I vam cridar com ho deuen fer els pecadors a l’infern. Estimulats per un Albert Vidal transfigurat en Dante, i després d’un aplaudiment sincer i entusiasta, els espectadors ens vam entregar a un exercici d’intel·ligència col·lectiva en un cant –modulat pel mestre– que acabava amb un crit alliberador i excitat que fins i tot el tombava a terra. Va ser un colofó fantàstic al viatge pels tres primers cants de l'Infern de Dante Alighieri, conduïts per un rapsode superb posseït per la paraula de l’escriptor toscà.

Fira Tàrrega, una de les cites d'arts escèniques més importants de Catalunya, arrenca aquest dijous i s'allargarà fins diumenge amb 54 espectacles i 10 companyies internacionals, a més de les 28 catalanes i 16 de la resta de l'Estat. La 45a edició de la fira tindrà prop d'un 60% de companyies que hi actuen per primera vegada i inclourà alguns canvis importants. D'entrada, la fira recupera l'espectacle inaugural i ho fa amb Interferència 03 de Marc Salicrú. En paral·lel, enguany l'activitat artística es concentrarà al centre de Tàrrega, de manera que espais com Cal Trepat i l'Escola Vedruna deixen de ser escenaris. De tota la programació d'aquesta edició, hem escollit 10 espectacles que no us podeu perdre.

L'art no es pot entendre sense el joc, sense l'esperit lúdic que motiva els creadors a experimentar amb unes regles i, per què no, a inventar-ne de noves. És la premissa que reivindica aquest any la FiraTàrrega, que del 5 al 8 de setembre portarà 51 propostes escèniques als carrers de la capital de l'Urgell. "No s'hi val venir a seure, demanem que el públic sigui actiu, que jugui i s'impliqui", diu la directora artística de la fira, Anna Giribet. Així doncs, en la programació tindran un paper destacat els espectacles que requereixen la participació del públic i les propostes de companyies locals que treballen a partir d'instal·lacions de joc, com Toc de Fusta i Tombs Creatius. Com és habitual, la fira busca un equilibri entre les produccions internacionals i la defensa dels creadors catalans, especialment de les comarques de Ponent. "Fer la fira a Tàrrega és un acte de resistència –explica la directora executiva, Núria Lloreta, en una entrevista a l'ARA–. No és fàcil acollir un acte massiu amb tant de públic i tants professionals en una ciutat petita. Però va néixer a Tàrrega i aquí la defensarem".

El públic sempre és important, però aquest any a Fira Tàrrega ho serà més que mai. La fira d'arts escèniques acollirà 14 propostes entre dijous i diumenge que, per arribar a bon port, necessitaran la participació activa dels espectadors. En aquests espectacles no s'hi valdrà asseure's i esperar a veure què passa: els assistents hauran de cantar, col·laborar amb l'escenografia, reivindicar-se a favor de la pau i, sobretot, caminar. El leitmotiv d'aquesta edició és precisament aquest: "Ens centrem en la passejada, aquesta pràctica col·lectiva i popular en què tothom es pot sentir reflectit. Té moltes connotacions que ens inspiren, des de la passejada que et connecta amb l'entorn natural fins a la que desperta la curiositat o et connecta amb persones desconegudes", explica la directora artística de Fira Tàrrega, Anna Giribet.

Ho hem tornat a fer. Finalment, després de la cancel·lació del 2020 i el fals carrer del 2021 (acotat i molt limitat), la capital de l’Urgell ha pogut celebrar una FiraTàrrega plenament “normal”. És a dir, amb multitud de propostes per a tots els gustos que han ocupat carrers, places i espais diversos d’una fira que és festival i mercat alhora, i que reivindica l’espai públic com un bé de primera necessitat. Tots aquells que pensen que a Tàrrega s’hi veuen xanques, malabars i espectacles de foc és que fa molts anys que no visiten la fira (o directament no hi han estat mai). Ja fa temps que FiraTàrrega reflecteix, com no podia ser d’una altra manera, les pulsions i els debats de la societat que es filtren a totes les manifestacions artístiques. La crisi climàtica, la salut mental, els conflictes bèl·lics, la maternitat o, fins i tot, el balconing que els britànics practiquen a Mallorca han sigut alguns dels eixos temàtics que s’han vist enguany.

La dramaturga i directora teatral Lali Álvarez, coneguda per espectacles compromesos com Ragazzo, té una relació molt forta i molt intensa amb Fira Tàrrega: quan era molt jove va fer-hi poesia al carrer dins l'off de la fira i aquest dijous presentarà durant la primera jornada de la nova edició El manifest inacabat de la Humanitat. Es tracta d'un treball (no li agrada dir-ne espectacle) en què vint joves de la localitat prendran la plaça Major de Tàrrega per "expressar els seus desitjos, les seves necessitats, les seves reivindicacions i propostes, les seves queixes...", afirma Lali Álvarez. El manifest inacabat de la Humanitat es remunta a una reflexió sobre els manifestos, el perill que es converteixin en pamflets i com portar-los a escena. Una altra vegada Álvarez ha trobat en Fira Tàrrega un còmplice per desenvolupar les seves idees: "Tàrrega és dels pocs llocs on hi ha convocatòries i pots presentar un projecte i et donen suport, encara que sigui limitat. Tots els projectes de creació impliquen una feinada durant molt temps i no te la paga ningú –explica–. Tàrrega és un lloc on investigar, per a mi és molt important. Les meves idees boges aparentment no tenen un mercat o un lloc, però aquí tens un lloc i sempre et diran «Endavant»".

Fira Tàrrega complirà al setembre 40 anys, però la gran mostra d'arts en viu de Catalunya no podrà celebrar l'aniversari com esperava. La crisi sanitària provocada pel coronavirus ha obligat la fira a repensar l'edició d'aquest any, que havia de tenir lloc del 10 al 13 de setembre. La nova fórmula de l'esdeveniment mantindrà enguany el programa de suport a les companyies i les jornades per a professionals de La Llotja, que seran virtuals, però no hi haurà exhibició d'espectacles. Per suplir l'absència de muntatges aquest any, Fira Tàrrega crearà un "circuit nòmada" d'obres que es representaran a diferents municipis la primavera del 2021.

La directora de FiraTàrrega, Anna Giribet, coneix la fira amb profunditat: fa nou anys que hi treballa i abans de succeir l’anterior director, Jordi Duran, va ser la seva mà dreta. Tot i així, el càrrec de directora ha significat un canvi cabdal en la seva feina durant la fira. Dissabte a primera hora del matí ja havia rebut una delegació irlandesa i una altra de balear en un esmorzar per a professionals, i ahir va començar el dia amb la delegació italiana. “La meva feina ha canviat al 100% -afirma Anna Giribet-. Abans estava amb el mòbil controlant si les companyies havien arribat -afegeix-, i estava pendent de les qüestions de producció i tècniques perquè tot estigués preparat per fer la funció. Ara la meva feina és pràcticament la comunicació, amb les companyies, els professionals i els mitjans. No sé quantes entrevistes he fet”.

Els artistes d’aquesta edició de FiraTàrrega treuen suc dels espais on treballen de maneres infinites, i les seves propostes van des de fer una crida social i política i apropiar-se dels llocs del dia a dia fins a deixar-se portar per la festa i la fantasia.

La nova directora artística de FiraTàrrega, Anna Giribet, es declara “deixeble total” del seu predecessor, Jordi Duran, amb qui va treballar abans de guanyar el concurs obert per rellevar-lo. Però Giribet també posa de relleu el fet que sigui una dona qui ara dirigeix la fira degana de les arts de carrer a Catalunya: “En el moment en què em decideixo presentar com a directora artística començo a fer política. En el moment en què guanyo el concurs començo a exercir aquest espai de decisió”, afirma. Així mateix, reivindica la doble perifèria que representen tant Tàrrega al país com les arts de carrer en el sector com un bastió des d’on lluitar contra la globalització amb “estratègies de resistència cultural”.

El carrer és un lloc vastament conegut per FiraTàrrega, que cada any hi instal·la la majoria de les seves propostes escèniques. En l'edició d'enguany, però, la fira estratègica subratlla encara més el paper de l'espai públic amb l'objectiu de reivindicar-lo. "Posarem en valor la necessitat històrica de l'espai públic com un lloc de trobada i de convivència", explica el director de FiraTàrrega, Jordi Duran, que admet que l'1-O ha influït directament en la línia d'enguany de la fira perquè "ha marcat una nova manera de veure i de viure el carrer".

Ningú -tampoc els artistes-és immune a l’actualitat. Els fets polítics dels últims mesos a Catalunya han impregnat l’atmosfera creativa de dramaturgs i coreògrafs. I, de retruc, el programa de suport a la creació de Fira Tàrrega d’enguany s’ha convertit en un aparador d’espectacles sobre la llibertat d’expressió, el poder de la violència i el paper de la ciutadania per expressar-se a l’espai públic. “Els carrers són l’única cosa que ens queda en aquesta democràcia”, afirma Diana Coca, una de les artistes residents que, des del maig fins al setembre, donarà forma a la seva participació en la fira. El seu projecte consistirà a envair l’espai públic per confrontar aquells que hi circulen sobre el poder i les exclusivitats. La companyia Silere també colonitzarà de forma imprevisible els carrers, però ho farà amb uns cubs gegants i llampants: “Alteraran el trànsit de vehicles i persones per reflexionar sobre com ens relacionem amb els límits externs”, explica Andrea Paz, membre de Silere. En una línia semblant, Les Impuxibles debutaran en les arts de carrer amb un muntatge sobre la llibertat d’expressió i la lluita de la paraula per aparèixer quan s’ha prohibit. La dramaturga Lali Álvarez, en canvi, prescindirà gairebé del tot del text per explorar la gestió de la por davant una amenaça violenta que és imminent. Així mateix, Mumusic Circus s’aproximarà a la llibertat des de l’alegria amb Flou Papagayo, que s’estrena demà a la Mostra d’Igualada.

La 34a edició de Fira Tàrrega de teatre al carrer abaixa el teló aquest diumenge amb un augment de localitats venudes i també d'usuaris de la zona d'acampada, xifres que fan pensar que es podrien haver superat els 150.000 visitants del certamen. Tot i que no hi ha dades oficials de l'organització, les comparatives amb el 9,3% més de localitats venudes o el creixement de 2.200 a 3.103 usuaris a l'espai d'acampada podrien extrapolar-se al nombre de visitants que des de divendres han omplert la capital de l'Urgell.

El dramaturg i director xilè Ignacio Achurra inaugurarà el 12 de setembre la 34a edició de FiraTàrrega 2014 amb l'espectacle 'La ira dels peixos'. Amb deu artistes i quatre músics, es tracta d'una peça de carrer amb música en directe que podran veure prop de 6.000 persones. Per primera vegada a la seva història, el certamen ha assumit la producció íntegra de l'espectacle, amb la voluntat de promoure nous projectes de creació.