Contra una Reial Societat renascuda des de l'arribada de Pellegrino Matarazzo a la banqueta. Contra Gil Manzano i Del Cerro Grande. Contra el desencert i la mala sort: fins a cinc rematades al pal. El Barça va batallar el triomf a Anoeta contra totes les adversitats, però el seu rival va estar més encertat a les àrees (2-1). Fent molt menys, el conjunt basc va treure molta més recompensa gràcies a les dianes d'Oyzarbal i Guedes, que van neutralitzar el gol de Rashford que només va valer un empat ben breu. Derrota d'un equip blaugrana desesperat amb l'actuació arbitral i que tanca la jornada amb només un punt de marge respecte del Reial Madrid. Els de Hansi Flick van lluitar contra les deu plagues d'Egipte en la seva visita a Anoeta i res els va acompanyar.

La Reial Societat i el FC Barcelona es veuran les cares aquest diumenge (21 hores) a l'estadi Reale Arena (Anoeta) en un partit corresponent a la jornada 20 de La Lliga. La Reial Societat vol allunyar-se de la zona baixa i somiar amb Europa, mentre que el Barça busca mantenir el lideratge i ampliar la ratxa d'onze triomfs consecutius en totes les competicions.

Va ser com un miracle. Quan el Girona ja flairava una nova derrota a Sant Sebastià, va emergir la figura de Tsygankov (1-2). En vuit minuts, del 76 al 84, l’ucraïnès va fer un doblet amb el qual el Girona, per fi, surt dels llocs de descens. Encara que falti tota la jornada per disputar, encara que només sigui provisionalment, veure l’equip gironí per damunt de les tres últimes posicions en la classificació canvia tota la perspectiva. No passava des de la jornada 1, un llunyà 15 d’agost.

Nova remuntada del Barça, la tercera de la temporada, per enfilar-se al capdamunt de la classificació. Sense jugar un gran partit, l'equip de Flick ja marca el ritme de la competició tot i les baixes. Baixes que queden en segon pla quan torna la llum de Lamine Yamal, la millor notícia d'un partit que hauria pogut acabar malament si els bascos haguessin tingut més punteria. Aquesta és la bona notícia del Barça: saber guanyar i ser primers en un context advers.

La comunió entre l'afició, que va omplir l'estadi en la tornada al Lluís Companys, i el Barça de Hansi Flick és la fortalesa d'un equip que, precisament això, quan juga com un equip, sembla imparable. La plaga de lesions no atura una plantilla que ja ha recuperat un Lamine Yamal engrescat per la causa i que, malgrat les diverses rotacions en un onze amb convidats inesperats, com Dro Fernández (17 anys), torna a ser una màquina de guanyar, i ja supera el Reial Madrid al capdamunt de la taula. La fórmula del tècnic alemany, amb una exigència extenuant, segueix donant fruits a un Barça afamat que va culminar una nova remuntada amb la derrota d'una Reial Societat poruga i amb molts experiments a l'onze (2-1). Montjuïc ja espera dimecres el PSG en el retorn de la Lliga de Campions a la capital catalana.

Per segon diumenge consecutiu, Pere Milla va desfermar l'èxtasi entre els aficionats blanc-i-blaus. Al País Basc, l'icònic davanter lleidatà, amb pintes de cantant de culte, va tornar a veure porteria i en pocs minuts de partit va declarar l'estat de felicitat a l'Espanyol, que va tenir la Reial Societat contra les cordes en una primera hora de joc brillant. Va ser efímer perquè un accident en defensa va capgirar-ho tot en un duel d’emocions fortes que va deixar amb la mel els llavis els de Manolo González, que només es van endur un punt de la seva visita a la Reial Societat.

Arribat a Girona al mes de desembre, Vladyslav Krapyvtsov va debutar sota els pals del Girona al Reale Arena. L'ucraïnès va cridar l'atenció gràcies a una actuació fantàstica i diverses aturades, malgrat que no va poder evitar la derrota dels de Míchel contra la Reial Societat, condicionada per un penal polèmic i un gol en el temps afegit (3-2). Els gironins ja tenien la feina feta, després de garantir-se que jugaran a Primera Divisió per quart any consecutiu per primera vegada des de la seva fundació, i per sisè any en el còmput global. Una fita més d'una etapa que serà recordada.

A la vida, un detall pot canviar-ho tot. Al futbol també sol passar. El Barça es consolida al capdamunt de la classificació després d'un triomf còmode contra la Reial Societat, una tarda sense ensurts a l'Olímpic en un partit que ha canviat del tot quan els bascos, que havien sortit jugant molt bé, s'han quedat amb un home menys al cap de 17 minuts de joc. Els primers minuts havien estat de domini visitant, amb un gol anul·lat per fora de joc i aproximacions per les bandes, però un cop Elustondo ha vist la vermella, el partit ha canviat del tot. Ha estat bufar i fer ampolles per a un equip que s'ho ha passat pipa, sobre la gespa. El Madrid queda a tres punts, ara. I l'Atlètic aguanta ferm en la segona posició. El final de Lliga serà ben emocionant.

L’Espanyol no en té prou amb activar el mode supervivència per sobreviure a Sant Sebastià. Els blanc-i-blaus es van quedar a poc més de sis minuts d’esgarrapar un punt (2-1) al camp d’una Reial Societat que s’havia avançat en el primer minut de joc, però que va haver de lluitar fins al tram final per acabar amarrant el triomf. Així, els de Manolo González van veure trencada la imbatibilitat que acumulaven en aquest 2025. La primera derrota de l’any els deixa a un punt del descens. 

El Barça va patir la segona derrota del curs a la Lliga en perdre per 1-0 davant la Reial Societat al Reale Arena en un partit que portarà polèmica pel gol anul·lat a Robert Lewandowski per fora de joc perquè les imatges mostren que el polonès estava en una posició habilitada. A continuació, uns apunts en calent.

Contra tot. Davant la Reial Societat, el Barça ha hagut de remar contra tot. En la derrota (1-0) a Anoeta ha passat un fenomen poc habitual: veure Hansi Flick enfadat, queixant-se als àrbitres, indignat, demanant explicacions. No li faltava raó, perquè els blaugranes s'han trobat en un infern blanc-i-blau en què no només s'han hagut d'enfrontar a una gran versió del conjunt d'Imanol Alguacil. No, a Anoeta el Barça també ha hagut de jugar contra l'arbitratge tendenciós dels col·legiats madrilenys Guillermo Cuadra Fernández, a la gespa, i de Carlos del Cerro Grande, al VAR.

Sergio Gómez (Badalona, 2000) és un talent de La Masia que va formar-se quan el primer equip no mirava al planter. Va marxar amb 17 anys i s'ha passat set temporades voltant per Europa: l’han entrenat Guardiola, Kompany i Míchel, ha jugat a Alemanya o Bèlgica, ha guanyat la Champions i ha descendit. Tot fins a trobar l'estabilitat a la Reial Societat. Diumenge (21 hores, Movistar) s'enfronta al Barça.

A Montilivi, com passa en altres llocs, mentre s'està jugant el partit, aquest s'emet pel videomarcador. Això vol dir que els espectadors poden veure, en directe, el senyal de televisió, que sovint registra imatges de punts en concret de l'estadi, com la llotja presidencial. A les últimes files, s'hi asseuen els futbolistes que, per diferents motius, han estat desconvocats. Contra la Reial Societat, de tantes baixes que pateixen els de Míchel, la imatge no va ni tenir temps d'enfocar-los a tots. Blind, Romeu, Tsygankov, Portu, Solís, Bryan Gil, Pau López, Asprilla –del qual no hi ha un diagnòstic clar, però va aparèixer en crosses, símptoma que lleu no és–, i els joves Jastin i Artero. Deu baixes en un panorama desolador que deixa l'equip amb tan sols catorze futbolistes de camp i dos porters, planter a banda. I a l'horitzó un calendari estressant de set compromisos en vint-i-dos dies. Perdre, doncs, entrava en l'equació. I això és el que va passar (0-1).

Un idil·li té a veure amb la vida viscuda enmig de la natura. És a dir, amb la calma. Perquè la paraula idil·li, en la seva primera definició (a l’IEC), fa referència a un gènere poètic que parla dels amors dels pastors. Però la gran majoria de vegades que utilitzem aquest mot en l’actualitat pensem en la segona definició, que assenyala una relació amorosa intensa. Sigui entre pastors o entre un equip de futbol i el gol. I és una evidència que ara mateix l’Espanyol no té un idil·li amb el gol. Després de dues jornades de Lliga, continua sense celebrar-ne cap i ja és l’únic equip de la competició que no ho ha fet. Acumula 180 minuts sense la principal alegria del futbol. Així, és molt difícil sumar, i una genialitat de Take Kubo va donar el triomf (0-1) a la Reial Societat.

El Barça és a un sol pas de tancar la temporada perfecta, la temporada en què els quatre títols acaben en mans d’un equip insaciable. De moment, ja n’ha guanyat tres. L’equip entrenat per Jonatan Giráldez no va patir gens per derrotar la Reial Societat a l’estadi de La Romareda de Saragossa i es va endur la desena Copa de la Reina de la seva història. Al cap de 18 minuts, el Barça ja guanyava per 3 a 0 un partit en què va deixar sense respostes l’equip entrenat per la catalana Natàlia Arroyo, que s’acomiada de la baqueta basca amb aquest subcampionat. Una final amb un gran ambient a la graderia, bon joc del Barça i les futbolistes posant-se les medalles elles mateixes, ja que de nou, la Federació va descuidar els detalls. El president no hi era, ja que tenia un congrés, i ningú va pensar a fer una cerimònia d'entrega de medalles a les campiones. Així que ho van fer elles mateixes, demostrant que el Barça va molt per davant de la Federació, quan es tracta de cuidar el futbol femení.

Zuhaitz Gurrutxaga (Elgoibar, 1980) ha viscut diferents vides abans dels 40 anys. Quan era futbolista de Primera Divisió, amb la Reial Societat, amagava a tothom que patia problemes psicològics. Llavors ell encara no sabia que patia un trastorn obsessivocompulsiu (TOC) que el portava a no voler canviar-se la samarreta amb els rivals, a voler perdre els partits o a evitar travessar les línies del terreny de joc amb el peu dret. Després de seguir jugant en equips més modestos, es va fer músic, presentador de televisió, monologuista i ara publica el llibre Subcampeón (Libros del KO), en què, conjuntament amb el periodista Ander Izagirre, explica sense perdre l'humor l'infern que va patir quan tothom el considerava algú que triomfava, ja que era futbolista professional.