En la recomanació de Dani Alegret hi ha involucrats "un dels millors guionistes de còmic" i dos dibuixants catalans. El músic barceloní, teclista d'Els Amics de les Arts, ho va tenir prou clar, quan li van demanar que recomanés una lectura per a aquest estiu. "Un còmic que es diu Friday, i que a més a més es pot llegir en català", va dir. Es tracta d'una sèrie del nord-americà Ed Brubaker, guionista de còmics de Batman, Daredevil, Capità Amèrica i X-Men, entre d'altres, i guanyador de tres premis Eisner. Els dibuixos són dels barcelonins Marcos Martín, un il·lustre dels superherois i del misteri premiat amb dos Eisner, i Muntsa Vicente, que també té una sòlida trajectòria com a il·lustradora per a Marvel i DC.

"És un llibre profundament emocional, escrit des de les entranyes... i el favor més gran que li puc fer al futur lector d'aquest llibre és no dir res més", explica el músic Joan Enric Barceló, del grup Els Amics de les Arts. Recomana la novel·la Només pluja, només terra, només fang, de Montse Albets (Mataró, 1977), un debut avalat pel bon olfacte dels editors de Periscopi, tal com feia notar Jordi Nopca fa uns mesos a l'Ara Llegim. De fet, és la mateixa editorial on Barceló va publicar el llibre de relats Morir sabent poques coses (2023).

Un pastisser vestit de gos, una actriu, quaranta cantaires, un quartet de corda, un trio de vents i l'entusiasme incondicional del públic que va omplir el Poble Espanyol. Amb aquestes eines Els Amics de les Arts van celebrar vint anys de trajectòria. O, com va dir Joan Enric Barceló, "aquest miracle de vint anys com a grup". Barceló, Dani Alegret i Ferran Piqué van aparèixer a l'escenari com a estrelles de l'entreteniment, tots tres amb vestits de color pastel i en una posada en escena de musical pop, d'aquells que poden passar de la grandiositat a la intimitat en un segon. Al davant, les 5.000 persones que havien exhaurit les entrades en un parell d'hores quan es van posar a la venda l'octubre del 2024. L'objectiu d'uns i altres: tornar a casa satisfets després de dues hores inevitablement sentimentals, però sense la sensació d'haver participat en un comiat. De fet, res fa pensar que ho fos, malgrat el caràcter retrospectiu de la nit.

Els Amics de les Arts han triat la Casa Batlló per atendre la premsa. "És un patrimoni català, però costa veure-hi gent catalana. A vegades ens costa valorar el nostre patrimoni", diu Ferran Piqué, un dels tres components del grup juntament amb Dani Alegret i Joan Enric Barceló. La trobada és a propòsit de 20 anys d'Amics (Pistatxo Records, 2025), un disc en què remenen el cançoner propi amb una vintena de col·laboracions amb bandes i artistes tan diversos com Tomeu Penya, The Tyets, Lluís Gavaldà, Judit Neddermann i Roger Mas. La celebració inclou també quatre concerts especials: el 25 de juny al Poble Espanyol de Barcelona (entrades exhaurides), el 30 d'agost a Sueca, el 19 de setembre al Trui Teatre de Palma i el 10 d'octubre a la Sala Prat del Roure d'Escaldes Engordany (Andorra).

El Mago Pop i Rosalía han sigut dos dels "convidats especials" a l'acte d'Els Amics de les Arts a la Casa Seat de Barcelona, tal com es pot comprovar en el vídeo que obre aquesta peça. No hi eren presencialment, però tant el nom del mag com el de la cantant han aparegut en una xerrada arran de la publicació del disc Les paraules que triem no dir (Pistatxo Records, 2024). El primer perquè Els Amics de les Arts faran un concert al Teatre Victòria, propietat del Mago Pop, el 18 de maig, dins de la programació del festival Guitar BCN. I Rosalía forma part del relat d'una anècdota protagonitzada pels tres membres del grup, Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué, que van haver de córrer pels carrers de Nova York.

Sense pausa. Un any després del disc Allà on volia (2023), Els Amics de les Arts publiquen Les paraules que triem no dir (Pistatxo Records, 2024), un àlbum que presentaran en una gira que comença el 12 d'abril al Festival Strenes de Girona. Els tres membres del grup, Joan Enric Barceló, Dani Alegret i Ferran Piqué, parlen a la Casa Seat sobre com és la vida gairebé vint anys després de la creació d'Els Amics de les Arts, sobre reptes i, esclar, sobre un disc que inclou "la tornada més senzilla" que ha fet mai el grup: "I quan es faci tard / vull dormir al teu costat".

Cantant i guitarrista d'Els Amics de les Arts, Joan Enric Barceló (Vidreres, 1981), debuta com a narrador amb Morir sabent poques coses (Edicions del Periscopi, 2023). El mestratge de Vicenç Pagès Jordà (1963-2022) ha sigut fonamental en la posada en marxa de la faceta literària de Barceló, que s'estrena amb un recull de contes que respiren l'alè de Pere Calders (1912-1994) i on els personatges miren d'entomar amb més dignitat que perplexitat la mort i l'absurditat del dia a dia més prosaic.

Els concerts a Girona dels Amics de les Arts sempre són especials. Pel lligam sentimental dels membres del grup amb la ciutat, on viuen Joan Enric Barceló i Ferran Piqué, i per l'entrega del públic, que, fidel des de fa anys, mai falla i esgota les entrades amb un tres i no res. En la seva última actuació a la capital gironina, els Amics han presentat el disc Allà on volia (2023), amb un doble concert a l'espai privilegiat de les escales de la catedral, dins del marc del Festival Strenes.

El disc Allà on volia (2023) culmina la trilogia de Glasgow d'Els Amics de les Arts. Novament amb Tony Doogan a la producció, Ferran Piqué, Dani Alegret i Joan Enric Barceló han volgut ser "molt clars" i deixar-se estar de "grans parafernàlies". És a dir, fer una mena de "retorn a les essències" treballant perquè a les cançons "s'entengui la lletra" i perquè "arribi l'emoció" que volen transmetre. I reben l'ajuda en forma de col·laboracions d'Eva Amaral (que canta en català), Andrea Motis i Marco Mezquida. Els Amics de les Arts preestrenaran el disc el 21 d'abril a Llinars de Vallès (on fan l'estada de preparació del directe), i l'endemà engegaran la gira a Batea, al festival Cruïlla DO Terra Alta.

Amb Pares normals hem volgut fer una carta als nostres pares i mares, per dir-los el que mai no trobes el moment de dir. Costa parlar a vegades, oi? A molts ens passa. Quan ets pare, t’adones del que va representar per als teus pares la teva arribada al món. Però no trobes el moment de dir-los: "Ep, que gràcies per tot el que heu fet per mi i tot el que encara feu". I també per dir: "Us estimo".

A Pares normals, els pares del protagonista, l’Aran, li canten allò que “anaven a les palpentes intentant ser algú nou”. Em sembla un molt bon resum del que significa ser pare. Vas aprenent com és això de ser pare, sense saber-ne gaire.

Hi ha abraçades que arrenquen aplaudiments. I d’aquestes n’hi ha algunes a Pares normals, la comèdia musical d’Els Amics de les Arts, rebuda en la seva estrena amb el públic dret. L'obra és un bon còctel on es barregen històries sentimentals de pares, mares, fills i nòvies, una música amable sense estridències –ni grans temes, diria–, una direcció precisa de Sergi Belbel i un grup d’intèrprets ben cohesionats. Un còctel en què hi cap la comèdia familiar, la de situació i, no cal dir-ho, la romàntica, que corona el pastís amb una cirera confitada.

Des que van treure el primer disc, Els Amics de les Arts es miraven el teatre musical com un cim que els despertava ambició i entusiasme. Ara que ja hi han arribat, Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Dani Alegret estan il·lusionats i alhora inquiets pels nervis que acompanyen tota estrena teatral. "S’han unit dos mons que estimem molt, la música i el teatre. L'espectacle fa honor al nom del grup", explica Ferran Piqué. Pares normals es va començar a gestar abans de la pandèmia amb Marc Artigau a la dramatúrgia i Sergi Belbel a la direcció, i ara ha arribat a l'escenari del Teatre Poliorama. El musical segueix la història de l'Aran (Enric Cambray), un jove advocat amb la vida encarrilada –viu als Estats Units, té una bona feina i s'està a punt de casar– quan tot li salta pels aires.

"Tothom pensa que els pares dels altres són més normals que els seus. Però, vist de prop, ningú és normal", diu Joan Enric Barceló, d'Els Amics de les Arts. Amb aquesta premissa, la banda de pop treballa des de fa quatre anys amb la idea de construir un musical des de zero i amb cançons inèdites. La proposta ha anat prenent forma i ja té títol, equip artístic i data d'estrena: es dirà Pares normals, estarà dirigida per Sergi Belbel i arribarà el 18 de novembre al Teatre Poliorama de Barcelona. Marc Artigau ha fet la dramatúrgia de l'espectacle, que està produït per Minoria Absoluta i protagonitzat per Enric Cambray i Júlia Bonjoch.

No sé com t'ho fas, d'Els Amics de les Arts, és la cançó d'aquest estiu de TV3 i Catalunya Ràdio, una peça pop de vents i tornada èpica que es repetirà a les falques promocionals dels mitjans públics catalans durant el poc que queda de juliol i agost. El trio, que substitueix Tant de bo, de Suu, que va sonar l'any passat, ha presentat una peça amb tres potes: estiu, amor i actualitat, ja que a la lletra han inclòs diverses referències sobre tornar a revifar, en al·lusió al context pandèmic d'aquesta temporada. Segons van explicar a TV3 en la presentació de la cançó, a principis de mes, Els Amics de les Arts han volgut donar "una injecció d'optimisme d'acord amb la sensació que tenim tots ara, que falta poc perquè s'acabi aquesta temporada tan complicada que estem vivint". 

D’ençà que vam sentir el crit inicial del Tutti frutti de Little Richard som conscients que la lletra d’una cançó pot tenir el poder sonor i les limitacions semàntiques d’un instrument musical. En aquest sentit, es pot acostar a la publicitat, en què importa tant o més el ritme que el missatge. De tota manera, resulta més habitual que la lletra d’una cançó s’acosti a un poema, que sol manifestar en primera persona sentiments i estats d’ànim que tendim a confondre amb els del poeta, només que el rock ens ha acostumat a la simplificació de desitjos (I wanna / I don’t wanna) i a una geometria sentimental reduïda a la mínima expressió: (Come / Stay / Leave me).

Els Amics de les Arts saluden al públic del Palau de la Música durant el concert del desè aniversari de l'ARA i canten la cançó 'No ho entens' de l'àlbum 'El senyal que esperaves'.

Els Amics de les Arts van celebrar el desè aniversari de l'ARA al Palau de la Música, on van presentar l'últim àlbum titulat 'El senyal que esperaves'.

No vam saber tornar, la primera cançó que obre l’últim disc d’Els Amics de les Arts, El senyal que esperaves, va ser l'inici del concert organitzat per l'ARA al Palau de la Música. La directora del diari, Esther Vera, va donar la benvinguda al concert.

“És dilluns, plou i a més a més fan Crims després”, va dir Joan Enric Barceló agraint a la seva manera la presència del públic en els dos concerts d’Els Amics de les Arts aquest dilluns al Palau de la Música. “Vosaltres sou el millor que hi ha, gent que estima la cultura”, va afegir Ferran Piqué. “I volem agrair a l’ARA la valentia de programar un concert”, va culminar el tercer amic, Dani Alegret. Efectivament, es tractava de celebrar el desè aniversari de l’ARA recuperant l’actuació que s’havia d’haver fet al novembre. Les circumstàncies pandèmiques ho vam impedir aleshores, però finalment s’ha pogut fer al febrer en doble sessió: a les 18 h i a les 20.30 h. “És un acte de resistència i alegria”, va dir la directora del diari, Esther Vera, que també va anunciar que les celebracions dels deu anys de l’ARA s’escamparan al llarg de tot l’any. Pròxima cita: els Pets a L’Auditori de Barcelona el 20 d’abril.