La renda agrària –el valor de la producció dels agricultors i ramaders– va assolir el 2025 el seu màxim en 20 anys a Catalunya, amb 2.805,1 milions d'euros, segons dades publicades aquest dimecres pel departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Així, el sector primari català deixa enrere els anys més durs de la sequera, quan la producció va caure substancialment: "Aquest augment consolida la recuperació del sector agrari després d’uns anys molt complexos", ha assegurat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, en una roda de premsa.

Hi ha evidència científica que la viticultura ja estava present entre els europeus fa 11.000 anys. Però hi ha moltíssimes coses que no sabem de com era aquell cultiu. Ara, un estudi publicat a la revista Nature ha pogut estirar el fil enrere gràcies al genoma de 54 llavors de raïm arqueològiques, incloses 47 mostres de França i 2 d'Eivissa, que abastaven fins fa 4.000 anys. Aquesta anàlisi profunda ha permès arribar a diverses conclusions.

La pesta porcina africana (PPA) ha arribat a Barcelona. Un nou cas positiu d'un senglar infectat per aquest virus afecta el terme municipal de Barcelona, segons ha informat aquest migdia el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha avançat que en el recompte oficial de demà, que farà el ministeri, apareixerà aquest nou cas. Aquest darrer positiu ha obligat a extremar les precaucions a la serra de Collserola, on es reforça el tancament del parc natural, tal com ha avançat fa unes hores el diari digital Nació.

La bona verema després de tres anys de sequera i l'expansió en el nombre de cellers van disparar les vendes de Corpinnat el 2025. La marca col·lectiva de vins escumosos del Penedès va créixer un 27% respecte a l'any anterior, fins als 34,13 milions d'euros.

La dita catalana tradicional es manifesta a Lleida en la seva forma més explícita. Gairebé mai havia plogut tant. La demarcació ha viscut un hivern insòlit. Segons l'Aemet, els índexs de precipitació acumulada a Lleida des de l’1 de desembre ha fregat els 200 mm, una quantitat que quadruplica la mitjana històrica. Gairebé la totalitat del sòl de Ponent està saturat d’aigua i tots els embassaments de la conca de l’Ebre estan tècnicament plens. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha peritat per a aquest any un total de 280 hm³ més d’aigua que procedirà del desgel de la neu, una quantitat absolutament descomunal si la comparem amb la que es va registrar l’any 2023, que per culpa de les altes temperatures i de l’evaporació es va reduir a només 20 hm³.

Mentre al Congrés Pedro Sánchez animava agricultors i ramaders a confiar en el tractat amb el Mercosur, mig miler de tractors bloquejaven el centre de Madrid en contra, precisament, d'aquest tractat de lliure comerç. Dos anys després que el camp col·lapsés la capital espanyola per la crisi per la falta d'aigua –un malestar que va destapar molts altres problemes–, aquest dimecres hi han tornat. Milers de pagesos d'arreu de l'Estat s'han manifestat davant les portes del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació convocats per la Unió d'Unions d'Agricultors i Ramaders i la Unió Nacional d'Associacions del Sector Primari Independents.

És una terra seca, àrida, puntejada per matolls, cactus i estepa blanca. I, de sobte, d'entre la terra erma sorgeix una immensa esplanada blanca de gairebé 30 quilòmetres de llargada, custodiada per la serralada de Gádor i el Mediterrani. És el mar de plàstic d'Almeria, la gran horta d'Europa on treballen prop de 100.000 treballadors, la majoria immigrants i prop d'un 30% en situació irregular. En total són unes 35.000 hectàrees d'hivernacles –l'equivalent a 50.000 camps de futbol junts– que poden arribar a produir 3,5 milions de tones d'hortalisses i fruites: pebrots, cogombres, tomàquets, carbassons... Desenes de milers d'hivernacles que ho engoleixen tot, penetren dins de les ciutats i els pobles de la zona, plàstics blancs visibles des de l'espai que es confonen amb les cases i les naus industrials. És el motor econòmic de la regió: a una banda la zona de Ponent, envoltant El Ejido; a l'altra vall, la vasta esplanada als peus del municipi de Níjar.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha demanat aquest dijous polítiques innovadores, de ciència o d'infraestructures en el sector agroalimentari, tant públiques com privades, perquè la producció d'aliments, que de vegades "s'ha subordinat a la resta de paradigmes", sigui el projecte estrella de Catalunya en els pròxims anys.

La imatge es repeteix des de fa mesos, però en les últimes setmanes la situació s'ha agreujat: les estanteries dels supermercats francesos on hi ha els ous estan buides o mig buides. Comprar-ne no és impossible però potser s'han de recórrer uns quants súpers abans de trobar-ne. El problema de la falta d'ous —un aliment essencial de la cuina francesa— s'explica per un desequilibri cada vegada més gran entre l'oferta i la demanda. El consum d'ous a França ha augmentat un 15% en els últims tres anys, mentre que la producció amb prou feines ha crescut, segons dades del Comitè Nacional de la Promoció de l'Ou (CNPO).

La companyia catalana d'alimentació i supermercats Ametller Origen va tancar el 2025 amb una facturació de 800 milions d'euros, un 18% més que l'any anterior que representa un nou rècord històric de vendes, segons ha informat en un comunicat. L'empresa no ha informat sobre els beneficis.

Recórrer tres supermercats per trobar raïm produït relativament a prop no hauria de ser normal en un territori ple de vinyes. I, tanmateix, és el que em va passar l’any passat. El producte que omplia els prestatges venia majoritàriament de fora, mentre la pagesia d’aquí veu com cada cop li és més difícil sobreviure. Aquest exemple quotidià explica millor que cap informe què està passant amb el sector primari. La pagesia fa anys que arrossega una burocràcia feixuga, normes cada cop més estrictes i costos creixents. Ara, a tot això, s’hi afegeix l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur, que agreuja encara més una situació ja molt delicada.

Quan la Unió Europea va iniciar les negociacions comercials amb el bloc comercial Mercosur de Sud-amèrica el 1999, el món traspuava esperança. L'euro acabava de debutar als mercats globals; Polònia, Hongria i la República Txeca havien sortit de darrere del Teló d'Acer i s'estaven unint a l'OTAN, en una fita històrica després de la Guerra Freda, i una nova onada de democratització s'estenia per tots els continents. Més d'un quart de segle després, però, el món sembla molt més incert i perillós. Les guerres comercials, la coerció econòmica i militar i un menyspreu creixent per les normes globals estan erosionant l'ordre liberal que va proporcionar dècades de prosperitat i seguretat compartides.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres un paquet de mesures per facilitar el relleu generacional a l'agricultura. L'executiu ha presentat aquesta proposta després de dies de protestes –molt intenses a Catalunya, però que s'han estès a altres parts de l'Estat– contra l'acord comercial de la Unió Europea i Mercosur (el bloc comercial format pel Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai), al qual el mateix Sánchez ha donat suport obertament després que Espanya hi votés a favor a Brussel·les.

Revolta Pagesa, l'organització agrària que lidera les protestes dels agricultors en carreteres arreu de Catalunya, ha aixecat els talls de vies aquest mateix dilluns després de reunir-se amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. El president ha assegurat als representants dels pagesos que tant ell com tot el Govern assumeixen els compromisos del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, amb el sector per minimitzar l'impacte de l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur.

Els pagesos catalans mantindran les protestes a les carreteres d'arreu del país, segons han anunciat aquest divendres, hores després que els 27 estats membres de la Unió Europea donessin el seu vistiplau al tractat de lliure comerç amb el Mercosur (el bloc de països de l'Amèrica del sud), contra el qual havien iniciat les mobilitzacions a Catalunya. Els agricultors han acusat la Generalitat d'haver-los "venut", mentre que el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha defensat l'acord comercial assegurant que "qui més hi guanya és Catalunya".

Uns 350 tractors han ocupat aquest dilluns al matí l'autovia C-25 (l'Eix Transversal) aquest dilluns al matí per protestar contra la sobrepoblació de fauna silvestre a Catalunya, en una protesta convocada per les principals organitzacions agràries de Catalunya.

Als voltants de Deltebre, els camps d'arròs dibuixen un mosaic d'aigua i fang. El riu serpenteja entre canals i marges, i la llum del Delta ho inunda tot amb un reflex metàl·lic. És en un d'aquests terrenys humits on neix un arròs singular: l’únic de gra llarg i aromàtic cultivat al Delta de l'Ebre, conegut amb el nom d'Essència del Delta. El conreen, gestionen i comercialitzen les Dones Arrosseres del Delta de l'Ebre, una cooperativa formada per cinc dones que han fet de la terra la seva manera de viure. El resultat és un arròs fi, solt i versàtil –apta per a amanides, plats saltats i arrossos de festa–, però també un producte carregat de valors: respecte pel medi, arrelament, orgull de ser dones que conserven l'ofici i el sacrifici que suposa el cultiu de l'arròs. 

La sequera que ha colpejat Catalunya durant més de tres anys ha deixat molt tocada l'agricultura. Al Camp de Tarragona, els pagesos han anat veient com la falta d'aigua i les altes temperatures reduïen la producció i cada collita era inferior a l'anterior. La sequera ha durat tant que ha deixat els arbres sense reserves hídriques i alguns, directament, han mort. "Les pluges de l'any passat han refet les oliveres, els ametllers i la vinya, però els avellaners han patit molt", explica Santi Vives Balcells, d'Unió de Pagesos. I és que, per molt que aquests cultius siguin de secà, les recents condicions meteorològiques tan extremes han fet estralls.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha confirmat aquest diumenge que el virus de la pesta porcina no ha arribat a cap de les granges que hi ha al voltant de la zona on s'han trobat porcs senglars infectats. "Confirmem que estem parlant de positius en porcs senglars salvatges i que en cap cas ha arribat a les granges", ha dit en una roda de premsa a Lleida. De moment, els casos positius i sospitosos que s'han detectat són en senglars, i s'han trobat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, a tocar del Parc de Collserola, on viuen uns 900 senglars.

L'expansió de BonÀrea més enllà de Catalunya té parada obligatòria a l'Aragó. La companyia amb seu a Guissona (Segarra) porta des del 2019 construint un macrocentre de producció i logística al municipi d'Épila, a la província de Saragossa, que ha de servir per abastir els supermercats de l'empresa més enllà del mercat català.