Ja estan definits tots els grups per al Mundial de l'estiu, que es disputarà entre l'11 de juny i el 19 de juliol. Serà l'edició més gran de la història de la competició, amb 48 seleccions, 104 partits i 16 seus repartides entre diverses ciutats del Canadà, Mèxic i els Estats Units. Serà l'última Copa del Món per a llegendes del futbol com Leo Messi, vigent campió amb l'Argentina en l'edició celebrada a Qatar el 2022, o Cristiano Ronaldo, amb un Portugal que està entre el grup de favorits. També hi ha com a favorits la selecció espanyola de Lamine Yamal, guanyadora de l'última Eurocopa (2024), la França de Kilian Mbappé –vigent subcampiona del Mundial– o el Brasil. En canvi, no hi serà Itàlia per tercer cop consecutiu.

Giorgia Meloni viu les hores més baixes des que va ser elegida el 2022. La derrota a les urnes de la seva controvertida reforma de la magistratura, que més del 54% dels italians van rebutjar en un referèndum constitucional celebrat aquest diumenge i dilluns, ha provocat un terratrèmol al fins ara estable govern italià.

2018, 2022 i ara podria ser el d’aquest 2026. Itàlia està a un pas de consumar un desastre històric o de trencar una mala dinàmica que els ha estat perseguint des de fa vuit anys. La selecció azzurra de futbol té la missió de classificar-se per a un Mundial després de perdre’s les dues últimes edicions. No assistir a una altra cita mundialista suposaria un drama insòlit en la història d'un equip tetracampió. La seva primera final la tindrà aquest dijous (20.45 h) contra Irlanda del Nord, una selecció que no participa en un Mundial des del 1986. Aquesta serà una de les semifinals a partit únic de la repesca. Tot i que superi els nord-irlandesos, encara no obtindrà el bitllet per viatjar als Estats Units. Abans haurà de derrotar la selecció guanyadora del partit entre Gal·les i Bòsnia i Hercegovina (dimarts 31, 20.45 h). Una vegada superades aquestes dues eliminatòries, tindrà dret a formar part d’aquest Mundial.

La cançó italiana acaba de perdre una de les seves veus més destacades, prolífiques i veteranes, la de Gino Paoli, que ha mort als 91 anys a Gènova, la ciutat on vivia des de feia dècades. La llarga trajectòria del músic i cantautor, nascut el 23 de setembre del 1934 a Monfalcone –a la regió del Friül,– va començar a finals de la dècada dels 50 amb una cançó senzilla, elegant i autobiogràfica, La gatta.

Amb més del 53,5% dels vots, Itàlia ha rebutjat una controvertida reforma de la justícia impulsada pel govern de Giorgia Meloni. El referèndum, celebrat aquest diumenge i dilluns, preveia modificar diversos articles de la Constitució, però ha acabat convertint-se en un plebiscit sobre la gestió de la primera ministra, que pateix així la seva primera gran derrota a les urnes des de la seva elecció el 2022.

Els italians tornen a les urnes aquest diumenge i dilluns per votar en referèndum una polèmica reforma de la justícia impulsada pel govern de Giorgia Meloni, que preveu modificar diversos articles de la Constitució per acabar amb els corrents ideològics dins l’òrgan de govern dels jutges i garantir-ne la imparcialitat. Per a l’oposició, en canvi, la reforma sotmetrà la magistratura a l’executiu i posarà en risc la separació de poders.

Aquest divendres, a Milà, almenys dues persones han mort i 54 han resultat ferides, segons l'última actualització d'aquest dissabte que han publicat els mitjans italians. L'accident va passar al descarrilar un tramvia que es va estavellar contra un edifici, prop del centre de la ciutat. El succés, que va desencadenar la mobilització de cinc unitats de bombers, va tenir lloc al voltant de les 16 h al carrer Vittorio Veneto, mentre el tramvia circulava des de la plaça de la República cap a Porta Venezia. Entre els ferits, sis són greus, mentre que la resta presenten lesions lleus.

Sis milions d'euros. Aquesta era la suma emmagatzemada a la caixa forta d'un furgó blindat que va ser assaltat la setmana passada a l'autopista que connecta les ciutats de Bríndisi i Lecce, al sud d'Itàlia. Un atracament gairebé de pel·lícula en què una banda de lladres va utilitzar metralletes i explosius contra la policia abans de fugir. Les autoritats italianes sospiten des de l'inici que darrere la banda s'amagui l'ombra de la màfia.

En la seva croada contra la immigració irregular, el govern d'Itàlia va construir un costosíssim centre de reclusió a Albània per deportar-hi els sensepapers interceptats en aigües del Mediterrani, que està pràcticament buit, va començar una guerra contra les ONG de rescat i va limitar el reconeixement del dret a la protecció internacional, entre altres mesures. Ara, l'executiu liderat per la primera ministra, Giorgia Meloni, fa un pas més i proposa introduir el bloqueig dels vaixells i accelerar les expulsions d'immigrants en calent, fins i tot a països diferents de les seves nacions d'origen.

Itàlia instal·larà detectors de metalls als centres escolars per evitar la introducció d'armes blanques, després que un jove de 18 anys matés un company de classe amb un ganivet de cuina en un institut de la regió de La Spezia, al nord del país. Els primers controls experimentals van començar divendres a l'entrada de l'Institut Einaudi Chiodo, on Youssef Abanoub, de 18 anys, va ser apunyalat mortalment fa dues setmanes per un company de classe, Zouhair Atif, de 19 anys. Agents de la policia amb unitats canines i detectors de metalls portàtils van escanejar, una a una, les motxilles de tots els estudiants davant de les portes de l'escola.

Itàlia es prepara per als Jocs Olímpics d'Hivern, que se celebraran entre el 6 i el 22 de febrer a Milà i Cortina d'Ampezzo, i moltes delegacions internacionals ja han arribat al país. Milà s'està blindant per garantir la màxima seguretat als esportistes durant les properes setmanes. Però el que ningú esperava és que, juntament amb l'ampli desplegament policial que envoltarà les dues ciutats, hi hagi també membres del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE), just quan aquests agents estan al punt de mira per les recents batudes contra immigrants i la violència de les seves operacions, que han costat la vida a dos ciutadans nord-americans, Renee Good i Alex Pretti, als carrers de Minneapolis.

Una esllavissada de terra causada per unes pluges intenses ha provocat que diverses cases i edificis hagin caigut daltabaix d'un gran barranc. El succés ha passat al poble sicilià de Niscemi, un municipi d'uns 25.000 habitants ubicat al sud de l'illa. Un dels barris de la població ha quedat, literalment, suspès a l'abisme. Les autoritats de la zona estan en màxima alerta, ja que a hores d'ara hi continua havent despreniments de terra. La situació és crítica i es podria agreujar en les hores vinents. Tot i que l'esllavissada no ha causat víctimes, sí que ha obligat a evacuar uns 1.500 veïns.

Cada desembre dels últims anys recordo quan Jeremy Corbyn, aleshores líder del Partit Laborista a l’oposició al meu país d’adopció, el Regne Unit, va citar un discurs de Cap d’Any que em resultava familiar. “Aquest any serà més difícil que el passat”, va dir. Les paraules de Corbyn em van resultar familiars perquè citava Enver Hoxha, l’infame líder comunista del meu país natal, Albània, que afegia: “D’altra banda, serà més fàcil que l’any vinent”. El comentari va causar rebombori, ja que alguns el van interpretar com una prova que el Partit Laborista s’havia convertit en una secta marxista, mentre que altres van criticar la insensibilitat de Corbyn cap als traumes que el passat comunista d’Albània havia deixat oberts.

Amb les seves més de 2.450 tones d'or, Itàlia té les terceres majors reserves àuries del món només per darrere dels Estats Units i Alemanya. En un context internacional tan incert com l'actual, en què les crisis geopolítiques tenen una influència cada vegada més gran sobre els mercats, aquest metall continua sent un dels actius refugi per excel·lència; una carta comodí que permetria al país transalpí fer front a un període d'inestabilitat. Però a qui pertany aquest tresor custodiat pel seu banc central?

Una aturada de Pau Panitti (Mataró, 2004) quan faltaven tretze segons per al final del partit va permetre al BM Granollers imposar-se al Baia Mare (29-28) i assolir el bitllet per a la Main Round de l'EHF European League. D'això en fa només uns dies i va permetre al conjunt d’Antonio Rama capgirar una renda de sis gols en contra. Un dels grans protagonistes de la nit va ser Panitti, que tot i reconèixer que no va fer un gran partit, va ser clau amb dues aturades en els últims minuts. L’última, crucial per evitar l’empat. Rama ha aconseguit formar una plantilla jove –22,5 anys de mitjana–, però molt ambiciosa. “Som un equip que anem a contracorrent, quan pitjor estem és quan més tirem”, descriu a l’ARA Panitti.

Uns 13 milions d’italians estaven cridats a les urnes en unes eleccions regionals celebrades al Vèneto, la Campània i l’Apúlia, que van acabar sense sorpreses i en què la baixa participació va ser la gran protagonista. La coalició de dretes que governa el país i que lidera la primera ministra, Giorgia Meloni, ha guanyat tal com s’esperava a la regió del Vèneto –feu històric de la Lliga de Matteo Salvini–, mentre que el centredreta ha conservat el poder a les regions meridionals de la Campània i l’Apúlia.

La matinada del 2 de juliol de 1994, el jutge italià Paolo Adinolfi es va acomiadar de la seva dona i dels seus dos fills amb un “torno més tard, ens veiem per dinar” i va sortir de casa. Aquell migdia, però, ningú es va asseure a la taula. El jutge, de 52 anys, va aparcar el seu BMW davant l’església de Sant Valentí, al nord de Roma, i va desaparèixer sense deixar rastre. Des de llavors la seva família no ha tornat a tenir notícies seves.

El primer vaixell de la Marina italiana amb 16 immigrants a bord va arribar al port albanès de Shengjin el 16 d'octubre de l’any passat. Començava així a aplicar-se l'anomenat protocol Itàlia-Albània, l'acord signat un any abans per la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, amb el seu homòleg albanès, el socialista Edi Rama, amb el qual Roma aspirava a externalitzar la gestió dels fluxos migratoris.

Fa trenta anys, el Servei d'Intel·ligència Militar italià (SISMI) va descobrir un fet inquietant: centenars de persones viatjaven a Sarajevo, la ciutat assetjada des del 1992 al 1996 durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina, amb l'objectiu d'assassinar civils, incloent-hi dones i criatures. En grups perfectament organitzats, els turistes de la guerra disparaven els fusells en una mena de macabre 'safari humà'.

Des del 1995 el sou mitjà ajustat dels treballadors espanyols a jornada completa no superava el dels italians. Segons dades de l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat, el salari que es va cobrar de mitjana a l'Estat el 2024 és de 33.700 euros anuals, gairebé uns 200 més que el d'Itàlia. Tot i això, Espanya continua per sota de la mitjana europea, que arriba als 39.808 euros anuals.