L'energia fosca és un dels grans misteris de la física i, a la vegada, la responsable de l'expansió accelerada del nostre univers. Amb l'objectiu de treure'n l'entrellat i saber més d'aquest enigma, més de 900 científics d'arreu del món fa un any que treballen sota el paraigua Instrument Espectroscòpic d'Energia Fosca (Desi, en anglès), un projecte que ja comença a veure els primers fruits. Els investigadors, molts dels quals vinculats a cinc institucions de recerca catalanes, han cartografiat milers de galàxies i també nuclis galàctics extremadament brillants que tenen forats negres al centre, anomenats quàsars, i han mesurat l'expansió de l'univers al llarg d'11.000 milions d'anys amb una precisió sense precedents. Amb les dades que han recopilat han elaborat el mapa del cosmos en 3D més gran que s'ha construït mai i han avisat que podrien haver descobert un defecte important: si fins ara s'havia cregut que l'energia fosca era una força constant a l'univers, noves dades suggereixen que pot ser més canviant, fent-se més fort o més feble amb el pas del temps, invertint-se o fins i tot desapareixent.

James Cameron va sacsejar la indústria del cinema el 2009 amb Avatar, però no només per portar les imatges creades digitalment a un nou nivell de realisme.Això, de fet, ja ho havia fet el 1991 amb Terminator 2. Tampoc va ser per batre tots els rècords de taquilla existents –ha recaptat fins ara 2.583 milions d’euros–, una fita que ja havia aconseguit amb Titanic el 1997. Sí que va provocar un salt quàntic en la tecnologia 3D que va imbuir en el públic un desig voraç de veure imatges tridimensionals, almenys durant tres o quatre anys. Però la veritable revolució d’Avatar va ser demostrar que per fer esclatar la taquilla no calia tenir actors carismàtics ni una història que agradés especialment al públic. Avatar era, de fet, una pel·lícula gairebé sense marxandatge: no se’n van llicenciar joguines i ni tan sols va convertir en estrella el protagonista, Sam Worthington. Tampoc té una legió de fans, tret del reducte marginal d’entusiastes que apareixen en un episodi de la segona temporada de How to with John Wilson parlant entre ells en la llengua na’vi.

Fa deu anys, la tecnologia 3D ja va aterrar a Catalunya amb experiències com el mapping de Taüll, que mostra com es va anar pintant el fresc romànic dins la mateixa església romànica, o la reconstrucció de l’assentament ibèric d’Ullastret, que permet recórrer els carrers d’una ciutat de fa més de 2.200 anys. Es tractava sempre, segons explica l'Agència Catalana de Patrimoni, d’intervencions puntuals per resoldre necessitats concretes. No obstant això, l’abaratiment de la tecnologia ha fet que Patrimoni es llenci a l’escaneig de centenars de monuments i peces de col·leccions. Tot plegat estarà lliure de drets i, per tant, no només servirà perquè una capella o una pintura romànica es puguin veure del dret i del revés des de casa o en una aula, sinó perquè es puguin utilitzar com a escenari d'un videojoc o una pel·lícula d'animació o per a qualsevol activitat artística.

Ja estan actualitzades les visites virtuals 3D al centre històric de la Seu d'Urgell, així com a l'interior de la Catedral de Santa Maria d'Urgell i el claustre. Tal com ha donat a conèixer l'Ajuntament urgellenc, aquesta actualització ha permès augmentar la qualitat de les visites i alhora fer-les accessibles des de dispositius mòbils sense instal·lació de complements gràcies a la tecnologia WebGL, disponible en la majoria de navegadors d'Internet actuals.

La impressió en tres dimensions ja no és un joc ni tampoc un recurs sofisticat a l’abast d’una reduïda comunitat tecnològica. Tot i que a algú li pugui costar de creure, les impressores 3D formen part de cadenes de producció i de projectes de recerca que d’una manera o altra poden canviar la nostra percepció d’un futur que tenim a tocar. I hi ha una manera eficaç -i també divertida- de comprovar-ho: anar al CosmoCaixa i deixar-se sorprendre amb la seva nova exposició temporal, Print 3D. Reimprimint la realitat. Amb 40 peces, proposa una reflexió sobre les possibilitats d’aquesta tecnologia nascuda fa 30 anys i que s’està consolidant en la producció d’objectes essencials en la nostra vida.

Disseny i creació 3D amb Tinkercad

Ara fa uns dies vaig publicar una selecció de propostes #joemquedoacasa per apropar-nos al disseny 3D, tot potenciant la creativitat i la iniciativa personal dels més petits de la casa.

]]>

Coneix Tinkercad

Tinkercad és un entorn de treball en línia de la companyia Autodesk que permet el disseny i creació de projectes en 3D. Aquest entorn ofereix una corba d'aprenentatge molt ràpida, en poques sessions podrem dissenyar els nostres projectes personals.

]]>

A Catalunya, els nombrosos avantatges de digitalitzar el patrimoni s’aprofiten amb profunditat. S’han aconseguit nombroses fites, des del 3D pioner de la portalada de Ripoll, que es va fer a principis dels anys 90, fins a la reconstrucció virtual del poblat iber d’Ullastret i l’escaneig de l’absis de Sant Climent de Taüll per fer un mapping amb els murals conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

]]>

La velocitat dels vehicles en trajectes urbans –sobretot quan aquests són relativament a la vora d’un pas de vianants– és un dels grans problemes de les grans ciutats europees. Vila-real serà la primera ciutat de tota la Península a provar un nou projecte innovador i atractiu al seu casc urbà: els passos de vianants en 3D.

]]>

El tret de sortida per a la cursa del cine en 3D el va donar oficialment la pel·lícula Avatar ara fa deu anys, quan els seus productors van anunciar que l’oscaritzat director James Cameron estava rodant el primer llargmetratge d’animació pensat directament per ser vist amb aquesta tecnologia. No obstant això, Avatar -que va ser estrenada el 2009 amb un enorme èxit de crítica i públic i va aconseguir tres Oscars- és la punta de l’iceberg de les altes expectatives que la indústria de l’oci i la tecnologia tenien, ja que portaven més d’una dècada obstinades en el desenvolupament de la imatge animada en tres dimensions.

]]>

Sovint sentim parlar d'establir connexions, generar complicitats, teixir xarxa i crear una comunitat... Doncs sembla que ha arribat l'oportunitat de fer-ho! Comencem!!!

]]> Ha obert les portes a Barcelona la primera cafeteria d'Europa que permet imprimir objectes en 3D. El FabCafè, el tercer establiment del món d'aquestes característiques, està ubicat al número 11 del carrer Bailèn.

]]>

L'Ateneu de Fabricació Digital de Les Corts vol fomentar la creativitat, l'experimentació, la filosofia col·laborativa i la reflexió sobre els processos de fabricació digital. És per això que, en el marc del seu nou programa pedagògic, forma professors de primària i secundària en els àmbits de les impressores i escàners 3D, les talladores làser o les fresadores. Els professors, al seu torn, poden dur els alumnes a l'Ateneu per desenvolupar un projecte de fabricació digital i treballar la cooperació, o la resolució de problemes, entre altres competències.

]]>

Un equip de cirurgians de l'hospital universitari d'Utrech ha implantat per primer cop un crani artificial de plàstic creat a partir d'una impressora 3D fabricada per una empresa d'Austràlia.

]]>

Després de l'èxit d''Oz, un mundo mágico', que ha recaptat 150 milions de dòlars arreu del món en el seu primer cap de setmana, Disney ha donat llum verda al projecte d'una nova versió de 'La bella i la bèstia', el clàssic film d'animació, però ara amb intèrprets reals i en 3D. L'estudi està negociant amb Joe Ahearne –el guionista del darrer i encara inèdit film de Danny Boyle, 'Trance'– perquè sigui l'encarregat d'escriure el guió d'aquesta nova versió, que en principi es titularia 'The beast' i, en funció del currículum d'Ahearne, tot apunta cap a una versió més fosca i adulta del conte.

]]>

La visita als jaciments d'Atapuerca, declarats Patrimoni de la Humanitat, es completa des d'aquest dilluns amb un audiovisual en tres dimensiones que ajuda a comprendre la vida dels homínids que van viure a les muntanyes de Burgos en diferents etapes de l'evolució humana.

]]>

L’Editorial Efadós presenta la col·lecció 3D amb dos títols inèdits: Barcelona, història en relleu –de Lluís Permanyer i Jordi Baron– i Costa Brava, història en relleu, de M. Àngels Suquet, Marc Auladell i Josep Auladell. L’exclusivitat de la col·lecció 3D rau en la tècnica emprada, l’anàglif a partir d’una imatge estereoscòpica, i en el recull de les imatges, datades entre el final del segle XIX i el primer terç del segle XX, que mostren escenaris tan inèdits com les muralles arran de mar, edificis destruïts durant la Setmana Tràgica a Barcelona, pobles i viles de regust mariner a la Costa Brava..., una suma de mirades tridimensionals.

]]>