De res no ha servit la vaga de quaranta-vuit hores que, aquest dimecres i dijous, han fet les redaccions dels diaris The Guardian i The Observer. Pràcticament al mateix temps que finalitzava la primera mobilització d'aquesta mena en més de cinquanta anys, el propietari últim de Guardian Media Group Limited (GMG), Scott Trust, l'entitat jurídica que vetlla per la subsistència a perpetuïtat de The Guardian, ha anunciat la venda de la seva capçalera dominical al grup Tortoise Media.

Uns cinc-cents periodistes del diari The Guardian i The Observer han començat aquest dimecres a la mitjanit la primera vaga en més de 50 anys, que s'allargarà durant dijous. El motiu és la potencial venda de The Observer –la capçalera dels diumenges associada a The Guardian– al grup Tortoise Media. Tot i la vaga, l'aparença de la web de The Guardian és gairebé l'habitual. Amb tot, s'observen algunes lleugeres diferències. No hi ha el bloc en directe que fins fa unes hores informava de l'intent d'autocop d'Estat a Corea del Sud, no hi ha tampoc, com seria igualment habitual, cap bloc en directe sobre l'actualitat política britànica, i la majoria de les informacions estan elaborades amb notes d'agències.

El Regne Unit conté la respiració mentre veu què ha passat a Itàlia i a Espanya, i es pregunta si el mateix –superar la Xina en nombre de morts– pot ser possible al país, cinquena economia del món. Dos durs articles aquest dijous, a The Guardian i The Telegraph, analitzen les possibles badades del govern de Pedro Sánchez a l'hora de prendre mesures més contundents de bon començament, amb la pregunta, en el primer text implícita, en el segon explícita, de si l'executiu de Boris Johnson no deu haver comés els mateixos errors. El Telegraph, de fet, titula el seu article amb els següents termes: "Per què la taxa de morts és tan dolenta a Espanya i què significa per al Regne Unit".

Segueix l'última hora de les reaccions i totes les accions a la sentència del Procés

Fins a cinc governs autonòmics, entre els quals el del valencià Ximo Puig i el de la balear Francina Armengol, haurien pagat al diari The Guardian per la publicació de continguts publicitaris que incloïen entrevistes als presidents respectius. Així ho ha revelat el diari El Economista, que va destapar el cas després de constatar que el rotatiu britànic havia eliminat les entrevistes adduint que els acords comercials que havien emparat la seva difusió s’havien acabat. Segons el mateix mitjà, a més dels executius de Puig i Armengol també haurien pagat les administracions dirigides per l’extremeny Guillermo Fernández Vara, el canari Fernando Clavijo i el riojà José Ignacio Ceniceros. A aquests caldria sumar-hi l’exalcaldesa de Madrid Manuela Carmena.

La Generalitat Valenciana va pagar ara fa tres anys 43.000 euros al diari 'The Guardian' perquè publiqués un suplement turístic que incloïa una entrevista al cap del Consell, Ximo Puig. L'acord es va tancar amb motiu de la celebració de la fira de turisme de Londres. Ho ha revelat el diari 'El Economista' després que el portal de Transparència de l'administració autonòmica fes pública la despesa.

Des del dilluns 9 d'octubre i fins a finals de setmana, el 'Guardian' s'ha proposat conèixer amb més detall els anhels i preocupacions dels catalans. Tant dels unionistes, com dels independentistes, com dels que se situen al mig.

'Keep calm and…'. L'eslògan anglès per donar ànims a la població durant la Segona Guerra Mundial es va posar de moda fa uns anys i s'ha aplicat a tota mena de circumstàncies, més o menys lúdiques. Avui, però, un diari anglès, el 'Guardian', l'ha recuperat amb un to seriós i no per donar ànims als britànics, sinó per reclamar als governs espanyol i català que frenin l'escalada i s'asseguin a parlar. "Mantinguin la calma i negociïn", és la demanda del rotatiu als dos executius.

La multinacional de serveis d'auditoria Deloitte ha reconegut aquest dimarts que va patir un ciberatac el mes de març passat. Les declaracions de l'empresa arriben després que el diari britànic 'The Guardian' anunciés dilluns que la consultora havia estat el blanc d'aquesta acció. Deloitte ha assegurat que l'atac va afectar "molt pocs clients".

Fa dotze anys, el Guardian va renunciar al seu clàssic format de llençol per adoptar les mides més manejables dels anomenats berliners, tal com són, de fet, la majoria de diaris catalans. A partir del gener, però, el diari sotmetrà la seva edició en paper a un nou encongiment i passarà a ser un tabloide (amb una mida equivalent a la dels diaris esportius d’aquí).

L'exdirectora de 'The New York Times' Jill Abramson serà a partir d'ara columnista de l'edició nord-americana del diari britànic 'The Guardian', segons ha explicat aquest rotatiu. Abramson hi publicarà cada dues setmanes un article sobre la política i la societat nord-americanes. De fet, la periodista ja havia publicat algunes columnes en aquest mitjà sobre la campanya de les eleccions presidencials dels EUA previstes per al mes de novembre, però a partir d'ara la col·laboració serà regular.

El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, demana en un article al diari britànic 'The Guardian' que el govern espanyol "escolti" la decisió democràtica dels catalans, que el 27-S van donar una "majoria absoluta robusta als partits que volen la independència". "El poble català ha parlat. El govern espanyol escoltarà?" es titula l'article de Mas, que defensa que les llistes pro independència van guanyar "en tots i cadascun dels districtes electorals".

'Primer Amor' de Joan Margarit ha estat escollit "poema de la setmana" al diari britànic 'The Guardian' per la poeta Carol Rumens, encarregada de la secció. La poeta i escriptora escull un poema diferent cada setmana i en fa un comentari. L'últim escollit és 'Primer amor' de Joan Margarit, on l'autor explora la brutalitat, l'amor i la mort durant un viatge al llarg d'una vida, que comença amb un nen comprant una navalla d'amagat: "Amb el front descansant damunt el vidre, mirava una navalla llarga i fina, bella com una estàtua de marbre".

"Diversos partits de l'oposició a Catalunya estan pressionant per reobrir una investigació sobre un enfrontament del 2006 entre la policia i els assistents a una festa". Així arrenca un article publicat aquest dimarts al diari britànic 'The Guardian' i que es fa ressò de la repercussió que ha tingut l'emissió del documental 'Ciutat Morta' a Catalunya. El text, signat per la periodista barcelonina Irene Baqué, repassa el fets del cas 4-F que s'expliquen a 'Ciutat Morta' i afirma: "Dissabte a la nit, després que més de mig milió d'espectadors de tot Catalunya veiessin el documental, les xarxes socials es van encendre i prop de 200 persones es van dirigir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per exigir la reobertura del cas".