La tradicional cerimònia de lliurament dels Premis Altaveu inaugurarà una nova edició del Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, la 36a. La gala se celebrarà el vespre del 10 de setembre a Can Massallera, i els concerts i les diferents activitats s'escamparan de l'11 al 14 pel teatre Cal Ninyo, la plaça de l'Ajuntament, els jardins de l'Ateneu, la rambla Rafael Casanova i els cinemes Can Castellet. "La programació posa l'èmfasi en la música que té veu pròpia, perquè la veu pròpia és un motor de transformació social", diu Víctor Partido, programador artístic del festival. Efectivament, la singularitat, la veu pròpia, és el tret característic d'artistes i grups que actuen a l'Altaveu com Pau Vallvé, Remei de Ca la Fresca, Roserona i Derby Motoreta’s Burrito Kachimba.

"Quin és el millor record que tens relacionat amb la música, i quin record t'agradaria oblidar?". Aquesta pregunta doble s'ha repetit en la majoria de les entrevistes amb músics (i gent vinculada amb la música) que s'han publicat a l'ARA sobretot en l'últim any i mig. Les respostes a vegades tenen a veure amb vivències professionals, però també n'hi ha que remenen records molt íntims i familiars. En aquest primer recull hi apleguem una selecció de les respostes sobre els millors records. En parlen Roger Mas, Julieta, The Tyets, Maria Hein, Raquel García-Tomás, Pau Vallvé, Mazoni...

Quan va acabar la gira de l'àlbum :) (2022) omplint la sala Razzmatazz, Pau Vallvé (Barcelona, 1981) volia tenir "un any tranquil i sense estrès" per gaudir com cal "el procés de fer el disc nou". Aquest cop, no el faria tot sol assetjat per dubtes i inseguretats, sinó compartint reptes i alegria amb músics com Jordi Casadesús i Jordi Torrents Turre (el 66,6% de La Iaia). El resultat és Agorafília (2024), un disc que es publica tres mesos i mig després del memorable concert al Teatre Grec. I tot i el canvi d'estratègia, hi preval l'estil Pau Vallvé, aquell paio despentinat que va aprendre a fer cançons també quan estava content.

Som al final del concert. Pau Vallvé recorda que va demanar a Instagram que la gent votés quines cançons volia que toqués al Teatre Grec de Barcelona. La guanyadora va ser Ciutadella, una cançó que el músic barceloní va prometre que només cantaria a Menorca. Tanmateix, ha trobat "un buit legal" i diu que la tocarà, però que no la cantarà. Insta el públic a buscar-ne la lletra amb el mòbil... i mentre ell toca la guitarra elèctrica, el públic la canta de cap a peus. Va ser un dels moments màgics d'una nit molt especial que havia començat gairebé dues hores abans quan Vallvé va aparèixer interpretant Life vest under your seat en una posada en escena que volia replicar un pis-estudi d'enregistrament amb sofà, catifes, plantes, calaixeres, teclats de tota mena, ordinadors, guitarres, un baix i fins i tot una bateria. Només hi faltava un lavabo, un microones i una cafetera.

Pau Vallvé (Barcelona, 1981) va deixant enrere "l’èpica i el drama". I tot i mantenir l'esperit indie, reforça un canvi d'actitud farcint el pop d'autor amb ritmes brasilers com la samba. Així respira el disc titulat : ), que acaba de publicar i que presentarà en concert el 19 de novembre a l'Auditori de Girona, el 24 i el 25 de novembre a l'Aliança del Poblenou, el 2 de desembre a l'Atlàntida de Vic i el 16 de desembre al Teatre Metropol de Tarragona. A les noves cançons, les tribulacions sentimentals del passat donen pas a un retrat d'inquietuds generacionals en què preval l'actitud propositiva. "I si parem de criticar, d'envejar i de rondinar, que comença a fer-se molt pesat?", demana a En positiu millor.

Pau Vallvé + El Petit de Cal Eril

Festival de Porta Ferrada. 15 d'agost del 2021

Tot i ser de generacions semblants i que normalment se’ls sol posar en el mateix sac de la música indie en català, era la segona vegada que coincidien sobre l’escenari. El Petit de Cal Eril i Pau Vallvé van signar un estimulant concert doble al Festival de Porta Ferrada, que l’organització va reubicar al Teatre Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Van ser dues hores d’íntima intensitat, que, tot i no descobrir res nou sobre dues propostes amb una llarga trajectòria, constataven una vegada més que estem davant de dues de les propostes d’autoria més interessants de l’escena actual.

]]>

El disc La vida és ara segueix proporcionant bones notícies. A més de ser un dels millors treballs de Pau Vallvé, ha donat peu a un "film musical". És a dir, a un curtmetratge de dotze minuts dirigit per Loida Garcia i protagonitzat per l'actriu Anna Alarcón, tot plegat a partir de quatre cançons de l'àlbum (La vida és ara, Èpoques glorioses, Copiar/Pegar i Tothom vol ser feliç) que fan de banda sonora i de fil conductor de la història.

]]>

Diu Pau Vallvé (Barcelona, 1981) que ja no ha de cantar des de l'ull de l'huracà i que s'ha tret de sobre els tics del melodrama indie. Alliberat, doncs, dels espectres del passat, defensa La vida és ara (2020) com "un disc de canvi d'etapa", com ho va ser Pel dies bons (2014). "Dels altres també n'estic molt content, però aquests dos tinc la sensació que són dos discos que quedaran subratllats. Són discos de deixar coses i tornar a començar", diu Vallvé, que aquest dissabte actua al Mercat de Música Viva de Vic.

]]>

"Ja prou, deixem criticar-nos. / És l'esport nacional / i en som tots ultres professionals", canta Pau Vallvé a Mai més vull estar enfadat. És una de les cançons de La vida és ara, el disc que el músic barceloní publicarà el 18 de setembre, un any i nou mesos després de Life vest under your seat.

]]>

Amb l’eclecticisme com a bandera, Banyoles viurà entre el 27 i el 30 de juny una nova edició del seu festival de la veu, l'(A)phònica, que encara el setzè estiu consecutiu consolidat com un dels punts vermells musicals més arrelats al territori del país. Com és habitual, el cartell és ric i variat, i aquest 2019 l’encapçala el concert del cantant lisboeta Salvador Sobral, guanyador del Festival Eurovisió fa dos anys i que farà la seva primera actuació a les comarques gironines.

]]>

REW

<<

Què fèieu vosaltres amb tres anys? Pau Vallvé ja tocava la bateria. “Encara no parlava i em comunicava amb els meus pares mitjançant ritmes”, recorda. Tot i que no s’ha fet un músic popular pels seus dots amb les baquetes, era obvi que el Pau venia de fàbrica amb un talent innat per això de les cançons. A casa seva, família de mestres, s’hi escoltava sobretot els Beatles, però ben aviat va revelar-se musicalment, primer amb el Dangerous de Michael Jackson, després amb Iron Maiden (“El meu primer grup va ser de heavy metal, fent de bateria, amb 10anys”, explica) i finalment amb Primus.

]]>

La setena edició del CurtCircuit, el cicle creat per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc), començarà el 15 de febrer a La [2] de l'Apolo amb una novetat prou significativa: la incorporació del rock a la paleta estilística de la programació. "Comencem amb rock, que era una assignatura pendent", admet Carmen Zapata, directora artística del CurtCircuit i gerent de l'Asacc. I el rock el representen per exemple la banda barcelonina '77, que inaugurarà el cicle el 15 de febrer a La [2], en el que serà el concert de presentació a Barcelona del disc 'Bright gloom' (2018), publicat pel segell de 'hard rock' i 'metal' Century Media. D'acord amb la filosofia del CurtCircuit, els '77 faran de padrins dels barcelonins The Mothercrow, amb qui compartiran l'actuació.

]]>

Sit Back és la proposta que ha presentat L'Auditori aquest matí com a part de la programació de músiques modernes. Un cicle pensat com a experiència en la qual l'espectador "seu, escolta i es relaxa", com han explicat des de l'organització. La primera edició s'inicia el 13 d'octubre amb GoGo Penguin, i s'estén fins al 14 d'abril amb l'actuació d'Odina.

]]>

Aquest dissabte Fleet Foxes eren els grans caps de cartell del Vida, festival pel qual han passat 32.000 persones durant el cap de setmana, segons dades de l'organització. Orfebres del folk, mestres de les harmonies vocals barroques i amics de perdre's pel bosc dels arranjaments frondosos en comptes de buscar dreceres, els de Seattle eren una aposta arriscada perquè presentaven 'Crack-up' (2017), el seu disc més ambiciós, complex i experimental.

]]>

Cantautor indie d’actitud hardcore, Pau Vallvé consolida el camí de l’autogestió amb el disc Abisme cavall hivern primavera i tornar, que està presentant en una gira que el durà a festivals com el Vida i el Cruïlla.

]]> A Pau Vallvé li dura la inspiració. Al seu nou disc, li arriba per omplir quatre cares de solcs amples o prims, afegir a les seves habituals destreses musicals els sons desinhibits de trombons i trompetes, i entregar la seva veu boirosa a infinitat d’estats d’ànim. A partir d’un títol dilatat i grandiloqüent, l’artista busca raons de ser a través d’un cançoner que representa en ordre cronològic 22 episodis de vida. Amb alè introspectiu o perspectives sobre el món, Vallvé resol el seu periple estacional amb lletres sempre properes, i la tecla melòdica més encertada per a cada discurs. Aquí hi ha temps per a tants canvis d’humor que passem dels balls juganers d’Avui l’únic que vull als calfreds emocionals de Que vingui l’hivern, o les crescudes èpiques de O només sóc jo? i Tu no ho saps; i això no impedeix que també desfilin somriures amb el regust beatle de Nem fent i endavant o l’exaltació feliç a El millor de marxar és tornar. Potser l’aventura es fa llarga, potser és un disc excessiu; però fins i tot el més despistat podrà adonar-se que Vallvé sap fer com ningú grandiositat de l'intimisme.

]]>

Després de dos anys i més de 90 concerts arreu del territori -amb gira europea inclosa-, el polifacètic i inquiet Pau Vallvé torna amb nou disc, 'Abisme, cavall, hivern, primavera i tornar', un doble elapé amb 22 cançons que veurà la llum el 20 de gener i en què el músic ha apostat, de nou, per l'autoedició i l'autogestió, i ha obtingut, així, un control total i absolut de la seva obra. Serà el quart disc del barceloní amb el seu nom, tot i que també és conegut per haver participat en infinitat de projectes al voltant de l'escena independent catalana, com U_mä o Estanislau Verdet. Des del 1997 trobem el seu nom als títols de crèdit de més de 20 discos amb bandes i solistes diversos.

]]> Entre gener i març, Mataró acollirà el cicle de Músiques Tranquil·les, amb Sílvia Pérez Cruz, Joan Dausà, Pau Vallvé i Miquel Abras. Arribat a la desena edició, el cicle ofereix una àmplia programació on destaca una forta presència de grups emergents. La Sala Clap, el Teatre Monumental, El Públic, l'Arcàdia Centre Cultural i l'Espai Culinari del Cafè del Mar seran els cinc espais que oferiran un total de 19 concerts.

]]>

El Barcelona Acció Musical (BAM) i Mercè Música han revelat aquest dimarts un avançament dels grups i artistes que formaran part de la programació d'enguany amb concerts que tindran lloc a diferents espais de Barcelona des del 20 fins el 23 de setembre. De fet, actuaran tant al BAM, que se celebra la seva edició 21, com a la Mercè Música grups com Peret, Los Manolos, Sanjosex&Chicuelo, Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, Sohn o Pau Vallvé. Al setembre es donaran a conèixer més noms de la programació.

]]>