Des de l'antiguitat han sovintejat els tractats sobre la salut, inclòs un aspecte molt concret de la qüestió, la salut de la gent que estudia. Quant a la bibliografia d'aquest aspecte determinat, cal recordar el llibre de David Tissot, De la santé des gens de lettres, que hem llegit en l'edició de Lausanne, 1775. Ja es veu per la data de la publicació que els consells de Tissot havien de ser benvinguts en una època, el segle de les llums, en què van proliferar els homes i les dones de lletres i d'estudi. Com que l'estudi és una activitat sedentària, Tissot feia en el seu llibre una sèrie de recomanacions, unes quantes de molt sensates, d'altres de molt fantasioses, a manca d'un desenvolupament més perfecte de les ciències de la salut.

Avui parlarem d’un llibre rar entre nosaltres, però que tracta una qüestió molt divulgada al segle XVIII: L'homme de lettres, de Jean-Jacques Garnier. Segons la portada, Garnier va ser professor reial d’hebreu i de l’Acadèmia Reial d’Inscripcions i Belles Lletres –la institució ja no porta el “reial”–. El llibre va ser publicat per un dels editors de Voltaire, Panckoucke, a París l’any 1764.

*Aquest reportatge va ser publicat al 'Rar' del 6 de juliol del 2014, quan Carmen Balcells estava a punt de fer 84 anys

El traductor Mauro Armiño, premi Nacional de traducció 2010, ha recuperat tres fragments inèdits en castellà de la novel·la 'Madame Bovary'. Aquest març, els fragments es publicaran al nou número de la revista cultural 'Turia'. Armiño és el responsable de la versió en castellà de la novel·la de Flaubert i en publicarà una nova versió aquest any a l'editorial Siruela.

Micròfon en mà i recorrent el carrer, Mònica Terribas ha anat 'assaltant' els escriptors entre firma i firma i els ha fet reflexionar sobre la festa, sobre literatura i sobre els seus desitjos com a autors i com a ciutadans: què els agradaria escriure o llegir l'any que ve? Aquest vídeo n'és el resultat. Hi surten des d'Asa Larsson fins a Francesc Garriga, passant per Màrius Serra i David Trueba.

Sant Jordi s'acosta i la cap de Cultura de l'ARA, Laura Serra, ha ajuntat tres autors premiats: Marius Serra –premi Sant Jordi amb 'Plans de futur–, Genís Sinca –premi Josep Pla amb 'Una família exemplar'– i Sílvia Soler –premi Ramon Llull amb 'L'estiu que comença'. Els tres ens expliquen com esperen viure la diada.

El tresor públic espanyol ha aconseguit col·locar aquest dimarts 5.754 milions d'euros en lletres a 12 i 18 mesos, superant el seu objectiu de 5.500 milions, amb uns interessos inferiors en més d'un punt en tots dos casos als de la subhasta anterior i els més baixos des de març del 2012.

La productora Isona Passola, membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), troba positiu que s'hagi tornat a obrir ara el debat sobre el pes, el reconeixement i els ajuts que han de rebre els autors en castellà dins la cultura catalana. El president del CoNCA, Carles Duarte, va dir aquest dimecres que els escriptors en castellà han de poder rebre el Premi Nacional de Cultura. El conseller Ferran Mascarell ha dit que respecta la proposta.

Passats els primers vint dies de la publicació de 'Jo confesso', Jaume Cabré es confessa amb el director de l'ARA, Carles Capdevila. "Jo escric i prou. Cada elogi m'obliga a fer-ho millor", assegura en resposta a les preguntes sobre el seu èxit internacional. L'autor recupera una frase del pintor Isidre Nonell, "jo pinto i prou". En trobar-se en la voràgine actual, Cabré es diu: "Nano, t'ha tocat i has de continuar treballant també pel col·lectiu".