El Raval és un dels barris amb més vida de Barcelona, amb una densitat de restaurants que pot marejar qualsevol. Entre els locals pensats per a turistes de pas, les cadenes que han anat ocupant cantonades i els establiments que fa dècades que alimenten el barri, triar on seure no és tan fàcil com sembla. Qui hi viu ho sap: l'oferta s'ha multiplicat, però trobar llocs on la cuina tingui ànima i el tracte sigui de veritat demana una mica de criteri.

S’imaginen que avui, 2026, en un quiosc o un Good Coffe, entre l’oferta de revistes, col·leccionables, guies turístiques, mapes de la ciutat, cromos i joguines –els diaris de paper resisteixen en un raconet– poguessin comprar un joc de taula que en lloc d’estimular l’usuari a superar proves i paranys en terres llunyanes i regnes imaginaris, el fes transitar pel Raval per contractar serveis sexuals, esquivar navalles de proxenetes i pagar per no contraure la sífilis? S’imaginen que avui, 2026, hi trobessin una guia eròtica de Barcelona que els ensenyés les zones i els locals idonis per trobar els serveis d’una prostituta? Doncs això, que sembla ciència-ficció, era una realitat factible a la Barcelona de finals dels anys setanta i primers vuitanta.

Barcelona posa la primera pedra per resoldre el dèficit d'oferta esportiva a la zona del Raval i, així, generar "cohesió i creació de comunitat" entre els veïns i potenciar l'arrelament dels més joves. Així ho ha assegurat aquest dilluns l'alcalde Jaume Collboni, que ha anunciat que el consistori preveu transformar l'actual pista municipal de Drassanes –al Raval Sud– en un poliesportiu cobert, amb grades i vestidors, amb una superfície de 2.094 m². L'actuació, que suposa una inversió d'11,7 milions d'euros, començaria l'any 2028 –l'inici de licitació per la redacció de l'avantprojecte serà immediat– i l'Ajuntament estima que els treballs puguin allargar-se uns dos anys. Així, l'estrena de l'equipament no arribarà fins a almenys el 2031.

El 2021, després de més de 90 anys servint dinars i sopars al Raval de Barcelona, els pares de Pol Rodríguez van haver de tancar el restaurant familiar, Can Lluís. Els va desnonar el fons d’inversió propietari de l’edifici, amb el qual feia set anys que negociaven per comprar el local. Rodríguez, que aleshores estava escrivint una pel·lícula sobre persones sense llar, va sentir que “la realitat entrava dins el projecte” i va convertir l'experiència de la seva família en el punt de partida d’una història de ficció sobre el conflicte de l’habitatge, la voracitat depredadora del capitalisme i la resiliència d’unes persones que se senten traïdes per unes lleis ineficaces.

Virginia Cierco fa tres anys que dirigeix la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu, al cor del Raval barceloní. Les primeres pràctiques les va fer en un institut a la Meridiana, on la biblioteca era una trista habitació. Ara somia amb una ampliació de l'equipament situat al costat de la Biblioteca de Catalunya i viu el dia a dia apassionadament.

Ens ha deixat l’estimat Pitu Cunillera Gustems (1938-2026), sabater i activista del Raval de Barcelona. Te n’has anat sense rebre un homenatge. Tu, que vas ser el volcà que va aglutinar els veïns del llavors Distrito Quinto de Barcelona. El Xino. El Raval. I que, després de diversos intents aturats per l’Autoridad Gobernativa, vas constituir, el 1973, l’Associació de Veïns del Districte Cinquè, aprovada un any més tard. Una associació curiosa: primer els infants i la gent gran. I que no faltés la Comissió de Diversió, perquè durant dècades el que havia mantingut la solidaritat, la moral, van ser les festes al carrer.

El Cupra Raval serà un dels cotxes més importants de l’any 2026, i la marca del Baix Llobregat ja ha confirmat el preu de la versió d’accés del seu model elèctric, que serà el més barat dels Cupra. El Raval comparteix la plataforma elèctrica que estrena el Volkswagen ID.Polo, que també es fabricarà a Martorell, però a diferència d’aquest tindrà una posada a punt una mica més esportiva (carrosseria 15 mil·límetres més baixa, suspensions més dures, diferencial electrònic a les rodes davanteres i direcció més directa) que han de justificar el sobrepreu del Raval respecte a l’ID.Polo i el seu posicionament aspiracional.

La història del Suculent es remunta al 2012, quan el cuiner Carles Abellan i el seu soci Javier Coto van obrir-lo al número 43 de la rambla del Raval, i van sumar el xef Toni Romero (Nules, Castelló de la Plana, 1986) als fogons. El Suculent va ser tan bon encert que aviat va tenir dos restaurants més adjunts: la Taverna del Suculent (especialitzat en platets) i 4 amb 5 Mujades (cuina vegetal). Tres restaurants, un al costat de l’altre, dels quals avui només queda el Suculent, amb Toni Romero com a propietari únic. Hi està al capdavant des de fa set anys i ha aconseguit convertir-se en referència de la bona cuina catalana, amb picades d’ullet a plats i preparacions d’altres cuines que al xef li agraden i que ha après del seu bagatge a restaurants com El Bulli, on va ser cap de partida. Toni Romero reafirma les dificultats de tenir un local amb llicència de restaurant a Barcelona, que no només són econòmiques. L'entrevistem un dilluns al migdia, que el cuiner esperava tranquil, però que, de sobte, té totes les taules plenes. El Suculent està obert de dilluns a divendres. I qui no hi ha anat mai ha de saber que està enmig d'una rambla concorreguda, plena de locals de tots els tipus, i que té una doble porta: la que permet accedir a la primera sala del restaurant s'obre després de clicar un botó. "La doble porta ens permet aïllar-nos del soroll i, a l'hivern, del fred", diu el cuiner.

Amagat en el hall d'un hotel, només cal esperar-se uns segons per començar a veure la desfilada. El vidre és translúcid, però deixa una petita escletxa transparent a l'altura dels ulls que habilita una visió clara i lúcida del portal. És important amagar-se. Els traficants estan pendents de si algú observa més estona del compte i, davant del dubte, sempre opten per avortar la transacció. La recepcionista no s'oposa al fet que l'hotel es converteixi en un espai de vigilància i uns turistes miren encuriosits què fa una persona amorrada contra un vidre.

Des del 1904. La Italiana porta oberta al carrer del Bonsuccés des del 1904. Impressionant, oi? I encara és més impressionant el que ens explica la Carla Rivali, la seva propietària, quarta generació d’aquest negoci familiar de pasta fresca. Quasi el 100% dels seus nombrosíssims clients són locals, o sigui, barcelonins. Al mig del bullidor turístic, al nord del Raval i a tocar de la Rambla. Però si aquí no hi ha veïns, no? A la seva zona d’influència més immediata encara en queden alguns, i el que sobretot hi ha són barcelonins que treballen al barri, van a La Italiana a comprar el dinar i escullen entre la varietat de possibilitats que ofereix el seu menú diari.

L'Ajuntament de Barcelona prem l'accelerador per a la transformació urbanística del barri del Raval. Gairebé 10 mesos després del polèmic desallotjament de l'antiga Massana, el govern municipal de Jaume Collboni ha anunciat aquest dilluns els projectes de rehabilitació de la façana i el claustre del recinte de l'antic Hospital de la Santa Creu perquè sigui, juntament amb l'entorn de la plaça de la Gardunya, la "gran porta d'entrada al barri", segons el regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle. El consistori també rehabilitarà l'edifici de l'antiga guarderia per acollir l'ampliació de l'Escola d'Art Massana i convertir-la en una "referència" cultural de la ciutat.

L’Antic Hospital de la Santa Creu té una llarga història. El rei Martí l’Humà va presenciar la col·locació de la primera pedra de l’edifici, el 13 de febrer del 1401. Era un edifici enorme i pioner per a l'època, ubicat on ara hi ha la Biblioteca de Catalunya, i va unir sis centres hospitalaris. Va estar en funcionament fins al 1926 i va deixar un llegat molt important tant documental com arqueològic.

Un home de 73 anys es va suïcidar ahir després de ser desallotjat del pis que ocupava al carrer Robador del barri del Raval de Barcelona. El desallotjament va tenir lloc al matí, i en aquell moment els Mossos d'Esquadra van recollir algunes pertinences de l'home com el mòbil i la documentació. També li van dir que més endavant podria pactar amb el propietari com recollir la resta d'objectes que encara tenia al pis. Tot i això, a la tarda l'home va tornar al pis per intentar recollir la seva roba. Això va fer saltar l'alarma que s'havia instal·lat el mateix matí després de desallotjar-lo i de tornar el pis al propietari. De seguida va arribar la policia, i l'home els va demanar tornar a entrar per recollir les seves pertinences. Va ser llavors quan, mentre els agents li demanaven que sortís, ell es va llançar pel balcó d'un pati interior, des d'una tercera planta, tal com ha avançat El País i ha pogut confirmar l'ARA de fonts policials i judicials. Les mateixes fonts han explicat que l'home va morir a causa de la mateixa caiguda i que no es va poder fer res per salvar-li la vida.

Forma part de la memòria col·lectiva dels veïns del Raval i, ben aviat, deixarà de ser un record. Can Lluís, un local que porta tancat des de fa quatre anys, reobrirà les portes aquest setembre del 2025. Era conegut per ser un símbol de la cuina catalana i un punt de trobada d'artistes i intel·lectuals, i ara tornarà a la vida sota una nova direcció.

Un nou Pötstot (c. Pintor Fortuny, 32) ha agafat el relleu al mític L’Hortet, que va tancar per sempre més el 23 de gener passat. Tot ha canviat, en la decoració i en la carta, però hi ha un fil invisible que relliga els dos projectes: l’alimentació saludable. Si L’Hortet va ser pioner com a vegetarià, el Pötstot ho és en alimentació sense gluten i sense lactosa. D’aquí el nom, que fa una picada d’ullet a les llengües del nord d’Europa, potser a l’alemany, i a d’altres: “Volem dir «ho pots menjar tot»”, expliquen Manel Forés i Quim Viñas, els propietaris del restaurant, unes hores abans de l'inici del primer servei, moment en què podran posar a prova tot el que han estat preparant aquests mesos. El del Raval serà el segon Pötstot i el quart restaurant de Forés i Viñas (els dos primers van ser Casa Àngela, davant de la Sagrada Família), i ara mateix ja confirmen que dirigeixen un grup de restaurants, amb tot el respecte que els genera la paraula grup, però en tot cas el que asseguren és que el Pötstot del Raval els fa molta il·lusió.

El 30 de març acabarà el novè mes del calendari lunar islàmic. A partir d’aquell dia els musulmans podran tornar a beure, menjar i tenir relacions sexuals durant les hores de sol. S'acabarà el Ramadà, que rememora la revelació del llibre sagrat, l'Alcorà, que Déu va fer al profeta Mahoma al desert, i que va durar un mes. Durant aquest març, més de 600.000 musulmans que viuen a Catalunya, provinents sobretot del Magrib, l'Àfrica subsahariana i el Pakistan, canvien els seus hàbits diaris: matinen més del compte i s'obliguen a fer dejuni i abstinència durant bona part de la jornada.

La capacitat del comerç de mantenir la vida de barri i aguantar la personalitat d’una ciutat susceptible de dissoldre’s en la globalització com Barcelona és extraordinària. Com ja vam informar a l’ARA, just al davant del diari s’ha obert un bar de menús que servia dinars uns metres més enllà però buscava un local més gran. He vist aquest local cada dia durant més de dos anys des de la meva taula de treball. Com que els baixos de l’edifici fan entrada i queden més endins que la façana principal, la vorera ha estat servint d’aixopluc diari de persones sense sostre que hi plantaven autèntics assentaments que eren desallotjats cada matí per la Guàrdia Urbana o de toxicòmans que es punxaven allà mateix, a dues passes d’una escola i un institut. Els vidres del local han estat permanentment embrutats per gargots. Avui els vidres estan nets i a quarts de nou del matí hi ha gent esmorzant a les taules del que ara és la terrassa del bar. 

La Grangeta del Raval, fins fa uns dies al carrer Pintor Fortuny, és una institució del barri. Per això, el seu trasllat ha estat tot un esdeveniment per als veïns. Però és que, a més, el canvi està fet en clau de barri. Han anat a un local més gran, a Peu de la Creu, que els permetrà donar de menjar a tothom qui s’hi acosti –el local actual se'ls havia fet massa petit– i els donarà la possibilitat d’ampliar horaris i oferta.

Tres quarts menys cinc de vuit del matí, encara és fosc a la plaça Castella de Barcelona. Camino per la vorera i d'un revolt surt una moto, que avança ràpidament cap a on soc jo. El far frontal m'enlluerna i decideixo apartar-me perquè tinc les de perdre. Això sí, quan ja la tinc a sobre, li obro als braços al conductor en senyal de desaprovació pel seu abús i dic “Home, ja està bé!” El vehicle passa pel meu costat i s'atura un parell de metres més enllà. El conductor resulta ser un guàrdia urbà uniformat que es tomba i m'etziba desafiant: "Té algun problema, caballero?" Li contesto que sí, que què fa circulant sobre la vorera i que si no m'aparto, m'atropella. Però no em deixa parlar i m’aixeca la veu: "Vostè sap el que jo estic fent?" Li diria que espero que no estigui perseguint un delinqüent, perquè si s'entreté gaire amb mi se li escaparà, però ho deixo estar dient no són maneres. I m'apuja el to: "Vostè està parlant amb la policia!" (I com ho podia saber, si circulava sense el llum blau?), i que no l'emprenyi i que si tinc algun problema, que vagi a parlar amb la regidoria del Raval. En aquestes arriba una altra moto, patrullada per una agent que pregunta què passa i que em deixa anar: "Quines ganes de ficar-se en problemes!" Em pregunto en quins problemes m'estaria ficant, però és impossible dialogar i passo d’allargar la lamentable escena, els dono l'esquena i continuo el meu camí. 

Després de la premiada Segundo premio, Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez tornen a fer equip en una sèrie que s'estrenarà a Max i posteriorment a la plataforma 3Cat. Es tracta de Ravalejar, un thriller realista que ja s'ha començat a rodar al Raval de Barcelona, creat per Rodríguez i dirigit pels dos cineastes. La parella creativa ha guanyat el Gaudí a la millor direcció i tres Goya per Segundo premio, una pel·lícula sobre la banda Los Planetas.