Els Estats Units, en plena guerra contra l'Iran, estan fent curt en sistemes de defensa antiaèria. Ho demostra l'anunci d'aquesta setmana que trasllada aquests sistemes de Corea del Sud cap a l'Orient Mitjà. El govern conservador de Seül ha protestat per la decisió, que l'exposa a un atac de Corea del Nord i que genera molts dubtes sobre el compromís de Donald Trump amb el seu aliat històric.

El tinent general Manuel Busquier, inspector general de l'exèrcit, ha tingut una experiència "fantàstica" a Catalunya els últims quatre anys. Ara marxa a un destí encara per determinar i en la recta final del seu periple català ha estat acomiadat aquest dimarts amb tots els honors pel Círculo Ecuestre. El selecte club de la capital catalana li ha obert les portes per dir-li adeu en un dinar col·loqui on el seu president, Enric Lacalle, li ha preguntat pels reptes de les forces armades en un context geopolític canviant i en temps de la IA. Però també, per com ha anat "l'experiència catalana".

Quan la diputada Laetitia Saint-Paul va llegir un article publicat el febrer de l'any passat per un diari regional d'Angers, Le Courrier de l'Ouest, sobre les agressions sexuals que una jove militar havia patit, es va quedar sense paraules. Un altre militar l'havia sotmesa a una seixantena d'agressions sexuals durant mesos, mentre tots dos participaven en diferents missions de la marina en aigües franceses. El soldat, que va reconèixer els fets, només va ser condemnat per un tribunal militar a 10 dies d'arrest i a una multa de 600 euros. Ella, afectada d'estrès posttraumàtic, va haver de deixar l'exèrcit.

Al seu estudi sobre la llengua del Tercer Reich, Kemplerer remarca la idea que lluitar “com un fanàtic” era un títol que un militant del partit nacionalsocialista o un soldat de la Wehrmacht podia ostentar amb honor, una suma de tensió de l’ànima, de voluntat, de lluita incondicional sense cap intenció de rendir-se a l’enemic. Que l’educació física era un preparatiu per a la guerra, perquè els èxits físics eren tant o més importants que els assoliments intel·lectuals. I que sense el jueu obscur no hauria existit l’ari lluminós.

Pete Hegseth és el secretari de Defensa dels EUA (ara rebatejat com a Departament de Guerra), i un dels personatges més impactants entre la fauna MAGA que ocupa els càrrecs de responsabilitat de l'administració Trump. Hegseth té quaranta-cinc anys, que pel que sembla és la mitjana d'edat d'una nova generació de fantasmes globals, va ser presentador de televisió i és autor de dos llibres titulats Croada americana i La guerra dels guerrers, on s'esplaia en el seu ideari ultranacionalista, ultracatòlic, antifeminista, antiecologista i fortament bel·licista i militarista: ell és el braç executor de la militarització de ciutats americanes governades per demòcrates, una gens subtil amenaça guerracivilista. Segons Hegseth, els EUA són la nació més gran i més gloriosa que ha existit mai al món (això ho diu perquè no coneix Espanya) i està cridada a dominar-lo. Perquè això sigui així, els EUA han d'estar disposats tothora a fer la guerra, i han de tenir sempre a punt els millors soldats, disposats a matar i morir per la pàtria.

La princesa Elionor ha començat aquesta setmana l'última etapa de la seva formació militar. Elionor de Borbó passarà aquest últim any de formació per a l'exèrcit a l'Acadèmia General de l'Aire, situada a San Javier (Múrcia), després d'haver passat els dos anys anteriors a l'exèrcit de terra i l'armada. Davant d'aquesta nova fase de formació, l'hereva de la Corona espanyola ha dit que té "ganes d'aprendre" a volar però "a poc a poc".

El govern alemany ha aprovat aquest dimecres el projecte per recuperar el servei militar amb el propòsit d'augmentar en 80.000 els soldats actius actualment. Volen disposar de 260.000 soldats per poder fer front a les amenaces de seguretat que suposa Rússia després de la invasió d'Ucraïna. En principi el reclutament del personal es limitarà a voluntaris, però el text obre la porta al fet que es faci obligatori.

A mitjans de març, mentre el principal grup paramilitar del Sudan s’ensorrava a les últimes posicions que havien pogut retenir a la capital, Jartum, el seu líder, Mohamed Hamdan Dagalo, declarava que no claudicarien i que expandirien el conflicte. Dies més tard, el seu germà Abdelrahim Dagalo, que actua cada cop més com el comandant de fet del grup, llançava un avís similar i amenaçava amb estendre la guerra al nord i l’est del país, zones que, fins llavors, n’havien quedat relativament aïllades.

Accident mortal als incendis de Lleó. Un bomber ha mort i un altre ha resultat ferit en bolcar un vehicle autobomba mentre participaven en les tasques d'extinció dels focs al municipi lleonès de Espinoso de Compludo, a la comarca de Ponferrada, al nord-oest d'Espanya. El bomber que ha perdut la vida era el conductor del camió autobomba, que ha caigut per un terraplè poc abans de les 22.30 hores. Ambdós bombers formaven part de l'operatiu que està treballant per apagar l'incendi de Yeres, un dels prop de 40 focs actius que cremen a la zona, la més castigada de l'Estat. Amb el bomber mort són ja quatre les víctimes mortals dels incendis que arrasen Espanya.

La batalla del català es juga als bars carajilleros. A les serralades dels esmorzars. Entre costelles de corder i truites de fesols i espinacs. Travessant peus de porc i ous ferrats. Trescant amb llonzetes i arengades. Pa. Vi. Grasiosa. Carajillo. Aquí hi ha la guerra.

Davant del complicat context geopolític, França vol fer créixer el seu exèrcit. Després de descartar recuperar la mili obligatòria, el govern ha anunciat una altra iniciativa: una jornada obligatòria per a tots els joves d'entre 16 i 25 anys per conèixer com és la feina d'un soldat. A partir del mes de setembre, els nois i les noies amb nacionalitat francesa hauran de participar en el curs, que començarà amb un acte patriòtic: la hissada de la bandera mentre canten La Marsellesa. El ministeri de Defensa creu que l'activitat pot servir per a despertar vocacions i captar futurs soldats.

És una realitat que els règims autoritaris es mantenen o cauen segons la lleialtat que els professen les forces de seguretat i, en aquest sentit, el president nord-americà, Donald Trump, ha deixat poc marge a l'atzar des que ha tornat a la Casa Blanca. El seu secretari de Defensa, Pete Hegseth, va purgar immediatament mitja dotzena de generals d'alt rang, inclòs el president de la Junta de Caps de l'Estat Major, i a principis de maig va ordenar una reducció del 20% de generals de quatre estrelles i una retallada del 10% de generals de rang inferior.

Primer d’agost del 2022. Per fi plou al Donbàs, embogit de guerra. “Avui hem begut i hem recordat els que ja no hi són. I, esclar, són sentiments nous quan ja tens algun company a qui recordar. Amics propers. Així són les coses. Avui plou. Finalment”.

Dulce et decorum est pro patria mori, escrivia Horaci. “Dolç i honorable és morir per la pàtria”. Tanmateix, en aquest clima europeu favorable a fer créixer les capacitats de seguretat i defensa amb grans increments del pressupost militar per als pròxims anys, com és que no es parla també de la necessitat de tenir més efectius? Si es vol, dit pel broc gros, quin serà l’increment de la demanada de soldats disposats a morir honorablement i dolça per la pàtria?

Vox no admet discrepàncies ni desobediències i ha encadenat desercions de dirigents els darrers anys. Del nucli original del partit d'extrema dreta han baixat del vaixell exportaveus al Congrés com Iván Espinosa de los Monteros i Macarena Olona, exdiputats com Juan Luis Steegman –crític amb la deriva "neofalangista"– i Víctor Sánchez del Real, l'exlíder madrilenya Rocío Monasterio –que va criticar la manca de democràcia interna– i dirigents com l'exvicepresident castellanolleonès Juan García-Gallardo i l'exlíder balear Idoia Ribas. Fins i tot han tingut un intent de rebel·lió a l'Ajuntament de València. Com funciona Vox i com s'han d'entendre aquestes baixes?

Podria semblar que Pedro Sánchez ha resolt l’històric dilema canons o mantega, perquè ha promès a la seva sòcia de govern Yolanda Díaz que es pot augmentar la despesa en defensa sense rebaixar la despesa social. Frisem perquè expliqui com pensa fer-ho, igual que frisem perquè la UE expliqui com pensa finançar els vuit-cents mil milions d’euros del pla de defensa presentat per Ursula von der Leyen.  

Últimament ha estat d’actualitat la personalitat del músic, compositor i militar José Luis Ortega Monasterio, traspassat el 2004. Un documental produït per Anna Teixidor i Marc Faro, emès per 3Cat sobre el prostíbul Gran Escala 2000, instal·lat a Ventalló –Murs de silenci. Gran Escala 2000–, va implicar-lo directament amb una xarxa de prostitució de menors. La família del compositor va anunciar que emprendria accions legals contra 3Cat per les revelacions d'aquest documental.

El president valencià, Carlos Mazón, ha destituït aquest dimecres al vespre la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, tres setmanes després de la DANA, segons ha informat la Generalitat en un comunicat. L'ex subdelegat del govern espanyol Juan Carlos Valderrama Zurián assumirà la Conselleria d'Emergències i Interior, i l'advocada i professora de dret a la Universitat catòlica de València Nuria Martínez Sanchis serà nomenada consellera de Justícia, en substitució de Pradas, que fins ara pilotava les dues àrees. El president valencià conclou així la remodelació de l'executiu anunciada divendres passat fent fora Pradas i Nuria Montes, les dues conselleres més assenyalades, i ampliant el Consell amb dos departaments més, un encarat a la reconstrucció i un altre a millorar la gestió d'emergències.

Enmig de l'onada de solidaritat de la ciutadania amb els milers d'afectats per la DANA, l'extrema dreta no dona treva i inunda les xarxes socials de notícies falses amb l'únic objectiu de responsabilitzar l'esquerra de la tragèdia. Una de les mentides que més interaccions ha rebut té a veure amb la demolició de preses. Molts usuaris s'han fet ressò que les riuades i les conseqüències catastròfiques de la DANA es deuen a la demolició d'aquestes infraestructures que imputen al govern de Pedro Sánchez. Però no s'han destruït preses o pantans, sinó assuts abandonats, la funció dels quals no és retenir aigua. L'ONG AEMS-Rius amb Vida explica que els assuts “no només no fan cap funció positiva, sinó que poden incrementar el risc de desbordament” al retenir “vegetació o troncs” que en moments determinats poden fer “més efecte presa”. Sigui com sigui, alguns internautes segueixen afirmant que l'executiu espanyol ha destruït pantans que havia construït Franco i han arribat a culpabilitzar polítics com César Luena, eurodiputat del PSOE, ponent de la llei de restauració de la naturalesa europea, de ser el responsable que els rius s'hagin desbordat per la seva aposta per la restauració dels ecosistemes fluvials a l'Estat.

“El govern pot disposar de les forces armades per defensar les nostres fronteres i desplegar una sèrie d’embarcacions que impedeixin a les pasteres sortir al mar i que finalment arribin al nostre país”, ho ha dit Miguel Tellado, el portaveu del PP. L’exèrcit contra la immigració, no hi ha límits a les barrabassades en la lluita dins de la dreta per la bandera de la radicalització. Sense embuts: en l’imaginari social mobilitzar l’exèrcit vol dir guerra, vol dir assenyalar un enemic i vol dir que la sacrosanta pàtria està amenaçada. Un partit que ha governat i que tard o d’hora tornarà a governar no pot ser tan irresponsable com per jugar una carta tan miserable. És cert que des que el lideratge de Feijóo trontolla –dins i fora del partit– el PP va girant descaradament cap a l’extrema dreta, optant per fer seus els tòpics i mentides sobre els que s’ha instal·lat Vox. El PP els hi ha donat espai compartint governs autonòmics i assumint moltes de les seves exigències, però arribar a l’extrem d’amenaçar la immigració amb l’exèrcit és superar totes les línies vermelles. Instal·lar-se directament en l’autoritarisme postdemocràtic. Amb un agreujant: el PP posa en evidència la seva incapacitat de llegir els problemes dels ciutadans. O, dit d’altra manera, converteix la immigració en cap de turc per amagar les insuficiències que fan que hi hagi sectors socials que se senten desesperats.