Enmig de les sessions de la COP30, Corea del Sud va anunciar que aspira a apagar les 61 centrals tèrmiques del país, responsables del 33% de la producció d’energia, en 15 anys. El quart comprador de carbó mundial, amb un 8% del total, ha posat data a 40 centrals i les 21 restants tindran un calendari de tancament a principis del 2026.

El gener del 1882, el diari The Times publicava una notícia relativa a un experiment que feia un parell de mesos que s'estava duent a terme al viaducte de Holborn, a poc més de 2 quilòmetres a l'oest de Trafalgar Square. S'hi llegia: "Després d'algunes proves durant les últimes setmanes per garantir-ne el bon funcionament, ara es pot veure a Londres una demostració del sistema d'il·luminació dels edificis i carrers que [Thomas A.] Edison ha desenvolupat. Des de Newgate fins a Westwards, a través del viaducte de Holborn fins a Hatton Garden […] ara, i durant els dos mesos vinents, carrers i edificis continuaran il·luminats per làmpades incandescents".

El primer trimestre del 2024, les emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'economia de la Unió Europea es van estimar en 894 milions de tones equivalents de diòxid de carboni (CO₂), fet que suposa una disminució del 4,% en comparació amb el mateix trimestre del 2023, quan van ser 931 milions de tones equivalents de CO₂, segons dades publicades per l'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística.

Les emissions de l'energia de gasos d'efecte hivernacle van assolir un màxim històric l'any passat, ja que la demanda de combustibles fòssils va augmentar malgrat el gran augment experimentat per l'energia renovable, segons explica el Financial Times a partir d'un informe que destaca la necessitat d'accelerar la transició verda.

Endesa ha dut a terme aquest dijous la voladura de la xemeneia de la central tèrmica de carbó d'Andorra de Terol, la gran central aragonesa en fase de desmantellament. Per fer-ho s'han fet servir 265 quilos d'explosiu, amb 170 detonadors no elèctrics, 8 connectors en superfície i 8 detonadors no electrònics, i s'han generat 25.000 tones de residus. L'explosiu s'ha col·locat a l'estructura de manera que es pogués dirigir la caiguda, i s'ha establert un radi de seguretat de 600 metres.

L’any 2022 la generació d’electricitat eòlica va batre un nou rècord i el creixement de la fotovoltaica va ser exponencial a tot el món. Però l’aposta per les energies verdes sembla que no és suficient per acabar amb les emissions de CO₂, al contrari. L’ús del carbó al món, impulsat per la crisi energètica provocada per la guerra d’Ucraïna, va batre tots els rècords i, amb un increment de la demanda i el gas a preu d’or, el carbó també es va encarir fins a cotes mai vistes.

La central de carbó d’As Pontes, a la Corunya (Galícia), propietat d’Endesa, ja tenia un final escrit: tancar definitivament. Ara, però, la guerra a Ucraïna i el temor que Putin talli del tot l’aixeta del gas poden fer canviar temporalment el guió d’aquest desenllaç.

La invasió russa d’Ucraïna i l'atroç guerra que ha desencadenat té com a conseqüència, entre d'altres, un fort encariment del gas natural i el temor a un problema d’escassetat a la Unió Europea que es podria donar especialment aquest hivern. Això ha disparat comprensibles alarmes i ha creat la sensació que cal actuar de forma urgent.

Ha costat dies sencers de reunions tècniques i polítiques i molts estira-i-arronses, però finalment els vint-i-set països de la Unió Europea han posat el segell d'aprovació al cinquè paquet de sancions contra Rússia per la guerra d'Ucraïna. Les imatges de la massacre de Butxa han servit com a detonant perquè Occident s'atreveixi a elevar un nivell més les seves mesures repressives contra el Kremlin. Però a Europa la gran qüestió pendent és l'energia, i si aquest cinquè paquet s'ha encallat és precisament perquè per primera vegada s'ataca aquest sector. Com deia el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquesta setmana, mentre la UE s'esforça per ajudar Ucraïna amb 1.000 milions d'euros per comprar armes, des que va començar la guerra s'han pagat 35.000 milions al Kremlin en factures de carbó, petroli i, sobretot, gas. Per ara, la UE només s'atreveix a tallar les compres de carbó. El termini d'implementació d'aquest paquet, però, serà de quatre mesos. És a dir, no serà fins a l'agost quan es comencin a fer efectives les sancions. Es calcula que l'impacte serà de 4.000 milions d'euros a l'any per a l'economia russa, per tant, el cop és relativament lleu si es compara amb els ingressos per gas i petroli, que representen uns 800 milions al dia per a Moscou i que, de moment, es mantenen fora de les sancions.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat aquest dimarts un embargament de la importació de carbó procedent de Rússia com a part de la cinquena ronda de sancions europees per l'atac a Ucraïna. Però les sancions, de moment, no afectaran el petroli ni el gas rus per les diferències que tenen sobre aquest punt els Vint-i-set.

És la jornada dedicada a l'energia a la COP26, i en les primeres hores del cinquè dia i en les últimes del quart s'han succeït tota mena d'anuncis optimistes tendents a fer creure que el món posarà fi a l'ús del carbó ben aviat, com a primer pas per acabar amb els hidrocarburs posteriorment. Així, vint-i-cinc països i institucions financeres, inclosos els Estats Units, el Regne Unit o el Canadà, han anunciat aquest dijous que han acordat posar fi al finançament públic directe dels projectes internacionals relacionats amb els combustibles fòssils a partir del 2023.

La concentració de fenòmens naturals viscuda arreu del món aquests darrers temps ha contribuït a refermar la certesa del repte del canvi climàtic i la necessitat de fer-hi front per intentar evitar les seves conseqüències, perjudicials per al planeta i per a l’espècie humana. Una part molt important d’aquestes accions s’han batejat com a transformació energètica, amb un component de polítiques públiques i un altre de canvis de comportament privats. 

Al documental Manufactured landscapes (2006) hi ha una escena en què el fotògraf Edward Burtynsky intenta que l’autoritzin a fotografiar les negres muntanyes de carbó xinès. “Vist a través del seu objectiu, de la seva mirada, es veurà bonic”, assegura l’assistent de Burtynsky a un amfitrió escèptic. Es fa difícil d’imaginar que aquest combustible tan habitual pogués arribar a escassejar a la Xina. La carestia de carbó, que representa quasi dues terceres parts de la generació elèctrica del país asiàtic, ha provocat en part els pitjors talls d’electricitat dels últims deu anys. 

L’emergència climàtica, els acords de la Cimera del Clima de París i la descarbonització de l’economia obren noves oportunitats de negoci a moltes empreses, però alhora generen una important factura per a alguns sectors econòmics. És el cas de les grans companyies energètiques espanyoles que, per fer front al nou paradigma de l’economia verda, han hagut de fer importants dotacions de milers de milions d’euros, amb un impacte directe en els seus comptes de resultats.

La sequera que pateix Espanya té conseqüències ambientals i econòmiques molt directes. El mes de novembre, segons les dades de Red Eléctrica -la companyia que gestiona el sistema elèctric- el carbó es va convertir en la primera font de generació elèctrica, un sorpasso històric, ja que com a font de producció d’electricitat anava perdent pes. Així, segons les dades de Red Eléctrica, al novembre el carbó va aportar quasi un 22% de la generació elèctrica, mentre que la segona tecnologia més utilitzada va ser el gas, en centrals de cicle combinat, amb un 21,6% de la generació. Les dues tecnologies, que són de les que més contaminen i també les més cares, van superar-ne altres que els últims anys eren les primeres en producció elèctrica, com les nuclears -n’hi havia dues d’aturades al novembre-, que van generar quasi un 17% de l’electricitat, i l’eòlica, que va aportar un 18%.

Alemanya i França s'han compromès a reduir l'ús de carbó els pròxims anys. Aquesta és una de les principals mesures que han acordat tots dos països a la Cimera del Clima que se celebra aquesta setmana a la ciutat alemanya de Bonn.

Espanya és uns dels estats de la Unió Europea (UE) amb més dependència energètica de l'exterior, especialment en el que fa referència als combustibles fòssils, que són els que tenen més pes en el consum energètic espanyol.

La demanda elèctrica es va disparar un 7,4% el mes de gener respecte del mateix mes de l'any passat, coincidint amb l'encariment del preu de la llum, que aquest mes ha marcat màxims des del mes de desembre del 2013, segons les dades de Red Eléctrica. Per fer front a aquesta demanda elèctrica, durant el mes de gener s'ha disparat l'ús del carbó, que ha passat d'aportar el 12,3% de la generació el gener del 2016 al 21,8% el gener del 2017.

La reforma elèctrica del govern del PP ha contribuït notablement a la reducció del dèficit de tarifa del sistema elèctric espanyol, però també ha comportant una pèrdua de pes de les energies renovables en la generació elèctrica a favor d'altres tecnologies més contaminants, especialment el carbó, que ha augmentat el seu pes un 25%.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) qüestiona el projecte del govern de Mariano Rajoy de donar ajudes a les centrals elèctriques que utilitzin com a combustible el carbó autòcton. En un informe molt dur, l'organisme que presideix José María Marín Quemada creu que les ajudes no es justifiquen per garantir el subministrament elèctric, i tampoc per motius mediambientals. A més, demana que si el govern tira endavant la seva proposta la sotmeti a les autoritats de Brussel·les, ja que creu que hi podria haver ajudes d'Estat prohibides per la Unió Europea.