El Congrés tornarà a debatre i votar la setmana que ve la pròrroga de l'escut social que inclou, entre altres coses, la mesura per evitar els desnonaments d'algunes famílies vulnerables. Després d'un intent fallit pels vots en contra del PP, Vox i Junts, el govern espanyol porta el text a la cambra baixa per segon cop –ara, amb la revalorització de les pensions en un altre text–. De moment, però, l'executiu de Pedro Sánchez no té els vots lligats i d'això en depèn la continuïtat de mesures que han quedat en un segon pla –però que fa cinc anys que estan en marxa–, com és el cas de les deduccions en l'IRPF per la rehabilitació d'immobles en què es millori l'eficiència energètica. En el cas de Catalunya, entre els anys 2021 i 2024 s'han beneficiat 34.383 habitatges, segons dades del Butlletí Especial de Rehabilitació, l'Observatori d'Habitatge i Sòl i l'Agència Tributària a les quals ha tingut accés l'ARA.

Són una infinitat de xinxetes vermelles clavades en un mapa. En són tantes, de fet, que és impossible distingir els carrers. Joan Casadevall m’explica que assenyalen les tretze mil façanes que han estudiat a Barcelona. El té penjat a l’entrada del seu estudi, on són especialistes en color. 

Qui no somia amb reformar casa seva amb un xec en blanc? Per què els reportatges sobre rehabilitacions de cases i pisos del suplement de l’Ara Diumenge són dels que més furor causen a la web d’aquest diari? Les dues preguntes poden semblar frívoles, però en el fons no ho són gens. Abordar-les obre la porta a mirar amb uns altres ulls la nostra casa (fins i tot, a fer-hi canvis!). Per reflexionar sobre aquesta febre que ens fa tafanejar projectes arquitectònics com si s'hagués d'acabar el món, ens hem endinsat en un carreró fosc per fer una entrevista a una parella que es dedica a això de transformar els espais que habitem: els arquitectes Anna Prats i Joan Valls.  

L’ensorrament de l’edifici del carrer Canigó de Badalona, que va causar la mort de tres veïns, ha obligat a evacuar una setantena de persones de les seves llars, tant de l’immoble malmès com de les finques adjacents. Les esquerdes que s’han anat trobant en les últimes setmanes han fet que molts dels veïns visquin a casa de familiars, però una vintena encara necessita un lloc on dormir. Alguns dels afectats han aprofitat la compareixença conjunta d’aquest dilluns de la consellera de Territori, Ester Capella, i l'alcalde, Xavier Garcia Albiol, des de Badalona per retreure’ls-hi lentitud a l’hora de trobar solucions residencials als desallotjats.

Guitarra en mà i primers acords: "Hola Clàudia, hola Roc". La Clàudia i el Roc responen. El Roc ho fa amb la mà i la Clàudia amb la veu. L'Anna Menén, musicoterapeuta, i l'Andrea Jiménez, logopeda, comencen sempre les sessions de musicoteràpia infantil saludant els petits pacients. La musicoteràpia és l'ús de la música i els seus elements –el ritme, la melodia, l'harmonia...– amb una finalitat terapèutica, i a l'Institut Guttmann la utilitzen per a la rehabilitació de pacients neurològics, tant adults com pediàtrics. Es poden treballar tant aspectes cognitius, de la parla i psicomotors com emocionals o de sociabilització, entre d'altres. "La idea és agafar un objectiu que no és musical i transformar-lo en música per treballar aquesta funció i que això reverteixi en la seva vida", explica Menén. I es pot usar com a eina rehabilitadora per a tota mena de pacients: amb afectació neurològica, persones amb demència, amb afàsia, amb trastorns del neurodesenvolupament, trastorns de consciència...

A partir del 2025, els hospitals, els centres d'atenció primària (CAP) i els sociosanitaris gestionats pel Servei Català de la Salut (CatSalut) deixaran de derivar els pacients a empreses i clíniques privades perquè facin rehabilitació. Segons ha pogut saber l'ARA, el Govern prepara una modificació del decret del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) que regula la contractació d'aquest servei sanitari perquè les entitats que són prescriptores de fisioteràpia –els centres públics i concertats i les fundacions i consorcis privats sense ànim de lucre– actuïn com a proveïdors. És a dir, després d'operar un pacient, l'hospital ja no el derivarà a cap dels centres privats que fins ara tenien externalitzat el servei, sinó que tota l'atenció l'oferirà el mateix hospital.

Els edificis també envelleixen. L’acumulació d'anys i ús, i sobretot, la manca de conservació fa que presentin sovint certs nivells d’obsolescència. A la metròpoli de Barcelona, per exemple, hi ha més de 400.000 edificis construïts fa més de 40 anys. Això és, set de cada deu del parc d’habitatge. I a l’envelliment s’hi afegeix que es van construir sense cap obligació d’implementar mesures d’eficiència energètica, cosa que significa que ara, entre altres possibles problemàtiques, la majoria tenen aïllaments pobres i ventilacions deficients.

L'Ajuntament de Barcelona ja va presentar la setmana passada el seu diagnòstic sobre el parc d'habitatge de la ciutat: és, en conjunt, vell i poc eficient energèticament. Fins al punt que el 81% dels edificis obtindrien una qualificació energètica d'E o pitjor i que s'estima que el 85% complirien els requisits per rebre subvencions dels fons europeus, segons la radiografia que n'ha fet l'Observatori Metropolità de l'Habitatge. I avui, que és quan s'obre el període per demanar aquestes ajudes, hi ha posat xifres: aquest any la ciutat espera rebre 41 milions d'euros dels fons Next Generation i arribar fins als 71 milions amb l'aportació municipal (29,5 milions). Un fita que el govern municipal qualifica de "rècord" i que confia que, sumada a les dues següents anualitats dels fons europeus, pugui servir per millorar l'eficiència energètica d'uns 15.000 habitatges.

Amb la digitalització, molts productes s’han popularitzat. Les opcions que aporta internet per conèixer i fer conèixer són infinites. Un d’aquests grans booms ha estat el dels nadons reborn, un tipus de nines amb característiques realistes que intenten simular l’aparença dels nadons reals. Així, van aparèixer blogs, cursos en línia i canals de YouTube que ensenyaven a fabricar-ne. Es va crear una comunitat. Algunes persones en col·leccionen, d’altres els tenen com una joguina i fins i tot se n’utilitzen en teràpies per a gent que ha perdut algun fill de manera prematura i per a persones que pateixen malalties degeneratives, com per exemple l’Alzheimer.

Fomentar la rehabilitació dels pisos i edificis més vells i millorar-ne així l'eficiència energètica. Amb aquest objectiu, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa un pla –juntament amb el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH)– per rehabilitar fins a 13.650 habitatges construïts abans de l’any 1981 en un període de quatre anys.

La rehabilitació d’edificis és un motor per a la recuperació econòmica i una de les solucions més efectives per a la lluita contra el canvi climàtic i per la transició energètica. Des de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’INCASOL, el govern de la Generalitat promou els beneficis d’aquesta pràctica per a millorar la qualitat de vida de les persones i l’eficiència energètica coincidint amb la celebració, fins divendres 1 d’octubre del REhabilita, la Setmana de la Rehabilitació.

La rehabilitació del parc d'habitatge és una política clau del mandat d'Ada Colau a Barcelona. I, per això, malgrat les retallades forçades per la crisi del covid, el consistori manté la inversió prevista aquest any per millorar els pisos de la ciutat –20,5 milions d'euros– i suma com a novetat una línia d'ajudes enfocada a rehabilitar els interiors i, d'aquesta manera, poder reduir el risc de contagis i millorar la qualitat de vida dels veïns que hi viuen en cas que hagin de tornar a confinar-se. La partida per arranjar elements com portes, aïllaments acústics o banyeres és de tres milions d'euros a raó de fins a 4.000 euros de subvenció per habitatge.

La decisió de revocar el tercer grau a les persones empresonades pel Procés ha estat argumentada, en part, per la seva manca de “rehabilitació” o “reeducació”, quan ningú sap exactament quina hauria de ser la manera de procedir amb persones condemnades per sedició, un delicte amb connotacions polítiques i sense precedents semblants. ¿S’han de penedir en públic? ¿Han de rectificar el que han dit? ¿Seria suficient afirmar que renuncien a les vies unilaterals? ¿Hi ha exemples de com fer una cosa d’aquest tipus? Sembla que no, pel que fa a la darrera pregunta, almenys a Espanya. Vist això, vull explicar una experiència personal, en un context totalment diferent, per si pot inspirar els jutges i fiscals.

"Estan fent les obres amb nosaltres a dins i ens hem queixat més d'una vegada que aquí hi ha risc d'enderroc". Parla una de les veïnes del número 33 del carrer Robador, al Raval. Un bloc degradat que l'Ajuntament de Barcelona va poder adquirir, ara fa tres anys, després d'acusar el propietari d'incomplir de manera reiterada el seu deure de mantenir i rehabilitar l'edifici. La notícia va sonar a salvació per als inquilins, que a banda de per l'assetjament immobiliari també han patit per problemes com les ocupacions i els narcopisos. Avui, però, l'edifici continua degradat i les obres, que han començat pels espais comuns com l'escala, avancen a un ritme molt lent. Així ho ha denunciat el regidor republicà Jordi Coronas, que és el president del districte de Ciutat Vella, i que dimarts va visitar l'immoble. Hi va trobar finestres que no tanquen, dos sostres que ja han cedit i estan apuntalats, una lona substituint el sostre de l'edifici, que té a dins nius de colom. "És incomprensible que estiguin fent les obres de rehabilitació amb els veïns a dins", lamenta.

Truquen a la porta quan no s'espera cap visita i, per sorpresa dels veïns, no venen res, ni ofereixen solucions espirituals per a una vida millor. El que comuniquen és que l'edifici on viuen està físicament molt degradat i que és un dels 444 de Barcelona que es considera més vulnerable –així ho ha valorat un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). I, més enllà del diagnòstic, que podria sonar car, ofereixen les ajudes disponibles perquè el cost de la rehabilitació pugui arribar a ser zero per als veïns que, com a pas previ, s'hauran de constituir com a comunitat si encara no ho estan. És el programa de rehabilitació de finques d'alta complexitat que l'Ajuntament va posar en marxa el mandat passat de la mà del pla de barris i que busca, en paraules del regidor responsable del pla, Jordi Martí, portar les ajudes per a la rehabilitació a aquelles comunitats que mai no s'haurien plantejat accedir-hi per si soles; ja sigui perquè no estan constituïdes, perquè desconfien de les ajudes públiques, perquè pensen que no ho podran pagar o perquè amaguen disputes internes. De moment, s'estan fent obres a 41 edificis –quatre dels quals ja les tenen acabades– i hi ha 116 edificis treballant en el pla. Lluny, això sí, dels 200 que es van marcar com a objectiu en l'anunci del pla.

Més de la meitat dels pisos construïts a Catalunya, uns 700.000, tenen més de 40 anys, és a dir, es van construir abans dels anys 80. L'envelliment del parc immobiliari preocupa el Govern, que ha detectat que, de les més de 70.000 inspeccions tècniques en edificis que ha fet entre el 2011 i el 2019 –que comprenien en total més de 702.000 pisos–, només el 13% superen la revisió sense cap problema.

Un dels protagonistes de ‘L’indomable Will Hunting’ ha anunciat a través del seu compte d’Instagram que ja està completament rehabilitat de la seva addicció a l'alcohol. L'actor havia estat ingressat en una clínica de desintoxicació, on va completar un tractament de quaranta dies, i ara assegura que continua sent pacient ambulatori.

El govern d'Ada Colau ha iniciat els tràmits per canviar la normativa perquè les rehabilitacions d'edificis garanteixin els drets dels inquilins. Segons ha explicat la tinent d'alcalde, Janet Sanz, els inquilins hauran de ser reallotjats durant les obres i després hauran de retornar als seus habitatges.

Comencen les obres de rehabilitació de la coberta de les andanes de l'estació de França de Barcelona, que tindran un cost de 2,8 milions d'euros, adjudicats a l'empresa Dragados.