En el món físic tots sabem què fer quan sorgeix un problema: si s'espatlla el pany de casa, truques al serraller; si et roben la targeta de crèdit, truques al banc. Ara bé, sabem on cal acudir si tenim un problema amb internet? La resposta és simple: al 017.

Barcelona va incorporar 7.423 nous professionals digitals el 2024, cosa que suposa un increment del 6%, segons les dades del 7è informe Digital Talent Overview, elaborat per la Mobile World Capital Barcelona i presentat aquest dijous. Amb aquest creixement, la ciutat arriba als 129.608 especialistes TIC, que ja representen el 6% dels treballadors de la capital catalana. Segons l'informe, els nous llocs de treball al sector digital barceloní creixen sis vegades més ràpid que el conjunt del mercat laboral de la ciutat, que va registrar un augment del 0,96% el 2024. A més, es manté que un terç dels professionals provenen de fora de Catalunya, cosa que evidencia la capacitat d’atracció de talent de la ciutat però també l'escassetat de professionals al sector.

La Fundació .cat ha presentat aquest dilluns la seva transformació en Accent Obert, un canvi de marca que reflecteix l'ampliació dels seus objectius fundacionals per esdevenir una "infraestructura cívica de nova generació" al servei de l'ecosistema digital catalanoparlant.

Saber què es diu d'una marca a internet, classificar cada missatge segons el sentiment que desprèn i treballar per corregir els continguts negatius o falsos que corren per la xarxa. Aquests són tres dels serveis clau que ofereix l'empresa catalana 202 Digital Reputation amb l'objectiu de cultivar la identitat digital òptima dels seus clients. Amb més de 10 anys d'experiència en gestió de crisis i solució de problemes reputacionals en línia, és la primera consultora integral especialitzada en la prevenció i la gestió de la reputació digital. Forma part d'un sector que va a l'alça: cada vegada hi ha més empreses interessades en cuidar la imatge digital, de la mateixa manera com ho fan al món físic.

Una noia jove passeja per un apartament impecable en un vídeo penjat a les xarxes socials. S’ha llevat a les 8 del matí, fa el llit i prepara unes creps per al seu xicot abans que ell marxi a treballar. Després de prendre un suc detox, arriba el moment de la cura personal: primer una sessió de pilates i després un tractament facial. Quan acaba el matí, dina amb una amiga en un local de menjar saludable, fa una llarga caminada i escolta un pòdcast, abans que arribi l'hora de preparar-se per a la cita nocturna amb el seu xicot quan acabi de treballar. Vídeos com aquest estan envaint TikTok. Són les anomenades stay-at-home girlfriends o #SAHGF, i són exactament el que sembla: dones joves que es dediquen a cuidar la casa i el seu marit i a estar sempre perfectes.

Alyssa Blackburn, científica de dades de la Universitat Rice i de l’Escola de Medicina Baylor de Houston, ha dedicat uns quants anys a fer tasques detectivesques en el món digital amb el seu ajudant de laboratori de confiança, el Hail Mary, un ordinador negre lluent amb acabats taronges. La investigadora ha passat aquest temps recopilant i analitzant fuites d’informació de la cadena de blocs del bitcoin, el registre públic immutable on figuren totes les transaccions d’ençà de la creació de la criptomoneda el gener del 2009.

La targeta sanitària també serà digital a partir del 27 de setembre. El Govern ha llançat una web que permetrà als ciutadans tenir un moneder virtual al mòbil i identificar-se als llocs públics només amb el telèfon: és a dir, sense portar a sobre la targeta de plàstic. Així ho han explicat avui el conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en l'acte de presentació.

Tots estem molt orgullosos dels centres de recerca i de com l'aposta clara que s'hi va fer fa uns anys ha servit per atreure talent i posicionar Catalunya entre els territoris capdavanters a Europa en alguns àmbits significatius de la recerca. Això ha estat així perquè hi va haver una voluntat política clara per la ciència com a motor del creixement social i econòmic del país. En conseqüència, s'hi van dedicar mitjans i hi va haver un consens polític per blindar aquesta àrea. És, sens dubte, un sector en el qual s'ha de continuar invertint, que s'ha de mimar i que no es pot abandonar. Però ara és el moment de fer una altra gran aposta urgent i important. Cal que ens convertim en un dels centres de l'audiovisual europeu. Avui en dia el pes d'un país al món es mesura sobretot per la seva influència en l'àmbit audiovisual i digital i n'hi ha prou amb veure l'aposta clara que va fer Corea del Sud en aquest sentit, imposant la K-culture a tot el món, per entendre de què estem parlant.

Dilluns al matí l’Anna teletreballa. A les 8 h, engega l’ordinador, fa un repàs als correus i n’envia quatre o cinc. A les 10 h té una videoconferència que dura una hora. A les 11 h, per feina, visualitza un vídeo a YouTube, i a les 12 h tornar a reunir-se via Zoom. S’escalfa el dinar al foc (no li agrada fer servir el microones) i segueix treballant de 15 h a 17 h contestant alguns correus. Quan plega de treballar, va a buscar els nens a l’escola a peu (fa temps que no té cotxe per responsabilitat mediambiental) i aprofita per comprar a les botigues del barri fruita i verdura de proximitat i sabons i cremes a granel. La seva parella treballa presencialment, però va a l’oficina en bicicleta. Al vespre, després de sopar, un dels dos surt a llançar el reciclatge i, després, miren un capítol d’una sèrie a Netflix. Consideren que són una família responsable amb el medi ambient i intenten no fer més mal al planeta. Amb aquestes accions volen reduir el consum energètic, però el que no sabia la família de l’Anna és que entre feina i oci ha deixat una petjada de carboni digital de la qual no eren conscients.

Les dinàmiques de l’economia digital, caracteritzades per la provisió de serveis deslocalitzadament, plantegen reptes importants més enllà de la presència física de l’empresa en qüestió en un territori determinat. La seva ubiqüitat desfà fronteres, també en termes de fiscalitat. Això ha revifat els debats internacionals al voltant d’aquesta qüestió amb el punt de mira en les grans tecnològiques.  

Unes grafies japoneses cauen com pluja per les parets marronoses d'una sala d'exposicions del CaixaForum. Quan el visitant hi acosta la mà, el símbol es transforma en allò que significa: vent, aigua, ocells, arbre... I aquests elements naturals interactuen entre ells –els ocells van a l'arbre, el foc crema l'arbre...– en una mena de cicle sense fi que muta en funció de l'acció humana, molt semblant al que passa a la realitat. Aquesta és la primera peça immersiva i experiencial de les dues amb la signatura del col·lectiu japonès TeamLab que s'han obert aquest dilluns al CaixaForum de Barcelona i s'hi podran veure fins passat Nadal.

587.000 dòlars és el preu al qual es va vendre la setmana passada l’obra Nyan cat en una subhasta d’art. La compravenda no passaria de ser una més de les moltes que es fan diàriament al món d’obres d’art de tota mena i, en aquest cas, a un preu modest, si es compara amb el que es paga per peces històriques en subhastes de grans galeries. Ara bé, Nyan cat té una peculiaritat: no és un quadre, ni una escultura, ni una fotografia, ni una peça de videoart. Nyan cat és un mem d’internet creat fa deu anys.

En les darreres dècades, la definició que s'ha anat fent del futur del treball ha estat molt vinculada a la intensificació de la digitalització en tots els àmbits de la vida social i productiva. La destrucció de llocs de treball ha estat una de les grans preocupacions del treball del present i del futur, amb l’agreujant de la crisi econòmica que va començar a finals de la primera dècada dels 2000 i, lamentablement, de la pandèmia sanitària i socioeconòmica actual. La requalificació de les persones que han perdut la feina o estan desenvolupant tasques en perill d’extinció és una de les principals prioritats tant de l’agenda política com econòmica, europea i internacional. Així, han proliferat nombrosos estudis i propostes d’actuació política i empresarial per identificar els sectors laborals que generen ocupació estratègica.

Estimem les ciutats, que són aglomeracions amorfes i atzaroses, per les mirades que en fan determinades persones, o determinats personatges (fins i tot de ficció). Fran Lebowitz és una escriptora genial que fa, a Pretend it’s a city, una lectura clarivident del que vol dir la ciutat. Humor fi per analitzar les grandeses de Manhattan a la llum d’una persona que hi ha viscut molts anys i que té perspectiva suficient per detectar coses que a mi se m’havien escapat.

Silicon Valley es va cuinar entre garatges californians i enginyers que havien deixat la universitat, però llocs de Barcelona com el Mercat de Sant Antoni també amaguen l’origen dels negocis digitals de la capital catalana. La periodista Mar Galtés va començar a seguir des de les pàgines de La Vanguardia -hi va treballar vint-i-set anys a la secció d’Economia i ara és directora de la consultora de comunicació LLYC- les històries de les primeres tecnològiques nostrades. Era molts abans que internet dominés els índexs borsaris de tot el món i que empreses com Amazon i Apple ocupessin el lloc dels gegants industrials del segle passat. Galtés resumeix tres dècades d’èxits i de fracassos del que s’ha acabat batejant com “l’ecosistema”al seu llibre Barcelona Start-up. Historia e historias del mayor ecosistema tecnológico y digital del sur de Europa (Libros de Cabecera).

Tots estem veient, i gairebé tots estem patint d’una manera o altra, aquest present ple de forats i d'incerteses. Hem anat prenent consciència que el sotrac actual no és una cosa que hàgim de superar per tornar a una situació tranquil·la, sinó que significarà una forta transformació del nostre model de vida, de consum i d’organització social. Em plau veure com cada vegada més s’enfoca el debat deixant d’enyorar la normalitat, i plantejant com construir el futur utilitzant de manera adequada els recursos que, tant a nivell estatal com sobretot a nivell de la UE, tindrem al nostre abast. Voldria sumar-me a les moltes propostes que sento o llegeixo aquests dies amb tres consideracions específiques que se m’acuden, i que són fruit de convenciments personals o d’experiències anteriors.