El bàsquet català va viure la nit de dissabte a diumenge un moment històric gràcies a l’acte d’homenatge en què els Memphis Grizzlies van retirar la samarreta de Marc Gasol. “En cap dels meus somnis passava això”, va reconèixer l’exjugador, que quan era petit intentava imitar els moviments de Michael Jordan, Magic Johnson i Larry Bird.

Marc Gasol es convertirà el cap de setmana en el segon jugador català amb la samarreta retirada a la NBA. Els Memphis Grizzlies aprofitaran el partit contra els Philadelphia 76ers per homenatjar l'expivot al FedEx Forum. Tres aficionats gironins –Josué Juan, Guillem Recasens i Urban– no s'han volgut perdre aquest històric esdeveniment. Els impulsors del pòdcast Soterrani 35 van completar amb èxit una campanya de micromecenatge per poder-se pagar el preu del viatge.

Més sovint que no ens pensem, en aquest país estem de sort amb el tremp que demostren molts dels nostres conciutadans. Ho escric pensant en Marc Gasol. Ha plegat de jugador de bàsquet als 39 anys (“l’última temporada em van perseguir els dolors propis de l’edat i vaig anar veient que s’acostava el final”) i ha descrit amb paraules precises un procés pel qual tothom ha passat alguna vegada: “Ha estat dur i hi ha una part de mi que no està d’acord amb aquesta decisió”.

Pau Gasol ha anunciat la seva retirada al Liceu en una cerimònia plena de glamur. Dos anys després, el seu germà Marc ha penjat les vambes amb un acte tan senzill com autèntic al cinemes Texas de Barcelona. Els irreverents conductors de La sotana i Can’t Play Kanter, dos dels seus podcasts de referència, l'han acompanyat en un dia que sempre recordarà.

Un dels millors jugadors catalans de bàsquet de la història, Marc Gasol, va disputar dimecres el que segurament serà el seu últim partit. El veterà pivot de 38 anys, que arrossegava problemes físics, tan sols va jugar 15 minuts contra el Baskonia. Després va penjar a les seves xarxes socials una misteriosa fotografia de Dalí descansant en una embarcació al cap de Creus. La imatge és de Robert Whitaker.

Fontajau s'ha convertit en un parc temàtic dels aficionats al bàsquet. Camines pels seus passadissos i et vas trobant alguns dels personatges que han reescrit la història d'aquest esport. De Laia Palau a Marc Gasol, passant per Aíto García Reneses. Què hi han trobat a Girona? Cadascú hi ha arribat en un moment vital diferent i amb un encàrrec propi, però les tres històries tenen molts punts en comú. La seva manera d'entendre el món no segueix els patrons habituals. Es tracta de tres personatges tan atípics com autèntics que no poden viure ni sense el bàsquet ni sense esprémer la vida.

La Lliga Endesa es posa en marxa aquest dimecres. El primer dels quatre equips catalans que jugarà serà el Bàsquet Girona, que rebrà el Reial Madrid (21 h, #Vamos). Fontajau ha exhaurit totes les localitats per veure el primer partit de l'ACB des de fa catorze anys. Liderat per Marc Gasol als despatxos, el projecte és molt diferent del dels seus competidors.

Un dia, quan somiava amb un full de ruta que s’ha fet realitat abans del que havia planificat, Marc Gasol va imaginar-se una entitat en què els resultats esportius no fossin l’única prioritat. El campió de la NBA entén l’esport com una eina per educar i demostrar els valors que té el seu club, que són diferents. Per a ell és igual d'important guanyar que donar una bona imatge. Intenta que ni jugadors ni aficionats consumeixin plàstics d'un sol ús i demana que l’equip es desplaci de manera sostenible per deixar la mínima empremta carbònica possible. A més, es creu en la igualtat de gènere i la integració social.

Després que l'assemblea general de l'ACB aprovés per unanimitat l'admissió del Bàsquet Girona com a soci i confirmés que l'equip català podrà disputar la Lliga Endesa 2022-23, Marc Gasol ultima la fórmula per esquivar un últim obstacle administratiu. Segons l'article 25 del reglament de competició, “serà incompatible la condició d’administrador o directiu d’un club amb l’exercici de qualsevol de les funcions previstes en aquest reglament que estiguin subjectes a inscripció en les competicions organitzades per l’ACB”. El campió de la NBA, per tant, no pot compatibilitzar el seu càrrec de president amb el de jugador.

El Bàsquet Girona i l’Uni Girona han posat en marxa aquests dies el seu projecte conjunt de bàsquet formatiu femení, una iniciativa que aspira a sumar les sinergies dels dos clubs que conviuen a Fontajau. El Bàsquet Girona Uni Laia Palau combinarà l’experiència i la metodologia de les dues entitats amb l'objectiu de convertir-se en una referència del planter.

El Girona va entrar a l'aeroport de Tenerife Sud de matinada. En aquell espai no hi havia lloc per al silenci, perquè, de fet, la festassa ja havia començat a la gespa d'un estadi que formarà part de l'imaginari col·lectiu com el camp en què l'equip de Míchel va fer les paus amb ell mateix. "Només nosaltres sabem com ho hem passat de malament tot aquest temps", se sentia. I és ben cert, perquè fins aquest diumenge les llàgrimes significaven tristesa. Però això ja s'ha acabat: la ciutat plora d'alegria per un 19 de juny insuperable.

Quan Marc Gasol va començar a liderar el projecte del Bàsquet Girona es va imaginar un ambiciós full de ruta que havia d’acabar amb l’equip a la Lliga Endesa, però l’estratègia dissenyada no tenia pressa i l’excampió de la NBA visualitzava l’objectiu a mitjà o llarg termini. Primer calia consolidar socialment el club i anar madurant la proposta esportiva fent passos endavant. La realitat ha superat les previsions més optimistes i el conjunt gironí jugarà la pròxima temporada a l’ACB. La victòria contra el Movistar Estudiantes va ser la gesta definitiva d’una temporada que ha anat de menys a més (60-66).

Puntual, Marc Gasol entrava cada migdia a La Cooperativa. Tant era si l'entrenament havia sortit millor o pitjor o si el partit del cap de setmana s'havia guanyat o perdut. Gasol era allà, amb la Rosa. S'interessaven l'un per l'altre. S'explicaven coses, petits secrets que quedaven entre ells, en aquella taula que l'avui propietari, president i jugador del Bàsquet Girona va fer seva passats els 20 anys. "Aquí m'han fet sentir especial, van aconseguir que em valorés a mi mateix", deia en una entrevista a l'ARA. Mai no ho ha oblidat.

Marc Gasol (Barcelona, 1985) no és un esportista com els altres i, per això, no està construint un club com els altres. El president i jugador del Bàsquet Girona rep l'ARA a Fontajau per parlar de la pilota taronja, però també de tot el que l'envolta. El seu relat encomana passió i desprèn honestedat en un món necessitat de projectes optimistes.

Fa tres anys i mig, quan era un dels millors jugadors del món, Marc Gasol es va convertir en voluntari d'Open Arms. El pivot va ser testimoni directe d'una situació extrema. Una patrullera va demanar per ràdio al Triades que es dirigís cap a una posició pròxima on hi havia una embarcació en perill. El vaixell mercant va localitzar una pastera de 10 metres on viatjaven 158 immigrants. Va estar esperant durant hores l’arribada de reforços, fins que van decidir marxar del lloc i abandonar els immigrants, però comunicant la posició de la barca als guardacostes libis. Quan finalment va arribar la patrullera, es va endur la majoria dels supervivents, però hi va deixar dues dones i un nen que es negaven a pujar-hi. Els guardacostes libis van marxar però abans van destruir la barca on els immigrants havien passat dos dies i dues nits i van deixar abandonades a la seva sort tres persones en alta mar.

Fontajau va viure un dia que serà explicat de generació en generació. El debut de Marc Gasol va animar el Bàsquet Girona, que va superar el Levitec Osca La Magia (89-47) i va trencar una ratxa negativa de set derrotes consecutives a la LEB Or. El pivot català, que té un anell de campió de la NBA i dues medalles d’or mundials, va sumar 19 punts, 16 rebots i 7 faltes rebudes en 21,38 minuts de joc. En total, 39 de valoració. La festa va ser completa a les graderies, on més de 3.000 aficionats van inundar d’il·lusió el pavelló.

Marc Gasol es tornarà a posar les vambes aquest divendres (19 h, Esport3) per disputar un partit oficial. El pivot català debutarà a la LEB Or amb el Bàsquet Girona, club del qual és el president. El rival serà el Levitec Osca La Magia, cuer de la competició. "Tindré un rol important d'ajuda als companys. M'adaptaré al partit i al que plantegi l'equip rival per actuar en conseqüència", diu el jugador,g de 36 anys. "El Marc té una trajectòria molt important i, consegüentment, el seu rol serà de lideratge, d'aglutinar el joc i d'ajudar els companys", reconeix Jordi Sargatal, entrenador de l'equip gironí.

L'autenticitat de Marc Gasol torna a Fontajau. El pivot, que l'any 2019 es va proclamar campió de la NBA amb els Toronto Raptors, ha decidit tornar a posar-se les vambes per reforçar el Bàsquet Girona, club del qual és president i fundador. El català seguirà les passes de Michael Jordan, que va fer una cosa semblant als Washington Wizards, i compaginarà la seva feina als despatxos i al parquet.

Marc Gasol torna a casa. El pivot català té decidit jugar al Bàsquet Girona, club del qual és president i fundador. El campió de la NBA, que té 36 anys, vol allargar la seva carrera i defensar la samarreta d'un equip per al qual ja va competir entre el 2006 i el 2008. El conjunt, que diumenge va perdre a la pròrroga a la pista de l'Acunsa Gipuzkoa, juga a la LEB Or, on acumula set derrotes consecutives.

Una de les dificultats històriques del Barça és la de difondre el seu relat de manera independent als resultats del seu equip del futbol. El club pot fer moltes coses bé, que si la pilota no entra entre els tres pals, el sentiment col·lectiu de l’entorn culer és d’abatiment. Les crisis esportives ho engoleixen tot, i és una llàstima perquè això impedeix ampliar l’atenció sobre moltes iniciatives que paguen la pena. A mi una de les que més m’agraden és l’Sports Tomorrow, una de les propostes més engrescadores dels últims temps.