La ciutat de Girona ha començat a aplicar el nou model de recollida de residus amb contenidors intel·ligents. A partir d’ara hi haurà un contenidor per a cada fracció i es podran llençar els residus qualsevol dia de la setmana i a qualsevol hora del dia. La targeta identificativa continua sent necessària per obrir els recipients.

El 2026 comença a Girona amb un canvi significatiu en el sistema de recollida de residus a la ciutat. Després de mesos de queixes veïnals, incivisme i brutícia als carrers, l'ajuntament gironí ha decidit posar fi a la revolució del model de contenidors multifracció, implementat tot just fa un any. Aquest sistema, pioner a Catalunya, obligava els veïns a abocar cada tipus de residu –plàstic, orgànic, paper o rebuig– a un contenidor determinat, que s'obria només a través d'una targeta intel·ligent, segons un calendari establert per cada dia de la setmana.

La indústria de la moda és un dels sectors amb un impacte ambiental i climàtic més elevat a escala global. Cada any es venen al món prop de 100.000 milions de peces de roba, i el consum tèxtil és un dels més intensius en ús de matèries primeres, aigua i emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Les 15.000 tones de residus que s'acumulen des de fa anys a la fàbrica Iberboard, a l'Alt Camp, es començaran a retirar en 15 dies, segons el compromís de l'empresa. La planta es troba a la llera del Francolí, just on el riu fa de frontera natural entre Alcover i Picamoixons, als peus de les muntanyes de Prades. Els veïns d'aquestes dues poblacions, que mentre la fàbrica funcionava havien de suportar pudors i una contaminació acústica i lumínica superior al que permet la normativa, han estat reclamant la retirada de tots aquests residus des que l'empresa va suspendre la seva activitat, ara fa poc més d'un any. Temien que una riuada s'emportés totes les deixalles –entre les quals hi ha residus tòxics– o que es pogués propagar un incendi i les flames trobessin un combustible devastador.

A l'àrea de Barcelona no es recicla prou. Amb uns indicadors de recollida selectiva estancats en el 38,8% –algunes localitats no arriben ni tan sols al 30%–, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha anunciat aquest dijous el seu pla per canviar de model, atès que s'està incomplint el mandat europeu de reciclar el 55% dels residus municipals. Així, fins al 2035, l'ens supramunicipal preveu invertir 673 milions d'euros en la construcció d'una desena de plantes especialitzades en el tractament de deixalles i redissenyar algunes de les actuals per minimitzar la generació de residus, potenciar la reutilització dels materials i millorar els índexs de separació per fraccions en origen –és a dir, la proporció de brossa que arriba als contenidors correctes o als sistemes de recollida selectiva des de casa nostra.

El Programa de l'ONU per al Medi Ambient (PNUMA) ha analitzat amb detall els impactes ecològics de les noves tendències de consum de la moda. El fast fashion i l'ultra fast fashion són una preocupació dins de l'organització, segons assegura Elisa Tonga, la cap de la branca de Recursos i Mercats dins de la Divisió d'Indústria i Economia d'aquesta agència de l'ONU. El seu departament, de fet, treballa per impulsar un ús eficient dels recursos en tots els sectors industrials, no només el tèxtil, i Tonga hi aporta també la seva experiència com a excap de Producció i Consum de la mateixa PNUMA.

Núria Casacuberta Arola (Malla, 1982) és ambientòloga, investigadora i professora d’oceanografia física i de traçadors a l’Escola Federal Politècnica de Zúric (ETHZ). Utilitza els isòtops radioactius que s’alliberen als oceans per estudiar els corrents marins a l’Atlàntic Nord i a l’Àrtic, i de quina manera el canvi climàtic els està modificant, fet que tindrà profundes implicacions en el clima de la Terra.

Fa vint anys es van començar a popularitzar els gots reutilitzables per reduir l’acumulació de residus plàstics durant les festes majors. A Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser pionera en el sistema de got retornable amb dipòsit i el model es va estendre a municipis com Molins de Rei, Rubí o Girona. Cada cop més administracions han anat fent el pas d’eliminar els vasos d’un sol ús, i ara són els grans esdeveniments socials i culturals i els festivals musicals els que ho fan obligats per la legislació. Ara bé, la fundació Rezero constata que darrere del compliment de la llei s’amaga “una fórmula de negoci” basada en el blanqueig ecològic (greenwashing, en anglès).

A hores d'ara, prop d'un terç (31,7%) dels residus que es generen arriben a un dels 25 abocadors disponibles al país. Segons els objectius fixats per la Unió Europea, però, aquests dipòsits controlats només haurien de ser la destinació final de, com a màxim, el 10% de les deixalles municipals. Tot i que la valoració que fan fonts governamentals de la recollida i el tractament dels residus els últims anys és positiva, les dades evidencien que Catalunya continua lluny d'assolir els objectius europeus. Davant d'aquest escenari, una de les mesures que el Govern planteja per retallar distàncies implica el tancament de la meitat dels seus abocadors.

Hi ha fàbriques per a tot i la planta de Dapibus n'és un exemple. Ningú s'imaginaria que una larva de mosca pot servir per alimentar porcs i gallines, fins i tot mascotes, però aquesta és la proposta comercial "més sostenible i local" d'aquesta empresa biotecnològica amb seu a Abrera.

L’any 2018, la Xina va dir prou. Assumia la meitat de les exportacions de plàstic del món i, farta de ser l’”abocador del planeta”, va vetar-los l’entrada. La UE, que n’hi exportava tres milions de tones, va veure’s forçada a posar-se les piles, i les organitzacions que feia anys que lluitàvem per una societat lliure de residus vam veure com amb el veto xinès s’accelerava la implementació de polítiques en l’àmbit de l’economia circular. Per fi, Europa aprenia que la manera de ser resilients és amb l’autosuficiència.

Només el 20% dels residus es reciclen a tot el món. Què passa amb la resta? El guardonat periodista britànic d'investigació Oliver Franklin-Wallis, que ha escrit a The Guardian, The New York Times i The Times Magazine, entre d'altres, ho ha tractat d'esbrinar. Els seus viatges a abocadors de tot el món, recollits en el llibre Un món de deixalles (Editorial Comanegra), aporten un retrat esgarrifós i molt revelador sobre la crisi dels residus.

Girona és la primera de les quatre capitals de Catalunya que aposta per implementar un sistema pioner de recollida selectiva de residus. En els barris més poblats, l’Ajuntament està canviant progressivament tots els contenidors convencionals per contenidors intel·ligents, que només s’obren amb una targeta de contacte i solament s’hi pot abocar la fracció de reciclatge que marca el calendari municipal. Si algun veí intenta tirar restes de menjar, envasos de plàstic o cartons el dia que no toca, el contenidor, senzillament, no s’obre. És, per tant, un canvi radical, que afecta el dia a dia dels més de 100.000 gironins i gironines que viuen a la ciutat. Molts hi posen bona voluntat i intenten adaptar-se als nous hàbits. D’altres, però, incompleixen la normativa i deixen les escombraries tirades a fora del contenidor, generant muntanyes de brossa al carrer que, si els serveis de neteja no recullen, provoquen una imatge de deixadesa i brutícia molt desagradable.

L'impost per la recollida i el tractament de les escombraries, la taxa de residus, s'apujarà de mitjana un 10% als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona de cara al 2025. Ho ha confirmat aquest dimarts el consell metropolità de l'AMB. Aquest gravamen, que per a les famílies es cobra inclòs dins la factura de l'aigua, serveix per finançar el tractament del milió i mig de tones de brossa que es generen, 600.000 de les quals es recullen selectivament.

“Potser esperàveu que qui vingués a parlar d’un restaurant de Finlàndia fos ros i amb els ulls blaus, però em sap greu, soc un noi del Bages”, diu fent broma l'Albert Franch (Sallent, 1986) per posar-se el públic a la butxaca de l’Andorra Taste, el congrés de cuina d’alta muntanya. La història d’aquest cuiner és molt interessant perquè no només és que tingui un restaurant de nivell a Hèlsinki (de fet ja en té tres, però ja hi arribarem), sinó que la filosofia que hi ha al darrere –i l'exigència i la inventiva– el fa diferent tots els altres perquè és un restaurant de residu zero. Anem a pams, perquè hi ha molta teca, i no en pot sobrar ni una engruna.

L’Euroregió Pirineus-Mediterrània ha impulsat, per quart any consecutiu, diverses accions de recollida de residus en entorns naturals protegits. Les accions s’han realitzat a la gola del Ter, al Parc Natural del Montgrí, a Torroella de Montgrí; a la platja des Grau, al Parc Natural de s’Albufera des Grau, a Menorca; i a la desembocadura de l’Orb, Domaine des Orpellières, a la regió d’Occitània.

Entre la sorra de la platja, a més de petxines i pedres, molts cops hi ha altres elements que no són tan agradables de trobar. Normalment, brossa que s'acumula de les persones que gaudeixen de la platja i que, en canvi, la deixen més bruta del que la troben. Per exemple, amb cigarretes. Fa uns anys que una de les guinguetes que ocupen la platja de Castelldefels impulsa una iniciativa per reduir l'acumulació de burilles a la sorra. "Els nens són les persones que més col·laboren, els fa molta gràcia aquest projecte", explica a l'ARA una de les cambreres que hi treballa.

El Govern ha enllestit el contingut de la futura llei catalana de residus, que té com a objectiu trencar amb la cultura dels productes d'un sol ús i impulsar la reutilització i el reciclatge. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha presentat aquest divendres a les entitats socials, ambientals i empresarials l'avantprojecte de llei que, entre altres mesures, obligarà les botigues tèxtils amb instal·lacions de més de 1.200 m² a reservar un espai per comprar roba de segona mà, i també prohibirà la venda de productes que continguin microplàstics. D'altra banda, la normativa preveu que, en un termini de dos anys, s'implanti el sistema de dipòsit, devolució i retorn per a ampolles de plàstic, llaunes, brics i vidres que continguin aigua o refrescos, així com un sistema específic per a les burilles de cigarreta, les piles i bateries, els residus d’aparells elèctrics i els envasos de residus químics d'ús domèstic. Ara bé, la norma no es podrà aprovar fins a la pròxima legislatura a causa de la convocatòria d'eleccions per al mes de maig.

E.M.: Et vull preguntar moltes coses... La primera: què “fa” l’Agència de Residus?

El Govern ha posat en marxa una campanya per fomentar el reciclatge de residus. Es diu 'Reci-CLAR!', i té com a objectiu incrementar la recollida selectiva a tot Catalunya. Fa dos anys, la taxa de recollida selectiva a Catalunya era del 45%, una xifra que s'ha anat incrementant amb els anys, de fet, fa deu anys, era del 37%. Ara bé, encara està lluny dels objectius que marca la Comissió Europea, que vol que l'any que ve ja es recicli el 55% dels residus; un 60% el 2030 i un 65% el 2035.