Catalunya és la setena comunitat autònoma per la cua pel que fa al nivell de qualitat de vida; un indicador que té en compte des de la feina, la salut i els béns materials fins a l'educació i les relacions socials. Segons l'última edició de l'Indicador Multidimensional de la Qualitat de Vida, que ha publicat aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística (INE) amb dades que fan referència al 2023, el Principat té una puntuació de 101,14, una xifra quatre dècimes per sota de la mitjana estatal i lluny dels territoris que, un cop més, encapçalen el llistat: Navarra, La Rioja i Aragó.

Després de dos anys a la baixa, Barcelona torna a guanyar població. Segons les dades del padró a 1 de gener del 2023, a la ciutat hi viuen 1.660.435 persones, el que suposa un augment de l'1,2% respecte a l'any anterior i passar pàgina del sotrac que van representar els anys de la pandèmia. De fet, la xifra de veïns és ara la més alta des del 1991 si es deixa de banda el pic del 2020, just abans de la crisi del covid, que va ser el moment de rècord. I l'augment de població no ve, òbviament, d'un repunt de la natalitat, que està sota mínims (el 2022 hi va haver 11.295 altes al padró per naixement i 15.571 baixes per defunció), sinó dels moviments migratoris, que aporten 26.634 veïns. "Barcelona es veu com una ciutat segura, atractiva i obertament tolerant", radiografia María Jesús Calvo, del departament d'estadística de l'Oficina Municipal de Dades (OMD), que apunta que les nacionalitats que més han augmentat a la ciutat, com la colombiana, la peruana, la veneçolana, la ucraïnesa, l'argentina i l'hondurenya, solen venir de països amb "presents turbulents".

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va publicar la setmana passada els primers resultats dels cens de població i habitatge del 2021, elaborats a partir de desenes de registres administratius, i xifra en 47.400.798 els residents a Espanya a 1 de gener de l'any passat. Dels resultats difosos es desprèn que, en l'última dècada, la població ha crescut en 584.882 persones, cosa que suposa un increment de l'1,2% (un 0,6% els homes i un 1,9% les dones). En aquests 10 anys, a més, els ciutadans d'origen estranger han crescut un 2,9% (150.229 persones), molt per sota del 234,1% d'increment que es va registrar entre el 2001 i el 2011. Les dades detallen els municipis on ha crescut més la població i diverses estadístiques relacionades amb el nivell formatiu i l'ocupació dels ciutadans. Repassem alguns dels rànquings on apareixen localitats catalanes.

És una de les queixes recurrents de les entitats socials: no hi ha estadístiques completes que recullin i creuin tots els factors que poden desencadenar la pobresa o l'exclusió social. I, com a conseqüència, les dades no són "reals" i varien en funció dels paràmetres que s'escullen i de qui fa l'enquesta i com la fa. Ara, l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) defensa que s'hauria de tenir en compte, com a mínim, el cost de la vida a cada lloc, i seguint aquesta línia n'ha fet els càlculs. Les conclusions són contundents: Catalunya té un 14% més de persones en risc de pobresa de les que s'indiquen a les estadístiques generals estatals quan es té en compte el cost de la vida al territori.

En aquest temps de pandèmia acostumem a llegir les xifres, a sentir-les, a comentar-les amb els altres. Ara anem millor, estem per sota de cinc-cents. El nombre de morts està baixant, menys de tres-cents. Hem après coses dels números. Les xarxes socials i la premsa digital indiquen la taxa de contagis, la incidència acumulada, el risc de rebrot, les defuncions. Fixem l'esguard amatent en aquella fletxeta petita, de color verd o vermell, que puja o baixa, com les nostres aferrissades esperances de futur i la nostra minsa confiança en el present. Els comitès d’experts d’arreu del món han necessitat els números, les estadístiques i el càlcul de probabilitats per prendre decisions pel bé comú: confinaments (totals, parcials, perimetrals, municipals), toc de queda, mesures de seguretat, vacunació. Els números són una cosa especial per a qui no els entén gaire bé. En canvi, per a qui en fa un ús científic, matemàtic, estadístic, són la garantia d’intel·ligibilitat del món. Des d’aquest punt de vista, la realitat, com deia Galileu, es pot traduir en forma de números. Les xifres requereixen una interpretació. Les estadístiques es relacionen entre si per treure'n conclusions. Avancen en la regulació dels fets socials. Treballen l'enginyeria de les poblacions.

La següent pregunta pot obtenir almenys dues respostes diferents a l'administració pública. Quantes dones han sigut assassinades per violència masclista? El recompte de la Generalitat i el Parlament suma onze víctimes mortals aquest any a Catalunya i el que fan els Mossos d'Esquadra i el ministeri d'Igualtat n'inclou nou. Aquesta diferència de criteri s'ha fet evident aquest 25-N, en el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. En l'acte del Govern s'ha parlat d'onze dones assassinades, el mateix nombre que ha expressat la cambra catalana, que ha recordat el nom de les onze víctimes. En canvi, els Mossos d'Esquadra en el balanç que van fer aquest dimarts van enumerar nou morts, que és la xifra que també recull l'estadística estatal.

L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Oficina Municipal de Dades (OMD), ha publicat l'Anuari Estadístic de la Ciutat 2020, que enguany es converteix en el testimoni de com era la capital catalana l'any 2019 just abans de l'esclat de la pandèmia del covid-19. Entre les més de 400 taules estadístiques que ajuden a fer una fotografia demogràfica, social, cultura i econòmica, destaca que Barcelona tenia 863 persones centenàries el 2019, màxim històric i un 10,8% més que l'any anterior.

A partir d'aquest dimecres el ministeri de Sanitat utilitzarà un nou mètode estadístic a l'hora de registrar l'evolució de la pandèmia, és a dir, dels contagis, de les hospitalitzacions o de les defuncions en la base de dades oficial. Aquest canvi, que ha de servir per "depurar encara més les dades", ha comportat que aquest dimecres la xifra de contagis per coronavirus hagi sumat 25.049 casos per covid-19 més al recompte oficial, cosa que fa créixer la xifra total de casos fins a 1.284.408 a tot l'Estat des de l'inici de la pandèmia.

En poc més de dos mesos, entre el 5 de març –quan es va produir la primera víctima mortal per coronavirus al Regne Unit– i el 8 de maig –just trenta dies després del pic de víctimes mortals registrat durant la primera setmana d'abril–, el nombre de defuncions per damunt de la mitjana que hi ha hagut a les illes Britàniques s'acosta a les 55.000, segons les dades de l'Oficina Nacional d'Estadística d'Anglaterra i Gal·les, d'Irlanda del Nord i d'Escòcia, que s'han difós entre dijous passat i aquest dimarts al matí. En concret, la xifra és de 54.449 morts, 49.647 de les quals a Anglaterra i Gal·les, 4.096 a Escòcia i 706 a Irlanda del Nord.

Vuit dones assassinades per la violència masclista aquest any a Catalunya. Aquesta és la xifra que surt a l'estadística oficial del departament d'Interior i que recull l'Institut Català de les Dones (ICD). Són les dones mortes per la violència vinguda de la parella o l'exparella. Però no són totes les que han mort per la violència masclista els últims onze mesos. De fet, en el comunicat que ha enviat aquest dilluns la Generalitat pel Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones es parla de 12 víctimes mortals per la violència masclista aquest any a Catalunya: nou en l'àmbit de la parella, dues en el familiar i una en el comunitari. Els quatre assassinats que de moment no formen part de l'estadística oficial són els que començarà a fer visibles l'ICD d'aquí un mes.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) pagarà mig milió d’euros a les tres principals companyies de telefonia mòbil d’Espanya (Telefónica, Orange i Vodafone) a canvi que li cedeixin les dades d’ubicació dels telèfons mòbils de tots els seus abonats durant vuit dies. L’organisme rebrà les dades de manera agrupada i anònima, de manera que, assegura, li serà impossible determinar quins aparells eren a cada lloc en cada moment, ni tampoc qui n’és el titular. Us resolem sis dubtes sobre el rastreig.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) pagarà mig milió d’euros a les tres principals companyies de telefonia mòbil d’Espanya (Telefónica, Orange i Vodafone) a canvi que li cedeixin les dades d’ubicació dels telèfons mòbils de tots els seus abonats durants vuit dies. L’organisme rebrà les dades de manera agrupada i anònima, de manera que, assegura, li serà impossible determinar quins aparells eren a cada lloc en cada moment, ni tampoc qui n’és el titular. L’objectiu és analitzar la mobilitat dels ciutadans, tant en dies feiners com festius i en diferents èpoques de l’any. Per això, l’estudi es desenvoluparà en diversos moments: del dilluns 18 al dijous 21 de novembre, el diumenge 24 del mateix mes, el dia de Nadal i dos dies de l’estiu que ve: el dilluns 20 de juliol i el dissabte 15 d’agost, que és festiu. Segons les dades que consten a la plataforma de contractació del sector públic, recollides per Efe, l’INE pagarà 185.000 euros a Orange, 164.000 a Telefónica i 150.000 a Vodafone.

Un professor de matemàtiques de la Universitat de Canterbury a Nova Zelanda, Richard Vale, ha fet un estudi estadístic per predir el futur de la trama d'un dels últims èxits els darrers anys en la literatura fantàstica, la sèrie de novel·les 'Cançó de gel i de foc', de G. R. R. Martin. Calcula quins personatges poden sortir-hi i quins no, una tasca complicada tenint en compte la poca compassió de l'escriptor amb els seus protagonistes. Calcula, per exemple, que hi ha un 60% de probabilitats que Jon Snow, el fill bastard d'Eddard Stark, surti al sisè volum de la saga.

L'argentí Lionel Messi ha estat designat millor golejador mundial del 2012 per la Federació Internacional d'Història i Estadística (IFFHS), que premia el futbolista que més gols ha marcat entre l'1 de gener i el 31 de desembre, en partits de selecció absoluta, en uns Jocs Olímpics i en les trobades continentals i intercontinentals de club. Messi, que ja en va ser guanyador el 2011, ha revalidat el reconeixement amb els seus 25 gols (12 amb la selecció argentina i 13 en partits internacionals de club), que iguala el rècord establert el 1909 per l'anglès Vivian John Woodward, exjugador del Tottenham i Chelsea, que va fer 25 en 10 partits amb la selecció absoluta.

Espanyol i Barça s'han enfrontat 76 vegades en partit de Lliga al camp dels blanc-i-blaus, i les estadístiques assenyalen que la igualtat entre els dos clubs en aquests enfrontaments és màxima. En aquests precedents, l'Espanyol ha aconseguit imposar-se en 25 partits, mentre el Barça s'ha alçat amb la victòria en 26. Els altres 25 han acabat amb empat.