La ciutat de Girona ha començat a aplicar el nou model de recollida de residus amb contenidors intel·ligents. A partir d’ara hi haurà un contenidor per a cada fracció i es podran llençar els residus qualsevol dia de la setmana i a qualsevol hora del dia. La targeta identificativa continua sent necessària per obrir els recipients.

El 2026 comença a Girona amb un canvi significatiu en el sistema de recollida de residus a la ciutat. Després de mesos de queixes veïnals, incivisme i brutícia als carrers, l'ajuntament gironí ha decidit posar fi a la revolució del model de contenidors multifracció, implementat tot just fa un any. Aquest sistema, pioner a Catalunya, obligava els veïns a abocar cada tipus de residu –plàstic, orgànic, paper o rebuig– a un contenidor determinat, que s'obria només a través d'una targeta intel·ligent, segons un calendari establert per cada dia de la setmana.

Des que Girona va canviar el sistema de recollida de residus amb contenidors intel·ligents, a principis del 2025, les escombraries s'han convertit en el principal maldecap de la ciutat. Fa mesos que a la capital gironina ja no hi ha els clàssics contenidors de reciclatge, dels que tenen un color per a cada fracció, sinó que tot són recipients multifracció que s'obren amb una targeta nominal i només s'hi pot abocar el tipus de deixalla (envasos, paper, rebuig, tèxtil sanitari o orgànic) que marca el calendari setmanal. Igualment, als barris amb menys densitat, fan recollida porta a porta o sistemes mixtos, mentre que els comerços, que generen gran quantitat de residus, també han de gestionar la brossa amb un horari concret. 7 mesos després, però, passejant per la ciutat, es fa evident que aquest nou sistema de recollida no ha funcionat com s'esperava.

He seguit des de Barcelona el malestar que hi ha a Girona pel sistema de recollida d’escombraries que va posar en marxa l’Ajuntament i que ara l’alcalde Salellas ha rectificat en part, veient que molts veïns acabaven llençant la brossa qualsevol dia en qualsevol contenidor o al costat de qualsevol contenidor. En alguns districtes de Barcelona va passar el mateix, temps enrere.

Quan plou a bots i barrals, en anglès es pot dir, entre altres expressions, “it's raining cats and dogs”. Una traducció literal, que no té cap sentit en català, seria: “Plouen gats i gossos”. A Birmingham, la segona ciutat del Regne Unit, el que cauen ara són rates i gats, no gats i gossos. O, millor dit, “rates grosses com gats”, d'acord amb els testimonis i les reiterades denúncies de molts veïns en dies passats. Tot plegat és fruit de la presència als carrers de 17.000 tones d'escombraries, resultat de les quatre setmanes de vaga ininterrompuda dels treballadors del servei municipal, que s'afegeixen als dies d'atur intermitent que han dut a terme des del 4 de gener.

Una nit més, la meva amiga, que té un restaurant de cuina catalana al barri antic de Barcelona, m’envia la foto de quan, de matinada, marxa cap a casa. “Flipa com la gent ve al meu restaurant. Això és el Gòtic”, diu. Contra una tanca metàl·lica, al seu petit, preciós carrer, plena de grafits sense gràcia, que ja no caldrà netejar (quant duraria?) un sofà abandonat, un sac de runa, capses de cartró, bosses d’escombraries llençades de qualsevol manera. El terra ple de qualsevol mena de material corporal, humà i caní, de diversos cupatges. “Rates com gats”, diu la meva amiga. El petit abocador de cada jornada.

El 60% de la brossa que es genera a la vegueria de Barcelona–una àrea que inclou, a més de l'AMB, el Vallès Occidental i Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme– acaba al contenidor gris barrejada en lloc de ben separada perquè es pugui reciclar. La millora any a any és "insignificant" i frena l'avenç urgent que Catalunya ha de fer per arribar als objectius de recollida selectiva de residus que marca la UE. A la gran Barcelona, tot just es recullen per separat només el 40,2% dels residus, per sota del 45,33% de la mitjana del país que, malgrat això, continua lluny del 60% de recollida selectiva a què ha d'arribar el 2030.

Ens queixem molt que a ciutat no es viu prou bé, que ens falta espai, que hi ha massa soroll i massa cotxes. La pandèmia i el mal que va fer el confinament a totes aquelles persones que no tenien un espai vital per sortir a respirar una mica ha agreujat aquesta sensació. Però va ser precisament el juny del 2020 que Oriol Nel·lo explicava a Josep M. Muñoz a L’Avenç que la densitat a les ciutats no era intrínsecament negativa, que era també la condició de possibilitat de la universalització de serveis, sempre que, esclar, es tinguin en compte la resta de variables. “En realitat, depèn de com, una reducció de la densitat podria tenir uns efectes catastròfics perquè implicaria un gran impacte territorial. Però és que, a més, simplement modificant les formes i deixant inalterada la distribució de la riquesa i la manera com ens relacionem amb la natura, no avançarem pas. Les formes condicionen, medien, alteren els processos, però els processos són més fonamentals que les formes”. Hi penso sovint, en aquestes reflexions, perquè van contra el simplisme de la demonització de la ciutat i argumenten a favor del planejament urbanístic i territorial, la rehabilitació dels barris i l’horitzó de l’equitat.

La vaga del servei de neteja a Barcelona ha estat desconvocada després de l’acord a què han arribat aquesta nit els sindicats i les empreses que tenen la concessió.

Barcelona ja ha engegat el compte enrere per desplegar la nova contracta de la neteja, que fa temps que es presenta com la solució gairebé màgica per fer front als problemes de brutícia als carrers: els canvis han de servir, segons el govern municipal, no només per netejar més, sinó també per fer-ho millor amb, per exemple, nova maquinària adaptada per pentinar els carrils bici o amb un increment del 10% de la plantilla: 400 persones més dedicades a netejar i recollir residus, que situen en 4.400 el conjunt de l'equip. Els canvis no són petits i impliquen la renovació dels més de 25.000 contenidors de la ciutat –entre 800 i 1.000 cada setmana– o la posada en marxa d'una nova flota de vehicles, en què el 66% seran elèctrics per reduir les molèsties de soroll als veïns i per fer, també, més eficient la feina dels operaris, que tindran carrets autopropulsats per moure's d'un lloc a l'altre. I, per això, l'equip d'Ada Colau insisteix que el desplegament no es farà de la nit al dia però que la reivindicada millora de la neteja als carrers de Barcelona es veurà ja des del primer moment als cinc districtes que comencen a aplicar canvis el 7 de març. A l'altra meitat de la ciutat, s'hi desplegaran a partir del setembre.

“Molt malament, això és insuportable”. És la frase més repetida pels saltencs entrevistats en el cinquè dia de la vaga d’escombraries, iniciada pels treballadors per reclamar una millora de les condicions laborals. Una aturada indefinida que, a peu de carrer, s’ha traduït en turons de bosses, mobles, caixes, ampolles i tota mena de porqueria que s’amuntega per totes les voreres. De fet, aquests dies, no cal saber on són els punts de recollida: només cal seguir el rastre de la fetidesa que delata on són els contenidors molt abans d’albirar-los.

Barcelona destinarà 70 milions d'euros extres fins al 2023 a incrementar la neteja en 350 punts de la ciutat. El reforç en el manteniment de la ciutat, que segons l'Ajuntament ja estava previst abans de les queixes de veïns i de partits de l'oposició aquest setembre, té una fase d'aplicació immediata, que vol millorar l'aspecte de la ciutat durant els sis mesos que falten abans no entri en funcionament la nova contracta de neteja. Els dos factors (i també l'arribada de les pluges) haurien de permetre deixar la capital catalana neta com una patena.

"Jo faig diàlisi i genero molt rebuig. No sé com ho faré", reconeixia aquest matí la Glòria Martínez, de 55 anys. Ella ha sigut la primera veïna de Sant Andreu que ha utilitzat el punt de recollida itinerant que l'Ajuntament de Barcelona ha posat al bell mig del barri, entre els carrers Gran de Sant Andreu i Rubén Darío. A partir d'avui aquest barri barceloní es converteix en la comunitat amb més habitants on es recullen les escombraries amb el porta a porta. En una primera fase el canvi afectarà 5.857 llars, però a partir de l'octubre s'estendrà i ja implicarà un total d'11.602 habitatges, és a dir, 27.845 habitants. Tot un rècord i tot un repte. Els veïns afectats, entre les 20.00 i les 22.00 hores, hauran de deixar al portal de casa seva la brossa que toqui aquell dia. A la part sud del barri, per exemple, els dilluns toca paper i orgànica, els dimecres plàstic i orgànica, els dijous rebuig i els dissabte plàstic i orgànica. El vidre es continua tirant al contenidor. Per poder treure les escombraries, l'Ajuntament ja ha repartit bujols i bosses amb un xip identificatiu. Els edificis amb més de 44 habitatges poden fer servir unes grans bústies, que ja s'han instal·lat sota els blocs i que s'obren amb un clauer identificatiu per saber qui tira què. A més, hi ha un camió que va circulant pel barri de dilluns a dissabte i que farà les mateixes parades cada dia perquè els veïns puguin llençar residus sanitaris, bolquers i compreses, com ha fet la Glòria Martínez aquest matí. "M'han dit que el meu cas és diferent i he deixat les dades... La veritat és que per a mi serà un problema, però em sembla molt bé", valora preocupada però amb optimisme.

El contracte per a la neteja i la recollida de residus és el de més envergadura econòmica dels que gestiona l'Ajuntament de Barcelona. S'endú entre el 9% i el 10% dels més de 3.000 milions del pressupost municipal, a raó de prop de 300 milions anuals. I, un cop adjudicat, s'allargarà durant vuit anys i dos més de prorrogables. És, sens dubte, una de les decisions més importants del consistori i ara es pren amb el precedent polèmic de les irregularitats de FCC que es van denunciar. Aquesta empresa oferia el servei a la zona centre i, presumptament, inflava les dades de les escombraries recollides per obtenir més ingressos. L'Ajuntament, que va xifrar el possible frau en més de tres milions d'euros, la va sancionar amb una multa de set milions, que FCC va recórrer, i la Fiscalia va arxivar la investigació. Malgrat aquest precedent, FCC tornarà a gestionar la mateixa zona en el nou contracte després d'obtenir la millor puntuació en la taula de contractació, segons ha informat avui el govern municipal.

Són les 13.30 h i un so metàl·lic inunda diferents carrers del barri d'Arganzuela de Madrid, a tocar d'Atocha. És el dels pics i les pales de diversos veïns que, nou dies després de la gran nevada a la capital espanyola pel temporal Filomena, continuen netejant els carrers. "Fem el que l'Ajuntament no està fent", assenyala l'Enrique, equipat amb un martell i una pala curta. Neteja la sortida d'un pas de vianants mentre la seva filla se'l mira de lluny.

L'Ajuntament de la Vall de Boí vol mirar de pal·liar l'impacte visual que generen els contenidors d'escombraries que hi ha al municipi. És per això que els serveis tècnics del consistori han elaborat un informe sobre la situació en què es troben aquests contenidors i les seves infraestructures, ubicats a diferents punts dels nuclis, àrees recreatives, equipaments municipals i disseminats.

L'alcaldessa Ada Colau ja té aliats per a la que era una de les patates calentes de la recta final del mandat: el nou contracte de la neteja, que és, amb els números a la mà, el de més envergadura del consistori, i que ha d'entrar en vigor el novembre de l'any que ve. El PDECat ha anunciat avui que, després d'una negociació de mesos, ha arribat a un acord amb l'equip de l'alcaldessa, i que, en un "exercici de responsabilitat", donarà el seu 'sí' al plec de clàusules que s'ha presentat, el qual ha incorporat modificacions, com rebaixar el pes de l'oferta econòmica a l'hora de valorar les propostes -passa del 25% al 15%- o centrar els esforços en la incorporació de tecnologia als contenidors per permetre que, en un futur, es pugui recompensar amb bonificacions a qui millor recicla. Per això, han remarcat en roda de premsa que caldrà, també, clarificar als veïns quin és l'import que paguen en concepte de recollida de deixalles, ja que actualment està inclòs en l'IBI. També es preveu que els nous contenidors siguin més baixos per facilitar la visió entre qui estigui llençant-hi brossa i els cotxes.

La Cisjordània ocupada ha esdevingut l’abocador d’escombraries d’Israel. Dues informacions publicades en les últimes setmanes coincideixen a subratllar que cada vegada hi ha més abocadors il·legals als territoris ocupats, i que Israel els fa servir diàriament per dipositar els seus residus, que de vegades poden ser deixalles perilloses. Tot i que Israel nega que hi hagi abocadors als territoris ocupats, s’han publicat diversos informes sobre la seva existència, i fins i tot membres d’algunes ONG israelianes i palestines s’ofereixen a acompanyar a qui vulgui a visitar-los. Són completament coneguts.

Barcelona vol superar el sostre del 36% de recollida selectiva en què fa set anys que està estancada i arribar al 60%. Per això, el nou contracte de la neteja 2019-2027 que l’Ajuntament prepara per treure a concurs públic inclou canvis com ara la introducció de tecnologia als contenidors per controlar millor el reciclatge. La progressiva col·locació de sensors ha de permetre, d’una banda, fixar incentius per a les persones que reciclin millor i, de l’altra, tenir informació precisa de quan un contenidor està ple i, per tant, s’ha de buidar. El nou contracte, com va precisar ahir la tinent d’alcalde de l’àrea d’Ecologia, Janet Sanz, servirà per aplanar el terreny per poder anar introduint els canvis. A mitjà termini, va assegurar Sanz, es podrà saber si “cada ciutadà utilitza bé els contenidors i això repercutirà en el que paga”. Els sensors també permetran, òbviament, detectar qui en fa un mal ús.

Quatre vespres a la setmana, els portals i carrers del casc antic de Sarrià queden poblats de bosses d’escombraries. Són els dies de recollida municipal que fixa el nou sistema porta a porta en marxa al barri des de mitjan febrer. Els cubells marrons amb xip que s’han repartit gratuïtament entre els veïns -prop de 3.400 fins ara- perquè hi dipositin la fracció orgànica, però, són molt més cars de veure. Aquest cubell és, ara per ara, un dels punts de discòrdia més evidents al barri en plena adaptació al nou model: molts veïns opten per deixar la bossa orgànica directament a terra, al carrer.