Dilluns de la setmana passada, una escena sorprenent tenia lloc al centre de Barcelona: dos soldats ucraïnesos, vestits de rigorós militar, feien temps davant de l'Estació del Nord. Esperaven un autobús. El cap d'Internacional de l'ARA, Francesc Millan, se'ls va trobar de casualitat. Després d'una conversa, els dos militars van accedir a explicar anònimament la seva història a l'ARA. Eren desertors, que havien fugit feia uns dies del front després d'estar tres anys i mig lluitant a l'exèrcit d'Ucraïna. Acabaven d'arribar a Barcelona i havien dormit al carrer les dues primeres nits. La història sencera la vam publicar el cap de setmana al diari. La podeu recuperar en aquest enllaç si encara no l’heu llegit.

Davant del complicat context geopolític, França vol fer créixer el seu exèrcit. Després de descartar recuperar la mili obligatòria, el govern ha anunciat una altra iniciativa: una jornada obligatòria per a tots els joves d'entre 16 i 25 anys per conèixer com és la feina d'un soldat. A partir del mes de setembre, els nois i les noies amb nacionalitat francesa hauran de participar en el curs, que començarà amb un acte patriòtic: la hissada de la bandera mentre canten La Marsellesa. El ministeri de Defensa creu que l'activitat pot servir per a despertar vocacions i captar futurs soldats.

El Parlament Europeu va votar ahir al vespre una resolució perquè l’Eurocambra investigui les ingerències russes a la UE, incloses les del Procés.

Les ficcions bèl·liques de Netflix es barregen amb la realitat a Ucraïna.

Aquest reportatge comença amb una nota d’aclariment.

Des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, a Vladímir Putin se l'ha acusat de voler amagar a la ciutadania la magnitud del drama humà que causa la guerra en l’exèrcit rus. El Kremlin imposa la llei del silenci –i activa tota la maquinària propagandística i repressora, si cal– per amagar els soldats russos que moren al camp de batalla. El silenci s'ha accentuat aquests dies, coincidint amb l'arribada del Dia de la Victòria, el 9 de maig, que commemora la capitulació de l'Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial.

Abans d'entrar en combat en la seva màquina de guerra esquitxada de fang, un tanc T-64, la tripulació ucraïnesa, formada per tres homes, fa un ritual. El comandant, el soldat Dmitro Hrebenok, diu un parenostre. Després, els homes caminen al voltant del tanc, apreciant el seu gruixut blindatge verd. "Diem: «Sisplau, no ens abandonis en la batalla»", explica el sergent Artiom Knignitski. "Porta'ns dins i treu-nos fora". El respecte que senten pel seu tanc és incomprensible. Potser cap arma simbolitza tant la feroç violència de la guerra com el carro de combat.

Invasió russa d’Ucraïna. Any dos. La guerra continua. 

Una dona m’explica una escena que resumeix un any de guerra: la mare d’un soldat que, la nit de Nadal, va parar taula per a dos perquè es volia convèncer que el seu fill tornaria del front. Va acabar menjant sola.

La idea pot semblar absurda: una botiga de souvenirs en una ciutat en guerra. ¿Qui vol anar de vacances a un país on cauen bombes?

Gairebé sempre, en temps de guerra, els governs implicats intenten ocultar el nombre de baixes que es produeixen al camp de batalla. Bàsicament ho fan perquè informar contínuament de la mort de soldats –sovint insultantment joves– ataca la popularitat dels executius i fa créixer el rebuig de la població al conflicte i, per tant, als polítics que han decidit formar-ne part. En la guerra fosca i catastròfica que ha suposat la invasió d'Ucraïna orquestrada per Vladímir Putin, tant Moscou com Kíiv han aconseguit mantenir la incògnita sobre quants militars de cada bàndol han causat baixa durant aquests cinc mesos. Tots dos segueixen una estratègia.

Les proves dels crims de guerra russos s’acumulen dia rere dia. Un vídeo obtingut per la cadena nord-americana CNN, que pertany a les càmeres de seguretat d’un concessionari de cotxes de la rodalia de Kíiv,  mostra com dos soldats russos disparen per l’esquena, i a sang freda, contra dos civils desarmats. La CNN ha identificat les víctimes i ha verificat l’enregistrament. 

Els afores de Kíiv són una "ratera". "Ens llacen quatre míssils per minut", explica Wahari Urbina, veneçolà que lluita amb Ucraïna. En Wahari sol estar en un forat a terra, al costat d'en Carlos (nom fictici), un marine nord-americà. Una trinxera a menys d'un quilòmetre de les tropes russes. És bosc emblanquinat per la neu i cremat pel foc enemic. Ho fan tot allà, menjar –una olla al foc– i dormir –a vegades en el mateix forat–. És el joc del gat i la rata. "Els russos avancen per les zones urbanes perquè saben que no volem danyar els civils", diu en Wahari. De moment, no ha tingut un soldat rus prou a prop per disparar-li i saber que l'ha abatut. Això sí, no sap les baixes que causa tot el que dispara. Ells responen "amb foc quan hi ha foc": "Són els russos que decideixen atacar". Expliquen que fa un fred gèlid i sort en tenen del menjar que els porten els veïns. Però sempre responen el mateix: "Estem entrenats per això".

Passen els dies i la situació a la frontera ucraïnesa no millora. La via diplomàtica, que segons els Estats Units és l'única via possible per resoldre la tensió amb Rússia, sembla estancada, sense avenços ni diàleg productiu, i fa que la situació mantingui les alertes en nivells màxims. El context no varia ni avança, i els clams per una desescalada militar no fan efecte, ans al contrari. Davant una Rússia que no redueix la presència de tropes que exigeix Washington, el govern de Joe Biden ha decidit enviar 3.000 soldats a Polònia, Romania i Alemanya, per transmetre un missatge "clar" a Moscou que, per damunt de tot, l'objectiu és protegir els interessos dels seus aliats.

Al Cogul (les Garrigues), s’han recuperat tres soldats de la Guerra Civil. No se sap si eren republicans o rebels i les restes s’han traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n l’ADN i intentar identificar-los. El que és segur és que van morir en plena batalla: tenen traumatismes, ferides de bala i restes de metralla.

“Disset anys? Però si encara es prenen el biberó!”, diuen que va exclamar Frederica Montseny, exministra i líder sindical de la CNT a Catalunya, quan el 12d’abril del 1938, des del Parlament de Catalunya, va conèixer el decret de mobilització dels soldats nascuts el 1920. Aquell any, al voltant de 27.000 joves d’entre 17 i 19 anys serien cridats a files a correcuita per l’Exèrcit Republicà per nodrir les unitats dels fronts del Segre i l’Ebre, amenaçades per l’avanç franquista. Avui aquells barbamecs tenen (o estan a punt de fer) 99 anys. Ahir tres d’ells encara van tenir prou forces per pujar -amb cotxe, això sí- a la cota 705 de la serra de Pàndols del Pinell de Brai (Terra Alta).

Almenys nou soldats afganesos han mort i sis més han resultat ferits aquest dilluns després que un avió nord-americà bombardegés per error un lloc de control de l'exèrcit local a l'est de l'Afganistan, segons ha informat a EFE una font policial. L'incident ha tingut lloc aquesta matinada al districte de Baraki Barak, a la província de Logar, quan "tropes de la coalició han bombardejat un punt de control de l'Exèrcit Nacional Afganès", ha afirmat el cap de la policia regional, Mohammad Daud Ahmadi.

Han passat a la història com a herois indiscutibles, homes que van lluitar, patir i posar en risc les seves vides per aconseguir derrotar la barbàrie nazi. Però les cartes que un metge americà destinat a Europa va enviar a la seva esposa posen damunt la taula la incòmoda realitat: soldats americans torturant i matant els guàrdies de les SS un cop alliberats els camps de concentració.