Més de 18 km de persecució. És el que han hagut de fer els Mossos d'Esquadra aquest diumenge per aturar un vehicle conduït per una dona de 26 anys a dos quarts de sis de la matinada. Els agents de la policia catalana havien detectat el cotxe circulant de manera erràtica a l'altura d'Anglès, a la Selva, i quan li han donat l'ordre d'aturar-se, ha fugit a gran velocitat i, fins i tot, ha intentat envestir els agents en diverses ocasions. La persecució per la C-65 ha arribat fins a Riudarenes, on finalment la conductora ha envestit un vehicle policial situat al carril contrari: els policies, preveient el que podia passar, havien abandonat el cotxe abans de l'impacte. Després de la detenció, la noia, amb lesiones lleus a causa de la topada, ha estat traslladada a l'hospital.

Jaume Fatjó, director de la càtedra Fundació Affinity Animals i Salut i veterinari clínic de Vet Partners, ens dona alguns consells útils per a trajectes amb gos o gat. En el cas d’un viatge en cotxe amb un gos, primer cal acostumar-lo al vehicle. No és recomanable fer un trajecte llarg si l'animal no està familiaritzat amb el cotxe o la camioneta. Això requereix un aprenentatge: començant amb desplaçaments curts amb una experiència agradable (fent ús de joguines o premis, per exemple). Es poden anar allargant a poc a poc. Tot i això, la resposta variarà molt en funció de la personalitat de cada gos. Si hi ha una reacció inicial negativa, Fatjó recomana posar-se en contacte amb el veterinari, que en casos així pot subministrar-li medicació per evitar el mareig o suplements a la dieta perquè es pugui enfrontar millor a situacions estressants. 

Amb l’arribada de l’estiu, les carreteres estan més plenes que mai. Des de petits desplaçaments interns fins a turistes que ens creuen sense aturar-se. El que està assegurat és la pèrdua d’hores en els quilòmetres de retenció a les principals vies del país. Davant d’aquesta situació, s’ha tornat a obrir el debat: qui paga les carreteres?

És la primera persona al món que ocupa una càtedra específica sobre la bicicleta en una universitat, a Gant. Meredith Glaser (Califòrnia, 1982) és doctora en planificació urbanística per la Universitat d'Amsterdam, ciutat on viu des de fa quinze anys, i directora de l'Urban Cycling Institute. "Vaig créixer amb el cotxe com el rei del transport i arribar aquí va sacsejar el meu món: mai més he tingut cotxe", assegura. Aquesta investigadora i experta en planificació ciclista assessora el govern flamenc i afirma que cal "redistribuir l'espai del carrer". Fa uns dies va fer una xerrada, de la mà de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per impulsar l'ús de la bici a la "gran Barcelona".

José Luis Vázquez (Barcelona, 1966) treballa des de fa més de 20 anys al dipòsit Joan Miró, un dels tres espais on has d’anar a buscar el cotxe si se l'emporta la grua. 

Contramarxa, grup 0, Isofix, arnès, grup 3, maxi cosi, cabàs, sistema de retenció infantil, elevador... Quan una parella decideix tenir una criatura i vol viatjar en cotxe, incorpora tot aquest vocabulari al seu diccionari. Són paraules i sistemes que anys enrere no existien, però que pares i mares, i fins i tot avis i àvies, han fet seves en benefici de la seguretat de nadons, infants i gairebé adolescents. Està comprovat que són eficaces. Segons dades dels Mossos d'Esquadra, en cas d'accident de trànsit, l'ús adequat d'un sistema de retenció infantil pot reduir les possibilitats de lesions en un 75% i fins a un 90-95%, si aquest sistema és a contramarxa.

Un matrimoni ha mort i el seu fill de 48 anys ha quedat ferit després de caure al mar amb el cotxe en què viatjaven des d'un penya-segat de 20 metres d'altura. Els fets van tenir lloc dissabte al vespre a Calafat, al municipi de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). Segons han informat en un comunicat els Bombers, les víctimes mortals són un home i una dona, tots dos de 70 anys. El cotxe va quedar submergit a l'aigua i l'equip de rescat no va poder trobar el fill fins dues hores i mitja després de l'accident a 330 metres de la costa. Els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec de la investigació del cas per intentar aclarir-ne les causes.

“Falta moooolt?” “Quan arribeeeem?” “Ja portem molt temps de viatge! Queda gaire?” Probablement, totes tres preguntes es repeteixen estiu rere estiu als cotxes de la majoria de les famílies que viatgen amb els fills, sobretot si la destinació a la qual marxen es troba a certa distància de casa. Les preguntes, així com les rebequeries o les malifetes a bord fruit de l’avorriment i els nervis dels més menuts, poden ser desesperants per als adults, sobretot per a aquell qui condueix. Preparant algunes activitats que els entretinguin i carregant-se de paciència, la travessia pot ser bufar i fer ampolles. I sí, les pantalles (mòbils, tauletes, consoles portàtils, etc.) poden ser d’allò més profitoses per dur els nostres fills gairebé anestesiats, però si tirem d’enginy i participem en aquests jocs, cosa que a ells els fascina, hi tindrem molt a guanyar. Imaginació al poder!

Abril de 2020. Mentre la pandèmia de covid 19 desplegava la seva primera onada, el confinament decretat pel govern Sánchez havia paralitzat gairebé del tot la vida social i l’activitat productiva. És en aquest context preapocalíptic que la senyora Janet Sanz, segona tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, manifestà un propòsit polític que potser en circumstàncies normals no hauria gosat formular en veu alta: “És ara o mai, cal evitar que tot això [es referia a la indústria automobilística aleshores aturada] es reactivi, i reorientar empreses i treballadors cap a sectors més nets”.

Rebem una carta a casa de l’Agència Tributària de Catalunya. Va a nom del meu pare, que va morir el 6 de juny del 1989. Ens estranya, esclar. Si ja és estrany enviar cartes a un mort, encara és més estrany que les enviï un organisme públic, suposadament assabentat de circumstàncies d’aquest tipus. La carta és la reclamació de l’impost d’emissions de CO₂ corresponent a l’exercici 2021: 40,99 euros. Caram, pensem, ¿com pot ser que se li reclami aquest impost de nova creació a algú que fa 33 anys que ja no és en aquest món? ¿No tenen un sistema de verificació o comprovació que els permeti estalviar aquesta mena de tràngols? Continuem llegint. Hi ha la matrícula del cotxe afectat. És antiga, dues lletres i tres números. Vaja, a casa vam tenir uns quants cotxes familiars. Recordo un Seat 127 blanc model Fura, un Seat 850 de color blau i un Simca 1000 també blau. És possible que la reclamació de l’impost sigui per a un vehicle que porta dècades desballestat. Introdueixo les dades a la pàgina web i, en efecte, es tracta del cotxe més antic de tots, el Simca 1000. Surrealista.

El 1920, un jove barceloní de tan sols 23 anys va comprar la fàbrica on treballava muntant motors per a bombes d’aigua. Era Wilfredo Ricart, el fill del director de l’Escola Nàutica de Barcelona. Mirada penetrant, clenxa encerada, rostre seriós. El jove cridava l’atenció arreu: amb només 20 anys, ja s’havia doctorat en enginyeria industrial. Era un apassionat del motor. Amb Paco Pérez, un amic seu, van reconvertir la nova fàbrica en un taller de motors per a ciclomotors, anomenats Rex, que van tenir un èxit descomunal fins als anys 60. Ell, però, tenia clar que volia fer vehicles sencers.

Al seu llibre Girona XX-XXI. Geografia urbana d’una ciutat en moviment, Narcís Sastre repassa com s’han concretat a Girona transformacions urbanes universals com la reconversió d’antics espais industrials, la restricció del vehicle privat, l’aposta per una mobilitat sostenible i la promoció de parcs i espais naturals. Geògraf i exregidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Sastre no estalvia valoracions personals. Tant aplaudeix èxits com lamenta errors. Crida l’atenció l’oposició de Sastre al vehicle privat. Es tracta d’un llibre amè de llegir, amb anècdotes personals i pinzellades d’humor, escrit amb la mirada posada en un futur de mobilitat sostenible i noves tecnologies.

Aquesta setmana la planta de Seat ha hagut d'aturar la producció de cotxes en totes les seves línies durant els dies 25, 28 i 29 de juny a causa de la crisi dels microxips o semiconductors, uns elements auxiliars necessaris per als sistemes electrònics i les centraletes electròniques dels cotxes moderns. A aquest tancament total cal sumar-hi la paralització de la línia 3 de producció a Martorell, on es fabrica l'Audi A1, aturada ja la setmana passada i que no tornarà a fabricar fins al 2 de juliol, cosa que ha obligat a aplicar un ERTO a desenes de treballadors. Però per què es produeix aquesta crisi de subministrament? Tot va començar l’any passat, coincidint amb el confinament i l’aturada industrial global a causa de la pandèmia, que va provocar el tancament de fàbriques a la Xina i a Taiwan dedicades a la producció de microxips semiconductors, uns elements electrònics necessaris per fabricar tot tipus d’electrodomèstics moderns, telèfons mòbils i centraletes d’automòbils.

Un grup de dotze joves, sis d’ells interns de la presó de joves Quatre Camins i sis del centre de justícia juvenil L’Alzina, han participat en la creació d'un prototip de cotxe autònom. En concret, han col·laborat en l’elaboració del xassís, anomenat Remotis, de l’empresa d’enginyeria Altran, amb seu a Sant Esteve Sesrovires. Ho han fet en el marc d’un curs de soldadura ofert pel centre d’iniciatives per a la reinserció (CIRE), l’empresa pública del departament de Justícia que ofereix formació, treball i inserció a les persones condemnades per algun delicte. El procés de construcció del cotxe autònom s’ha allargat cinc mesos i ha servit perquè els joves puguin completar les seves pràctiques professionals obligatòries.

Des que el van començar a comercialitzar l’any 2016, l’Ateca s’ha convertit en un dels principals pilars de l’activitat de Seat. Però quatre anys i tres-centes mil unitats venudes després, havia arribat el moment de reinterpretar aquest SUV, que tenia una imatge inspirada en la tercera generació del León, nascuda el 2012.

Què surt més barat quan comprem un cotxe: estalviar abans els diners i pagar-lo al comptat o finançar-lo a terminis? Per a molta gent aquest debat no existeix: molts ciutadans tenen el vehicle com una eina de mobilitat essencial en el seu dia a dia i a vegades se n’han de comprar un de nou sense tenir prou diners al banc per pagar-lo trinco-trinco.

Reduir el pes dels cotxes és un dels objectius de tots els fabricants per avançar cap a la sostenibilitat, sobretot si es pot fer amb materials biodegradables i reciclables. Seguint aquesta premissa, Seat està treballant en l’ús d’un derivat de la clofolla de l’arròs per fer peces dels vehicles. És un producte anomenat Oryzite, fruit de l’emprenedoria i la investigació d’Iban Ganduxé juntament amb la Cambra Arrossera del Montsià. El resultat és engrescador. Però aquest producte no serveix només per fer cotxes, té altres aplicacions en les quals ja s’està treballant. Per exemple, Roca ja el fa servir per fer plats de dutxa. A més de la sostenibilitat, té un gran avantatge de transport i manipulació: un plat de dutxa pot pesar un centenar de quilos, que amb l’ús de l’Oryzite es rebaixa a pràcticament la meitat.

Fins ara en algunes instal·lacions d’autoconsum solar s’hi posaven bateries com a sistema de suport, que permeten emmagatzemar l’energia generada durant el dia per poder consumir-la a la nit, quan no se’n produeix. Ara una cooperativa de Sabadell, Som Confort Solar, ha fet un pas més i ha posat en marxa a Catalunya un sistema que utilitza bateries de cotxe elèctric usades en sistemes d’autoconsum solar. La prova ja s’ha fet a prop de Martorell, i el resultat és una casa que genera la seva pròpia electricitat i que pot ser energèticament autònoma, és a dir, que podria desconnectar-se de la xarxa.

De cop, notes que el cotxe del davant gira lleugerament cap a la dreta. El vehicle fa uns girs estranys i ara s’inclina perillosament cap al costat contrari del carril. És finalment quan avances el conductor que resols la incògnita. Mentre amb una mà agafa el volant, amb l’altra sosté el telèfon mòbil i tecleja frenèticament la resposta a un missatge de text. Aquesta escena es repeteix molt sovint a la carretera i, com sempre, pot tenir dos finals. La imprudència del conductor pot sortir-li gratis o ser la causa d’un accident de cotxe que pot ser mortal.