"Saps què és el que de debò m’impressiona? Vaig veure un robot agafar un ou!", exclamava Roger Smith, president de General Motors, l’any 1985. El fabricant nord-americà d’automòbils, que dues dècades abans havia estat la primera empresa a instal·lar un braç robòtic, estava aleshores immers en la creació d’una “fàbrica del futur” a Saginaw (Michigan). Smith imaginava una operativa “a les fosques” –sense humans, només màquines– que permetria a la companyia mantenir el ritme dels seus rivals japonesos. El resultat va ser caòtic. Uns robots poc espavilats no distingien entre models de cotxe i eren incapaços de col·locar para-xocs o pintar correctament. Els costos es van disparar molt per sobre del pressupost. Finalment, van tancar la fàbrica.

Ford i General Motors, els dos grans gegants de la indústria automobilística dels Estats Units, semblen passar per un moment dolç gràcies a les polítiques proteccionistes impulsades per l’administració Trump. Les mesures impulsades han donat oxigen a General Motors i Ford, dues matrius industrials que passaven algunes de les hores més fosques del seu passat recent, amb un replegament comercial que en el cas de General Motors l’ha fet desaparèixer del mercat europeu i en el cas de Ford ha hagut de prescindir d’alguns dels seus models de més èxit els últims anys.

El 2009, quan els efectes de la crisi financera de l'any anterior encara s’anaven multiplicant per tots els racons de l’economia mundial, es va produir un fet històric dins de la indústria nord-americana: la fallida de l’empresa més emblemàtica de la cultura automobilística dels Estats Units, la General Motors. En aquell moment el gegant de Detroit era el propietari d’una gran panòplia de marques, entre les quals algunes de molt conegudes, com Opel, Saab, Chevrolet, Daewoo, Pontiac i Cadillac. Les injeccions que va rebre General Motors del govern d’Obama per evitar el col·lapse van superar els 50.000 milions de dòlars. En aquell moment es complien 101 anys de la fundació de la companyia.

De tant en tant, en el món dels fabricants d’automòbils, apareix algú capaç de trencar paradigmes i constituir-se en un punt i a part d’aquesta indústria. Avui dia tothom coneix Elon Musk, el propietari singularíssim de Tesla, la marca de turismes cent per cent elèctrics, que des de Texas intenta inundar el planeta amb els seus models. Més enrere en el temps podem recordar a Lee Iacocca, factòtum de la Ford Motor Company durant dècades i, per descomptat, al gran pioner de la fabricació de cotxes mitjançant treball en cadena, el llegendari Henry Ford.

"Hem fet història", ha celebrat Shawn Fain, president del sindicat United Auto Workers (UAW), després d'anunciar un principi d'acord amb Ford que inclou una millora substancial de les condicions salarials de milers de treballadors i que servirà per acabar amb una vaga de sis setmanes. El nou conveni col·lectiu, que encara ha de ser ratificat pels líders del sindicat, suposarà un augment del 25% del sou dels treballadors en quatre anys i mig, amb un increment inicial de l'11%.

Lance Bryan, de 55 anys, porta més de mitja vida treballant en aquesta planta d'assemblatge de Ford als afores de Detroit. Ni més ni menys que tres dècades lligat a la instal·lació, que considera tan seva com del cap de planta, del CEO de l'empresa o dels seus companys més joves, que comencen amb contractes temporals i precaris. Quan va entrar, al final de l'etapa més pròspera del sector, gaudia d'unes condicions dignes de l'etiqueta de classe mitjana. Amb el pas dels anys, tanmateix, ha viscut una caiguda progressiva del seu poder adquisitiu, especialment des del 2008, quan la Gran Recessió va deixar l'automoció en una situació crítica.

El principal sindicat del sector de l'automòbil als Estats Units, United Auto Workers (UAW), ha anunciat aquesta matinada l'inici d'una vaga indefinida dels treballadors de General Motors, Ford i Stellantis (propietària de Jeep i Chrysler). L'aturada no té precedents: és la primera vegada en la història en què les tres principals corporacions de l'automoció del país -situades a Detroit, el bressol de la producció en cadena ideada per Henry Ford- es veuen afectades per una vaga de manera simultània.

Walter White puja al cotxe, arrenca el motor i enfila les carreteres infinites d'Albuquerque, a Nou Mèxic. Els fanàtics de Breaking bad han vist aquesta acció desenes de vegades. Potser no saben, però, que el vehicle que condueix –i sovint destrossa– el protagonista de la mítica ficció televisiva és un Pontiac Aztek. "Quan va sortir al mercat, va ser considerat un dels cotxes més lletjos de la història", recorda Susana Domingo, professora d'estratègia i emprenedoria a la UPF - Barcelona School of Management. De fet, la vida de l'Aztek va ser molt curta: tan sols va durar quatre anys als concessionaris. El motiu: la seva estètica. Comercialitzat per General Motors, era un híbrid entre un SUV –el totcamí clàssic– i un crossover, un model no tan preparat per rodar fora de l'asfalt. Tenia una carrosseria força quadrada i desproporcionada, en comparació amb els vehicles semblants. Si el mirem avui dia, potser no ens sembla tan estrambòtic, però a principis dels 2000 tenia un aspecte, si més no, poc convencional.

General Motors és un dels gegants de la indústria nord-americana amb seu a Detroit, una multinacional que inclou diverses marques com Cadillac, Buick, Chevrolet i la mateixa GMC i que és capaç de fabricar uns deu milions de vehicles cada any.

Ara fa uns Mesos la ‘start-up’ Rivian ens va deixar bocabadats amb la presentació de la seva camioneta elèctrica de 750 CV anomenada R1T, un vehicle que no tothom va acabar de creure’s al voler eclipsar els Model X i el futur Model Y de Tesla.

L'arribada del cotxe elèctric i l'auge de nous competidors asiàtics, europeus i fins i tot nord-americans han perjudicat molt General Motors, un gegant de la indústria nord-americana i símbol automobilístic del país. De fet, el canvi de paradigma de les preferències dels compradors nord-americans, que demanen cotxes elèctrics i híbrids o amb un consum de carburant més moderat, ha agafat a contrapeu la multinacional de Michigan.

Es diu Cruise AV i, segons General Motors, serà el primer vehicle de producció creat d'una plataforma absolutament nova i autònoma que prescindeix de volant, pedals i controls manuals. De fet, el gegant nord-americà ha anunciat aquesta setmana que el Cruise AV es començarà a vendre durant el segon semestre del 2019 als Estats Units i al Canadà.

Avenir és la submarca de luxe de Buick, un dels fabricants més importants dels Estats Units i que està dins de la matriu de GM. Durant el Saló de Nova York, Buick va presentar l'Enclave Avenir, un SUV de luxe que representa el naixement de la submarca nord-americana.

El grup automobilístic PSA (sorgit de la fusió entre Peugeot i Citroën als anys setanta) ha anunciat la compra al nord-americà General Motors (GM) de la seva filial d'Opel per 2.200 milions d'euros. L'operació el convertirà en el número dos del sector a Europa.

El grup PSA (sorgit de la fusió entre Peugeot i Citroën als anys setanta) està estudiant la possibilitat de comprar la divisió europea d'Opel, actualment en mans de General Motors.

La filial de General Motors ha anunciat avui mitjançant un comunicat que la planta de producció de Figueruelas (Saragossa) fabricarà els futurs Opel Corsa i ADAM, però perdrà la línia del Mokka X, que a partir del 2017 es fabricarà a Eisenach (Alemanya).

General Motors (GM) haurà de pagar una multa de 900 milions de dòlars a les autoritats federals dels Estats Units per un defecte en el sistema d'ignició que afecta 2,6 milions dels seus vehicles i que ha causat almenys 124 morts, segons han informat aquest dijous fonts judicials.

L'empresa nord-americana amb seu a Detroit, General Motorts, ha anunciat aquest dijous que contractarà a més de 1.400 treballadors a Espanya fins al 2018. Es tracta dels empleats que substituiran aquells que s'acullin a l'acord de jubilació parcial que s'aplicarà als nascuts entre 1954 i 1957.

L'empresa automobilística nordamericana General Motors serà el nou patrocinador de la samarreta del Manchester United a partir de la temporada 2014-15. Les xifres no són oficial, però segons s'ha filtrat a l'Agència Reuters recollides per eleconomista.es, l'acord és per 7 anys entre 60 i 70 milions de dólars per temporada.

Fàbriques abandonades, botigues tancades, cases tapiades o cremades, gratacels en ruïnes...La ciutat de Detroit, als Estats Units, mostra un paisatge desolador. La crisi econòmica global del 2008 va colpejar amb força la capital del motor.