Esquerra tancarà, aquest dissabte sí, el procés de primàries més llarg i tortuós que ha viscut el partit. La militància tria durant tot el dia –de les 9 h a les 20 h de forma telemàtica i també en els punts presencials habilitats pel partit– el pròxim president de la formació, Oriol Junqueras o Xavier Godàs, en la segona volta del congrés del 30 de novembre. Dels 8.032 militants cridats a votar, a les set de la tarda ja havien votat el 80,04% (6.429 afiliats), una xifra superior a la que es va assolir fa quinze dies a les quatre de la tarda (78,8%). La divisió interna i la tensió han marcat les primàries republicanes i la prova més clara és, precisament, haver arribat a una segona votació perquè Junqueras, el favorit, va guanyar la votació del 30 de novembre, però no va superar el 50% dels vots. Els seus rivals tampoc, però la imatge que en va quedar és la d'una Esquerra partida entre els partidaris que Junqueras continuï pilotant el partit i els que volen un canvi. Aquest dissabte, la militància prendrà la decisió final. ¿Què ha canviat respecte del 30 de novembre?

Un aspecte televisiu secundari de l’huracà mediàtic del cara a cara entre Sánchez i Núñez Feijóo va ser la pausa publicitària. Mentre els dos candidats tenien els cobejats tres minuts per parlar amb els seus assessors i rebre instruccions per continuar el debat, els espectadors d’Antena 3 rebíem la dosi de consells comercials de rigor. I els tres primers anuncis semblaven tenir un missatge ocult. L’espot privilegiat que va encetar la pausa publicitària era el d’un cotxe que anunciava el presentador Jordi Hurtado. Amb una singularitat: Hurtado apareixia fent un cara a cara amb ell mateix. L’històric conductor del Saber y ganar, famós per la seva capacitat de no envellir i tenir una vida eterna, es duplicava i feia de pilot i copilot del cotxe, contrastant amb el seu jo del passat els progressos tecnològics de l’automòbil. Una altra mena de cara a cara delirant que proporcionava un cert regust còmic a l’espectacle polític que estàvem veient. 

Entre tants comentaris, anàlisis i exegesis com s'han segregat a propòsit del cara a cara entre Sánchez i Feijóo, pocs fan referència a la baixa qualitat del debat. Sí que n'hi ha que al·ludeixen al to crispat i maleducat de la trobada (“bronco” és l'adjectiu de moda en llengua castellana). És cert que les formes que van mostrar els dos antagonistes van ser impròpies de dos candidats a la presidència del govern d'una, diuen ells, democràcia plena. Interrupcions constants, monòlegs superposats i indistingibles, ús més que freqüent de crosses lingüístiques pròpies de les discussions entre adolescents (“¿me deja hablar?” “¿Puedo terminar?”), i fins i tot alguna sortida de to per part de l'aspirant de la dreta nacionalista (“debería callarse” o “sea demócrata”, li va arribar a amollar Feijóo a Sánchez). Hi ha coincidència general a donar per guanyador Feijóo, i deu ser així. És cert que a Sánchez se'l va veure espès, mentre que el del PP va treure una espècie de xuleria que deu haver après en el veler d'algun narco. També hi ha, entre alguns periodistes, ganes de fer guanyar el PP: uns perquè treballen per a aquesta organització de fa temps, uns altres perquè troben que anar amb els dolents també té gràcia i dona espectacle, i també hi ha els mil i un ressentits pels mil i un motius de ressentiment. Elements diguem-ne laterals, com una parella de moderadors amb pretensions d'estrella que van fer d'estàtues de sal ben bé fins a la meitat de l'esdeveniment, o l'escena final de l'eixam d'assessors que van sortir a papallonejar entorn de cadascun dels candidats, van acabar de dur un debat que s'anunciava com a històric (només faltaria) a la inanitat d'un xou televisiu basat, com tants altres, en la falta de respecte que es professen els que hi participen.

"No podem començar mentint amb les dades", "Però què diu?", "Que són dades, home", "Això no és veritat". Són només tres exemples de les frases que van utilitzar aquest dilluns a la nit Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo per interrompre's mútuament durant un cara a cara en què es van acusar reiteradament de mentir.

#Fakejoo. La digestió a les xarxes del cara a cara d’ahir necessita quantitats industrials d’Almax. Maruja Torres, Pablo Echenique, Jesús Maraña i les Joventuts Socialistes de Catalunya van alimentar el hashtag Fakejoo, que va fer prou fortuna per convertir-se en tendència. D’aquesta manera, el bàndol de l’esquerra contraatacava per la tendència de la bancada rival a fer ironia amb Sánchez i la seva tirada a dir –quan l’enxampen en una contradicció amb el que havia dit anteriorment– que no ha mentit sinó que, simplement, ha canviat d’opinió. Un dels tuits més viralitzats durant el combat a Atresmedia va ser un de Jordi Évole, que va aconseguir superar el milió i mig de visualitzacions. “Feijóo, el moderat, acaba de perdre una oportunitat única per condemnar l’eslògan «Que et voti Txapote». No era tan difícil”, escrivia el periodista, que també va voler trencar la dinàmica bipartidista del cara a cara: “A aquest pas guanyen els que no hi són”. Sumar es va donar dolçament per al·ludit, i va repiular-lo. No consta que Vox li hagi fet ni un trist like, un cor de no res, tot i que ells tampoc no hi eren.

Feijóo va guanyar el debat d’ahir a la nit davant de Sánchez, en la mesura que un debat es guanya amb la seguretat que ha de mostrar un president del govern. I Feijóo va estar més serè que Sánchez. No és que el popular tingués més arguments que el socialista, però va tornar gairebé tots els atacs amb més domini dels nervis i amb algun sorprenent cop de bon humor que li van acabar conferint gruix davant un Sánchez que en alguns moments va jugar com si se li escapés la presidència.

En els minuts previs al cara a cara, amb Sánchez i Feijóo ja al plató, es transmetia l’estat d’ànim inicial dels protagonistes. Mentre Feijóo, assegut i amb els papers al davant, rebia instruccions del realitzador amb cara de circumstàncies, Sánchez es passejava amb parsimònia pel plató, donant una imatge de certa tranquil·litat i experiència mediàtica. Però quan va arrencar la batalla dialèctica les formes es van equilibrar.

Pedro Sánchez es jugava bona part de la campanya en el cara a cara, i el resultat no pot ser més agredolç per al candidat socialista. Després d’haver creat unes grans expectatives i haver renunciat a un cap de setmana de campanya per preparar el debat, Alberto Núñez Feijóo va resultar ser un oponent molt més dur del que potser esperava. Especialment en el primer bloc, l’econòmic, en què el líder gallec va aconseguir sembrar dubtes sobre el balanç econòmic triomfalista de Sánchez. “La primera cosa que faré quan arribi a la Moncloa serà veure quants fixos discontinus són, en realitat, demandants d’ocupació”, va proclamar.

Acabi com acabi, aquesta campanya serà recordada durant molt de temps, perquè està resultant certament original. Ho és en part pel paper dels mitjans de comunicació, en especial els audiovisuals, per la intensitat amb la qual han estat buscats com a escenari pels protagonistes de la lluita pel vot. I també per la rellevància que, en aquest context, ha adquirit el debat d'aquest dilluns vinent entre Sánchez i Feijóo. Hem sentit a dir molts cops que els debats mouen molt poca cosa. Però aquesta vegada les circumstàncies són diferents. Els dos candidats a presidir el futur govern s'hi juguen molt en el debat de dilluns, que tindrà una gran audiència, perquè d'entrada tothom voldrà formar-se un criteri sobre com ha anat en general, qui ha estat millor i qui ha ensopegat, potser fins i tot greument.

El líder i candidat del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, repta el president de la Generalitat, Carles Puigdemont a un cara a cara a Brussel·les abans que comenci la campanya del 21-D. El motiu? "Durant les últimes setmanes des de Bèlgica [Puigdemont] ha llançat afirmacions sobre mi mateix i sobre el govern d’Espanya que pretenen embrutar el bon nom del nostre país i sembrar dubtes i incertesa a escala internacional sobre la nostra exemplar democràcia [...] Els catalans tenen dret a saber la veritat", argumenta el cap de llista popular en una carta que ha enviat a la directora de campanya de Junts per Catalunya, Elsa Artadi.

L'exministre d'Assumptes Exteriors José Manuel García-Margallo i l'expresident de la Generalitat Artur Mas debatran el 21 de març sobre la situació de Catalunya. El cara a cara es produirà en el marc del cicle 'Cataluña en la encrucijada', organitzat per l'Ateneu de Madrid per tal de "representar la realitat catalana des de diferents angles".

Josep Antoni Duran i Lleida i Francesc Homs s'han enfrontat aquest dimarts en un cara a cara. Fa poc més d'un any, Convergència i Unió eren socis i, conjuntament, governaven la Generalitat. Ara, fruit del procés sobiranista, competeixen en el si d'unes eleccions espanyoles marcades pel canvi a l'Estat i a Catalunya. Unió ha fiat la seva sort al seu líder per aconseguir representació al Congrés de Diputats i no acumular un altre zero a la motxilla (ja van quedar fora el 27-S); i CDC, que lidera Democràcia i Llibertat, pugna per la victòria dels comicis mobilitzant el vot sobiranista.

To contingut, fred, el de Mariano Rajoy aquest dimarts al matí a Logroño. El candidat del PP no ha volgut entrar a valorar ni un moment el cara a cara amb el líder del PSOE, Pedro Sáchez. Només l'ha citat per enumerar les propostes i el balanç de la gestió econòmica del seu partit. Els populars són conscients de la sensació al carrer: que va ser el bipartidisme qui va perdre el debat amb una bateria de retrets i que Sánchez va intentar acorralar el president espanyol amb la corrupció.

'El moderador paraigüer'

Íñigo Domínguez (El País)

]]>

Més de 9,7 milions d'espanyols van veure aquest dilluns el cara a cara entre el candidat del PP, Mariano Rajoy, i el del PSOE, Pedro Sánchez, a les eleccions d'aquest diumenge. Entre els dotze canals que el van oferir –La 1, el 24 Horas de TVE, Antena 3, La Sexta, 13TV i set d'autonòmics– el programa produït per l'Acadèmia de Televisió va reunir 9.728.000 persones i va fer un 48,7% de quota de pantalla, unes xifres que superen les que havia aconseguit dilluns passat el debat a quatre que van emetre Antena 3 i La Sexta –va tenir 9.233.000 seguidors– i que converteixen per tant el cara a cara en el programa més vist de l'any.

]]>

El duel està servit. Els candidats del PP, Mariano Rajoy, i el del PSOE, Pedro Sánchez, confronten els seus projectes de país el cara a cara organitzat per l'Acadèmia de Televisió i moderat, com cada quatre anys, per Manuel Campo Vidal. Les retallades als serveis públics, lleis que han portat cua com la reforma laboral o la LOMCE, així com el rescat de l'economia espanyola són les qüestions que generen més fricció entre els dos caps de llista. Sens dubte, però, un dels moments de màxima tensió ha estat quan el dirigent socialista ha carregat contra la corrupció que afecta els populars. "Vostè ho ha retallat tot menys la corrupció", ha etzibat. I això ha estat només el començament.

]]>

Mariano Rajoy i Pedro Sánchez es veuen aquesta nit les cares en l'únic debat aquesta campanya amb el candidat del PP i amb la mairada posada en l'absència d'Albert Rivera i Pablo Iglesias. El cara a cara l'organitza l'Acadèmia de Televisió, i el modera, com cada quatre anys, Manuel Campo Vidal, que ha assegurat que es tracta de l'únic debat d'aquesta campanya, obviant l'organitzat per Atresmedia.

]]> El candidat de Podem a les eleccions espanyoles del 20-D, Pablo Iglesias, ha suspès a última hora l'entrevista que havia compromès per aquest dilluns amb Jordi Basté a El Món a Rac1.

]]> Cara a cara improvisat, imprevist, a l'hemicicle del Congrés entre el líder i candidat de Podem, Pablo Iglesias –de visita al Parlament espanyol–, i la vicepresidenta de la cambra baixa, Celia Villalobos, que l'ha esbroncat pel que considera que és "demagògia". La conversa ha començat de forma distesa. Villalobos ha defensat que l'única diferència entre el PP i Podem és que els d'Iglesias no tenen ni experiència ni "motxilla" amb anys de poder al darrere, de manera que "pots vendre el que vulguis".

]]>