<![CDATA[Ara.cat - paraules]]> 10 <![CDATA["Saps d'on ve OK?"]]>

Ozurie. Sentir-se dividit entre la vida que es té i la que es vol. Morii. El desig d'atrapar una experiència fugaç. Són les emocions que John Koenig va començar a traduir en paraules, primer com un joc a YouTube, i després, finalment, com un llibre. Diccionario de tristezas sin nombre (Capitan Swing), un recorregut per emocions a les quals Koenig defineix per primera vegada amb una paraula però també una invitació a jugar amb el llenguatge i a dessacralitzar-lo.

]]> <![CDATA[Ni 'chichons', ni 'tirons': 20 paraules sobre salut que sempre et surten en castellà però pots dir en català]]>

El català està malalt (això diuen les enquestes) però justament és a les consultes mèdiques on està patint més. Per revertir la situació, aquest dimecres es presentarà en societat l'Associació Metges-Salut pel Català, que té l'objectiu de promoure l'ús del català a l'àmbit de la salut i la recerca biomèdica. La setmana passada 3.711 professionals sanitaris van començar els cursos en línia i gratuïts que ofereix el Govern per millorar el coneixement de llengua. El català té els dies comptats o encara pot reviscolar? Qui guanyarà la batalla, el sarpullit o la granissada? L'enfermetat o la malaltia?

]]> <![CDATA[Les set paraules que no pots dir a la televisió]]>

L’any 1972 l’humorista George Carlin va estrenar un monòleg en un auditori de Santa Monica per enregistrar-lo en un àlbum que titularia Class clown. Carlin, una estrella de la contracultura, era conscient que el seu discurs de set minuts tindria impacte en la seva trajectòria mediàtica, però no s’imaginava que les conseqüències anirien més enllà de la seva mort. 

]]> <![CDATA[Classe magistral de paraulotes]]> Netflix acaba d’estrenar History of swear words (La historia de las palabrotas), una minisèrie de sis episodis plena de coneixements i curiositats. Repassa amb sentit de l’humor però amb rigor la història de les paraulotes més populars en anglès. Fuck, Shit, Bitch, Dick, Pussy i Damn són les sis paraulotes que ens presenta l’actor Nicolas Cage com si fos un acadèmic histriònic que es pren la seva feina amb molta intensitat. Ens parla des d’un saló acollidor i elegant, al costat de la llar de foc: “Són els tabús més populars i fascinants que tenim. Però el secret del seu poder fins ara ha estat envoltat de misteri. Acompanyeu-me en un viatge per la història, l’evolució i l’impacte cultural de les paraulotes”, ens diu en el primer episodi. Ell introdueix la paraulota i a continuació un seguit d’especialistes en lingüística aprofundeixen en el terme amb precisió. Expliquen com el transcurs de la història i els grans esdeveniments han influït en l’ús de determinades paraules, com per exemple els moviments feministes, les tendències musicals, el cinema i la televisió o la implementació d’alguns nous costums socials. Inicialment, el terme shit (merda) tenia a veure amb un sistema de transport dels fems per adobar terres i no era, en cap cas, una paraula grollera. Va ser el desenvolupament del sistema de clavegueram a les ciutats i la consolidació de la privacitat a les llars a l’hora de fer les necessitats que va fer que tot allò vinculat amb l’escatologia resultés barroer i mal vist. Aquest tipus d’explicacions es van alternant amb gràfics i intervencions puntuals d’algun científic que explica el vessant més emocional de les paraules i el que suposa a nivell neuronal l’ús de paraulotes. Paral·lelament un grup d’humoristes reflexionen sobre l’ús que fan ells de les paraulotes per oferir un punt de vista més popular i quotidià del llenguatge. History of swear words aprofundeix en els múltiples matisos al voltant de les paraulotes: serveixen per maleir, espantar, calmar, desfogar-se, elogiar, insultar, vexar i fins i tot empoderar. Depenent del cas, cada capítol aborda qüestions sexistes, racistes o classistes vinculades a l’ús de les paraules i analitza alguns casos de reapropiació del llenguatge. Si sou dels que gaudiu quan es fa divulgació lingüística, us agraden les curiositats al voltant de les paraules, simplement teniu ganes de rebre una original xerrada pedagògica o esteu aprenent anglès, History of swear words són sis dosis de vint minuts que us distrauran.

]]> <![CDATA[Si fos...]]>

El "Si fos", un joc en majúscules

No em puc creure que no hagi explicat mai aquest joc en aquest blog!

]]> <![CDATA['Selfi', 'meme', 'todólogo' i 'sororidad', noves paraules acceptades per la RAE]]>

La Reial Acadèmia Espanyola ha posat sobre la taula la qüestió d'incloure al diccionari algunes de les paraules que han tingut més ressò a les xarxes: 'selfi', 'meme', 'sororidad', 'todólogo' 'escrache' o 'viralizar' ja estan incloses en la seva versió en línia. També d'altres com 'viagra', 'ISO' o 'ciberarte'.

]]> <![CDATA[Aixopluc, caliu, tendresa..: les 10 paraules més boniques del català]]>

10.469 persones han participat en la votació popular proposada per la direcció general de Política Lingüística en el marc de l’Any Pompeu Fabra. A través de les xarxes socials buscaven les 10 paraules més boniques del català. Les escollides entre les 25 finalistes més votades són: xiuxiuejar, aixopluc, caliu, tendresa, llibertat, moixaina, amanyagar, enraonar, ginesta i atzavara.

]]> <![CDATA[L'emoticona del cor, 'paraula' de l'any 2014]]> Quantes vegades heu cedit a la temptació d'enviar un cor per WhatsApp o en un missatge electrònic d'un altre tipus per expressar afecte, encara que hagi estat 'en broma'? Tot indica que aquesta emoticona s'ha convertit definitivament en el símbol més universal utilitzat pels humans per comunicar-se: fins al punt que ha estat escollida 'paraula' de l'any per Global Language Monitor (GLM), l'empresa nord-americana d'anàlisi de tendències en l'ús de la llengua arreu del món.

]]> <![CDATA[Els advocats catalans qualifiquen d'"ofensa" i "menyspreu" les paraules de Peces Barba]]> El Consell de l’Advocacia Catalana, que representa els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya, ha manifestat per unanimitat la seva indignació per les manifestacions fetes per Gregorio Peces Barba a Cadis, en les quals lamentava que Espanya no s'hagués quedat amb els portuguesos i hagués triat els catalans. En un comunicat fet públic aquesta tarda, l’advocacia catalana ha defensat que la llibertat d'expressió “no pot emparar l’ofensa i el menyspreu”. Els degans dels col·legis consideren que “no es pot incórrer en la banalització d’expressions que ens ofenen directament” i han agraït les mostres de suport d'altres professionals de l'Estat. L'associació Joves Advocats de Catalunya també presentarà una queixa formal al Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE). Per mostrar el seu malestar, enviaran una carta de denúncia a Peces Barba.

]]> <![CDATA[El diccionari d'Oxford valida OMG, LOL i FYI]]> Déu meu! o el que seria el mateix en anglès, OMG (Oh My God!), ja és un terme vàlid al diccionari d'Oxford. La institució anglesa ha incorporat al seu diccionari tres conceptes curts i popularment utilitzats en els missatge de mòbil o de xarxes socials: OMG, LOL i FYI. S'utilitzen per estalviar temps i per aprofitar l'espai en casos on aquest és molt limitat, com els missatges a Twitter o els SMS.

]]>