El poeta, humanista i escriptor portuguès Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos (1670-1747), devia pensar que era més prudent amagar que havia donat suport a la causa austriacista durant la guerra de Successió. Per ocultar-ne qualsevol prova, va suprimir unes 200 octaves, una vintena de pàgines, amb informació delicada, tant política com biogràfica, del poema èpic El Nuevo Mundo (1701), que té com a protagonista Cristòfor Colom.

Aquesta és la petita-gran història d’un català i un peruà que van xerrar a cau d’orella sobre un dels misteris més immensos, infinits, encriptats del planeta Terra i, almenys, de la part nord-est de la Via Làctia. La cosa, però, va passar a París.

“Fora els racistes, esclavistes i invasors. Fora de la via pública els dictadors”, va dir l’historiador d’art i periodista Peio H. Riaño durant les jornades La Barcelona incòmoda que es van celebrar a la Model sobre memòria i espai públic. A poc a poc i fins ben entrat el segle XXI, Barcelona ha anat retirant els monuments feixistes. Ho ha fet, sovint, amb nocturnitat, com si fossin bombes de rellotgeria. Alguns d’aquests monuments després han viscut periples estranyíssims que, per si sols, podrien ser objecte d’una exposició, com l’estàtua eqüestre de Franco que va perdre el cap (algú el va robar dels magatzems), després va ser vandalitzada i finalment va viatjar en un camió d’escombraries fins a la seva llar actual, el Centre de Col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

El 1888, amb l'Exposició Universal, els barcelonins van haver de mirar cap amunt. D'una banda, es va edificar el monument a Colom, un projecte de l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà i, de l'altra, es va enlairar, des del Parc de la Ciutadella, un globus captiu (un globus aerostàtic lligat a terra) que va permetre tenir una de les primeres fotografies aèries de la ciutat. De Colom el que va impressionar més als qui es passejaven pel Portal de la Pau era la bastida, i la premsa en va fer sorna: "Per acabar ha arribat Colom a la cima del seu pedestal. Però, com que encara no han tret la bastida, no fa l'efecte que demana. Un foraster exclama al veure'l: «Pobre senyor Cristòfol, el tenen engabiat!»", deia L'Esquetlla de la Torratxa. El fotògraf Antoni Esplugas va dedicar sèries fotogràfiques a totes dues atraccions, amb desenes d’imatges. La mirada d'Esplugas a aquesta Barcelona en plena transformació urbana, social i política s'entrecreua amb la d'altres fotògrafs de la segona meitat del segle XIX a l'exposició La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX, que es pot veure a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) fins al 23 d'octubre. Aquell 1888 l'augment de fotografies que es van fer de la ciutat va ser brutal i van deixar testimoni d'alguns edificis efímers, com l'espectacular Hotel Internacional, que es pot veure a l'AFB.

Molt abans que Colom travessés l’Atlàntic i arribés a Amèrica, els vikings ja s’hi havien instal·lat. Se sap des de fa temps però ara es tenen proves científiques que permeten posar la data exacta: va ser l’any 1021. Així ho demostra un estudi que publica aquest dimecres la revista Nature i que ha liderat el Centre d’Investigació Isotòpica de la Universitat de Groningen, als Països Baixos.

Els fets històrics són sempre complexos, i cal tenir en compte el context de l'època i dels seus valors culturals per entendre'ls des de la perspectiva actual. Tanmateix, hi ha valors i contextos que no tenen cap mena de justificació avui en dia i, per tant, suposen una taca per als països que van protagonitzar uns fets que avui ens poden semblar censurables. Ningú pot acceptar ara, per exemple, l'esclavisme o la Inquisició. El mateix passa amb els processos colonitzadors del segle XIX, que en part continuen nafrant alguns continents, en especial l'Àfrica, i, per descomptat, amb la "conquesta" o colonització d'Amèrica per part de l'Imperi Espanyol -i d'altres-, que en bona part va suposar l'extinció i desculturització de les poblacions originàries, bé per la persecució sistemàtica i violenta, bé per la importació de malalties que van matar milions de persones.

Arreu del món s'està qüestionant i atacant moltes estàtues. Ahir a la nit li va tocar a la de Cristòfor Colom que hi ha a Barcelona. Cap a la una de la matinada, segons fonts de l'Ajuntament de Barcelona, als peus del monument hi va haver un petit incendi. Segons el consistori, es van cremar unes xarxes i una dotació de bombers es va haver de traslladar al lloc dels fets amb un tanc d'aigua.

El 3 d'agost del 1492 Cristòfor Colom va sortir del port de Palos de la Frontera (Huelva) amb destinació a les Índies, un viatge del qual va tornar amb èxit, com s'informa en una carta inèdita que, més de cinc segles després, s'ha localitzat a l'Arxiu Històric de la Noblesa de Toledo, especialitzat en la conservació i recollida de fons nobiliaris. La missiva anava acompanyada d'un segon document que aborda la necessitat d'entesa entre els regnes de Castella i Portugal per aconseguir el control dels territoris descoberts.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha demanat aquest dilluns al director de la Fundació Nous Catalans, Àngel Colom, que "no doni lliçons de seguretat" al CNI ni al Ministeri i deixi d'"enredar" les relacions entre Espanya i el Marroc.

L'Ajuntament de Barcelona ha decidit tancar 'sine die' l'ascensor que dóna accés al mirador de Colom, situat a un extrem de la Rambla. La decisió arriba després que el passat 1 de maig es produís una avaria que va obligar a evacuar sis persones per l'exterior del monument. La mesura ha sigut acordada en una reunió entre representants del consistori i del consorci de Turisme de Barcelona. En la trobada, s'ha decidit encarregar un informe tècnic als Bombers de Barcelona i als serveis municipals per determinar les causes de l'avaria, així com les mesures que s'haurien de prendre per evitar casos similars en el futur.

En una entrevista, Bilbeny aclareix que el llibre, Petit manual del Descobriment d'Amèrica no pretén ser un estudi sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, sinó que és "una aportació per demostrar la catalanitat del descobriment del Nou Món".