Fa anys que la política espanyola està fortament condicionada per la violència. L'1 d'Octubre la policia va apallissar al mig del carrer els ciutadans que anaven a votar en un referèndum. Fa un parell d'anys es van produir les esperpèntiques riuades de simpatitzants d'extrema dreta al carrer Ferraz, davant la seu del PSOE, on van ser freqüents els episodis de violència física, tot i que des del Partit Popular les aplaudien com a formes exemplars de violència ciutadana. Fa poc més d'un any, Aznar va deixar anar allò de “qui pugui fer, que faci”.

Tota la premsa madrilenya estava especialment excitada aquest matí amb la declaració de Begoña Gómez davant del jutge Peinado, i, de fet, tant El Mundo com l'Abc i La Razón obren portada aquest divendres amb el tema i no amb, per exemple, les pressions a Biden perquè plegui o la reelecció d'Ursula von der Leyen. El cas és que com que no hi ha hagut declaració, els periodistes han hagut de tirar d'ambient. I esclar, qui hi havia concentrat davant dels jutjats de la plaça Castilla de Madrid? Doncs els sospitosos habituals d'Hazte Oír, aquesta organització ultracatòlica que, si vostè ha passejat recentment pel centre de la capital espanyola, es passeja amb una furgoneta que llança missatges contra Pedro Sánchez.

Els quatre fiscals del Procés, altrament dits quatre genets de l'Apocalipsi, reben aquest diumenge l'escalf i l'homenatge del diari El Mundo després que se sentissin reivindicats per la negativa del Suprem a amnistiar els líders independentistes. Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Moreno apareixen radiants en una fotografia que il·lustra la peça d'Ángela Martialay i que porta per títol: "La victòria moral dels quatre fiscals impertorbables de l'1-O: «Hem defensat la democràcia»".

La decisió de Vox d'abandonar el grup parlamentari que compartia amb els Fratelli de Giorgia Meloni a Brussel·les per integrar-se en un de nou que impulsa l'hongarès Viktor Orbán, declarat pro-rus, ha unit la premsa conservadora espanyola contra el partit de Santiago Abascal. El Mundo destaca en portada que a, a més, el dia triat és molt desafortunat: "Vox s'uneix a Orbán en la UE el dia que el líder hongarès visita Putin". L'Abc, que en els últims temps ha flirtejat amb el partit d'Abascal, se suma a les crítiques: "Vox s'uneix al pro-rus Orbán per formar grup a Europa". I al subtítol afegeix la informació de context de la trobada d'Orbán amb Putin el mateix dia. Divendres el mateix Abascal es va veure obligat a publicar una fotografia seva amb Meloni per calmar els ànims.

El món dels diaris és una mica com el del futbol: es fitxen jugadors (periodistes) els uns als altres i es prenen també articulistes de referència en el combat per l'audiència i per marcar perfil. L'últim moviment d'aquest mercat a escala catalana ha estat el fitxatge per El Mundo d'una ploma que els últims catorze anys havia pertangut a El Periódico, i que no és cap altra que la de l'expresident de Societat Civil Catalana Joaquim Coll.

Arran de l'empresonament dels líders del Procés, els balcons es van omplir de pancartes amb el lema "Llibertat presos polítics", que després dels indults van perdre el seu sentit. S'havia acomplert el que demanaven. Després hi va haver cartells amb el lema "Amnistia" distribuïts per Òmnium; una amnistia que ha començat a caminar amb dificultats per als líders però que ja s'ha començat a aplicar a manifestants i... policies. L'independentisme va reaccionar dimarts amb indignació a les xarxes, però resulta que els policies tampoc volen l'amnistia, perquè consideren que els equipara a uns "delinqüents".

El diari El Mundo ha assumit aquest diumenge un risc evident publicant una enquesta sobre la monarquia, perquè si ho fas després les dades poden no ser concordants amb el missatge que vols vendre. El titular de portada és taxatiu: "Els espanyols aproven la Corona després de 10 anys de Felip VI". Però la realitat és que la lectura de les dades el que fa notar és que la societat espanyola està fortament dividida sobre la qüestió (i per això el CIS ja no pregunta pel tema). Només la meitat dels espanyols (el 49,6%) defensen que la monarquia és la millor forma d'estat per a Espanya (contra el 40%), i el 47% consideren que Felip VI ha aconseguit renovar la monarquia, contra el 45,1% que creu que no.

Hi ha dies que les portades dels diaris són un reflex bastant exacte del país o àmbit polític on es venen. En el cas d'aquest divendres 15 veiem, si el lector em permet la llicència, tres Espanyes: la d'esquerres, la de dretes i la catalana, que va al seu rotllo. La premsa d'esquerres, que bàsicament és El País, destaca a portada l'embolic del PP amb l'acte que volen fer contra l'amnistia a Madrid. "El PP rebaixa a míting el seu acte de Madrid per evitar Vox", titula el diari de Prisa. En canvi, en els diaris de la dreta el gran tema és l'expulsió de Nicolás Redondo Terreros del PSOE. "Sánchez purga Redondo Terreros per fer callar els crítics", diu l'Abc. "Sánchez intimida els crítics a l'expulsar del PSOE Redondo", titula El Mundo. Un lector extraterrestre trobaria que són dos mons completament diferents, sense connexió entre ells.

Per saber què passa al PP s'ha de llegir amb atenció El Mundo i en concret l'analista més fi que tenen, que és Lucía Méndez. Aquest diumenge Méndez publica un article que és un resum de les seves converses amb diferents barons populars i que és una autèntica delícia perquè dona moltes claus. La primera és que, tot i que tothom jura i perjura que ningú es qüestiona el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo, el cert és que ja s'atreveixen a criticar aspectes troncals de la seva estratègia.

Sovint, en el periodisme d'investigació ens trobem amb casos de persones que ens expliquen que han patit agressions sexuals però que, pel motiu que sigui, no volen acudir a la policia ni presentar denúncia als jutjats. En aquest cas és la nostra feina comprovar si aquells fets són certs, per exemple buscant altres testimonis o proves documentals, abans de publicar-ho i donar-ho per bo. Les víctimes no volen passar pel tràngol de la denúncia, que les obligaria a transitar per un procés de revictimització que massa sovint es converteix en un autèntic calvari, però sí que es faci públic el seu cas. En el de Jenni Hermoso, a hores d'ara no hi ha notícies que la jugadora hagi decidit emprendre accions penals contra Luis Rubiales pel petó no consentit en la celebració del Mundial. Hi està en el seu dret. Ella simplement ha explicat com es va sentir ("vulnerable i víctima d'una agressió") i espera que la societat i les institucions en el seu conjunt facin la feina i treguin de circulació Rubiales i la seva camarilla. I això no li resta gravetat al cas ni cap credibilitat a ella.

Tenia curiositat per veure com responia la premsa conservadora madrilenya a l'arriscada proposta d'Alberto Núñez Feijóo de pregar-li a Pedro Sánchez que el deixi governar durant dos anys, ja que hi havia un element d'humiliació important. El triple salt mortal que suposa fer campanya per derogar el sanchisme i després demanar al mateix sanchisme que et deixi governar ben segur que ha causat perplexitat en més d'un elector de dretes, tal com es podia comprovar aquest dimecres en els comentaris a la notícia. Però no hi ha dubte que a les redaccions dels mitjans conservadors, fins i tot els d'extrema dreta, la consigna ara mateix és fer pinya amb Feijóo, ja que Isabel Díaz Ayuso deu considerar que encara no ha arribat el seu moment. Els més entusiastes de Feijóo són La Razón i l'Abc. El diari de Planeta titula el seu editorial "Ocasió perduda per al futur d'Espanya", i afirma: "Pel que s'ha vist fins ara, el PSOE prefereix retenir el govern sota les condicions dels nacionalistes i des de la consciència que no ha estat el partit més votat. Tampoc podran els socialistes adduir mala fe o intencions ocultes en l'oferta popular quan aquesta especifica clarament una reducció de la legislatura a dos anys i nova convocatòria electoral". A veure, no els sembla prou mala fe pretendre governar dos anys en solitari per la cara? A l'Abc Juan Fernández-Miranda no mira prim i compara Feijóo ni més ni menys que... amb Suárez! El Mundo també avala el pas de Feijóo en el seu editorial, però la seva articulista Lucía Méndez posa el dit a la llaga: "El bon dia de Feijóo l'alleujarà de les mirades entravessades i li reglarà editorials a favor, però no li servirà de gran cosa per ser investit, que és del que es tracta".

La unanimitat al voltant del cas Rubiales a la premsa espanyola s'ha començat a esquerdar en les últimes hores arran de l'aparició d'un vídeo en què es veu Jenni Hermoso i les jugadores de la selecció bromejant sobre el petó en plena celebració del campionat del món. El vídeo en si no canvia res perquè és evident que en plena eufòria Hermoso i les seves companyes no acaben de ser conscients del que ha passat, i no és fins hores més tard, quan la pressionen perquè aparegui al costat de Rubiales en un vídeo de disculpes, quan se n'adona de la gravetat dels fets. El vídeo, però, ha funcionat com a tret de sortida per començar a publicar articles clarament masclistes o, si es vol, en defensa de Rubiales. El més interessant és el que firma aquest dimecres Fernando Palmero a El Mundo, titulat "L'honor perdut de Luis Rubiales". Escriu Palmero: "L'assetjament a Rubiales no hauria estat possible sense la xarxa i alguns mitjans de comunicació que, tot i sospitant que el que es dirimia era una venjança entre corruptes organismes del futbol, han presentat l'afer com un atemptat a la dignitat de les dones, així en general, assumint el nou discurs feminista que defensa la discriminació positiva i la criminalització de l'home". I acte seguit, després de negar que un petó a la boca es pugui considerar una agressió sexual, lamenta que aquest nou feminisme ha imposat la seva "hegemonia cultural".

Joaquín Manso serà el nou director d'El Mundo, segons ha anunciat avui el consell d'administració d'Unidad Editorial. Manso, que fins ara ocupava el càrrec de director adjunt, substitueix Francisco Rosell, que seguirà desenvolupant funcions directives dins del grup editorial. El nomenament es farà efectiu el 23 de maig.

Fa 42 anys ininterromputs que exerceix de director i és un dels periodistes més rellevants de l'Espanya de l'últim mig segle. Temut, admirat, odiat... publica el primer volum de les seves memòries periodístiques a Planeta, un llibre apassionant titulat Palabra de director. Durant l'entrevista, parlem sobre el valor d'aquesta paraula, de clavegueres periodístiques, del vídeo sexual amb què van intentar desactivar-lo i de les cobertures més polèmiques que ha protagonitzat.

Distrets com estem a Catalunya amb el psicodrama ERC-Junts, potser no estem parant prou atenció a la guerra entre la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el líder del PP a nivell espanyol, Pablo Casado. La història és molt senzilla: Ayuso reclama per a ella tot el poder a Madrid, també el control del partit, i per això planeja optar a les primàries (sabent que no té rival). Mentrestant, Casado vol frenar les ànsies de poder d'Ayuso i el seu entorn perquè intueix que el que hi ha en marxa és un cop d'estat intern per part de l'ala més conservadora del partit (com si ell fos un progre, vaja) per moure-li la cadira. I com sempre que hi ha batalles d'aquestes a Madrid, la premsa hi juga un paper molt important. Vegem-ho.

A l'edició de dissabte El Mundo titulava una informació de la següent manera: "Twitter censura El Mundo". Ràpidament hi vaig donar una ullada a veure si ens trobàvem davant d'un atac a la llibertat de premsa, però no era això exactament. Resulta que Twitter va bloquejar el compte del perfil de la secció de toros del diari perquè incloïa una fotografia d'una corrida a València. El motiu, segons l'empresa, és que la imatge incomplia "les regles que prohibeixen incloure violència gràfica o contingut no apte per a menors en les imatges del perfil". La imatge va ser automàticament eliminada i El Mundo va poder recuperar el compte, però la notícia en si resulta molt interessant.

"Hem sabut que Sánchez ha mentit sense escrúpols als seus companys. Hem comprovat que les seves oscil·lacions a dreta i esquerra ocorrien només en funció dels seus interessos personals, no dels seus valors ni de la seva ideologia, bastant desconeguts tots dos. Admetem que no tenim una gran confiança en la seva capacitat de rectificar. Però volem fer, malgrat tot, un esforç final i cridar Sánchez a rectificar: que mediti sobre el dany que ja ha causat al seu partit i que se'n vagi per no causar-n'hi encara més". Aquest text podria ser perfectament part de l'editorial d'El Mundo d'aquest dilluns, però pertany a un que va publicar El País fa cinc anys. Com han canviat les coses! El diari de Prisa va haver de rectificar la seva deriva liberal amb Antonio Caño (va arribar a ser el diari de capçalera de Ciutadans) perquè s'estava quedant sense lectors (i sense suport institucional), i avui, tres directors i directores després, les coses són com sempre, és a dir, El País al costat del PSOE i El Mundo, La Razón i l'Abc amb el PP.

A mesura que es van coneixent més detalls sobre el rei emèrit Joan Carles i els seus creativíssims moviments de diners, la premsa apuntaladora es veu obligada a sofisticar les seves giragonses editorials. L’última moda consisteix a descobrir que no hi havia un Joan Carles, no, n’hi havia dos. Resulta que, d’una banda, hi havia un rei excel·lent que sostenia la democràcia i aturava cops d’estat. De l’altra, hi havia una “persona privada”, totalment deslligada de la primera, que caçava elefants i s’afartava de xocolata suïssa. Aquest diumenge trobem un exemple d’aquest desdoblament a l’editorial d’El País: “El comportament personal de Don Joan Carles ha decebut la immensa majoria d’espanyols, per més que la seva actuació política mentre va estar al capdavant de la Corona mereixi reconeixement”. El text es dedica aleshores a criticar Sánchez i Iglesias, per les seves declaracions, i aïlla totalment Felip VI de l’assumpte, en un esforç ímprobe per fer creure que l’actual incumbent vivia als llimbs mentre el seu pare feia anar la caixa registradora. Certament, la nova/vella direcció del diari es comença a notar.

El diari El Mundo ha acomiadat el controvertit periodista Javier Negre, conegut pels seus posicionaments pròxims a l'extrema dreta i que l'any passat va ser condemnat per haver-se inventat una entrevista a l'exparella de l'assassí de Conca. Segons han publicat diversos mitjans, el motiu esgrimit pel rotatiu per prescindir dels seus serveis ha sigut la posada en marxa, a finals de març, del canal de YouTube Estado de alarma, a través del qual Negre es dedica a criticar la gestió de la crisi del coronavirus que està fent el govern espanyol. "La veritat contra el govern de les boles cada dia de la setmana", diu l'eslògan del canal.

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha emès aquest diumenge un comunicat en què critica la portada d'El Mundo d'aquest dimecres, en la qual hi havia la fotografia d'una persona morta a causa del covid-19, estirada "sobre un matalàs, a la seva habitació, mentre una metgessa i una infermera certifiquen la seva mort", segons el text que acompanya la imatge.