Superat l'equador del mandat, poques coses passen a l'Ajuntament de Barcelona que no tinguin també un cert component preelectoral. Falta més d'un any i mig per als comicis, però els partits ja afinen la maquinària amb un ull posat a les urnes. Més encara si, com aquest dimecres, es desperten amb una enquesta sobre la taula. El sondeig fet públic per El Periódico ha planat sobre el seguici d'autoritats amb motiu de la Mercè, una patrona de Barcelona que, si tingués dret a sufragi el 2027, com molts dels seus conciutadans probablement encara no sabria què votar.

Dos treballadors d'un restaurant de la terminal T1 de l'aeroport del Prat estan fumant una cigarreta en un dels accessos. La primera pregunta és si ells veuen robatoris en el seu dia a dia a la feina. El sí és rotund. "Cada dia". I un d'ells eleva l'aposta mentre esclafa la cigarreta contra el terra amb el peu: "Ves a la Plaça, seu una estona per allà i segur que en veuràs algun". La Plaça és la zona d'arribades de l'aeroport. Allà on els xòfers esperen amb un cartellet a les mans. Allà on els medallistes olímpics són rebuts entre aplaudiments. Hi ha una terrassa just al centre, i el treballador diu que sobretot cal fixar-se en els "tubs". Són dues passarel·les mecàniques que baixen a la zona de taxis. Estan molt freqüentades i explica que, quan s'hi acumula una gentada important, els lladres hi entren, toquen el botó d'emergència perquè la passarel·la s'aturi i, aprofitant la proximitat i l'aglomeració, fiquen les mans en butxaques i motxilles.

Ara que el català pateix a tot arreu, l’únic lloc on la llengua es mira al mirall i es troba guapa és a la ràdio, un univers tan diferent de la resta de l’espai comunicatiu nostrat que, dels dos milions cinquanta mil persones que escolten la ràdio cada dia a Catalunya, un milió sis-centes mil ho fan en català, proporcions absolutament impensables per a la televisió, el cinema o qualsevol cosa vagament digital. Conscients d’allò d’un gran poder i una gran responsabilitat, els professionals de la ràdio catalana es prenen la seva feina amb una seriositat extemporània.

El desig de validació no és mai un bon conseller, però si a sobre l’has d’anar a buscar a fora, tot anirà malament. A Catalunya ho podem entendre molt bé aquests dies en què els intel·lectuals més destacats a qui l’independentisme es va afanyar a regalar tertúlies i columnes pel fet de ser espanyols que donaven suport a la causa catalana, ara van a ritme de quatre tuits pro Putin per hora. O sigui que no podem culpar la bona gent del Círculo Ecuestre d’haver convidat l’escriptora, guionista i directora francesa Laurence Debray a presentar Mi rey caído, el tipus de biografia de Joan Carles I que cal esperar d’algú que s’autodefineix com a “admiradora del rei”. Són dues variants del conegut efecte excusatio non petita, accusatio manifesta, que ens recorda que com més lloances es demanen, més vacil·lació es vol amagar. A jutjar pel nivell d’idolatria exhibida al carrer Tusset, la inseguretat dels defensors de la Corona espanyola deu ser monumental.

Karla Cornejo Villavicencio

'Els americans indocumentats'

Edicions Saldonar. Traducció d'Octavi Gil Pujol. 216 pàgines.

]]>

Entre les funestes conseqüències provocades pel covid en el sector de la música en directe, una de les més sagnants ha estat la cancel·lació de gires que eren, presumptament o amb seguretat, comiats. Per exemple, les d'Elton John i Paul McCartney, que són dos adeus que no fa pinta que s'hagin de recuperar. Salvant les distàncies, tot i que si comparéssim les audiències multitudinàries que tenen a Barcelona no ho serien tant, alguna cosa semblant va significar la supressió definitiva de l'últim espectacle d'Extremoduro a la ciutat. La banda de Plasencia, enfadada amb la promotora d'aquell tour, ha explicat que reprendran els concerts previstos en algun moment, però els seguidors de Robe Iniesta van tenir dissabte un premi que compensa els mesos d'imaginar que potser no els veurien una última vegada: assistir al final de la ronda estatal de presentació de Mayéutica, nou treball en solitari del veterà músic extremeny.

]]>

Nathy Peluso

Festival Jardins de Pedralbes. 30 de juny del 2021

Amb la col·lecció de concerts amb localitats esgotades que col·lecciona, sembla clar que és la cantant del moment. I no només pel ritme d'entrades despatxades, també per l'excitació de la marabunta que la segueix. En el primer dels tres recitals que Nathy Peluso farà força seguits al país (dues dates a Pedralbes i divendres al Vida Festival de Vilanova i la Geltrú), el públic semblava buscar en ella un alliberador. La generació que tot just ha acabat els exàmens i fa cua per trobar torn per vacunar-se poblava una mar de cadires, a crits i sorollosos cops de peu a terra. Normal, era el seu moment després de mesos d'opressió física i mental. La sortida en tromba de Peluso a l'escenari confirmava que és la líder que necessitaven. L'enèrgica cantant argentina no destaca entre tot el ramat urban perquè sí: el discurs, l'estètica i la concepció d'espectacle està un punt per sobre de la resta.

]]>

És clar que suïcidar-se no és fàcil. No ho és en cap cas, però sobretot quan s’està físicament o mentalment incapacitat. Només una de les víctimes d’en Joan Vila va dir en veu alta que la seva vida ja no tenia sentit, però ni ell ni els altres no van demanar explícitament que se’ls “ajudés” a morir. Però, i si ho haguessin dit? Què hauria passat? El personal de la residència els hauria animat a prendre part en activitats de grup, o senzillament els hauria fet canviar de tema. Els metges els haurien receptat sedants o antidepressius. La família hauria dit: “No digui disbarats, iaia”. A prop dels noranta anys, una persona que no pot ni fregar-se el cul sola, que el cap li va lent, que li fan mal totes les articulacions i que no es pot moure sense ajuda, ¿té realment opcions de morir per voluntat pròpia? Quina mandra viure, però... quina mandra, matar-se! Anem més enllà: ¿Podria ser que una d’aquestes persones velles i incapacitades desitgés, secretament, que algú -un àngel de la mort- prengués la decisió en nom seu, sense necessitat ni de demanar-ho, de justificar-se amb si mateix i amb els familiars, de donar explicacions fatigoses que no porten enlloc? La resposta és que sí, n’estic convençut; però no voldria que això servís com un atenuant per a en Joan Vila, que va demostrar a bastament que tenia altres motivacions.

]]>

Luis de Guindos és ministre d’Economia des de 2011. Cinc anys després, parla del deute com un fenomen aliè a la seva tasca. En uns dies en què Brussel·les ha amonestat Espanya per l’incompliments del dèficit mentre Rajoy anuncia rebaixes d’impostos, De Guindos xiula i comenta la qüestió com si fos un simple opinador.

]]>

Que Artur Mas diu 'Queterunya' en lloc de 'Catalunya' és de domini públic. Ens hi vam començar a fixar gràcies a 'Polònia' i ara no hi ha manera de prescindir de la seva addictiva fonètica. No sé per què però al llarg de la seva intervenció a la clausura de la convenció nacional de CDC m’hi fixo especialment i les síl·labes sonen clares i diàfanes. L’últim cop que vaig veure el president al Palau de Congressos de Barcelona va ser per la famosa conferència d’Oriol Junqueras. Era aquella època en què s’havia posat de moda parlar de 'Queterunya' a través de conferències. Ara tots dos s’han posat d’acord per concórrer plegats el 27-S en una llista unitària. El tema surt diverses vegades al llarg de les intervencions dels ponents però es detecta especial interès a no ser monotemàtics i a parlar molt de l’eix social, el que tantes vegades s’ha dit que Convergència havia deixat de banda. Ho fan els representants de les sectorials del partit i també Neus Munté, encarregats de desglossar els beneficis de la independència per a la millora social del país.

]]>

Macià Alavedra arriba amb bastó. Li pesen els anys però conserva la presència imponent d’aquelles figures que destil·len poder encara que ja no l’exerceixin. Ja cap al final de la seva intervenció revelarà que no sent cap plaer de ser allà i que des de la seva estada a la presó, l’any 2009, ho ha passat malament: "Vostès em veuen aquí i es pensen que estic bé. Però estic fatal". Després Lluís Prenafeta ens explicarà que viu de la seva pensió, que tant ell com Alavedra són "dos cadàvers polítics i quasi també físics" i que no té ni cinc cèntims a l’estranger. Em recorden la intervenció de Marta Ferrussola en aquesta mateixa comissió d’investigació, quan va revelar que els seus fills no en tenen ni cinc i que la passió del seu primogènit pels cotxes de luxe se cenyia a un vell Ferrari desballestat que va restaurar.

]]>

El periodista Javier Espinosa relata aquest diumenge al diari 'El Mundo' els seus 194 dies de captiveri en poder de l'Estat Islàmic (IS), a Síria, un any després del seu alliberament i afirma que als seus captors els movia un sentiment d'"odi malaltís" contra Occident. "Ho notes? […] Està fred, oi? Imagines el dolor que et produiria si t'ho clavés? El primer cop et tallaria les venes. La sang es barrejaria amb la saliva […]", són algunes de les frases que un dels segrestadors, John 'el Beatle', li deia a Espinosa mentre li fregava el coll amb un sabre.

]]>

Primera sessió de control al govern després de l’acord CiU-ERC de la setmana passada. Elevada expectiva de sidral, de confrontació, de brega. Pocs minuts abans d’arrencar el ple, Maurici Lucena es refà ostentosament el nus de la corbata. Deu ser que el PSC porta connectat el perfil guerriller de l’oposició de facto i tenen ganes d’estar impecables. Tenen diversos fronts oberts, això està clar. Miquel Iceta i Alícia Sánchez-Camacho estan molt aprop l’un de l’altre, només els separa el passadís central de l’hemicicle. I veig que xerren diverses vegades durant el ple, fins i tot s’intercanvien alguna fotocòpia. Sé que tenen una relació personal excel·lent i, vés saber, qui sap si conversen sobre la proposta d’aliances que la líder popular va llançar la setmana passada als socialistes. Iceta la va descartar ràpidament però per parlar no es perd res, oi?

]]>

"Ets polític?", m’ho pregunta el taxista quan li demano que m’apropi al Parlament. Quan li responc negativament m’explica que ja fa temps que va deixar de creure en el sistema i que és un escàndol que hi hagi ciutadans submergits en la pobresa energètica: “En aquesta vida hi estem de pas”, conclou. Fonda reflexió a les nou del matí de camí a la sessió de control al govern i al ple de presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2015.

]]>

A la cua, molta gent que porta l'ARA, però també una noia amb el 'Cuore', que potser el regala algun diari. "Que passi aquesta dona, que passi", fa un senyor. Perquè la dona en qüestió duu un cotxet amb un bebè. Una voluntària –em diu que es diu Lurdes Queralt i que és cunyada d'en Sergi Pàmies– cronometra amb el mòbil quant es triga des del final de la cua fins a l'urna. "Ho faig per poder informar les persones que em pregunten quanta estona s'hi estaran", em diu. I afegeix: "Triguen uns vint minuts". Al costat del cor hi duu un paper blanc on hi diu "voluntari". Està fet a mà, amb retolador negre (lletra vigorosa), i se l'ha enganxat amb cel·lo.

]]>

Cap dels dos equips catalans que van jugar de forma avançada aquest dissabte es va poder ficar a la butxaca el botí del triomf. Va aconseguir més premi el Badalona tractant-se d'una visita a domicili i el fet de puntuar contra el sorprenent Huracán València (0-0), club que fins ara havia fet ple de triomfs en l'inici de la temporada. A terres gironines, el Llagostera va tenir menys fortuna i no va poder repetir l'èxit de la Copa del Rei davant l'Olímpic de Xàtiva en el segon duel entre catalans i valencians en quatre dies. En aquesta ocasió, la moneda va caure per la creu (0-2). Els quatre catalans restants completaran avui diumenge la tercera jornada al grup III de Segona B.

]]>

L'actual líder del grup III de la Segona Divisió B, el Badalona, ha rebut el vigent campió de la categoria, el Sant Andreu, en un partit en què ha regnat un joc molt equilibrat. En el duel de la jornada, ambdós equips han sortit molt ben posicionats. La defensa quadribarrada no ha permès que el Badalona materialitzés les ocasions que ha tingut. La més clara de l'equip de Manolo Márquez s'ha escapat a la primera part, quan David Prats ha rebut una pilota de Ferrón a la frontal i el xut del davanter ha sortit desviat.

]]> p { margin-bottom: 0.21cm; }

]]>