L’Auditori Carulla Font del Casal de l’Espluga de Francolí va acollir el passat 9 de novembre un càlid acte d’homenatge i reconeixement a la pianista i pedagoga Carme Flexas Escoda. Nascuda a Tarragona el 1925, als cinc anys ja va iniciar els estudis de piano. En acabar la guerra va anar a estudiar al Conservatori del Liceu, on obtingué el primer premi de piano de final de carrera i el 1942 va debutar com a concertista al Gran Teatre del Liceu.

Passat l'ostracisme per la confessió de la deixa a l'estranger el 2014, a Jordi Pujol ja se li fan homenatges. Aquest divendres se n'ha organitzat un per part de l'Associació d'Amics d'Enric Prat de la Riba a Castellterçol, on pesos pesants del món exconvergent han lloat l'expresident i la seva obra de Govern. El poble natal de Prat de la Riba , un dels seus referents, ha estat l'escenari per reivindicar la seva presidència i doctrina amb l'expresident Artur Mas, l'expresidenta Núria de Gispert, l'exconseller Felip Puig i l'exalcalde Xavier Trias. El president del Parlament, Josep Rull, que ha participat en l'acte a través d'un vídeo, fins i tot l'ha titllat de "pare de la nació catalana moderna". En aquest context, però, Pujol també ha volgut reflexionar sobre l'actualitat i llançar un missatge: "No serem independents".

"Quins records que em venen, tants anys després", comentava a l'entrada de La Paloma una de les assistents més veteranes a l'acte de comiat al poeta i gestor cultural Àlex Susanna. La família ha escollit la popular sala de ball barcelonina per homenatjar el seu enyorat parent perquè allà mateix havia celebrat el seu casament, fa trenta-set anys, amb Núria Viladot.

La frase la va pronunciar aquest dijous l’últim dels dotze escollits per pujar a l’escenari i glossar la figura d’un historiador tan temut com respectat, fins i tot pels seus estimats enemics: “Ser amic de Joan B. Culla és un privilegi”, va dir Vicenç Villatoro. Culla, que va resistir estoicament una hora i mitja d’elogis intel·lectuals i anècdotes personals, va tancar l’acte batejant-lo com “la vetllada de la hipèrbole, per tantes exageracions amables”. Fent gala de la seva proverbial ironia, va reblar: “La famosa objectivitat anhelada pel periodisme i la història ha estat sacrificada en l’altar de l’amistat”. I tot seguit va sotragar el públic confessant: “En el viatge que ara enceto, m’acabeu de proporcionar l'equipatge més preciós”.

Dimarts el Sense ficció va reaccionar a l’actualitat oferint un documental que donava una visió singular i íntima de la reina d’Anglaterra. La reina Elisabet: un homenatge familiar és una producció que es va fer en el seu moment per celebrar el norantè aniversari de la monarca. Està narrada pel seu fill Carles i hi participen els familiars més directes: la filla Anna, els nets Guillem i Enric, una neboda, algunes de les seves cosines més properes i altres parents propers. Com a homenatge és magnífic. El documental està elaborat a partir de les fotografies i les gravacions domèstiques que els mateixos membres de la casa reial van anar fent durant els anys. Era una família amb afició per les càmeres i això s’ha traduït en un arxiu d’imatges extraordinari que inclou fins i tot escenes de quan la reina era només un nadó. No són enregistraments oficials sinó imatges familiars, quotidianes, que mostren els integrants de la Corona d’una manera informal i relaxada.

Com és tradició en vigílies de la Diada, aquest dijous es lliuraran les medalles d’or que cada any concedeix el Parlament. Enguany l’honor ha recaigut en Núria Feliu i Pau Riba, tots dos a títol pòstum, i en Joaquim Arenas i Margarida Muset, afortunadament vius i actius.

El dia que hauria fet 96 anys, data molt maragalliana (el poeta Joan Maragall va morir un 20 de desembre, 14 anys abans que nasqués Oriol Bohigas), l'arquitecte urbanista més influent de la Barcelona de la segona meitat del segle XX va ser homenatjat aquest dilluns al Saló de Cent amb tots els honors irònics i molts amics entusiastes, tot i que menys dels que haurien volgut ser-hi a causa de les restriccions del covid, un virus que no va poder amb aquest "noucentista revolucionari" (Juli Capella dixit), finit de mort natural el 30 de novembre a casa seva, envoltat d'amics i familiars. Ni solemne ni trist, va ser, tal com ell hauria volgut i com va proclamar l'alcaldessa Ada Colau, "una celebració de la vida", d'una vida que van glossar des de la seva companya i arquitecta Beth Galí fins a dos dels seus fills, Josep i Pere, a més de Juli Capella, Milagros Pérez Oliva, Eva Prats, Valentí Roma i Jordi i Marina Garcés, pare i filla, arquitecte i filòsofa.

El Teatre Micalet de València va acollir aquest dimecres un emotiu homenatge al productor audiovisual i impulsor de la Nova Cançó al País Valencià, Lluís Miquel Campos, en un acte organitzat per la Plataforma per la Llengua i el Col·lectiu Ovidi Montllor en què van participar músics com Carraixet, Julio Bustamante, Aitana Ferrer, Mireia Vives, Pau Alabajos i Rafa Xambó, entre altres artistes.

Barcelona ha dedicat una placa al poeta i artista plàstic Joan Brossa i a l'activista cultural Pepa Llopis, a la casa on van viure del carrer Gènova, 25, al districte d’Horta-Guinardó. Llopis i Brossa es van conèixer a través de Josep Centelles, company del poeta al servei militar a Salamanca, un cop acabada la Guerra Civil. Les primeres representacions teatrals de la poesia escènica de Brossa van tenir com a espectadors el matrimoni de Llopis i Centelles. Des dels anys 50, Llopis i el seu marit van impulsar el teatre de Brossa, i en justa correspondència Brossa li va dedicar el seu Teatre Complet l'any 1974 amb aquestes paraules: "Dedico a Pepa Llopis, col·laboradora entranyable, la meva poesia escènica".

Un títol així potser no li hauria agradat, a Joan Margarit, que refusava creure’s en possessió de “la Veritat” i només la concebia “en minúscula, com el compromís de no mentir”, com va recordar ahir, commogut, el seu amic i també poeta Luis García Montero en l’homenatge pòstum que li va dedicar el Gran Teatre del Liceu. Melòman, la música i la poesia eren les seves passions, les altres cases d’un Margarit que ahir s’hauria trobat, sí, com a casa, envoltat de cares i de músiques estimades. 

Cinc concerts organitzats per l'Institut Valencià de Cultura homenatgen des d'aquest divendres, 18 de desembre, la figura i el llegat d'Ovidi Montllor amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la seva mort. El primer recital, ahir, i el segon, avui, es fan al Teatre Principal de València i compten amb la participació de cantants i bandes com Toti Soler, Miquel Gil, Júlia, Clara Andrés, Tardor, Tesa, Smoking Souls, El Diluvi, Jonatan Penalba, Pep Mirambell, Prozak Soup, Mireia Vives i Borja Penalba, Andreu Valor i Pau Alabajos, tots ells versionant cançons del músic alcoià.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) organitzarà un homenatge, encara sense data, a l'històric militant valencianista Enric Tàrrega, mort aquest dissabte al 84 anys després de patir una llarga malaltia.

Eastpak llança la seva quarta col·lecció inspirada en la vida i l'obra d'Andy Warhol. Aquesta última línia, que inclou motxilles, maletes i ronyoneres, li ret homenatge aprofundint en el 'pop art' i convertint la seva llegendària i inconfusible llauna de sopa Campbell (del 1965) en protagonista. El clàssic model Padded Pak'r d'Eastpak es reinventa en aquesta edició especial gràcies a la inclusió d'una funda encoixinada per al portàtil a l'interior, un panell posterior i corretges per a l'espatlla. Fent joc amb les motxilles, la firma ha llançat també la ronyonera Springer, feta amb teixit impermeable perquè es pugui ser portar per sobre de la jaqueta sense por que es faci malbé el que hi ha dins.

La mesa del Parlament ha aprovat aquest dimarts amb els vots d'ERC i JxCat fer un acte d'homenatge a Carme Forcadell amb motiu del primer any del seu empresonament. L'expresidenta de la cambra va entrar a la presó el 23 de març del 2018 i, tot i que la data no està tancada, l'acte podria tenir lloc dos dies abans del primer aniversari, el dijous 21.

Diuen que som un país que només sap homenatjar les seves figures quan ja s'han mort. En canvi, amb tu –el gitano del bolero–, els teus companys de professió te n'havien preparat un perquè encara el gaudissis en vida. Serà aquest dilluns al vespre a L'Auditori, i per disset tristos dies no l'hauràs pogut veure.