Diria que em trobava encara al llit de semicrítics, pendent que em posessin un stent, que va entrar una infermera del servei de rehabilitació cardíaca de l’Hospital del Mar. Molt amablement, va informar-me de quina era la nova vida que m’esperava si volia comprar els menys números possibles per repetir la poc recomanable experiència de l’infart. Un dels fulls que em va lliurar era una proposta d’esmorzars, dinars, berenars i sopars per a catorze dies. El vaig llegir i aquell festival de formatge de burgos, bledes bullides i iogurts naturals em va fer caure l’ànima als peus. Seguir aquell menú fil per randa no sé si augmentaria la meva esperança de vida –suposo que sí– però com diu l’acudit tot el temps afegit se’m faria molt llarg.

L'obsessió que hi ha avui en dia per aconseguir cossos perfectes no s'entén sense les xarxes socials, que s'han omplert d'entrenaments i de dietes miraculoses per perdre pes i millorar la salut. Un dels mètodes que s'ha popularitzat més en els darrers anys és el dejuni intermitent, que el promocionen famosos i influenciadors com una solució gairebé màgica per a una vida més saludable. Tot i que moltes persones que la segueixen asseguren que té beneficis, la realitat és que les evidències científiques sobre aquest mètode són "limitades i incertes", segons explica la nutricionista Mercè Gonzalo. Per tant, encara que hi hagi gent que obtingui resultats positius amb aquest mètode, restringir la ingesta calòrica pot comportar riscos en funció de la situació fisiológica de cadascú, diu Gonzalo.

A la terrassa del bar, al parc o a la piscina, el rei de l’estiu és el gelat. Tot i ser un dels productes més populars dels mesos de calor, també provoca molts dubtes nutricionals. Com de convenient és incorporar-lo a la nostra dieta d’estiu?

Es calcula que la inflamació crònica afecta aproximadament un terç dels adults als països occidentals i és difícil de diagnosticar, en part perquè els símptomes poden variar molt i no hi ha proves fiables per detectar-la. Està associada a una dieta rica en aliments ultraprocessats i ensucrats. En canvi, consumir certs aliments saludables –fruita i verdura fresca, fibra i alguns greixos– pot ajudar a reduir-la. Aquests són alguns aliments amb beneficis antiinflamatoris demostrats:

A més de la crisi climàtica generada per la crema de combustibles fòssils, l’altra gran crisi ecològica dels nostres temps és la de la biodiversitat, que està generant la sisena extinció massiva d’espècies. La causa principal és la sobreexplotació dels recursos naturals, especialment la gran quantitat de terra que els humans hem desforestat per fer créixer els nostres aliments. La meitat de la terra habitable ha estat ocupada per l’agricultura, i tres quartes parts d’aquesta per la ramaderia. "El problema no són els ingredients, sinó com s’han produït. Cal comprovar que no procedeixin de la desforestació, i per això és fonamental fer la traçabilitat dels productes i saber on i com s’ha produït el que mengem”, assegurava Llorenç Milà i Canals, gestor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, en una entrevista recent a l’ARA. 

El seu és un cas de manual de com algú, enfrontat a un problema de salut, decideix canviar de vida. Però Maria Puntí, una enamorada de l’esport que va patir una lesió important, va portar aquest canvi més lluny del que és habitual: després de sotmetre’s a tres operacions, va anar al gimnàs, es va interessar pel culturisme, va començar a tenir cura del que menjava i va acabar canviant de professió. En la seva nova vida Puntí, autora de La piràmide de la longevitat (Columna), és dietista i divulgadora científica, dedicada a millorar la vida de les persones fent-nos entendre la importància de l’estil de vida per prevenir i tractar malalties. 

Hi ha un antic refrany que diu: "El ric menja quan vol, el pobre quan pot i el monge quan li toca". De fet, hi ha la creença que a l’Edat Mitjana l'alimentació dels monjos era completament oposada a la dels nobles i que els seus menjars es caracteritzaven per la frugalitat, per la contenció i per l'escassetat de carn. L’arqueologia, però, està aportant proves que no era ben bé així i que als monestirs de Barcelona es menjava força millor que fora dels seus murs.

Us en recordeu, de quan van aparèixer els productes que es presentaven com els millors aliats per a la flora intestinal? Tenir aquesta suposada qualitat s'ha fet servir de reclam publicitari de iogurts i altres aliments, però el concepte de flora intestinal està quedant superat pel de microbiota i la conveniència de tenir-ne cura va pel camí de convertir-se en un dels nous mantres vinculats a una alimentació sana. La microbiota són els bilions de microorganismes –sobretot bacteris– que habiten en el tracte intestinal –amb major proporció al colon– i en altres parts del cos. Si bé encara hi ha moltes incògnites sobre com intervé en la nostra salut, en els últims anys s'ha investigat a fons i tot apunta que, si volem mantenir-nos saludables, ens convé cuidar de la microbiota amb un estil de vida que rebaixi l'estrès i incorpori fer exercici, socialitzar amb els altres, dormir bé i una bona alimentació.

Les llavors de xia tornen a estar de moda. Han començat a aparèixer a tot arreu: a les prestatgeries de les botigues, als púdings, als brètzels i fins i tot les melmelades. Segons les previsions de Grand View Research, empresa que fa un seguiment de la indústria alimentària, s'espera que el mercat de les llavors de xia creixi més d'un 22% cada any entre el 2019 i el 2025. Així és el cicle de vida de les llavors de xia: sempre van apareixent en alguna o altra tendència. Des de temps immemorials la xia ha estat un aliment bàsic a Llatinoamèrica, on fins i tot s'oferia als déus asteques durant les cerimònies religioses. Però és als Estats Units on "cada generació sembla que les descobreixi per primera vegada", segons diu Beth Czerwony, dietista del Centre de Nutrició Humana de la Clínica Cleveland.

La salut depèn, entre molts altres factors, de la dieta. Per això hi ha dietes per a tots els gustos. Moltes estan mancades de base científica demostrada i poden ser nocives per a la salut. Nogensmenys, també n’hi ha algunes que compten amb un suport científic sòlid però que sovint, per seguir-les bé, cal comptar amb un bon assessorament. Fa temps que es parla de la restricció calòrica com una dieta que, aparentment, permetria millorar l’estat general de salut. Una de les seves principals característiques és limitar la ingesta energètica sense disminuir l’aportació de nutrients essencials.

Tenim els budells plens de bacteris beneficiosos sense els quals no podríem sobreviure. És l’anomenada microbiota intestinal. Està composta per diversos bilions de bacteris d’espècies diferents que viuen en simbiosi entre ells i amb nosaltres. Des de fa temps, se sap que contribueixen a la digestió dels aliments i que produeixen substàncies essencials, entre les quals hi ha algunes vitamines. El seu equilibri és una font de salut per a les persones, i quan s’altera es poden produir diverses malalties. Fa uns anys es va veure que la microbiota intestinal participa també en moltes altres funcions fisiològiques, entre les quals hi ha la regulació d’alguns aspectes del funcionament del sistema nerviós i de l’immunitari.

"Una forta abraçada a tota la família vegana. Que l'hamburguesa de tofu vos faci bon profit". És una piulada publicada de finals d'octubre que anava acompanyada de la imatge d'un entrecot fent-se a la planxa. L'autor no en detalla els motius, però sembla evident que la intenció era fer befa dels vegans, especialment de les imitacions dels plats tradicionals, com l'hamburguesa, que en els últims anys s'han reproduït a partir de vegetals (soja, tofu, proteïna vegetal). Aquesta mena de reaccions són habituals, especialment ara que els plats d'origen vegetal ja no només es venen en els espais vegetarians –com la recentment inaugurada carnisseria vegana de Barcelona, la primera de Catalunya– sinó que també ocupen espais als supermercats majoritaris. Avui dia cada cop és més fàcil topar-se amb més productes sense rastre d'origen animal que, fins fa res, associàvem a una carnisseria de les de tota la vida. És el cas dels nuggets, les aletes o les mandonguilles veganes.

Les tendències alimentàries, especialment la passió pels productes nous, poden arraconar els ingredients tradicionals. Si tots mengem pa amb alvocat, per exemple, els camps d’oliveres s’acabaran perdent perquè els cultius d'aquesta fruita de l’Amèrica Central i de Mèxic que arrasa a tot el món, s’aniran estenent arreu. “La biodiversitat és una assegurança perquè mengem bé en el futur”, afirma Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia, centre pioner de recerca en cuina, que alerta de la bogeria per aliments com l'alvocat. Mentrestant, alguns cuiners opinen que els restaurants tenen la responsabilitat de tenir un criteri propi, lluny de les modes dels aliments forans, difosos sovint per les xarxes socials i per prescriptors gastronòmics.

Refrescos ensucrats, brioixeria industrial i alguns tipus de carn processada són aliments que representen entre el 25% i el 50% de l'alimentació d'una persona a Europa o en països de rendes mitjanes i altes. Els aliments ultraprocessats, el grup al qual pertanyen tots aquests productes i una llarga llista de menjars i begudes basats en formulacions industrials i altes dosis de conservants i additius, podrien estar relacionats amb un risc més alt de tenir un càncer colorectal. Un estudi amb quasi 8.000 participants a Espanya ha mostrat la vinculació entre aquest tipus de càncer i una ingesta més gran d'aliments que generalment "tenen molt poc a veure amb aquells que pretenen imitar", explica la doctora Dora Romaguera, autora del treball que ha publicat l'ISGlobal.

"Jo només esmorzo un cafè o una infusió i aguanto fins a l'hora de dinar". És una frase que últimament hem pogut sentir de familiars, amics o companys de feina. És probable que aquesta persona, que no menja res en tot el matí, estigui fent un dejuni intermitent, la tendència nutricional més de moda avui dia. Encara que ara el coneguem amb aquest nom tècnic, el dejuni, l'acció de deixar de menjar voluntàriament durant hores, és una pràctica que l'home ha fet des de sempre, ja sigui de manera natural, perquè pel motiu que sigui s'ha habituat a saltar-se un àpat o per motius religiosos. El dejuni més conegut universalment és el Ramadà, que es fa durant el novè mes del calendari musulmà i que s'allarga diàriament des de la sortida fins a la posta de sol. Comptant que els seguidors de l'islam representen 1.900 milions de persones, un 25% de la població mundial fa, com a mínim, trenta dies de dejuni intermitent un cop l'any. Però si aquesta pràctica s'ha aconseguit consagrar fora del culte espiritual és perquè s'està utilitzant com un mètode per millorar el nostre benestar. Només cal fer una cerca ràpida a internet per comprovar que és una opció que creix, tot i que la gran majoria d'entrades relacionades amb el dejuni intermitent a la xarxa estiguin associades a la pèrdua de pes.

El canvi físic que ha experimentat Adele els últims temps continua sent notícia. Perquè la cantant anglesa, després d'haver perdut 45 quilos, s'ha convertit en objecte d'ofertes per protagonitzar anuncis i campanyes televisives de tota mena. Les propostes, ben previsibles si es tenen en compte els criteris que segueixen les marques a l'hora d'elegir els personatges que anuncien els seus productes, no han anat tal com s'esperaven. L'artista, segons publica The Mirror, ha rebutjat acords de publicitat per un valor 40 milions de dòlars, una xifra enorme que molts altres ja voldrien rebre.

Quan es parla de procreació, la qualitat és tan important com la quantitat, si més no pel que fa als espermatozous. Cal que el semen contingui un nombre suficient d’aquestes cèl·lules, però també que siguin prou mòbils per poder aconseguir el seu objectiu: fecundar l’òvul. Com que una reducció en algun d’aquests paràmetres pot portar a la infertilitat, ja fa temps que s’estudia quins factors poden influir en la qualitat dels espermatozous. Un treball publicat recentment a la revista PLOS Biology proposa que el que mengem, i en especial la proporció de sucres, podria tenir un impacte immediat en la seva motilitat.

L’estiu és un bon moment per cuidar-se i menjar sa, i per això l’ARA t’ofereix la possibilitat d’aconseguir el llibre Batuts verds, de la dietista nutricionista Carla Zaplana.Després de l’èxit del seu últim llibre, Sucs verds, en aquest nou llibre Carla Zaplana ens introdueix en el món dels batuts verds (coneguts com a smoothies ), amb delicioses receptes, i va més enllà amb noves elaboracions de sucs verds, de llets vegetals i de receptes elaborades amb la polpa dels sucs. Zaplana continua aprofundint en els aliments i les begudes a base de fruites i vegetals frescos per tenir un estil de vida i una dieta sanes.