Un client nou encarrega cinquanta emmarcaments de quadres a El Marco de Oro. D’acord, cap problema. La sorpresa arriba quan descobreixen l’adreça d’enviament. Les oficines d’Ikea a Madrid. Caram, amb la quantitat ingent de marcs que deuen vendre, és ben eloqüent que encarreguin l’emmarcament a fora. Busquen qualitat, esclar, necessiten la garantia de l’expert, del que treballa fi, l’emmarcador a mida que no falla. Al comerç, com a la vida, és colpidora la paradoxa inesperada. I descriptiva, sobretot molt descriptiva.

Està a punt de fer 86 anys i arriba exultant, fent una exhibició en ple carrer de com encara balla sardanes saltant. “Que com estic? Very well, thank you”, diu entusiasmada. Porta un coll verd de pell que va comprar en un viatge a Coïmbra combinat amb un abric que s’ha cosit ella mateixa amb l’interior de seda del segle XVIII d’un antic teló de teatre i el jersei que la marca Iaios li acaba de dedicar. I ho acompanya tot plegat amb un bastó centenari i un petit bolso en forma de casa fet a mà dècades enrere. Som al carrer Mercaders amb Rosa Maria Sais, emprenedora entranyable, artesana i fundadora de l’emblemàtica botiga nascuda en plena Transició al Barri Vell de Girona que va convertir-se en la Meca de tothom que volia dur o regalar alguna cosa original i trencadora: el Nyigui-Nyogui.

Es mira l'etiqueta del jersei vermell i rebufa. No està rebaixat. Està marcat com a article de Nadal i, per tant, els descomptes del Black Friday no s'hi apliquen. "Quina llàstima, havia esperat pacientment per comprar-lo avui, pensant que estaria rebaixat", diu la clienta. "Em sap greu, els descomptes són només en articles seleccionats", respon la dependenta d'aquesta botiga de roba situada al centre de Barcelona, que, com la majoria, s'ha afegit a la campanya del Black Friday però amb estratègies per no perjudicar la campanya de Nadal.

L'emblemàtica botiga de la Fnac del centre comercial El Triangle, ubicada a la plaça de Catalunya de Barcelona, ultima el seu tancament després de gairebé 30 anys. La companyia francesa dedicada a la distribució de productes tecnològics i culturals també està estudiant reduir l'espai de la botiga que té al centre comercial Illa Diagonal, segons ha pogut saber l'ARA. De fet, la companyia està en plena transició cap al comerç online i, a preguntes de l'ARA, assegura que està "adequant" els canals de venda a les necessitats dels clients, "que des de fa uns anys han canviat" i passen més pel comerç electrònic.

L'emblemàtica cadena de botigues de joguines Imaginarium, coneguda arreu per la seva façana amb dues portes, una de gran i una de petita, tanca per sempre. Ho ha anunciat la mateixa empresa a través de les xarxes socials, després que el 2021 ja fessin un ERO de 119 treballadors del total de 144 (el 86% de la plantilla) i tanquessin totes les seves botigues a excepció de les dues que tenien a Saragossa i a Màlaga.

A les avingudes de Nova York més botigueres hi ha unes quantes plantes baixes per llogar. Potser ho fa el lloguer que en demanen, però, indiscutiblement, la clientela ha canviat de trajecte. Ja no té la necessitat de mirar els aparadors per estar al cas de les novetats ni per saber si encara queden vambes per córrer del trenta-nou. I si tingués en la necessitat, potser tampoc no es miraria gaire els aparadors, perquè entre la vida real i el mòbil guanya el mòbil. O sigui que una de les conseqüències de no aixecar el cap de les pantalles és que ja no veiem les botigues. I tot s’encomana. Sentit en uns magatzems d’electrònica de consum: “No sé si ens en queden. Miri-ho a la web”. Els aparadoristes treballen per a les marques de luxe.

Els comerciants afrontaran aquest cap de setmana un nou període de rebaixes amb un inici atípic, ja que començaran en diumenge, però ho faran amb satisfacció després d'una campanya nadalenca que ha deixat, en general, bons resultats.

Al costat de la plaça Reial, enmig del barri Gòtic i envoltada de botigues de carcasses, comerços de cànnabis i locals de souvenirs, reneix l'herboristeria més antiga de Catalunya: l'Herboristeria del Rei. Fundat el 1818 i ubicat al carrer del Vidre número 1, aquest establiment va ser proveïdor de la casa reial el 1857 i al llarg de la seva història hi van passar personatges de renom, com Salvador Dalí, que n'era client.

Ikea obrirà aquest estiu dues botigues urbanes a Barcelona, una al centre de la ciutat i una altra al centre comercial Glòries. Es tracta dels primers establiments d'aquest tipus de la multinacional sueca de mobles a Catalunya, segons ha informat aquest dilluns la companyia.

En un ja molt llunyà 1980 vaig publicar un informe sobre la situació del català. Tot just estrenàvem la democràcia i teníem mil coses per canviar, per refer, per redefinir, per retrobar. La llengua era una de les més importants, bandejada i maltractada com havia estat. Però quina era la seva situació real? És el que, molt modestament, tractava d’esbrinar llavors. 

El gran cartell modernista de la malvasia Robert de Sitges de la façana del colmado Múrria, al carrer Roger de Llúria de Barcelona, torna a estar il·luminat. A l’aparador, les capses de galetes Birba, els vins i escumosos de Mascorrubí Heretat 1297 i les sobrassades, entre d’altres, s’amunteguen entre un arbre de Nadal ben guarnit. L’establiment centenari, a punt de complir els 125 anys, ha tornat a obrir les portes amb una nova fórmula en què inclou la restauració. Ho capgiren tot perquè tot continuï igual. 

Aquesta història comença amb dos estudiants, un experiment artístic amb materials reciclats digne d’El hormiguero i una pel·lícula de culte dels anys 70. Tots tres elements s’amaguen darrere de les botigues Natura, on potser aquest Nadal o un dels anteriors has acabat comprant el regal d’última hora de l’amic invisible. Sergio Durany estudiava medicina, però no es concentrava gaire a classe. El que sí que el va entusiasmar durant aquells anys acadèmics va ser descobrir que l’espuma de poliuretà, un material que es fa servir per aïllar parets a la construcció, tenia aplicacions molt més bohèmies. Mesclada de la manera adequada, feia el mateix efecte que el gas de la coca-cola, quan perd el control i surt disparat de la llauna. “Amb un amic en vam comprar molta quantitat a la Bayer, vam demanar al Frankfurt Pedralbes que ens guardessin les llaunes buides, les vam netejar i hi vam tirar l’espuma per sobre”, recorda Durany. El resultat final –amb una canyeta col·locada estratègicament– el van començar a vendre a botigues de Barcelona com a objectes de decoració. De les diferents combinacions amb els colors de les llaunes reciclades també en van sortir làmpares, cendrers, gots, marcs de fotos...

La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'han encantat els rellotges de sol d’Otos (a la Vall d’Albaida, al País Valencià). Als carrers i façanes d’aquest poble n’hi ha una trentena convertits en obres d’art. L’Ajuntament ofereix visites guiades els diumenges i el recorregut es pot rematar amb un àpat a Ca les Senyoretes, on també atresoren rellotges de sol singulars.

]]>

Fer maletes amb la il·lusió de descobrir noves maneres de fer i de viure. Comences a planificar el viatge i penses que tocarà passar pel centre d’aquella ciutat que has triat visitar, de manera que quan hi arribes hi vas, plena d’expectatives. Però, els últims anys, visitar els centre de les grans ciutats europees acostuma a ser experimentar allò que se’n diu un déjà vu, ja que els carrers comercials d’aquestes viles semblen fotocòpies, amb establiments de grans cadenes que poden tenir bon producte o bones ofertes però que van mancats de personalitat. De fet, aquesta és una de les grans queixes dels comerços tradicionals, aquells que porten tota la vida contribuint a fer barri i que han de competir amb aquestes cadenes i grans superfícies en inferioritat de condicions. Establiments emblemàtics –molts dels quals històrics– que malgrat tot continuen donant caràcter a les ciutats i que hauríem de preservar com cal.

]]>

L'impacte de la pandèmia, que va afectar especialment el comerç, i el canvi d'hàbits de consum precisament pel covid i que ha fet disparar la venda online han provocat el tancament d'una vintena de botigues de la cadena de moda Desigual durant l'any passat, segons ha confirmat a l'ARA la mateixa companyia. D'aquests 20 tancaments, sis han estat a Espanya -quatre dels quals a Catalunya-. Destaca el que es va convertir en el vaixell insígnia de la cadena: la botiga inaugurada el juny del 2019 de Portal de l'Àngel, un dels carrers més cars i estratègics comercialment de l'Estat. El local, d'un miler de metres quadrats, s'havia convertit en la nineta dels ulls de la companyia de Thomas Meyer i va ser dels primers a implementar la nova imatge de la cadena, estrenada també el 2019.

]]>

Als meus avis els agradava passejar. El meu pare també en gaudeix i com que fill de gat caça ratolí, aquí em teniu, passejant una tarda entre setmana pel centre de la capital catalana: passeig de Gràcia, Via Laietana, plaça de Sant Jaume, les Rambles… Quina ciutat que tenim.

]]> El Sense ficció de TV3 de dimarts a la nit et deixava ben planxat. Adeu a les botigues? analitzava la situació del petit comerç a Catalunya a partir del testimoni de dinou botiguers d’unes quantes ciutats del país: Barcelona, Lleida, Reus, Olot, Tortosa, Berga, Manresa, Cervera, Oliana i els Torms. Botigues d’àrees geogràfiques diverses, de productes molt diferents i amb trajectòries consolidades. I el panorama resultant era desolador. Entre el drama de la Catalunya buida on fer subsistir una botiga en un poble de pocs habitants és un miracle, els efectes de la pandèmia, la crisi econòmica que se n’ha derivat i l’auge de les compres per internet, augurava uns carrers plens de persianes abaixades com molts dels que ja vèiem a la pantalla.

]]>

Avui situem la nostra anàlisi en tres escenaris: Madrid, Catalunya i el carrer.

]]> Les botigues posen llums preciosos i més que mai fa il·lusió entrar a comprar conserves, bagatel·les, pernil dolç o pernil salat (i que te l’emboliquin amb paper d’estrassa), llapis de colors i llibretes (quina meravella entrar a comprar a les papereries), plantes i flors i arbres fruiters, vals de regal per a degustacions de vi, i vi, i aquella capsa de llauna de patates fregides, i una samarreta original (signifiqui el que signifiqui això d’original) i estris de cuina per a la meva sogra (que li agrada tant cuinar i aquesta capseta per desar els tomàquets li farà tanta gràcia...) i un llibre. Per exemple, aquest, il·lustrat, del Roald Dahl, per als amants del vi, o aquest de la Marguerite Duras, per als amants de la cuina i de la literatura, o aquesta novel·la, que acaba de sortir en català. Un jersei, un pijama de Snoopy o de ratlles, una llauna d’escopinyes ben embolicada, unes copes de vi, una antiguitat, una boleta d’aquelles que fan neu, unes vambes de córrer, un barret, un fuet boníssim, una cuineta de fusta, un cobrellit, unes ulleres, una bossa, unes entrades per al teatre, uns calçotets (regal que fan sempre les mares), un joc de ciència, un de fer arracades, una Roomba, una sandvitxera, allò que no et compraràs mai, allò que no necessites però desitges, un sopar en aquest restaurant, una neteja de cutis, una tablet, una classe de guitarra, un tast de caviar, un cedé, un bitllet de la grossa.

]]>

El comerç tanca botigues, però les que manté són molt més grans que abans. Aquesta tendència sembla de moment imparable, sobretot en les grans cadenes, però afecta de manera diferent cada sector.

]]>