Almenys una persona ha mort i una altra ha quedat en estat crític per cremades arran de l'explosió d'un tanc amb una substància molt inflamable al port de Barcelona. La deflagració s'ha produït aquest dimarts poc després de les deu del matí al moll de l'Energia, a les instal·lacions de l'empresa especialitzada en l'emmagatzematge de productes químics i biocombustibles Tepsa. Segons han confirmat fonts de Protecció Civil a l'ARA, tant la víctima mortal de 41 anys com el ferit són dos treballadors que feien tasques de manteniment i participaven en la soldadura d'un tanc d'acetat de metil, un líquid combustible.

El Port de Barcelona podrà sancionar els vaixells que contaminin. El consell d'administració del Port ha avalat aquest dimecres la nova ordenança per reduir l'impacte ambiental dels vaixells que atraquen a les seves instal·lacions. La normativa persegueix un control més eficient dels vessaments a l'aigua i de les emissions a l'atmosfera de fums negres, i segons el president del Port, Lluís Salvadó, és "molt més exigent que la normativa ambiental vigent" i situa Barcelona "a l'avantguarda dels ports mundials".

L'Ajuntament de Barcelona ja negocia amb el Port un acord per limitar el nombre de creueristes que arriben a la ciutat. Ho ha confirmat l'alcalde, Jaume Collboni, durant una roda de premsa aquest divendres en què ha defensat que cal actualitzar el conveni signat el 2018 perquè no n'hi ha prou amb allunyar les terminals de la ciutat sinó que cal "limitar l'arribada de creuers". Especialment, ha dit, la d'aquells que només fan escala a la ciutat i no la tenen com a port base.

Espanya deportarà en avió 65 dels 69 ciutadans bolivians que no van poder desembarcar al port de Barcelona des d'un creuer d'MSC el 2 d'abril per no tenir un visat vàlid, segons han confirmat a l'ARA fonts de la delegació del govern espanyol. Només una família, tres germans –dos menors d'edat i una major– i la filla d'aquesta última, podran quedar-se, ja que els pares resideixen a Girona i un d'ells té nacionalitat espanyola. Està previst que la resta de passatgers del creuer que van ser retinguts per no tenir la documentació en regla siguin deportats aquest dijous en un vol pagat per la companya MSC Cruceros a Bolívia.

Dimarts, a les dues de la matinada, va sonar el mòbil de James French. Un company que també és camioner li trucava per avisar-lo que evités passar pel pont Francis Scott Key. "Només sabia que passava alguna cosa i em deia que no hi anés. Tota l'estona em deia que el pont ja no hi era", explica el James a l'ARA. Quan va agafar la trucada, tot just acabava el torn de feina. Després de penjar, va començar a veure els vídeos amb les imatges del pont ensorrant-se per l'impacte d'un vaixell. "Només puc estar agraït d'estar bé i trist pels afectats. Encara no m'ho crec. Vaig passar pel pont 30 minuts abans que s'ensorrés".

El Port de Barcelona ha anunciat avui la creació d'un nou hub que pretén allotjar empreses i centres d'innovació. El Blue Tech Port s'instal·larà al moll de Sant Bertran i s'hi allotjarà l'Institut de Logística de Barcelona, que actualment és de manera provisional al World Trade Center. El president de la infraestructura, Damià Calvet, ha assegurat que no hi ha cap termini establert, però que s'intentarà que una part de les instal·lacions estiguin disponibles per a la Copa Amèrica del 2024. Tot i que ha indicat que encara treballen en el "projecte bàsic", Calvet ha assenyalat que es preveu una inversió d'entre sis i set milions d'euros.

Canviar de perspectiva i de paisatge, i aprofitar per renovar l'energia sense sortir de la ciutat. Tot això és possible gràcies a diverses companyies que ofereixen gaudir del mar en una embarcació amb música, menjar i beguda. Sigui una sortida privada o compartida, l’aforament limitat i l’aire lliure converteixen aquestes opcions en una bona manera de passar una estona especial a prop de casa en temps de covid.

La Barcelona turística o la Barcelona de la innovació i la recerca. Cap on vol avançar preferentment la ciutat? El covid ens ha acabat d'obrir els ulls sobre la necessitat de repensar el futur de la capital. Ja feia temps que el model turístic estava en crisi i havia portat al límit l'òptima convivència i la qualitat de vida, expulsant veïns i fent el dia a dia angoixant en molts barris per l'excés de visitants. Ara, al desaparèixer els turistes de cop i durant més d'un any, s'ha produït un col·lapse econòmic que ens ha posat davant l'evidència del perill de fiar-ho quasi tot al mannà turístic en detriment de la indústria i altres sectors. No es poden posar tots els ous en un mateix cistell. Una Barcelona només de serveis de poc valor afegit no és una aposta guanyadora. Sí que ho és, en canvi, recuperar l'esperit industrial des d'una voluntat innovadora, que inclogui recerca en noves tecnologies i en sostenibilitat.

Un incendi ja controlat al port esportiu Marina de Palamós ha deixat un ferit en estat crític i un altre de greu per cremades. El foc també ha afectat tres embarcacions d'entre 8 i 12 metres d'eslora, segons els Bombers. Les dues persones han sigut traslladades a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, ha informat el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). El ferit crític se l'ha evacuat amb un helicòpter medicalitzat i el greu en una ambulància.

El port de Barcelona preveia augmentar un 10% el trànsit de vaixells fins al 2025, segons un estudi fet abans que esclatés la crisi del coronavirus però publicat aquest dilluns. Això implicaria un augment de les partícules contaminants d'entre el 10% i el 20%. L'estudi, publicat després que al gener la plataforma Contaminació Barcelona presentés una demanda formal basada en la llei de transparència, resulta "obsolet", segons expliquen fonts del port, ja que no preveu els efectes de la pandèmia, tant pel que fa a les mesures sanitàries com a les conseqüències econòmiques. Però mostra que el port preveia incrementar la seva activitat i les seves emissions malgrat l'emergència climàtica i l'aposta de l'Ajuntament, que forma part del consorci que gestiona el port, per la sostenibilitat.

Barcelona es prepara per enderrocar l'antic cinema Imax, que va deixar de funcionar l'estiu del 2014 i que, des de llavors, no ha acollit cap nova activitat. És un edifici buit. El consell d'administració del Port ha aprovat extingir la concessió de l'espai, al Port Vell, a Teatro Imax Barcelona SA, i deixa clar que la seva intenció és enderrocar l'antiga sala i redefinir-ne els usos.

Barcelona vol estrènyer el cercle a la contaminació que surt del port de Barcelona i l'aeroport del Prat. El govern d'Ada Colau ha instat la Generalitat a accelerar la creació d'un impost que gravi els grans vaixells contaminants, tal com preveu la llei de canvi climàtic vigent a Catalunya, i també ha exigit a l'Estat que es revisi i refaci l'informe ambiental del pla director de l'aeroport del Prat que preveu, entre altres coses, la futura ampliació d'aquestes instal·lacions.

La patronal catalana Foment del Treball reclama una gestió de quilòmetre zero de les principals infraestructures de Catalunya, és a dir, que Rodalies, l'aeroport del Prat i els ports de Barcelona i Tarragona siguin gestionats de manera individualitzada i des de Catalunya. Així ho han demanat aquest dimecres el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, i el vicepresident de la patronal i president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya, Joaquim Llansó.

Semblava que la pugna estava resolta. A principis de l'any passat, empreses i estibadors del port de Barcelona arribaven a un acord que establia un conveni col·lectiu i, per defecte, assegurava el manteniment de tots els llocs de treball. Ara, però, la problemàtica aflora. La Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) ha elevat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea una qüestió prejudicial per plantejar si certs punts del conveni signat s'ajusten a la normativa comunitària.

Tot un seguit de col·lectius de la Barceloneta, de Ciutat Vella i de la ciutat en general s'han agrupat en la Plataforma per un Port Ciutadà. En un manifest, les portaveus de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Barceloneta Diu Prou i l'Associació de Veïns de l'Òstia han explicat que l'objectiu d'aquesta nova organització és denunciar "l'atac" que suposa la creació del museu Hermitage contra l'interès públic, desmuntar les "mentides" del seu entorn i reclamar usos veïnals per a l'espai on es vol instal·lar el museu.

Quan Barcelona va mirar al mar, al segle XIII, va deixar enrere el seu passat com a ciutat episcopal i comtal per convertir-se en una gran capital del Mediterrani. A la ciutat desembarcaven comerciants de tot arreu: de Grècia, Pisa, Gènova, Alexandria d’Egipte, la terra d’Israel, l’Àfrica... La ciutat va créixer ràpidament amb noves classes socials, nous oficis, una nova elit. Era cosmopolita: hi havia mercaders d’arreu, població arribada des de l’interior, mariners de pas i una munió de prostitutes-curiosament alguns bordells, més de 700 anys després, no s’han mogut de lloc-. Al segle XV la ciutat tenia uns 30.000 habitants, però uns 5.000 eren població flotant. D’aquesta Barcelona empoderada gràcies al comerç marítim en parla l’exposició Barcelona, capital mediterrània. La metamorfosi medi eval, segles XIII-XV, que es pot veure al Museu d’Història de Barcelona (Muhba) fins al 29 de setembre. L’exposició continua a la capella de Santa Àgata amb La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI.

L'equip de l'alcaldessa Ada Colau presentava, fa poc més de dos mesos, l'acord que acabava de tancar amb el port com una fita "històrica" per millorar la convivència de la ciutat amb l'activitat creuerista. Les entitats veïnals, però, no ho veuen igual que l'alcaldessa i alerten que la reordenació de terminals anunciada es pot traduir en una multiplicació del nombre de creueristes i, per tant, de la pressió que aguanten els seus veïns. Per això demanen la revocació del pacte. Els plans municipals passen per retirar les dues terminals que queden més a prop del Maremàgnum i el World Trade Center i concentrar-les totes al moll Adossat, on ara n'hi ha cinc –una de les quals, en construcció– i passarà a haver-n'hi set. Segons ham denunciat en una roda de premsa conjunta la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, aquests canvis suposen retirar dues terminals "petites i obsoletes", que només acullen el 15% dels creueristes, i permetre la construcció de dues més de les grans. Calculen que, en un escenari de màxims, el 2026 la ciutat podria acollir 4,4 milions de creueristes, cosa que suposa un creixement del 67% respecte als 2,7 milions de l'any passat.

Que la ciutadania recuperi el port. És un dels objectius que més ha repetit l'equip de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tant en campanya electoral com durant la primera meitat del mandat. Per això, l'acord segellat amb el Port que s'ha presentat aquest divendres és per a l'alcaldessa "històric" i suposa un canvi de relacions entre les dues parts. D'entrada, es limitaran i concentraran les terminals de creuers i s'allunyaran del que és pròpiament la ciutat. Si ara n'hi ha vuit amb capacitat per allotjar fins a nou creuers de manera simultània, quan el pla que avui s'ha presentat estigui culminat, n'hi haurà set amb capacitat per a set vaixells, i totes estaran ubicades al moll Adossat. D'aquesta manera quedaran alliberats d'aquesta activitat els molls Barcelona -mantindrà només activitat de Transmediterránea-, Drassanes i Espanya, que es volen fer més permeables a la vida ciutadana. Els creuers s'allunyaran, així, de punts com el Maremàgnum o el World Trade Center.

Estava anunciada des de l’any passat, però finalment cap representant de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) no se sumarà a la missió comercial que el Port fa, des d’aquest dissabte i durant tota la setmana que ve, a l’Argentina i l'Uruguai. Hi participaran només empresaris de la comunitat portuària. El motiu: la notificació verbal que l’APB va rebre de la secretaria de Foment per demanar que no es participés en la missió perquè el ministeri d’Exteriors no vol promoció catalana a l’exterior. Així ho han explicat a l’ARA fonts portuàries, que asseguren que no hi va haver cap intent de cenyir les intervencions dels representants institucionals a l’àmbit econòmic -i deixar de banda el debat polític-, sinó que directament es va comunicar que no s’admetia la participació de representants de l’APB. La missió, doncs, tira endavant però sense cap representació institucional de l’entitat que l’organitza.

Ensurt, ahir al vespre, al port de Barcelona. Un dels autocars que, aquests dies, transporten alguns dels policies espanyols que s'allotgen en els dos vaixells d'estat amarrats a la ciutat va estar a punt de caure al mar. El vehicle va quedar amb dues rodes penjant sobre l'aigua i va ser necessària l'ajuda dels bombers per recuperar-lo i evitar mals majors. L'incident va tenir lloc al moll Dàrsena Sud, molt a prop d'on està amarrat el vaixell decorat amb dibuixos de Piulet i companyia. Fonts dels bombers confirmen que els van avisar que hi havia un autocar que necessitava rescat. Entre les dotacions que van enviar al port hi havia una grua, que va ser el vehicle que va rescatar l'autocar. Quan hi van arribar l'autocar estava buit i no hi va haver ferits. Segons expliquen treballadors del port, en el moment de l'incident a l'autocar només hi havia el conductor.