Namíbia, al sud de l'Àfrica, planeja sacrificar centenars dels seus animals més majestuosos per alimentar part dels 1,4 milions de persones –gairebé la meitat del país– que pateixen una crisi de fam per culpa de la pitjor sequera que hi ha hagut en un segle. El pla, que preveu que el país mati 723 animals salvatges –entre els quals hi ha 83 elefants– per alimentar la població, és “necessari” i “conforme amb el mandat constitucional, segons el qual els nostres recursos naturals s'utilitzen en benefici dels ciutadans namibis”, va dir el ministeri de Medi ambient, Silvicultura i Turisme del país en un comunicat de premsa.

L'Imperi Alemany va ser responsable d'un genocidi a Namíbia entre els anys 1904 i 1908, quan era la metròpoli d'aquesta antiga colònia sud-africana. Ho ha reconegut aquest divendres el ministre d'Afers Exteriors alemany, Heiko Maas, que ha demanat perdó formalment per la mort, a mans de l'exèrcit alemany, d'uns 65.000 membres de la tribu herero (formada aleshores per uns 80.000 individus) i 10.000 de l'ètnia nara (la meitat dels seus 20.000 integrants).

La sequera i la caça furtiva han empès el govern de Namíbia a posar a subhasta 170 elefants salvatges. Segons ha informat el ministeri de Medi Ambient en un anunci al diari oficial New Era, els incidents entre els animals i la població l'han empès a intentar salvar d'aquesta manera aquests exemplars, amenaçats d'extinció per la caça furtiva i la desertització.

La greu sequera que des del 2013 castiga Namíbia ha obligat el govern a organitzar una subhasta per vendre un miler d’animals salvatges dels parcs i les reserves naturals per evitar que es morin de set i aconseguir fons per lluitar contra la persistent falta de pluges.

Més d’un segle després, Namíbia espera una disculpa oficial i compensacions econòmiques d’Alemanya pel genocidi dels pobles herero i nama, la primera neteja ètnica del segle XX que ha quedat oblidada per altres episodis brutals més recents. El govern de Berlín fa tímids passos, com l’últim i recent de tornar les restes mortals de 27 membres d’aquests dos pobles nadius que van ser robades i transportades fins a territori alemany per estudiar “científicament” la superioritat dels blancs.

Hi va haver uns anys que on avui la sorra del Namib s’endinsa per habitacions i carrers els diamants s’escampaven alegrement. No hi ha dubte que la llegenda és exagerada, una bella mentida que només fa que alimentar la història de Kolmanskop, un nucli abandonat de l’actual Namíbia que es resisteix a perdre la batalla amb el desert. Però la natura reclama inexorablement el que és seu per esborrar el que un dia la civilització humana es va creure amb dret i capacitat de domesticar. Kolmanskop és avui la postal d’un poble fantasma engolit literalment per la sorra, cosa que li aporta un aspecte poètic i nostàlgic en què els rellotges ja no tenen corda perquè el temps es va aturar fa anys.

Al grup C hi trobem els totpoderosos All Blacks neozelandesos, els “pumas” argentins, i les dèbils seleccions de Tonga, Geòrgia i Namíbia. Dos favorits clar per seguir endavant contra els favorits del grup A i el grup B.

Els miners gal·lesos s'han exhibit a l'Stadium Taranaki de la ciutat de New Plymouth contra la dèbil selecció de Namíbia, que marxa d'aquesta Copa del Món després de rebre un seguit de derrotes amb marcadors força exagerats per a una Copa del Món, per bé que convé ressaltar que les àguiles de Namíbia són un equip eminentment amateur, que no pot dedicar-se a temps complet a la dedicació física i tècnica d'aquest esport, i com a tal, els duels contra grans potències mai seran justos ni equilibrats.