D’aquí sis setmanes, Sir David Attenborough farà cent anys. El divulgador i naturalista britànic ha transformat la manera com mirem el planeta a través dels seus documentals. Són més de setanta anys dedicats a la televisió, des de la BBC, viatjant arreu del món per ensenyar-nos la vida salvatge i conscienciant-nos de la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat. Per celebrar l’aniversari, però, Sir David s’ha quedat a casa per descobrir-nos la fauna de la ciutat de Londres. Wild London (Londres salvaje) el trobareu a Movistar+. A l’estació de Hammersmith comprovareu com els coloms han après a viatjar en metro per buscar menjar a l'andana següent i contemplareu el creixement i els primers vols de les cries d’un falcó peregrí davant de l’Hospital de Charing Cross. També veureu una petita daina aprenent a caminar entre els arbres de Harold Hill i els riscos d’una parella de gripaus travessant la carretera d’Ealing.

Quatre anys després del seu final, Peaky Blinders, la ficció sobre un grup de mafiosos de Birmingham, torna a les pantalles. Ara, però, no ho fa en format sèrie sinó llargmetratge. Peaky Blinders: l'home immortal s'estrena divendres a Netflix amb bona part del repartiment original, liderat per Cillian Murphy, guanyador de l'Oscar per Oppenheimer. L'actor irlandès es torna a posar en la pell de Thomas Shelby, el carismàtic mafiós a qui els espectadors van acompanyar mentre gestionava apostes il·legals, contraban d'armes i carreres de cavalls i lluitava contra altres màfies. La sèrie va acabar amb Shelby autoimposant-se l'exili, i aquest és precisament el punt de partida de la pel·lícula escrita per Steven Knight, creador de la ficció original.

Durant aquests quatre anys d'invasió russa a Ucraïna hem vist, sobretot, produccions que humanitzaven l’exèrcit ucraïnès, mostrant les atrocitats que patien al front i la supervivència dels civils en ciutats destruïdes. 

L'amenaça s'ha fet realitat. A través dels seus representants legals, Donald Trump ha demandat finalment la BBC aquest dilluns al vespre, davant d'un tribunal de Florida, per l'emissió d'un reportatge al programa Panorama pocs dies abans de les eleccions del 2024. En les 33 pàgines del document, el president acusa la cadena pública britànica de "difamació, manipulació maliciosa i intent d'interferir" en la cursa a la Casa Blanca de l'any passat. En total, Trump demana 10.000 milions de dòlars per danys i perjudicis, uns 8.510 milions d'euros. La reclamació judicial quantifica en 5.000 milions el suposat delicte de difamació i en 5.000 milions més la vulneració de la llei de Florida sobre pràctiques comercials enganyoses i deslleials. Inicialment, Trump havia amenaçat la cadena amb una demanda de mil milions i posteriorment de 5.000. Ara ha doblat l'aposta.

Donald Trump continua amenaçant la BBC per presumpta difamació. Però ara ha apujat encara més l'aposta. A bord de l'Air Force One en el seu desplaçament a Florida, aquest divendres al vespre ha confirmat que "els demandarem [a la BBC] per entre 1.000 i 5.000 milions de dòlars, probablement la setmana que ve".

La BBC s'ha avançat a l'ultimàtum de Donald Trump i aquest dijous al vespre ha emès un comunicat demanant disculpes al president dels Estats Units, per l’emissió d’un episodi del programa Panorama que muntava fragments del seu discurs del 6 de gener del 2021, quan va tenir lloc l'assalt al Capitoli, com si fos una seqüència contínua. Així i tot, la corporació rebutja de ple les exigències de compensació econòmica que havien demanat els seus advocats, i nega que hi hagi base per a una demanda per difamació.

La ministra britànica de Cultura, Lisa Nandy, ha defensat aquest dimarts, a la Cambra dels Comuns, el paper central de la BBC "en la vida democràtica i cultural del país". Ho ha fet en la seva primera compareixença després de l’escàndol arran de l'episodi manipulat de Panorama sobre Donald Trump, emès el novembre de l'any passat, i que va provocar diumenge al vespre la dimissió del director general i de la cap d'informatius, Tim Davie i Deborah Turness.

La BBC ha entonat el mea culpa dotze hores després de la renúncia del director general i de la cap d'informatius, Tim Davie i Deborah Turness. Tots dos van dimitir després de les denúncies per parcialitat i tractament esbiaixat en relació amb un documental sobre Donald Trump i altres qüestions, com la guerra de Gaza o la informació sobre gènere i les persones trans.

La dreta mediàtica ha guanyat el seu pols amb la BBC. El director general de l'ens, Tim Davie, ha presentat la seva dimissió aquest diumenge a la tarda després de vint anys a la corporació pública britànica. La decisió arriba després que el diari ultraconservador Daily Telegraph revelés un informe intern de dinou pàgines que exposava irregularitats editorials, entre elles la manipulació d’un discurs de Donald Trump, així com de suposats biaixos antiisraelians i censura en el debat sobre qüestions de gènere.

L'exitosa carrera com a presentador de la BBC de Gary Lineker (Leicester, 1960) ha acabat aquest diumenge a la nit, després de 26 anys com a conductor del programa Match of the day –resum dels partits de la Premier League–, i de gairebé trenta vinculat a la cadena pública. "No havia de ser d'aquesta manera", ha començat dient, en referència a les circumstàncies del sobtat final, provocat pels seus comentaris a les xarxes socials sobre la guerra de Gaza, just abans de passar a fer l'habitual síntesi de la jornada, en companyia d'Alan Shearer i Micah Richards.

Com a jugador no va rebre mai cap targeta groga ni vermella, però la BBC li ha mostrat la cartolina definitiva a Gary Lineker. L'històric presentador del programa britànic Match of the day Gary Lineker ha anunciat que marxa de la BBC després d’una publicació a les xarxes en què criticava Israel amb una imatge considerada un clixé antisemita (que ell assegura que desconeixia). Tot i que Lineker ja tenia pensat jubilar-se l'any vinent, l'incident ha accelerat el procés, i es preveu que el seu últim programa serà aquest diumenge 25 de maig, concloent una trajectòria de 26 anys a l’emissora pública anglesa. Aquesta decisió també implica que no presentarà la cobertura de la Copa del Món de la FIFA 2026, com estava previst inicialment.

¿Un assassinat com a via per revifar una llengua que es perd? No és el primer cop que la televisió pública del Regne Unit, la BBC, intenta enfortir una de les llengües minoritàries de les illes amb una producció dramàtica: entre el 2014 i el 2016 es van emetre tres temporades de la sèrie policíaca bilingüe Hinterland (anglès i gal·lès). Ara, nou anys després d'aquella experiència, la BBC ha dedicat un pressupost de més de 4 milions de lliures a produir un drama policial de quatre capítols el 70% del qual és parlat en gàidhlig, és a dir, en el gaèlic d'Escòcia, la llengua tradicional i dominant a les illes Hèbrides i a les Highlands fa mig segle i ara en perill d'extinció.

Vendre cases per 1 dòlar. Era una idea per regenerar habitatge que va implantar-se fa mig segle als Estats Units i que s'ha estès a altres parts del món. Però ¿la venda de propietats buides i abandonades per una quantitat nominal pot ajudar a resoldre la degradació urbana? I qui són els guanyadors i els perdedors d'aquests plans?

Aquesta setmana han condemnat a sis mesos de presó Huw Edwards, el presentador estrella dels informatius de la BBC. És un rostre extremadament familiar per a tots els britànics. Va ser l’encarregat d’anunciar la mort de la reina Elisabet II, va assumir les retransmissions del seu funeral i ha conduït els especials més importants de la cadena. Durant tot l’any passat, la BBC va haver d’explicar les notícies que vinculaven Edwards a la compra i producció d’imatges pornogràfiques, a l’assetjament i l’abús sexual de menors. Tot plegat, amb la complexitat afegida que el protagonista era un company seu i algú en qui l’audiència havia confiat. Amb la sentència d’aquest dilluns els informatius han resumit tota la història de Huw Edwards amb detall i han posat en evidència els errors de la pròpia direcció de la BBC a l’hora d’afrontar el cas.

Un dels periodistes més prestigiosos de la BBC durant les últimes dècades, Huw Edwards, de 63 anys, l'home que va anunciar al món la mort de la reina Isabel II, ha sigut condemnat aquest dilluns pel Tribunal de Primera Instància de Westminster a sis mesos de presó, suspesos durant dos anys, per produir i accedir a imatges sexuals de menors. El periodista va arribar a pagar fins a 1.500 lliures per algunes de les fotografies. Al juliol Edwards es va declarar culpable de tres càrrecs per produir imatges indecents de nens, delicte descobert després que un tal Alex Williams, un altre pedòfil condemnat, li enviés 41 imatges il·legals. En dues de les que tenia el periodista apareixien nens de 7 i 9 anys.

El periodista britànic Huw Edwards, que va estar al capdavant del telenotícies vespre de la BBC fins a l'abril passat, ha estat declarat culpable de compartir imatges il·legals on apareixien menors sotmesos a activitats sexuals i, en alguns casos, fins i tot a pràctiques amb penetració. Edwards, que era una de les cares més respectades de la cadena britànica i va arribar a anunciar notícies de primera magnitud com la mort de la reina Elisabet II, ha admès que posseïa 377 fotografies pornogràfiques, de les quals 41 mostraven menors d'entre 7 i 15 anys.

La BBC va cobrir l’atemptat contra Donald Trump d’una manera insòlita. La cadena pública britànica tenia el seu corresponsal als Estats Units, Gary O’Donoghue, al lloc dels fets, i va viure en directe el tiroteig durant el míting. Cal dir que, com a periodista, O’Donoghue té una característica molt poc habitual en la professió i és que és invident. Treballa a la BBC des que es va graduar a la universitat, des del 2004 ha treballat a la secció de política, ha aportat bones exclusives a la cadena i ha explicat històries des de l’Àsia, Àfrica i diferents punts d’Europa.

RTVE ha assegurat que demanarà “explicacions” a la BBC després que la cadena pública britànica anunciés aquest dijous una nova sèrie que es dirà The Ministry of Time i que té una trama molt similar a la de la sèrie espanyola El Ministerio del Tiempo, amb la qual, a més, comparteix nom. Segons ha explicat la BBC, la nova sèrie es basa en una novel·la encara no publicada de l’escriptora debutant Kaliane Bradley. La trama se centra en una agència governamental que recluta "un equip d'expatriats de diversos moments històrics per provar la viabilitat dels viatges en el temps".

El rei Carles ha posat fil a l’agulla en el tractament per al càncer que li han diagnosticat. Però més enllà de les qüestions mèdiques, la casa reial haurà de gestionar les que tenen a veure amb els mitjans de comunicació. Dilluns, poques hores després de l’anunci de Buckingham Palace, el principal informatiu d’anàlisi del vespre de la BBC, el Newsnight, abordava les conseqüències de la malaltia del monarca. “Quins efectes tindrà aquest diagnòstic?” es preguntava la presentadora Victoria Derbyshire. El programa va convidar l’exsecretari de premsa dels actuals monarques, Julian Payne. També la directora del Maggie’s Cancer Charity, l’associació de lluita contra el càncer que presideix la reina Camil·la. I també la periodista especialitzada en casa reial del The Sunday Times Roya Nikkhah. Durant la conversa, la presentadora repetia una frase com una fórmula que ja s’havia fet popular. Parlava d’una “família reial reduïda” després de la intervenció quirúrgica de Kate Middleton i el càncer del rei. Els representants oficials en actiu s’han reduït, i això destil·la un cert temor social sobre la fragilitat de la institució. Fins i tot ho plasmaven en un gràfic visual on els rostres de les dues baixes mèdiques passaven a un to gris, com si es desactivessin. 

És una de les cinc sèries policíaques més vistes a la BBC One aquest any, i la crítica britànica l'ha considerada una de les millors propostes televisives de la cadena. Blue lights podria semblar, de lluny, l'enèsima sèrie policíaca britànica per omplir el catàleg de les plataformes, però va molt més enllà d'això. Escrita i cocreada per Declan Lawn i Adam Patterson (que són també els autors d'Els enverinaments de Salisbury, emesa per TV3 l'any passat), la ficció policíaca gira al voltant de tres policies novells que s'enfronten a la delinqüència i la criminalitat de la tumultuosa ciutat de Belfast. Alguns crítics l'han considerada l'hereva de la brillant Line of duty –que també és una producció de la BBC i té tres protagonistes policies– i el seu èxit fulgurant al Regne Unit ha fet que la cadena ja n'hagi confirmat una segona temporada que ja s'està rodant. De moment, a Catalunya la primera entrega de sis episodis arriba a partir d'aquest divendres a Movistar+.