita. Explicava que la imposició administrativa de l'ordre alfabètic a tot arreu i en qualsevol circumstància l'havia perjudicada des que era una nena, fent-la més vulnerable –l'última sempre!– i entorpint el seu empoderament. Més que d'una imposició administrativa hauríem de parlar, en realitat, d'una autèntica dictadura que ha generat petites però alhora constants discriminacions que exigeixen una alta capacitat de resiliència, així com la...

La nova graella de 8TV és un pou de despropòsits. Un altre dels programes que provoca estupor és Opina Jove, un espai de tertúlia i debat on assisteixen els líders de les joventuts polítiques de Catalunya i altres motivats amb ganes de barallar-se en polèmiques maniquees i buides. Ho modera Sergi Àlex, un altre jove encantat d’haver-se conegut, que presenta el programa arrepapat a la cadira com si fos a cal sogre i amb una actitud tan fatxenda que resulta ridícul. Parla sempre de manera altiva, aixecant la barbeta, i tracta els tertulians amb la superioritat de qui mou els fils dels seus titelles, com si ell fos el més llest. La seva prepotència en aquell context de precarietat televisiva encara és més còmica. Divendres, per obrir el programa, donava la benvinguda als espectadors anunciant 8TV com “la televisió més plural de Catalunya”. Per tant, val la pena analitzar on radica la pluralitat que promet.

No ens feia falta que les clavegueres de l’Estat fessin emergir una gravació privada de Pilar Rahola per saber que actuava d’altaveu polític de Junts per Catalunya. Ara bé, sentir-la parlar en primera persona -“si ara governem”, “el primer que hem de controlar”...- obliga a reflexionar sobre què serveixen les televisions exactament quan presenten algú com a “analista polític”.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha canviat temporalment de professió aquest dilluns a RAC1. El president d'ERC ha participat a la tertúlia esportiva de l'emissora, on ha fet servir els seus coneixements com a historiador per explicar els motius pels quals el Barça va de blaugrana i el Madrid juga de color blanc. "L'origen de la samarreta blaugrana no està clar", ha explicat Junqueras, que ha posat damunt la taula com a teoria l'origen suís de Hans Gamper i la seva hipotètica vinculació amb el Basilea. Sobre el Madrid, la qüestió ha estat més clara: tots els equips que estan vinculats a la casa reial espanyola acostumen a vestir amb els seus colors, que són el blanc i el blau. Una explicació que també serveix per a l'Espanyol.

L'entitat Escola Valenciana ha denunciat aquest dimarts que la conselleria d'Educació, que dirigeix María José Català, ha prohibit a dos directors de dos centres públics participar en la tertúlia del programa 'DNou'-de la televisió pública valenciana. Aquest espai, que condueix la periodista Victòria Maso, ha analitzat el resultat de l'informe Pisa d'adults i l'aplicació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) al País Valencià, per la qual cosa els dos docents havien estat convidats al programa.

El filòsof Josep Maria Terricabras s'ha reincorporat aquest divendres a la tertúlia d'El Matí de Catalunya Ràdio després d'estar quatre mesos de baixa per l'accident de trànsit que va patir a principis d'octubre del 2011, en què va haver de ser operat d'urgència.

La Unió Esportiva de Sants va organitzar dilluns a la nit el primer sopar-tertúlia per tractar diferents temes que, periòdicament, es posaran sobre la taula en relació amb l'entitat i el futbol català. L'acte, encapçalat pel president Vicenç Bellido, va comptar amb la presència de l'entrenador de la primera plantilla, Julià Garcia, que va centrar el primer debat d'aquest cicle parlant al voltant del present i futur de l'equip.