La futbolista Aitana Bonmatí, l'expolític Josep- Lluís Carod-Rovira, l'actriu Clara Segura i la Fundació la Fageda són algunes de les 20 personalitats i 10 entitats que rebran la Creu de Sant Jordi 2024. Així ho ha acordat el consell executiu aquest dimarts, a proposta de la consellera de Cultura. Altres guardonats són l'atleta de muntanya Kilian Jornet, la pallassa Pepa Plana, el poeta Salvador Oliva, el polític Isidre Molas, la farmacèutica Elia Torroella, l'actor Eduard Fernández, la plataforma Filmin, el sindicat Unió de Pagesos i l'Associació Softcatalà. El Govern els concedeix un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat "pels serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural".

L'exconseller Xavier Vendrell ha trencat el silenci per carregar amb duresa contra el fins ara president d'ERC, Oriol Junqueras, que opta a tornar a dirigir el partit. "Si perd el congrés, d'aquí a un any Junqueras no serà militant d’ERC, com va passar amb Joan Hortalà, Àngel Colom o Josep Lluís Carod-Rovira", ha reblat l'empresari, que no s'ha mossegat la llengua a l'hora d'atacar l'expresident republicà. "Estic fart de dirigents que quan les coses no van bé no segueixen al peu del canó", ha etzibat en una entrevista a Catalunya Ràdio. De fet, ha arribat a acusar Junqueras de ser "deslleial" al partit assegurant que va demanar al president del Govern, Salvador Illa, que mantingués persones afins a ell dins el Govern. Una afirmació rebutjada per la candidatura de Junqueras al congrés d'ERC, que ha reclamat a la comissió de garanties del partit que actuï contra les "calúmnies i falses acusacions" de Vendrell.

L’independentisme va superar el 50% dels vots per primer cop a les eleccions del 14 de febrer. Tot i que la baixa participació a causa de la pandèmia fa que el resultat s’hagi de posar en quarantena, no deixa de ser una fita estadística que confirma la bona salut (almenys electoral) del moviment. Mirant enrere hi ha tres personatges clau que expliquen en part aquest èxit. I cadascú, en el seu context històric, va aportar ingredients sense els quals avui no es podria explicar aquest 51% de suport. Es tracta d’Àngel Colom, secretari general d’ERC entre 1989 i 1996; Josep-Lluís Carod-Rovira, que va ser líder del partit entre aquell any i el 2008, i Artur Mas, que va ser líder de CiU i també president de la Generalitat entre 2010 i 2016.

L'exvicepresident de la Generalitat i exlíder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, va advertir dimecres de forma implícita als republicans que és "un error" i una "irresponsabilitat" carregar políticament contra qui defensa el dret a decidir, sobretot a l'Estat, en referència clara a Podem. Carod va fer aquestes declaracions dimecres a l'acte 'Catalunya, entre Ítaca i Icària' al costat del cap de llista d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, i el dirigent de Podem Íñigo Errejón. I van avalar la tesi tant Domènech com Errejón, qui alhora va reclamar deixar de banda el debat "moral" sobre el referèndum per abordar-lo "estratègicament". "Necessitem que el referèndum i l'onada catalana no acabin en derrota, ni en humiliació, perquè això significaria una derrota de la capacitat de transformar l''statu quo' combinant mobilització, il·lusió popular i vot".

Un passaport diplomàtic. És el que encara guarda com a "document històric" l'exvicepresident del Govern Josep-Lluís Carod-Rovira. Es tracta d'un document signat pel rei Joan Carles I en el qual, segons Carod, hi posa "molt clarament": "En representació del govern de Catalunya. Vicepresident". En declaracions a RAC1, Carod ha contrastat la judicialització constant del govern espanyol del PP en relació amb l'acció exterior amb la mà estesa que assegura que va viure el Govern del tripartit quan a l'Estat governava José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE). Ahir el Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment la conselleria d'Afers Exteriors que pilota Raül Romeva. Aquest mateix dimecres a la tarda, Carod-Rovira ha mostrat el document al programa 'Divendres' de TV3.

L'exvicepresident del Govern Josep-Lluís Carod-Rovira ha proposat aquest dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio que el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ocupi una "presidència institucional" o que lideri una conselleria d'Afers Exteriors amb l'objectiu de desencallar la investidura i facilitar un acord entre Junts pel Sí i la CUP. "Si és president del Govern serà bo per al procés perquè és la cara més coneguda internacionalment, però si té una altra responsabilitat també seria bo", ha afirmat l'exlíder d'ERC.

L'exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, aposta per un govern de concentració format per CiU, ERC i ICV −amb el suport extern de la CUP− que tingui com a objectiu convocar un referèndum si Madrid veta la consulta del 9 de novembre. En una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', Carod-Rovira ha descartat, després d'unes eleccions "guanyades per majoria pluripartidista", una declaració unilateral d'independència i ha considerat que seria "un error", ja que un referèndum convocat per un govern de concentració tindria garantida la "legitimitat" i la "internacionalització", ha dit.

L'exlíder d'ERC i exvicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat aquest divendres una denúncia davant els Mossos d'Esquadra per saber si, com a conseqüència de la xarxa d'espionatge polític que està sent descoberta, ha pogut ser investigat. El nom de Carod-Rovira s'ha estudiat en diferents informacions sobre els polítics catalans que han pogut ser espiats per l'agència de detectius Método 3, cosa que li ha provocat inquietud i indignació, segons han indicat fonts pròximes a l'exlíder republicà consultades per Efe.