El temps és or, sens dubte, i si es vol un Rolex per mesurar-lo, encara més. I per raons no només relacionades amb el preu, que també, sinó, literalment, pel temps que podeu trigar a comprar-vos-en un de nou. Això, si us el podeu arribar a comprar mai. Perquè encara que tingueu tots els diners del món, ser-ne propietari no és tan senzill com bufar i fer ampolles. No és possible, per exemple, entrar en una de les botigues distribuïdores oficials a Barcelona, al passeig de Gràcia, o a Bond Street, al centre de Londres, i sortir-ne amb 9.000, 30.000 o 60.000 euros menys al compte corrent –depèn del caprici– però, almenys, lluint un Rolex al canell.

L’any 1971, després de ser retingut durant més d’un mes per la policia cubana, el poeta Heberto Padilla va fer una llarga declaració en què va autoacusar-se (i va acusar els seus amics) d’actes i actituds contrarevolucionàries. El seu parlament va generar estupefacció i indignacions diverses, algunes de les quals se superposaven (¿el govern havia forçat l’escriptor a fer aquella escenificació i ell hi havia inoculat dosis de paròdia?). El cineasta Pavel Giroud parteix d’una gravació inèdita d’aquell acte semipúblic per construir un thriller de la realitat que, alhora, mira de respectar el protagonista i dimensionar la seva obra literària.

Alina Fernández Revuelta, filla del desaparegut líder de la Revolució Cubana Fidel Castro, ha mostrat el seu suport a l'actor nord-americà James Franco per encarnar el seu pare en la nova pel·lícula independent sobre aquesta figura, que es titularà Alina de Cuba. Franco encarnarà Fidel Castro al film, dirigit per l'espanyol Miguel Bardem, que repassarà la vida de la seva filla Alina Fernández. La filla de Castro ha emfatitzat al mitjà nord-americà Deadline el seu suport a l'actor per ficar-se a la pell del seu pare i s'ha mostrat orgullosa que es tracti d'un "projecte gairebé íntegrament llatí, tant davant com darrere de la càmera".

La tensió de baixa intensitat entre la continuïtat i el canvi viu aquests dies a Cuba un nou i decisiu episodi. El règim assaja com continuar perpetuant-se sense els Castro, després de 62 anys. A les portes de complir 90 anys, Raúl, el germà del mític i desaparegut Fidel, cedeix aquest cap de setmana, durant el vuitè congrés del Partit Comunista, la presidència de la formació al president del país, Miguel Díaz-Canel, que dimarts que ve compleix 61 anys i que d'aquesta manera passarà a controlar tots els ressorts del poder i a perpetuar el castrisme. Amb la sortida de Raúl Castro, i amb ell de tota la vella guàrdia que encara aguantava al partit, la generació dels que no van protagonitzar la revolució agafa definitivament les regnes, és a dir, passa a pilotar l'evolució controlada d'un socialisme que, com ha anat passant en tots els antics països del bloc comunista, ha donat entrada a la propietat privada. Però a Cuba sense grans concessions, amb exasperant timidesa, i formalment mantenint les essències ideològiques. El país caribeny és dels que ha fet el pas a l'obertura econòmica amb més reticències, mentre que se segueix definint com un estat socialista, amb el Partit Comunista com a "guia de la societat". Les llibertats, tot i la nova Constitució, no han experimentat cap millora real: continuen en quarantena. El mateix congrés del partit es fa a porta tancada i sense presència de mitjans estrangers. Díaz-Canel, que va ser elegit president el 2019 i que de moment té dos mandats de cinc anys al davant, s'erigeix ara com a factòtum únic del règim des del seu doble vessant de tecnòcrata reformista econòmic i de seguidor fidel dels dictats d'un socialisme autoritari, impermeable a l'hora de fer cap gest a la dissidència. No hi ha oposició possible.

Miguel Díaz-Canel cada cop està més a prop de ser el successor dels germans Castro a Cuba. L'illa del Carib va votar ahir per escollir els diputats que conformaran l'Assemblea Nacional, encarregada de triar el 19 d'abril el nou president, en uns comicis que són l'últim pas abans del relleu de Raúl Castro i concebuts pel govern cubà com una defensa del socialisme i la revolució, que consideren "atacada" pels EUA.

Mitjans oficials cubans han informat aquest dijous de la mort de Fidel Castro Díaz-Balart, de 68 anys, a la ciutat de l'Havana. El fill gran de Fidel Castro, fruit del primer matrimoni del dictador, patia una greu depressió i, segons les primeres informacions, s'hauria suïcidat. "Fidel Àngel Castro Díaz-Balart estava sent atès per un grup de metges des de feia diversos mesos amb motiu d'un estat depressiu profund", ha indicat 'Granma', el diari oficial del Partit Comunista de Cuba, "Com a part del seu tractament va requerir inicialment un règim d'hospitalització i després es va mantenir amb seguiment ambulatori durant la seva reincorporació social". Segons el rotatiu, el funeral es durà a terme com decideixi la família.

Menys d'una desena de persones al món han tingut l'oportunitat de conviure amb Fidel Castro a la seva llar secreta als afores de l'Havana: l'anomenada casa Punto Cero. Idalmis Menéndez n'és una. Nascuda l'any 1972 a la capital de Cuba, Idalmis va estar casada durant cinc anys amb el segon fill del mandatari i Dalia Soto del Valle, Alex Castro. Dues dècades després d'entrar a la família més hermètica de l'illa i ja establerta a Catalunya, Idalmis parla en exclusiva amb l'ARA de la seva vida al costat d'un dels homes clau del segle XX.

La mort de Fidel Castro avui fa un any va sorprendre el món sencer. No perquè fos anunciada centenars de vegades en notícies falses, la desaparició de l’última gran figura del segle XX va perdre transcendència. Un any després, encara queden per explicar infinitat d’aspectes curiosos i desconeguts del Comandante que contribueixen a engrandir la seva llegenda.

La cançó 'Cabalgando con Fidel', composta pel cantautor Raúl Torres després de la mort del líder de la Revolució Cubana, Fidel Castro, s'ha convertit en els últims dies en un himne que sona a totes hores a les emissores de ràdio i als canals de la televisió estatal de l'illa.

La Cuba que deixa Fidel Castro, mort dissabte als 90 anys, és, en part, reflex de les llums i ombres del mateix líder, idolatrat per uns, odiat per altres. Aïllada pels Estats Units i els seus aliats durant bona part del govern de Castro, ajudada per la Unió Soviètica fins al col·lapse del 1991, el balanç social i econòmic dels 50 anys de Revolució Cubana enfronta fins i tot els experts.

La presència de Joan Carles de Borbó als funerals d'estat per al líder de la Revolució Cubana, Fidel Castro, està aixecant les crítiques d'algunes formacions polítiques espanyoles, com el PDECat, però també està generant consensos poc habituals. El PP, Podem i el PSOE han defensat aquest dimarts la conveniència que Espanya enviï representació oficial als funerals.

“Fidel, Fidel, los pueblos te agradecen / palabras en acción y hechos que cantan”. Així arrencava la Canción de gesta que Pablo Neruda va escriure el 1960. Feia tot just un any de la Revolució Cubana amb què el Comandatehavia derrocat Fulgencio Batista. Eren nous temps, i Castro es va construir una imatge heroica, en part gràcies a les fotografies d’Alberto Korda, que també va convertir i iconitzar el Che Guevara. Se’l veia donant la mà a Ernest Hemingway o abraçant-s’hi. També al costat de Gabriel García Márquez, que es convertiria en un dels seus millors amics (i defensors).

"Pocs racons del planeta han estat beneïts amb el ritme amb la mateixa fortuna que Cuba", deia l'escriptor cubà Alejo Carpentier. La cultura cubana ha quedat marcada pel castrisme durant els darrers 50 anys i la banda sonora resultant és una barreja d'elogis i crítiques a Fidel.

Govern espanyol

El govern espanyol ha enviat aquest dissabte al matí un comunicat a través del ministeri d'Exteriors per mostrar el seu condol per la mort de Fidel Castro, als 90 anys. En el text, s'afirma que "desapareix una figura de gran importància històrica, que va marcar un punt d'inflexió en l'esdevenir del país i que va tenir una gran influència a tota la regió". A més, fa referència als "estrets vincles" amb Espanya com a fill d'espanyols. Per acabar, el govern de l'Estat expressa explícitament la seva voluntat de continuar treballant intensament per "enfortir els vincles bilaterals i les relacions de "profunda amistat que uneixen els dos pobles".

]]>

1. El pare era franquista i no volia parlar gallec

Fidel era fill d'Ángel Castro, un terratinent gallec nascut a Láncara (Lugo) que va emigrar a Cuba el 1905. Quan va esclatar la Guerra Civil, Fidel va viure envoltat de franquistes, com el seu pare, els seus amics i els professors dels jesuïtes de Santiago de Cuba, on estudiava. Els treballadors de la finca del pare, en canvi, eren republicans. Castro, per cert, recordava com el seu pare parlava gallec, però va prohibir als fills aprendre aquesta llengua, que no parlava en públic.

]]>

16 d'octubre del 1953. Al·legat al judici per l'assalt a la caserna de Moncada

]]>

S'ha fet esperar, però el president dels Estats Units, Barack Obama, ha comunicat aquest dissabte el seu condol al poble cubà per la mort de Fidel Castro. Obama ha afirmat que "la història registrarà i jutjarà" l'impacte del Comandante".

]]>